Usuari:Mirall/Another World

Another World

Versió inicial	1991, 2006
Gènere	Cinematic Platformer
Característiques tècniques
Plataforma	3DO, Amiga, Apple IIGS, Apple Macintosh, Atari ST, MS-DOS, GBA, Mobile Phone (Symbian OS), Sega Mega Drive, Sega Mega-CD, SNES, Microsoft Windows, Microsoft Windows Mobile
Modes	Un jugador
Format	Floppy disk, Cartutx, CD-ROM, download
Dispositiu d'entrada	teclat, controlador
Equip
Desenvolupador(s)	Eric Chahi

Another World conegut com a Out of this World als Estats Units i com a Outer World al Japó, és un videojoc de plataformes de 1991 dissenyat i desenvolupat per Éric Chahi. Els gràfics 2D i la seua caixa van ser dissenyats per Chahi, mentre que Jean-François Freitas va compondre la música.

Encara que no va tenir un gran èxit comercial, Another World va innovar pel seu ús de gràfics amb efectes cinematogràfics, el seu so, i les escenes de vídeo que servien per a contar la història. Els personatges es comunicaven tan sol mitjançant els seus trets facials, gestos i accions. Aquest estil cinematogràfic va atorgar a Another World l'estat de videojoc de culte entre crítica i públic.

Desenvolupat originalment per als sistemes Amiga 500, Amiga, Atari ST, i MS-DOS, el joc va ser àmpliament portat a altres sistemes contemporanis. Recents recopilacions del codi font, han permès que també es pot executar en moderns ordinadors, consoles i telèfons mòbils.

Història

El MS-DOS, el joc va ser àmpliament portat a altres sistemes contemporanis. Recents recopilacions del codi font, han permès protagonista del joc és Lester Knight Chaykin; un jove físic d'aspecte atlètic i pèl-roig. Lester arriba al seu laboratori subterrani d'alta tecnologia durant una tempesta, i continua treballant és els seus experiments usant un accelerador de partícules. Just abans que les partícules arriben a la destinació desitjada, un llamp cau sobre el laboratori interferint amb l'accelerador i provocant que Lester es teleporti involuntàriament a un desèrtic planeta alienígena.

Després d'evadir a diversos perillosos animals salvatges, Lester és esclavitzat per una raça de alienígenas amb forma humanoide i és dut a una presó subterrània. Amb l'ajuda d'un alienígena que també està tancat, Lester intenta escapar, viatjant a través de perillosos entorns, lluitant contra criatures salvatges i resolent nombrosos puzles mentre sobreviu a perills naturals.

El final del joc és ambigu. Lester és ferit diverses vegades per un guàrdia, però s'espavila per a salvar al seu company alienígena i a si mateix de la mort. Quan Lester està caigut sobre el sòl, el seu amic ho arreplega i ambdós escapen en una criatura gegant similar a un pterodàctil.

Detalls de joc

L'usuari pot controlar a Lester mitjançant un teclat o un gamepad. S'utilitzen quatre botons d'adreça per a moure a Lester i dos botons d'acció, un d'ells serveix per a saltar i l'altre tindrà distintes funcions tals com atacar o interaccionar amb l'entorn, depenent de la posició, el moviment i l'estat de Lester. A l'inici del joc Lester sol pugues atacar donant puntades, però posteriorment aconseguirà una pistola. Les tecles de moviment normalment fan que Lester córrega, però ens trobarem amb zones en les quals haurà de nadar, rodar o conduir un vehicle. El joc té un nombre il·limitat de vides, no podem salvar la partida pel que per a no perdre el nostre progrés hauríem d'introduir una contrasenya que ens durà a l'últim checkpoint al qual hàgim arribat.

