Vés al contingut

Història de l'automòbil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Fardier, creat per l'inventor francès Nicholas-Joseph Cugnot el 1771 i considerat per alguns el primer cotxe.

La història de l'automòbil es remunta a l'any 1769 amb la creació de vehicles propulsats amb màquina de vapor capaços de transportar passatgers.[1] L'any 1806 es construeixen els primers cotxes propulsats amb motor de combustió interna que cremaven gas i no va ser fins al 1885 quan es perfeccionen els motors que utilitzaven gasolina o gasoil com a combustible. Els cotxes propulsats amb energia elèctrica van aparèixer cap al segle xx.

La història de l'automòbil es relaciona amb els diferents components que formen aquesta mena de vehicles: motor, transmissió, xassís, carrosseria, habitacle i accessoris. Una relació completa i detallada de les parts implicades seria molt més llarga, però la llista anterior simplificada és prou representativa. Seguint la línia exposada, una primera consideració hauria d'estudiar els motors emprats al llarg del temps. El segon aspecte hauria d'analitzar les transmissions emprades. I així successivament.

L'automòbil és un cas particular entre els vehicles autopropulsats amb rodes. Les motocicletes, camions, autobusos, furgonetes, tricicles, quadricicles i alguns altres, formen part d'una història general dels vehicles motoritzats.

Motors

[modifica]

Automòbils de vapor

[modifica]
Article principal: Automòbil de vapor

En els automòbils de vapor la propulsió la proporciona un motor de vapor (Màquina de vapor).

  • L'Obéissante de 1873
    L'Obéissante de 1873
  • La Mancelle de 1878
    La Mancelle de 1878
  • La Marie-Anne de 1879
    La Marie-Anne de 1879
  • La Nouvelle de 1880
    La Nouvelle de 1880
  • La Rapide de 1881
    La Rapide de 1881
  • Mail-coach d'Amédée Bollée del marquis de Broc (1885).
    Mail-coach d'Amédée Bollée del marquis de Broc (1885).
  • Serpollet biplaça de curses Tipus H (1902)
    Serpollet biplaça de curses Tipus H (1902)
  • Automòbil de vapor White (1909)
    Automòbil de vapor White (1909)

Automòbils elèctrics

[modifica]

Models antics

[modifica]
El comte Gaston de Chasseloup-Laubat, en un automòbil elèctric Jeantaud Duc (1899).

Els primers models d'automòbils elèctrics combinaren les prestacions dels motors elèctrics i la capacitat de les bateries o acumuladors elèctrics. Eren silenciosos, fàcils d'engegar i conduir, i no produïen fums. Una petita cronologia es presenta a continuació:

  • 1834. Thomas Davenport
  • 1835. Sibrandus Stratingh
  • 1865. Gaston Planté.
  • 1874. Carl Benz
  • 1881. Camille Faure
  • 1881. Gustave Trouvé.
  • 1884. Thomas Parker.[2]
  • 1895. Charles Jeantaud.
  • 1895. Riker Electric Motor Company.[3]
  • 1899. Jamais Contente

Aplicacions modernes

[modifica]
Article principal: Vehicle elèctric de bateria

Motors de combustió interna

[modifica]
Article principal: Història del motor de combustió interna

Les variants habituals són les següents:

  • Motors d'explosió
    • De 4 temps
    • De 2 temps
  • Motors dièsel
  • Motors Wankel
  • Turbines de gas (vegeu Automòbil de turbina)

Transmissió

[modifica]

En els vehicles autopropulsats sobre rodes cal transmetre la potència del motor fins a les rodes motrius. Relacionades amb la transmissió, hi ha tota mena de solucions emprades pels automòbils al llarg del temps.

