Vés al contingut

Usuari:Nere. Laura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Escoles Accelerades

[modifica]

Origen

[modifica]

Es va iniciar a San Francisco, l’any 1986 per Henry Levin, professor de la Universitat Stanford i director del Centre de Recerca Educativa (CERES) d'aquesta mateixa universitat. El programa va dirigit des d'Infantil fins als 12 anys, i s'inspira en les cooperatives de treballadors/as i en models d'organització democràtica de treball. Es concep com una comunitat que analitza la situació actual i visualitza el que voldria que fos l'escola en el futur.

Va crear aquest projecte per contribuir a reduïr les diferències de rendiment entre els alumnes amb avantatges i desavantatges al final de l' Educació Primària. Parteix de que és l’escola i no els infants la causant del fracàs escolar dels grups socials més marginats.

Motivació per fundar-les

[modifica]

Van nèixer quan Henry Levin va portar als seus fills a l’escola i es va adonar que no els agradava anar. Per tant, va començar a pensar com podria aconseguir que l’escola fos un lloc on els alumnes anessin amb ganes d’aprendre. També va observar que el sistema educatiu està elaborat per excloure a les persones de classe baixa. Per tant, només respon a les necessitats dels infants que provenen de famílies de classe alta.

És necessari que el sistema educatiu ofereixi expectatives altes per a nens i nenes de famílies amb desavantatges, i que tingui en compte que aquest alumnat no disposa dels mateixos recursos i avantatges que la resta. Per tant cal crear programes escolars que els prepari en igualtat de condicions per a una futura participació activa en el mercat laboral, així com en l'escenari polític i social.La terminologia d'acceleració s'utilitza com a contraposició a l'alentiment que fins ara han causat les intervencions sobre les minories. Per a dur a terme aquest procés és necessari canvi complet de les escoles amb elevada proporció d'aquest tipus d'alumnat. Aquests canvis afectaran el currículum, les estratègies pedagògiques i el tipus d'organització escolar.

Com a solució proposa transformar escoles amb gran concentració d'estudiants de famílies humils o en risc d'exclusió. En definitiva és un intent de proporcionar a les classes més pobres (immigrants, famílies monoparentals, etc.) la millor educació, i unes expectatives de futur aprofitant les seves capacitats, amb el treball conjunt d’una comunitat educativa d’aprenentatge orientada a ajudar als infants.

Objectiu

[modifica]

Tracta de partir de les capacitats de l'alumne, sense centrar-se en les seves deficiències, i posar fi a la diferència de resultats entre diferents grups socials. Per tant, és més un canvi d'actitud davant de l'educació, que valora i accepta la diversitat i entén que els infants provenen de diferents àmbits, i que el correcte és tenir expectatives altes envers aquests, i no tractar-los com casos perduts. A més d'això, també es proposa que cada escola accelerada creï el seu organisme de govern i comissions de treball entre professorat, estudiants, familiars i voluntaris per tal que tothom aconsegueixi els objectius marcats, i que aquests es puguin canviar en cas que quedin obsolets.

Parteix d'un enfocament d'aprenentatge únic, alternatiu i rigorós, per produir estudiants altament capacitats, amb una actitud positiva cap a ells mateixos. Ofereixen a cada estudiant les eines per millorar les seves habilitats d'aprenentatge i escriptura, els encoratgen i els preparen per tenir una major autoestima i orientar-se cap als objectius.

El projecte es basa en:

1. Ajudar als estudiants a desenvolupar un sentiment d'autoestima a través de l'èxit en la consecució d'objectius escolars i socials.

2. Connectar estudiants amb diferents experiències d'aprenentatge dins la comunitat.

3. Adquirir capacitats cognitives i qualitats de lideratge mitjançant experiències d'aprenentatge.

4. Activitats de pensament crític, solució de problemes i aprenentatge cooperatiu.

5. Desenvolupar fortes habilitats interpersonals per actuar de forma productiva amb els altres.

6. Crear un fort sentiment de responsabilitat i de respecte per si mateixos i per als demés

7. Aconseguir objectius personals mitjançant el desenvolupament i la utilització d'habilitats de pensament crític i de presa de decisions.

Currículum

[modifica]

Van dissenyar un currículum que fos estimulant per als alumnes, i despertés la seva curiositat. Tots els nens i nenes tenen curiositat, i al llarg de la seva vida, si no els estimulem de forma adequada, es perd progresivament. Al mateix temps, les escoles accelerades promouen un creixement humà dels estudiants, del professorat i de les famílies.