Desenvolupament

L'agost de 1989, Chahi es va inspirar en les animacions de colors plans usades en la versió per a Amiga de Dragon's Lair, i va teoritzar si seria possible usar contorns vectorials per a crear efectes similars gastant molta menys Memòria. Va escriure una rutina poligonal en llenguatge ensamblador en un Atari ST provant així la seua teoria de manera satisfactòria. Va planejar la creació d'un joc de ciència-ficció similar a Karateka i Impossible Mission. Mentre que Chahi tinguera una idea clara de com implementar la seua motor de joc, en la majoria dels casos improvisaria com crear l'autèntic contingut del joc. Va acabar la seqüència d'introducció del videojoc a principis de 1990 i va començar a treballar en el primer nivell. A causa del fet que ell volia crear una experiència cinematogràfica dramàtica, el joc no va usar cap HUD, diàleg o text, proporcionant al jugador la representació de l'ambient del món que se situa el joc a través tant de la mateixa jugabilitat, com de les escenes cinematogràfiques que fan progressar la història. Va acabar el joc dos anys després, en 1991, el que va inspirar l'eslògan: "La Terra va ser creada en sis dies, Another World en dos anys".

Chahi va usar un Amiga 500 per a crear la versió final del joc, va usar ensamblador Devpac per a programar el motor del joc i els contorns poligonals i el llenguatge GFA BASIC per a crear l'editor del joc. Mitjançant genlock, va importar enregistraments del seu germà menut des d'una videocàmera per a crear animacions rotoscopiques. Usà un magnetòfon per a gravar els efectes de so per al joc. Dibuixà els fons de cada escenari amb Deluxe Paint. Fou el primer joc en 2D a usar polígons per a tots els seus gràfics, en oposició als sprites més utilitzats comunament, creant així un estil visual distintiu. Aquest maquinari va prendre l'avantatge en la representació d'animacions a pantalla completa (Amiga 500 i Atari ST estaven basats en el processador 68000, mentre que els PC AT en 80286).

Versions

El joc va ser llançat originalment per a l'Amiga en 1991, amb una Resolució de pantalla de 320x200 píxels. Aquesta versió va ser menys testejada que altres versions, fent que el joc fora menys fluid, però les capacitats de so de l'Amiga oferien una alta qualitat de so si ho comparem amb les versions contemporànies del joc. Aquesta versió va ser portada a l'Atari ST.

Després de rebre crítiques per la curta vida del joc, Chahi va afegir una nova àrea completa amb diverses idees noves. Donant com a resultat la versió de 1991 per a MS-DOS, que va ser portada per Daniel Morais. La versió per a Apple Macintosh destacava per tenir una major resolució que la de MS-DOS, d'altra banda és idèntica.

A través d'Interplay, el joc fou llançat per a SNES, Sega Mega Drive, i Apple IIgs en 1992. Les versions de SNES i Apple IIgs foren programades per "Burger" Bill Heineman. A causa de les limitacions tècniques, la versió de SNES tenia una menor resolució, mentre la versió de SMD tenia menys qualitat de so i música. Interplay volia que les versions de consola foren més difícils perquè els jugadors sentiren que els seus diners havia estat ben invertit, per tant es van afegir nous perills. Interplay va voler canviar la música de Jean-François Freitas per altra banda sonora, però Chahi no va autoritzar el canvi; però després d'un considerable debat va permetre que Interplay usara música addicional composta per Charles Deenen. Nintendo sol·licità que s'eliminara totes les escenes amb sang, o fluids similars a la sang (com la saliva de la planta atrapamoscas alienígena en les escenes de cort), igual que els nus, que també van ser eliminats.

La versió de 3DO va ser desenvolupada per Interplay, presentava fons molt detallats. Chahi creia que açò realment llevava valor al joc, fent que els personatges poligonals semblaren simples en comparança. La banda sonora del joc es va canviar altra vegada, encara que sense problemes legals, presumiblement perquè Chahi està immers en Heart of Darkness.

La versió de 1994 per a Sega Mega-CD de Heart of the Alien, la seqüela no canònica, incloïa una versió millorada de Another World com bonificació. Aquesta versió incloïa una banda sonora millorada en CD, composta per Jean-François Freitas. El joc també presenta lleugeres millores gràfiques i noves veus per a Lesters i els aliens. Hi ha, no obstant això, una menuda fallada en el joc que fa que certes parts de la seqüència de les cavernes subterrànies, semblen inundades, fins i tot quan no ho estan.

