Vés al contingut

Usuari:Pallares/ Dinastia Konbaung

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


>>>


Agències reials

[modifica]

El govern era administrat centralment per diverses agències reials consultives, seguint un patró establert durant la dinastia Taungoo.[1]

El Hluttaw (လွှတ်တော်, il•luminat. "lloc reial", Consell d'Estat)[2] exercia funcions legislatives, ministerials i judicials, administrant el govern reial com ho delegava el rei.[2] Les sessions a Hluttaw es feien durant 6 hores diàries, de 6 a 9 del matí i de migdia a 3 de la tarda.[3] Llistat per rang, l'Hluttaw estava compost per:

  • Cap del Consell: el rei, el seu hereu aparent o un príncep d’alt rang que presidia l’Hluttaw com a cap nominal.[4]
  • Wunshindaw (ဝန်ရှင်တော်, Primer ministre) - va exercir com a ministre en cap de la Hluttaw, una oficina creada durant el regnat de Mindon Min i, sobretot, servida pel Kinwun Mingyi U Kaung[4][5][6]
  • Quatre Wungyi (ဝန်ကြီး): administrava conjuntament la cartera administrativa de Hluttaw i compartia la responsabilitat conjunta de l'administració del regne.[2][7]
    • Four Wundauk (ဝန်ထောက်) - va exercir com a diputats dels Wungyi
  • Myinzugyi Wun (မြင်ဇူးကြီးဝန်, il•luminat. "Ministre dels regiments de cavalleria") - com a màxima posició de l'exèrcit regular, supervisava el Tatmadaw.[8]
  • Athi Wun (အသည်ဝန်, il•luminat. "Ministre de l’Athi "): responsable d'assignar els recursos laborals del corvée i la mobilització dels plebeus contribuents, anomenats athi, durant la guerra[2][8]

El Byedaik (ဗြဲတိုက်, il•luminat. "Bachelor Chambers", amb Bye provinent de Mon blai ဗ္ကဲာ, "solter") va exercir com a Consell Privat gestionant els assumptes interns de la cort i també va servir com a interlocutor entre el rei i altres agències reials.[8] El Byedaik consistia en:

  • Vuit Atwinwun (အတွင်းဝန်,. "Ministre de l'Interior"): comunicava al rei els assumptes comercials de l'Hluttaw, administrava transaccions internes d'assumptes generals relacionats amb la cort reial.[9]
  • Thandawzin (သံတော်ဆင့်, "Heralds") - duia a terme tasques de secretaria i assistia a les audiències del rei per prendre nota de les ordres del rei i enviar-les a Hluttaw per a la seva inscripció.[10]
  • Simihtunhmu (ဆီမီးထွန်းမှူး, il•luminat): mantenia una llista de totes les persones que dormien al palau[11]
  • Hteindeinyanhmu (ထိန်းသိမ်းရေးမှူး, "cuidadors de nomenaments reials"): feien tasques menors com ara el manteniment del mobiliari del palau, les cortines i altres cites.[12]


El Shwedaik (ရွှေတိုက်) era el Tresor Reial i, com a tal, era el dipòsit de metalls preciosos i tresors de l’Estat.[13] A més, els Shwedaik van conservar els arxius de l'estat i van mantenir diversos registres, incloent genealogies detallades de funcionaris hereditaris i informes del cens.[13][12] El Shwedaik estava compost per:

  • Shwedaik Wun (ရွှေတိုက်ဝန်) - canceller de l’erari[12]
  • Shwedaik Saw (ရွှေတိုက်စော) - Governador del Tresor[12]
  • Shwedaik Kyat (ရွှေတိုက်ကြပ်) - Superintendent[12]
  • Shwedaik Saye (ရွှေတိုက်စာရေး) - Secretari del Tresor[12]
  • Shwedaik Thawkaing (ရွှေတိုက်သော့ကိုင်) - Clau del Guardià de la Tresoreria[12]

Servei reial

[modifica]
Un escrivà reial, 1855

Cada agència reial incloïa una gran comitiva de funcionaris de nivell mitjà i baix, responsables dels assumptes quotidians. Incloïen:

