Usuari:Mcapdevila/Volant de direcció

Volant sense el coixí de seguretat.

Un volant de direcció o simplement volant és un tipus de control de direcció en vehicles. Els volants s'utilitzen en tot tipus de vehicles, des dels automòbil és fins camions lleugers i pesats. El volant és la part del sistema de govern que és manipulat pel conductor, generant accions que són respostes per la resta del sistema. Això s'aconsegueix a través del contacte mecànic directe com els rack si el pinyó, amb l'ajuda, o sense, de direcció assistida, EPS, o com en alguns cotxes moderns de producció amb l'ajuda dels motors controlats per ordinador, conegut com a direcció d'energia elèctrica. Amb la introducció de la regulació federal dels vehicles als Estats Units el 1968, FMVSS 114, es requereix el bloqueig de la rotació del volant, per impedir l'robatori de vehicles de motor. En la majoria dels vehicles això s'aconsegueix quan s'elimina la clau d'encendre l'ordinador d'encesa (bloqueig d'encesa). En els vehicles més moderns sovint s'inclouen en el volant els comandaments a distància d'àudio de l'automòbil.

Història

Un volant d'un vehicle modern (Volvo S70).

Volants de diferents períodes.

Els primers automòbils van ser dirigits amb una canya, però el 1894 Alfred Vacheron va prendre part en la cursa París-Rouen amb un model Panhard de 4 cavall de vapor proveït d'un volant. S'estima que és un dels primers ocupacions del volant.

Des de 1898, els automòbils Panhard et Levassor van equipats de sèrie amb volants. CS Rolls va presentar el primer vehicle equipat amb un volant de Gran Bretanya quan importar un Panhard 6 CV de França aquest any. Arthur Constantin Krebs el 1898 va substituir la canya amb un volant inclinat per al cotxe Panhard que va dissenyar per a la carrera París - Amsterdam, que es va desenvolupar entre el 7 i el 13 de juliol de 1898. El 1899 Packard utilitza un volant en el segon cotxe que va construir. En una dècada, el volant havia substituït en la seva totalitat la canya de timó en els automòbils.

Vehicles de passatgers

Volant no segur en un Chrysler Airflow de la dècada de 1930. El volant és rígid i la la columna de direcció no és plegable, cosa que augmenta el risc de empalar el conductor en cas d'accident.

Els volants per a automòbils són generalment circulars, i es munten a l'adreça per un eix connectat a l'anell exterior del volant per un o més raigs. Altres tipus de vehicles poden utilitzar el disseny circular, una forma de papallona, ​​o alguna altra manera. Als països on els cotxes han de conduir a la banda esquerra de la carretera com per exemple Anglaterra, el volant està normalment al costat dret del cotxe (volant a la dreta), el contrari s'aplica en els països on es condueix pel costat dret de la carretera (volant a l'esquerra o LHD).

A més del seu ús en la direcció, el volant és el lloc habitual per al botó que activa l'botzina. A més, molts automòbils moderns poden tenir altres controls, com ara control de creuer i el sistema de control de l'àudio integrat en el volant per reduir al mínim el grau en què el conductor ha de deixar de tenir a les mans al volant.

El 1968 en els reglaments dels Estats Units (FMVSS Norma N º 204) es van realitzar correccions en matèria de desplaçament acceptable cap enrere del volant en cas d'accident. Per a complir com aquesta norma es van necessitar columnes de direcció colapsables.

La direcció assistida ofereix al conductor una via més fàcil per la qual dirigir un vehicle. Gairebé totes estan basades en un sistema hidràulic, encara que els sistemes elèctrics estan reemplaçant cada vegada més aquesta tecnologia. S'han inventat sistemes mecànics de direcció assistida (per exemple, Studebaker, 1952) però el seu pes i complexitat són més grans que els beneficis que proporcionen.

Mentre que altres mètodes de direcció a turismes han resultat dels experiments, no s'han desplegat amb tant èxit com el volant.

Altres dissenys

Un volant modern d'un vehicle de Fórmula 1 té botons i comandaments per controlar diverses funcions així com indicadors i altres elements importants que normalment es troben en un panell.

A similar device in aircraft is the yoke. Water vessels not Steer from a Stern-mounted tiller are directed with the ship's wheel, which may have inspired the concept of the steering wheel.