En 1995, es va llançar una versió per a Windows 3.x que incloïa una reedició en *MIDI de la música original.

En 2006 les edicions Plus i Premium del pack d'emulació Amiga Forever contenen una versió exclusiva d'Another World.

Más recentment Chahi adquirí els drets de Propietat intel·lectual d'Another World que tenia Delphine. Magic Productions va oferir portar el joc a telèfons mòbils i es va realitzar amb l'ajuda de Cyril Cogordan. Chahi va veure que la jugabilitat podia ser incrementada, de manera que usà la seua vella Amiga per a reprogramar certes parts. Féu les ombres dels gràfics més clares per a contrarestar la baixa resolució dels telèfons mòbils.

Després d'açò Chahi use aquesta versió per a crear una nova versió de Windows orientada a Windows XP. Emmanuel Rivoire va incrementar la resolució a 1280x800 píxels, i Chahi va crear fons més detallats per al joc. Va trobar que la seua elecció original d'usar polígons per als personatges del joc, li permetia usar l'art de personatges original a una alta resolució mantenint un aspecte convincent. El joc encara suporta la resolució de 320x200 així com els fons originals; presenta dues vegades més checkpoints que l'original el que fa que la dificultat siga menor. El joc no inclou la música extra creada per Interplay, però inclou el nivell extra de la versió de MS-DOS, així com els perills i enemics afegits a les versions de consola. Aquesta versió és coneguda com a Edició del col·leccionista, i és considerada per Chahi com la versió definitiva de Another World.

La *demo d'aquesta Edició del col·leccionista es pot descarregar i jugar de manera gratuïta, pot ser actualitzada a la versió completa per 7€.

Seqüeles

Chahi ha declarat que desitja que el joc no tinga seqüeles i que vol que el final original del joc romanga ambigu perquè els fans puguen traure les seues pròpies conclusions. A pesar d'açò, hi ha jocs que normalment s'han considerat com seqüeles de Another World.

Una seqüela no canònica titulada Heart of the Alien va ser llançada per a Sega Mega-CD el 1994. El joc tenia un estil visual similar a Another World. El jugador controlava a l'àlien que és amic de Lester, el protagonista, en el joc original, situant l'acció en un temps previ a la història del joc original, a pesar d'açò la introducció del joc conté escenes que mostren esdeveniments del primer joc des del punt de vista de l'alién.

Chahi no va tenir gens que veure amb el desenvolupament del joc, més enllà de suggerir la mort de Lester, i ha lamentat la decisió al·legant que no li va agradar perquè dóna una terminació definitiva a la història, la qual Chahi havia deixat oberta deliberadament.

El joc de 1992, Flashback i la seua seqüela de 1995 dita Fade to Black (ambdós de Delphine), són sovint presos equivocadament per seqüeles de Another World a causa del seu similar estil de joc i gràfics. No obstant això aquests jocs no tenen res a veure-hi amb Another World i tenen històries completament distintes. Ambdós jocs van ser també fets sense la participació de Chahi. Flashback sembla que fa unes quantes referències directes a Another World, incloent el destacat ús de camps de força en combat, i la semblança propera del text "THE END" (en el fotograma final del joc), i una recreació quasi exacta de la cinemàtica on s'arreplega a l'arma.

Eric Chahi va tornar a aquest concepte de videojocs després de deixar Delphine. En 1998, ell i la seua nova companyia Amazing Studio creen Heart of Darkness, el qual de certa manera és molt similar a l'esperit de Another World, encara que també tenen una història diferent.

Eric Chahi va desaparèixer de la indústria durant alguns anys, però recentment podria haver recuperat el seu interès a crear videojocs. Va assistir la conferència de desenvolupadors de videojocs en 2005, A pesar de criticar a la indústria per no donar suport la creativitat, va dir que "encara està molt emocionat" per començar a treballar en un nou joc.

Enllaços externs

• Another World Amiga longplay (anglès)
• Another World Siti Oficial (castellà)