Usuari:Mgibertespinos/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Mgibertespinos. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
El cistre és un instrument de corda pinçada inventat al Renaixement. Que disposa d'una caixa de ressonància en forma de pera, i que sobreviu avui amb variants populars com la guitarra portuguesa, la bandúrria, la cítara corsa, la mandola, la mandolina irlandesa (d'una forma semblant) i el cistre modern de Suïssa i d'Alemanya.[1]
Instrument piriforme de corda pinçada que esdevingué molt popular arreu d'Europa durant els segles XVI i XVII. Té les cordes metàl·liques i habitualment es tocava amb un plectre.[2].
Estructura
[modifica]El cistre, vist frontalment, té forma de pera. Ara bé, la caixa de ressonància té poca fondària (menys que la de la guitarra o la del llaüt, que n'és contemporani) i és decreixent, de manera que, vista de perfil, té forma de falca. Les cordes sovint són d'ordre doble; tensades des d'un claviller gairebé pla, es recolzen en un pont mòbil i se subjecten, per l'altre extrem, a un cordal a la part inferior de la caixa de ressonància.[3]
Els primers cistres del Renaixement estaven fets d'una sola peça
Evolució fins al 1500
[modifica]El cistre a partir del 1500
[modifica]- ↑ Barcelona (Spain). Delegación de Servicios de Cultura. Miscellanea barcinonensia. Ayuntamiento de Barcelona, Delegación de Servicios de Cultura, 1 gener 1977 [Consulta: 5 març 2011].
- ↑ Harwood, Ian; James Tyler. «Cittern». A: Stanley Sadie. The New Grove Dictionary of Musical Instruments. Londres: Macmillan Press Limited, 1984, p. 379-386. ISBN 0-333-37878-4.
- ↑ Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. ISBN 84-412-0232X.