  • Nakhandaw (နားခံတော်) - encarregat de transmetre comunicacions cap i des del rei i Hluttaw.[14] També va servir com a intermediari entre les agències reials i entre el rei i els ministres.[13] Recollir, ordenar, interpretar informes, llegir proclames en reunions oficials, transmetre ordres als consells provincials.[13]
  • Sayedawgyi (စာရေးတော်ကြီး; grans escrivans en cap): van fer treballs en l’àmbit executiu i investigacions preliminars per als assajos[14]
    • Saye (စာရေး; escrivans)
  • Ameindawgyi (အမိန့်တော်ကြီး; escriptors de grans ordres): van preparar i emetre ordres reials després de fer els passos preliminars necessaris.[14]
  • Athonsaye (အသုံးစာရေး; empleats d’obres): supervisava la construcció i les reparacions de tots els edificis públics[14]
  • Ahmadawye (အမှတ်တော်ကြီး; registradors d’ordres): ordres redactades i cartes que emetrà Hluttaw[14]
  • Awayyauk (အဝေးရောက်; arribades llunyanes): rebia i llegia cartes que venien des de la distància abans d’enviar-les als ministres[14]
  • Thandawgan (သံတော်ခံ) - oficials cerimonials que rebien cartes en nom del rei[15]

i 3 classes d'oficials cerimonials:

  1. Letsaungsaye (escrivans de regals): llegir llistes d’ofrenes fetes al rei en les funcions reials[15]
  2. Yonzaw (mestre de cerimònies): funcions reials concertades i audiències del rei[15]
  3. Thissadawge (registradors de grans juraments): administrava juraments de fidelitat als que entraven al servei reial[15]

Cort reial

[modifica]
"Royal Audience", una pintura tradicional de Saya Chone

La societat Konbaung es va centrar en el rei, que va prendre moltes dones i va engendrar nombrosos fills, creant una extensa família reial que formava la base de poder de la dinastia i competia per la influència a la cort reial. També plantejava problemes de successió alhora que sovint acabaven en massacres reials.

El Lawka Byuha Kyan (လောကဗျူဟာကျမ်း), també conegut com Inyon Sadan (အင်းယုံစာတန်း), és la primera obra existent sobre protocols i costums judicials birmans.[16] L'obra va ser escrita per Inyon Wungyi Thiri Uzana, també coneguda com a Inyon Ywaza, durant el regnat d'Alaungpaya, el fundador de la dinastia Konbaung.[17]

La vida de la cort real a la dinastia Konbaung consistia tant en rituals i cerimònies codificades com en aquelles que es van innovar amb la progressió de la dinastia. Moltes cerimònies es van compondre d’idees hindús localitzades i adaptades a les tradicions existents, tant d’origen birmà com budista. Aquests rituals també es van utilitzar per legitimar el govern dels reis birmans, ja que els monarques Konbaung reclamaven la descendència de Maha Sammata a través del clan Sakyan (del qual Gotama Buddha era membre) i la casa de Vijaya.[18] La vida a la cort reial estava estretament regulada. Eunucs (မိန်းမဆိုး) supervisaven les dones de la casa i dels apartaments reials.[19] Les reines i concubines inferiors no podien residir als edificis principals del palau.[19]

El rei i la reina observaven una cerimònia en la qual participaven genets a cavall. D’un parabeik del segle XVIII (llibre d’imatges)

Brahmins, generalment coneguts com ponna (ပုဏ္ဏား) en birmà, van servir d'especialistes en cerimònies rituals, astrologia i ritus devocionals a les divinitats hindús a la cort de Konbaung.[20] Van tenir un paper essencial en els rituals de coronació de reis, en les cerimònies de consagració i ablució anomenades abhiseka (ဗိဿိတ်).[21] Court Brahmins (ပုရောဟိတ်, parohita) estaven ben incrustats en la vida quotidiana de la cort, assessorant i consultant el rei sobre diversos assumptes.[22] Una jerarquia social entre els bramans va determinar els seus respectius deures i funcions.[22] Els astròlegs bramans, anomenats huya (ဟူးရား) s’encarregaven de determinar els càlculs astrològics, com ara determinar el moment propici per a la fundació d’una nova capital, un nou palau, una pagoda o l’ocupació de la residència reial, anunciar una cita, sortir d’un lloc, visitar una pagoda o iniciar una campanya militar.[23] També van establir el calendari religiós, van preparar l'almanac (သင်္ကြန်စာ), va calcular els propers eclipsis de sol i de lluna, va identificar els dies festius més importants en funció del cicle lunar i va comunicar dates i hores propicis.[23] Un grup especial de bramans que realitzaven rituals abhiseka també van ser seleccionats com a pyinnya shi (ပညာရှိ), i nomenaven consellers reials.[24]