Alguns dels elements que componen o estan relacionats amb la transmissió són els següents:

Elements estructurals

[modifica]
Article principal: Xassís
  • Diferents tipus de xassís
  • Xassís en H o d'escala.
    Xassís en H o d'escala.
  • Xassís de biga central.
    Xassís de biga central.
  • Xassís tub de transmissió.
    Xassís tub de transmissió.
  • Xassís multi-tubular de competició.
    Xassís multi-tubular de competició.
  • Estructura monobuc reforçada amb tubs d'acer de competició.
    Estructura monobuc reforçada amb tubs d'acer de competició.
  • Cabriolet tot terreny de competició.
    Cabriolet tot terreny de competició.
  • Xassís d'alumini encolat Lotus.
    Xassís d'alumini encolat Lotus.
  • Xassís de Land Rover serie III.
    Xassís de Land Rover serie III.

Carrosseries i habitacles

[modifica]
Article principal: Carrosser
Article principal: Automòbil conceptual

Accessoris

[modifica]
Automòbil Marmon Wasp de Ray Harroun amb el seu mirall retrovisor muntat en una estructura sobre el cotxe (1911). Saló de la Fama del Museu de Indianapolis Motor Speedway.

Amb el nom genèric d'accessoris s'acostuma a designar els elements auxiliars que equipen els vehicles, de forma voluntària o legalment obligatòria. Alguns dels accessoris habituals són els següents:

  • 1897. Segons la patent US Patent Office application 582.485, Milton O. Reeves i Marshall T. Reeves de Columbus (Indiana) presentaren un silenciador per a motors d'explosió.[4]
  • Velocímetre
  • Parabrisa[6]
    • 1916. Eixugaparabrisa
    • 1919. Parabrisa de doble cap de vidre amb una làmina de plàstic
    • 1932. El carrosser-dissenyador Pininfarina comença a dissenyar automòbils amb parabrises sensiblement inclinats. Fins aleshores els parabrises es posicionaven verticalment.[7][8]
  • Mirall retrovisor.
    • 1906. Patent francesa de Henri Cain.[9]
  • 1908. Clàxon.[10]
  • Air bag
    • 1967. Allen K. Breed inventà un air bag efectiu.

Cronologia de l'automòbil

[modifica]

