Usuari:MiguelAngel fotografo/prueba
És difícil estimar en quin moment va néixer el projecte de Colom, d'arribar a Cipango (el modern Japó) ia les terres del Gran Khan navegant cap a Occident, però pot datar després del seu matrimoni i abans de 1481.[1][2]
Probablement va tenir coneixements dels informes del matemàtic i metge florentí Paolo dal Pozzo Toscanelli[3][4] sobre la possibilitat d'arribar a les Índies per l'oest,[5] redactats a instàncies del rei de Portugal, interessat en l'assumpte.[6][7]
Sigui com sigui, Colom va tenir accés a una carta de Toscanelli que anava acompanyada d'un mapa en què es traçava el trajecte a seguir a l'orient asiàtic, incloses totes les illes que es suposaven havien d'estar en el trajecte.[8] Aquest mapa i les notícies de Toscanelli estaven basats principalment en els viatges de Marco Polo. Assenyalava aquest últim que entre l'extrem occidental d'Europa i Àsia la distància no era excessiva, estimant al voltant de 6.500 llegües marines l'espai entre Lisboa i Quinsay, i des de la llegendària Antilia al Cipango només 2.500 milles, cosa que facilitava la navegació.[7] Es coneixen dues cartes dirigides per Toscanelli a Colom recollides pel pare Las Casas en la seva Historia de las Índias,[5] però també hi ha polèmica sobre l'autenticitat de les mateixes.[9][10]
Els llibres que es conserven de la biblioteca de Colón aporten llum sobre el que va influir en les seves idees, per la seva costum de subratllar els llibres i es dedueix que els més subratllats serien els més llegits. Entre els que tenen més anotacions estan el Tractatus de Imago Mundi de Pierre d'Ailly, la Historia Rerum ubique Gestarum d'Eneas Silvio Piccolomini i especialment Els viatges de Marco Polo, que li van donar la idea de com era l'orient que somiava trobar.
La idea de Colom es basava en que la Terra tenia una circumferència de 29.000 km, segons la "mesura" de Posidonio i la mesura del grau terrestre d'Ailly, sense considerar que aquest parlava de milles àrabs i no italianes,[11] que són més curtes,[12] de manera que xifrava aquesta circumferència en menys de les tres quartes parts de la real, que per altra banda era la acceptada científicament des de temps d'Eratòstenes. Com a resultat de l'anterior, segons Colom, entre les Canàries i Cipango havia d'haver unes 2.400 milles marines,[12] quan hi havia 10.700 en la realitat.
Referencias
[modifica]- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesvirtualcervantes - ↑ LOSADA CASTRO, Basilio. Pàg. 28
- ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. Pàgs. 1-4
- ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàg. 24.
- ↑ 5,0 5,1 DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 92-96.
- ↑ LOSADA CASTRO, Basilio. Pàg. 25-26.
- ↑ 7,0 7,1 SVET, Yakov. Cristóbal Colón. Libresa, 1996, p. Pàg. 60.. ISBN 9789978803776.
- ↑ DE ALTOLAGUIRE Y DUVALE, Ángel. «La carta de navegar atribuida a Cristóbal Colón por Mr. de La Roncier, historiador de la Marina francesa». www.cervantesvirtual.com. [Consulta: 26 maig 2099].
- arteHistoria. «Toscanelli, Pablo del Pozzo». Artehistoria.jcyl.es. [Consulta: 26 maig 2009].
- «Toscanelli, Paolo Del Pozzo». Enciclopedia GER. [Consulta: 26 maig 2009].
- ↑ ORTEGA, Ángel. Vol. II, pàg. 34.
- ↑ Rialp, Ediciones, S.A. Historia general de España y América. Tomo VII "El descubrimiento y la fundación de los reinos ultramarinos: Hasta finales del siglo XVI". Ediciones Rialp, 1982, p. 83-84. ISBN 9788432121029.
- ↑ Rialp, Ediciones, S.A. Historia general de España y América. Tomo VII "El descubrimiento y la fundación de los reinos ultramarinos: Hasta finales del siglo XVI". Ediciones Rialp, 1982, p. 86-87. ISBN 9788432121029.
- ↑ 12,0 12,1 VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Págs. 39-40.