Principis

[modifica]
  • Treballar junts en un mateix objectiu: treballar conjuntament amb pares, professors, directors, alumnes, administradors i comunitat local en un esforç comú.
  • Participació en les decisions amb responsabilitat: participar tots en les decisions mes importants que es prenguin al centre i compartir la responsabilitat del seu desenvolupament i resultats.
  • Construir l'escola compartint i utilitzant els recursos de la comunitat: compartir i utilitzar tots els recursos humans que alumnes, pares, professorat, districte i comunitat local poden aportar per a l'educació a l'escola.

Valors

[modifica]

Cinc claus ensenyament-aprenentatge

[modifica]

Des d'una perspectiva constructivista i un aprenentatge actiu planteja cinc claus per a l'ensenyament i l'aprenentatge:

  1. Autèntic: relació amb els interessos i la vida de l'alumne.
  2. Interactiu: Treball en equip i relació amb la comunitat en la qual aquesta immers el centre.
  3. Centrat en l’alumne: l'alumne descobreix i experimenta per si mateix per arribar al coneixement.
  4. Inclusiu: l'objectiu és involucrar a tots els alumnes en l'aprenentatge mitjançant una varietat de mètodes motivadors: exploració, lectura, treball en equip, escoltar. moure, etc....
  5. Continu: l'aprenentatge ha d'estar relacionat amb el que l'alumne sap i no acabar al moment de finalitzar la unitat de treball.

Impacte de les escoles accelerades en l'actualitat

[modifica]

En l'actualitat hi ha molta diversitat social i cultural per les onades d'immigració provinents de tot el món. Això suposa, que la proporció de nens i nenes amb el risc de fracàs escolar sigui d'un terç de la població estudiantil del món.

El fracàs escolar s'observa principalment en els abandonaments, de les minories ètniques més pobres i del grup autòcton econòmicament més baix, que es produeixen en l'Ensenyament Secundari.

Generalment, domina un model d'educació compensatòria, que assumeix que els estudiants socialment en inferioritat de condicions no poden mantenir el mateix ritme d'aprenentatge que els altres i se'ls ensenya a un ritme més lent. Per als nens els programes d'educació compensatòria no són efectius perquè són incapaços de generar expectatives positives d'aprenentatge i d'èxit educatiu i disminueix el nivell d'exigències de rendiment. Els nens i nenes socialment en inferioritat de condicions, estan estigmatitzats com a inferiors, i perceben l'escola com una cosa irrellevant per al seu futur personal.

El sistema educatiu actual destaca per metodologies de repetició de continguts i d'activitats didàctiques, cosa que no incentiva als alumnes per a experimentar una cosa nova. Això no repercuteix només sobre els nens i nenes, sinó també sobre els propis professors, ja que deteriora l'autovaloració professional, ja que els porta a un sentiment d'insatisfacció que projecten en forma d'acusació a alumnes i pares, i d'aquests últims als docents.

Aquesta conclusió del sistema educatiu actual és molt semblant a la que va arribar Levin als Estats Units al 1986. Per tant, podem observar que no s'ha produit cap canvi socio-educatiu, tot i que cada cop sorgeixin més propostes per arribar a la igualtat.

Referències

[modifica]

[1] Portillo-Torres, Mauricio Cristhian «Propuesta de un nuevo enfoque para reducir el abandono escolar en secundaria». Revista Electrónica Educare, 19, 2, 01-05-2015. DOI: 10.15359/ree.19-2.17. ISSN: 1409-4258.

[2] Araus, Manuel. «EDUCACIÓN PARA LA SOLIDARIDAD: ESCUELAS ACELERADAS: UNA ACTITUD GLOBAL ANTE LA EDUCACION», 02-04-2012.

[3] «Escuelas Aceleradas» (en es-es), 29-05-2013.

[4] ««Educadors i polítics han de considerar els costos i l'efectivitat de l'educació per a augmentar-ne la productivitat»».

Aquesta és una pàgina de proves de Nere. Laura. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

  1. Portillo-Torres, Mauricio Cristhian «Propuesta de un nuevo enfoque para reducir el abandono escolar en secundaria». Revista Electrónica Educare, 19, 2, 01-05-2015. DOI: 10.15359/ree.19-2.17. ISSN: 1409-4258.
  2. Araus, Manuel. «EDUCACIÓN PARA LA SOLIDARIDAD: ESCUELAS ACELERADAS: UNA ACTITUD GLOBAL ANTE LA EDUCACION», 02-04-2012. [Consulta: 11 maig 2019].
  3. «Escuelas Aceleradas» (en es-es), 29-05-2013. [Consulta: 11 maig 2019].
  4. ««Educadors i polítics han de considerar els costos i l'efectivitat de l'educació per a augmentar-ne la productivitat»». [Consulta: 11 maig 2019].