Segle XX

[modifica]
  • 1900. Isotta-Fraschini.[23]
  • 25 de març de 1901: Durant la Setmana de Niça, es presenta el primer Mercedes de 4 cilindres fabricat per la Daimler Motoren-Gesellschaft. Aquest automòbil marcarà pautes i serà imitat a tot el món.
  • 1901: A l'empresa Benz es munta el motor a la part davantera d'un camió. Aquest principi convenç i serà aplicat també en la fabricació de turismes. En aquests vehicles la tracció se situa a les rodes del darrere.
  • 1901: Prússia ratifica el primer reglament policial per a la regulació del trànsit a Alemanya, el qual servirà d'exemple pels reglaments semblants en els altres països federals.
  • 1901: Prop de la ciutat americana de Beaumont (Texas) es troba un gran jaciment de petroli. El preu per barril llavors baixa 5 centaus. Aquest esdeveniment contribueix considerablement en la divulgació del motor de gasolina, donat que ni el vapor ni l'electricitat són tant assequibles a preus tan competitius.
  • 1901: Louis Peter inicia la construcció de rodes de bicicleta amb llandes desmuntables. Aquesta innovació tècnica troba ràpidament imitadors.
  • 1902: L'empresa alemanya Dürkopp construeix el primer motor de sis cilindres, dissenyat per a turismes.
  • 1902: L'empresa nord-americana Packard registra la patent per a la disposició en "H" del canvi de marxes, que s'imposa com a estàndard en tots els automòbils a nivell mundial.[24][25]
  • 1903: Henry Ford funda la Ford Motor Company a Detroit, Estats Units, on inicia la primera sèrie amb el model A.[26]
  • 1906: es crea Pontiac (automòbil) Spring & Wagon Works.[27]
  • 1906: Hispano-Suiza
  • 1906: Rolls-Royce
  • Octubre de 1908: comença la producció del Ford T, que adquireix en poc temps gran fama internacional. Aquest cotxe és el més semblant al model de cotxe que tenim avui en dia, ja que ja no era com un carro amb motor. La producció en sèrie suposa un gran avanç en la indústria de l'automòbil perquè fins aleshores els cotxes només els podien tenir els més rics, amb aquest avanç els preus baixen molt.
  • 1910: Alfa Romeo.[28]
  • 1913: La Ford Motor Company introdueix la línia de muntatge a la fabricació de magnetos. Es tracta d'una fase prèvia a la introducció de la fabricació automatitzada d'un vehicle de turisme, el model T (Tin Lizzy) (octubre de 1908).
  • 1913: David S.A..[29]
  • 1914: Primers frens hidràulics en un automòbil Duesenberg.[30]
  • 1914: Elizalde.[31]
  • 1920: Loryc.[32]
  • L'any 1922 l'enginyer nord-americà Kinston Forbes va publicar un llibre sobre la fabricació de carrosseries d'automòbils, amb més de 600 il·lustracions.[33]
    • L'obra tracta els aspectes més importants del tema sense oblidar l'estudi d'alguns “accessoris” com les frontisses i els panys de les portes.
    • Un capítol important està dedicat a la tendència dels constructors cap a les carrosseries tancades, fins aleshores limitades als models més cars per motius de cost.
  • 1924: El primer automòbil amb el nom de Chrysler va ser construït el 5 de gener del 1924. Walter P. Crhysler llança un auto amb el seu nom que inclou frens hidràulics i motor d‘alta compressió.
  • 1937: Volkswagen
  • 1948: Citroën 2CV[34]
  • 1954: Biscúter.[35]
  • 1956: Renault comença a produir el Renault Dauphine
  • 1956: Ausa.[36]
  • 1994: Com a combustible alternatiu s'ofereix una Dodge RAM, Vans i Wagons a GNC, també TE-Van elèctriques el Dodge Intrepid pot funcionar amb etanol o també GNC.
  • 2000: Honda comença al segle xxi venent l'Insight, un híbrid gasolina-electricitat, als EUA.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de l'automòbil
  1. ↑ 1,0 1,1 Eckermann, Erik (2001). World History of the Automobile. SAE Press, p.14.
  2. ↑ Riadh Habash. Green Engineering: Innovation, Entrepreneurship and Design. CRC Press, 7 novembre 2017, p. 295–. ISBN 978-1-351-65070-0. 
  3. ↑ Gijs Mom. The Electric Vehicle: Technology and Expectations in the Automobile Age. Johns Hopkins University Press, 10 juny 2013, p. 35–. ISBN 978-1-4214-1268-9. 
  4. ↑ CTI Reviews. Preclinical Speech Science, Anatomy, Physiology, Acoustics, Perception. Cram101, 17 octubre 2016, p. 154–. ISBN 978-1-4672-8709-8. [Enllaç no actiu]
