Usuari:Pallares/Fernando León de Aranoa

Biografia

Fernando León de Aranoa va néixer a Madrid al maig de 1968. Va estudiar en el Col·legi Sant Agustín de Madrid i és llicenciat en Ciències de la Imatge per la Universitat Complutense de Madrid.

Va començar treballant com a guionista en sèries de televisió com a Torn d'ofici, en programes com l'Un, dos, tres... respongui una altra vegada i escrivint per a humoristes com a Dimarts i Tretze.

El seu debut després de la càmera es va produir en 1994 amb el curtmetratge Sirenes, que va ser premiat en diversos festivals nacionals.

El seu primer llargmetratge va ser Família (1996), el guió de la qual també va escriure, com és habitual. En reconeixement per aquesta pel·lícula li va ser atorgat el Premi Goya a la millor adreça novella, així com el premi Fipresci i el premi del públic de la SEMINCI de Valladolid. L'obra ha estat amb posterioritat adaptada a l'escena teatral i representada a diversos països

En 1998 va escriure i va dirigir Barri, retrat de la vida de tres joves adolescents en un barri marginal. Gràcies a aquest treball va obtenir els premis Goya a la millor adreça i al millor guió original. La pel·lícula va ser presentada en la secció oficial del Festival de Sant Sebastià on va obtenir la Petxina de Plata al millor director. La pel·lícula va rebre altres importants premis com el premi Fipresci, el Fotogrames de plata a la millor pel·lícula espanyola, el premi José María Forqué, el Sant Jordi i el Turia, entre uns altres.

En 2002 va dirigir Els dilluns al sol, pel·lícula protagonitzada per Javier Bardem, que es va convertir en la gran triomfadora d'aquest any en els Premis Goya en aconseguir cinc guardons, incloent Millor pel·lícula i Millor adreça. La pel·lícula també va triomfar en el Festival de Cinema de Sant Sebastià en aconseguir la Petxina d'Or a la millor pel·lícula. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya va seleccionar la pel·lícula per representar a Espanya en els Óscar en la categoria de millor pel·lícula en llengua no anglesa, encara que no va aconseguir ser una de les cinc nominades.

Princeses (2005) va ser la seva quarta pel·lícula com a director i guionista i el seu debut com a productor després de crear la seva pròpia productora, «Reposat». La pel·lícula, que va ser vista per més d'un milió d'espectadors, va rebre tres premis Goya de l'Acadèmia espanyola de Cinema —a les seves dues actrius protagonistes i a la millor cançó original, composta per Manu Chao— així com el premi Ondas a l'esdeveniment cinematogràfic de l'any i el premi Protagonistes a la millor pel·lícula. Va participar també en la secció oficial del Festival de cinema independent de Sundance.

Com a documentalista ha dirigit a Mèxic Caminantes (2001), premiat en els festivals de l'Havana, Los Angeles, Nova York i Alcalá de Henares, i en 2007 va prendre part en el documental Invisibles dirigint el capítol titulat Bona nit, Ouma. Aquest documental va explicar també amb la participació d'altres directors com Mariano Barroso, Isabel Coixet, Wim Wenders i Javier Corcuera, i va ser guardonat amb el Goya al millor documental. En el camp dels documentals va escriure en 1997 el guió del documental L'esquena del món i va col·laborar en l'adreça de Izbieglize en 1994.

La seva labor com a guionista no només s'ha @centrar les seves pròpies pel·lícules, sinó que ha escrit guions com els de Fausto 5.0, Imsomnio i Cor boig.

Ha publicat diversos relats i narracions breus, havent rebut per ells el Premi Antonio Machado en dues ocasions. Ha treballat també com a dibuixant i il·lustrador. [[Categoria:Directors de cinema espanyols]] [[Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor director]] [[Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor director novell]] [[Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor guió adaptat]] [[Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor guió original]] [[Categoria:Madrilenys]]