El volant està situat centralment en certs automòbils d'esports d'alt rendiment, com el McLaren F1, i en la majoria dels cotxes de curses de un sol seient.

Com un pilot o xofer pot tenir les seves mans al volant durant hores, aquests van ser desenvolupats pensant en l'ergonomia. No obstant això, la preocupació més gran és que el conductor pugui transmetre amb eficàcia al mateix temps el sistema de direcció, el que és especialment important en els vehicles sense direcció assistida. Un disseny típic de volant circular és un cèrcol d'acer o magnesi amb un mànec de plàstic o de goma modelada sobre i al voltant d'ell. Alguns conductors utilitzen cobertors de vinil o tèxtils per millorar l'adherència o la comoditat, o simplement com a decoració.

Un dispositiu similar a avió és el jou. Els vaixells no guiats amb un timó són guiats amb una roda de vaixell, el que pot haver inspirat el concepte del volant.

Volant Banjo

Volant Banjo.

Un volant Banjo era una opció en molts automòbils primitius. Les rodes de banjo van ser anteriors a la direcció assistida. Els raigs de filferro eren tampons o amortidors entre les mans del conductor i el ressò de la carretera. La majoria tenien 3 o 4 llamps fets de 4 o 5 filferros en cada raig, i d'aquí el nom de "Banjo"

Volants ajustables

Volant "Tilt"

Desenvolupat per Edward James Lobdell, el "Tilt Wheel" ("Volant inclinat") de 7 posicions es va posar a disposició en diversos productes de General Motors el 1963. Originalment una opció de luxe en els automòbils, la funció inclinació ajuda a ajustar el volant movent la roda a través d'un arc en un moviment ascendent i descendent. Aquest volant es basa en un conjunt de trinquet situat a la columna de direcció a sota del volant. Desenganxar el tancament de cremallera, la roda es pot ajustar cap amunt o cap avall mentre la columna de direcció segueix sent immòbil sota de l'articulació. Alguns dissenys posen el pivot lleugerament cap endavant al llarg de la columna, el que permet un bon moviment vertical del volant amb poca inclinació real, mentre que altres dissenys ho posen gairebé al volant, el que permet l'ajust de l'angle del volant amb gairebé cap canvi en la seva alçada.

Volant telescòpic

Desenvolupada per la Saginaw Steering Gear Division (Divisió de Direcció Saginaw) de General Motors, el volant telescòpic es pot ajustar a un nombre infinit de posicions en un rang de 3 polzades (7.62 cm). Tots dos tipus de volants es van presentar com a opció exclusiva dels automòbils Cadillac el 1965.

Columna de direcció ajustable

Una columna de direcció regulable en alçada permet un ajustar el volant amb només un canvi petit a la inclinació. La majoria d'aquests sistemes treballen amb panys de compressió o motors elèctrics en lloc dels mecanismes de trinquet, poden ser capaços de moure's a una posició memoritzada quan un conductor donat utilitza el cotxe, o de pujar i endavant per a l'entrada o sortida.

Volant abatible

Introduït en el Ford Thunderbird de 1961, i disponible en altres productes de Ford al llarg de la dècada de 1960, el volant abatible permetre que el volant es mogués nou polzades (22.86 cm) a la dreta quan el selector de la transmissió estava en estacionar, per tal que la sortida i l'entrada del conductor fos més fàcil.

Ús

El volant ha de ser utilitzat amb moviments estratègics de la mà i el canell en els moviments de gir. S'ha de posar atenció i cura per garantir la seguretat de les extremitats. Recordi que ha de seguir la regla que diu: "Una postura adequada del sistema mà-braç durant l'ús d'eines de mà és molt important. Com a regla general, la nina no ha d'estar doblegada, però s'ha de mantenir recta per evitar l'esforç excessiu de teixits com els tendons i beines dels tendons i la compressió dels nervi si els vasos sanguinis.

L'acte de girar el volant mentre el vehicle està aturat es diu "direcció seca". En general s'aconsella evitar-la, ja que exerceix pressió sobre el mecanisme de direcció i provoca un desgast excessiu dels pneumàtics.

Vegeu també

• Volant (mecànica)