  5. ↑ Richard W. Bulliet. The Wheel: Inventions and Reinventions. Columbia University Press, 19 gener 2016, p. 29–. ISBN 978-0-231-54061-2. 
  6. ↑ A Brief History of the Windshield.
  7. ↑ «La collaborazione tra Pininfarina e Alfa Romeo.». Arxivat de l'original el 2017-09-23. [Consulta: 2 juny 2018].
  8. ↑ Le Vie d'Italia, 1966. 
  9. ↑ «Brevet d'invention : dispositif de miroir avertisseur pour automobiles.». Arxivat de l'original el 2019-01-26. [Consulta: 31 maig 2018].
  10. ↑ Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, febrer 1925, p. 1–. ISSN 00324558. 
  11. ↑ Jean-Pierre Monhonval, Étienne Lenoir, un moteur en héritage, Editorial Michel Frères, Virton, 1985, 123 pàgines
  12. ↑ Bird, Anthony. Gottlieb Daimler: inventor of the motor engine (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1962, p. 37-39. 
  13. ↑ Gijs Mom; Associate Professor of the History of Technology and Mobility Gijs Mom The Electric Vehicle: Technology and Expectations in the Automobile Age. JHU Press, 22 març 2004, p. 17–. ISBN 978-0-8018-7138-2. 
  14. ↑ Dennis Adler. Chrysler. MotorBooks International, p. 191–. ISBN 978-1-61060-871-8. 
  15. ↑ [Patent alemanya: Reichspatent 37435]«PDF». Arxivat de l'original el 2012-02-04. [Consulta: 23 febrer 2012].
  16. ↑ Gregory Votolato. Car. Reaktion Books, 15 juny 2015, p. 28–. ISBN 978-1-78023-459-5. 
  17. ↑ Jim Motavalli. Forward Drive: The Race to Build "clean" Cars for the Future. Earthscan, 2001, p. 8–. ISBN 978-1-85383-785-2. 
  18. ↑ Hendrickson III, Kenneth E. The Encyclopedia of the Industrial Revolution in World History (en anglès). vol.3. Rowman & Littlefield, 2014, p. 278. ISBN 0810888882. 
  19. ↑ Mary Mulvihill. Ingenious Ireland: A County-by-County Exploration of the Mysteries and Marvels of the Ingenious Irish. Simon and Schuster, desembre 2003, p. 164–. ISBN 978-0-684-02094-5. 
  20. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Los antecedentes más remotos». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 14-15. ISBN 84-920886-5-6. 
  21. ↑ METHOD OF AND APPARATUS FOR CONVERTING HEAT INTO WORK[Enllaç no actiu], United States Patent No. 542,846, Filed Aug 26 1892, Issued July 16, 1895, Inventor Rudolf Diesel of Berlin Germany
  22. ↑ Transactions: Series A., Volum 70 (en anglès). Institute of Marine Engineers, Its, 1958, p.45. 
  23. ↑ Mike Lawrence. A to Z of Sports Cars, 1945-1990. Bay View Books, 1996, p. 1–. ISBN 978-1-870979-81-8. 
  24. ↑ Vaclav Smil. Creating the Twentieth Century: Technical Innovations of 1867-1914 and Their Lasting Impact. Oxford University Press, 25 agost 2005, p. 127–. ISBN 978-0-19-803774-3. 
  25. ↑ Arthur W. Einstein, Jr.. “Ask the Man Who Owns One”: An Illustrated History of Packard Advertising. McFarland, 6 setembre 2016, p. 73–. ISBN 978-0-7864-5661-1. 
  26. ↑ Bryan, Ford R. Clara: Mrs. Henry Ford (en anglès). Wayne State University Press, 2015, p. 83. ISBN 0814337708. 
  27. ↑ Gottfried Brieger. Pontiac, Michigan: A Postcard Album. Arcadia Publishing, 2000, p. 50–. ISBN 978-0-7385-0714-9. 
  28. ↑ Ron London. History of the Automobile 1769-1945. Page Publishing Inc, 14 desembre 2017, p. 1910–. ISBN 978-1-68213-902-8. 
  29. ↑ Automobile Manufacturers Worldwide Registry. McFarland, 1 setembre 2000, p. 84–. ISBN 978-0-7864-0972-3. 
  30. ↑ Dennis Adler. Duesenberg. Krause Publications, 14 març 2004, p. 41–. ISBN 1-4402-2532-X. [Enllaç no actiu]
  31. ↑ nico van dijk. Automobiles were made by...?. Lulu.com, 28 novembre 2015, p. 45–. ISBN 978-1-326-45496-8. 
  32. ↑ Automobile Manufacturers Worldwide Registry. McFarland, 1 setembre 2000, p. 180–. ISBN 978-0-7864-0972-3. 
  33. ↑ The principles of automobile body design. Kingston Forbes.
  34. ↑ www.just-auto.com. Citroën Arxivat 2009-11-25 a Wayback Machine. (anglès)
  35. ↑ Josep M. Cortès Martí. La majoria selecta de la tecnòpolis catalana, 1940-1980. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 1 desembre 2016, p. 204–. ISBN 978-84-8424-452-3. 
  36. ↑ Automobile Manufacturers Worldwide Registry. McFarland, 1 setembre 2000, p. 234–. ISBN 978-0-7864-0972-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_l%27automòbil&oldid=34122212»