Usuari:Pallares/Christopher Plummer
Biografia
[modifica]Christopher Plummer, besnét del Primer ministre de Canadà Sir John Abbot, va néixer el 13 de desembre de 1929 a Toronto, ciutat que abandonaria per traslladar-se amb la seva mare a Senneville, prop de Mont-real. Durant la seva infància va estudiar per ser pianista, però aviat neix en ell el desig de ser actor. A causa d'aquesta afició, en la seva joventut va conèixer al seu compatriota, el pianista de jazz Oscar Peterson, al que li va unir sempre gran amistat. Per desenvolupar la seva carrera teatral s'uneix a la Canadian Repertory Company, en la qual aconsegueix certa notorietat en part gràcies al domini del francès i l'anglès. L'actriu Eva Le Gallianne li ofereix la seva primera oportunitat de lluïment en The Constant Wife, segons la peça de William Somerset Maugham, el 1954. A l'any següent estrena The Dark is Light Enough, The Lark i Medea, les representacions del qual li porten fins a París. Dos anys després es casa amb Tammy Grimes amb la qual té una filla, Amanda Plummer.
Al seu retorn de la capital francesa, Sidney Lumet el contracta per a la pel·lícula Set de triomf (1958), després de la qual es divorcia i torna al teatre, en el qual interpreta papers com Enric II d'Anglaterra a Becket (1962), un ésser que s'enfronta al seu millor amic (Thomas Becket), amb el qual abans havia compartit taboles.
Després de casar-se el 1962 amb Patricia Lewis, en 1964 el seu rostre es va popularitzar gràcies a l'estrena de la caiguda de l'imperi romà on encarna a un Còmode, corruptor, que se sent traït, més pendent d'organitzar festes per al poble que de mantenir la pau, i que mostra recels a l'hora de concedir la ciutadania romana a uns bàrbars -als quals més tard assassina a traïció- mentre Síria es rebel·la contra l'Imperi romà. La seva composició d'un emperador romà de caràcter autoritari i xulesc li obre les portes per a altres papers. Entre aquests destaca el Capità Von Trapp de The Sound of Music, un vidu amb set fills la rigidesa dels quals s'enfonsa en entrar en la seva vida la institutriu Maria (Julie Andrews), amb la qual arriba a casar-se i fugir d'Àustria després d'acomiadar-se dels seus amics en un festival de música on entona la cançó Edelweiss. Malgrat el seu empipament davant la substitució de la seva veu en les seqüències musicals, el film fa disparar la seva cotització gràcies al seu èxit comercial. A partir de llavors els directors li encomanen personatges més o menys elegants, de vegades bondadosos, altres villans. Mentrestant el 1967 es divorcia de Patrica Lewis i el 1972 es casa amb Elaine Taylor.
Durant els setanta, Plummer combina les seves aparicions cinematogràfiques amb les teatrals. D'aquesta manera després de guanyar el premi Tony per Cyrano de Bergerac (1974), es fica en la pell de Rudyard Kipling en L'home que va poder regnar 1975 i hereta de David Niven el paper de Sir Charles en El retorn de la pantera rosa sota les ordres de Blake Edwards. En Assassinat per decret (1979) pansa a engrossir la llista d'actors que han encarnat a Sherlock Holmes al cinema.
En els anys vuitanta centra la seva activitat professional en el teatre, en el qual arriba a interpretar a Iago en Otelo (1982) i Macbeth (1988). També realitza algunes pel·lícules com Somewhere in Time de 1980 al costat de Christopher Reeve i Jane Seymour. Realitza un magistral rol en la notable cinta històrica The Scarlet and the Black (1983) (basada en fets reals), on dóna vida a l'ambiciós, cruel i sanguinari Coronel Cap de la SS a Roma Herbert Kappler i la seva feroç rivalitat amb un adversari molt particular: Hugh O'Flaherty "un magistral" Gregory Peck que era un Monsenyor del Vaticà protector de refugiats, aliats i jueus en la Itàlia ocupada pels Nazis el 1943.
A mitjans dels anys noranta "torna" al cinema amb breus papers: l'empresari de Llop (1994), el detectiu d'Eclipsi total (1995), el viròleg de Dotze micos (1996)...
El 1997 guanya el seu segon Tony per Barrymore, interpretació que al costat de la realitzada en la pel·lícula The Insider obre una nova etapa professional. En efecte el seu paper de Mike Wallace, un reconegut periodista estatunidenc (recentment retirat) li val diversos premis de la crítica cinematogràfica, encara que no aconsegueix quedar candidat als Oscar. Hollywood comença a reclamar els seus serveis amb major regularitat: el reuneix de nou amb Julie Andrews en la versió per a televisió del film On Golden Pond -on interpreta a un home de la tercera edat que aprèn a gaudir de la companyia del seu nét-, té també un paper en A beautiful mind (2001).
Plummer torna al cinema més petit i intimista amb Lucky Break, on interpreta al cap d'una presó, i Ararat, on defensa el paper d'un guàrdia de seguretat d'un aeroport.
El 2004 combina les representacions de Rei Lear amb els seus papers cinematogràfics en Nicholas Nickleby i Alexander. A aquests títols li segueixen ...I que li agradin els gossos (2005), Pla ocult -on defensa el paper de banquer que es va enriquir gràcies als nazis i que oculta el seu passat-, Syriana -on encarna a un empresari amb interessos en el petroli-, i El nou món on presta el seu cos a un capità que defensa la disciplina dels oficials de bord durant la colonització de Virgínia.
Entre els seus últims i notables treballs, cal citar The Imaginarium of Doctor Parnassus de Terry Gilliam, i Beginners, on encarna a un ancià vidu que desvetlla al seu fill que és homosexual. Per aquest treball va guanyar un Globus d'Or i l'Oscar al millor actor secundari.
El seu últim treball va ser com a protagònista del film "Remember" realitzat el 2015, on demostra que als 86 anys encara segueix sent un dels millors.
[[Categoria:Actors de cinema canadencs]] [[Categoria:Actors de teatre canadencs]] [[Categoria:Actors de sèries de televisió canadencs]] [[Categoria:Actors de doblatge canadencs]] [[Categoria:Guanyadors del premi Globus d'Or]] [[Categoria:Guanyadors del Premi Tony]] [[Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor actor secundari]] [[Categoria:Persones de Toronto]]