Rituals reials

[modifica]

També es van organitzar actes fastuosos al voltant de les cerimònies de vida dels membres de la família reial.[25] Els bramans van presidir moltes d'aquestes cerimònies favorables, inclosa la construcció d'una nova capital reial; consagració del nou palau, cerimònia de llaurat reial; les cerimònies de nomenament, primera alimentació d’arròs i bressol; els rituals de la unció del cap abhiseka i la participació del rei en les celebracions de l'Any Nou birmà (Thingyan).[26] Durant el Thingyan, un grup de vuit bramans escampava aigua beneïda per un grup de vuit monjos budistes, a tot el recinte del palau, al Hluttaw, diverses corts, les principals portes de la ciutat i els 4 cantons de la capital.[26] El rei va assistir a moltes de les cerimònies relacionades amb membres de la família reial, des de cerimònies de bressol (ပုခက်မင်္ဂလာ) a cerimònies avorrides, des de matrimonis fins a funerals.[25]

Els edificis específics del palau reial van servir de seu per a diverses cerimònies de vida. Per exemple, el Gran Saló de l'Audiència va ser el lloc on els joves prínceps van ser sotmesos a la cerimònia de la majoria d'edat shinbyu i van ser ordenats com a monjos novells.[27] Aquest era també el lloc on els joves prínceps tenien cerimoniosament els cabells lligats en un nus superior (သျှောင်ထုံး).[27] Elaborades festes d'Any Nou birmanes van tenir lloc al Hmannandawgyi (Palau dels Miralls): el tercer dia de l'Any Nou, el rei i la reina en cap van participar en arròs de Thingyan, arròs cuit submergit en aigua freda i perfumada, asseguts al seu tron.[28] També es feien representacions musicals i dramàtiques i altres festes en aquest complex.[28]

Cerimònies de consagració (abhiseka)

[modifica]
Una aquarel•la del segle XIX realitzada per pintors reials representa una cerimònia d'abhiseka de Konbaung. El rei i la reina estan asseguts respectivament al pavelló, envoltats per una comitiva de brahmans.

Les funcions judicials més significatives del regnat d'un rei eren l’abhiseka o rituals consagradors, celebrats en diverses èpoques al llarg del regnat d'un rei, per reforçar el seu lloc com a patró de la religió (Sasana) i la justícia.[25] Tots els rituals d'Abhiseka consistien a abocar aigua d'un caragol sobre el cap del candidat (generalment el del rei), indicant-li què havia de fer o no per l'amor del seu poble i li advertia que, si no complia, podia patir certes misèries.[26] Els rituals d'ablució eren responsabilitat d'un grup de vuit bramans d'elit qualificats exclusivament per realitzar el ritual.[26] Havien de romandre castes abans de la cerimònia.[26] Un altre grup de bramans era responsable de la consagració del príncep hereu.[26]

Hi va haver 14 tipus de cerimònies d'abhiseka en total:[26]

  1. Rājabhiseka (ရာဇဘိသိက်) - coronació del rei
  2. Muddhabhiseka (မုဒ္ဓဘိသိက်) - vot formal del rei de treballar per a la propagació del Sasana (els ensenyaments del Buda); celebrat cinc anys després de l'adhesió[29][26]
  3. Uparājabhiseka (ဥပရာဇဘိသေက) - instal•lació del príncep hereu[29]
  4. Mahesībhiseka (မဟေသီဘိသေက) - coronació de la reina principal[29]
  5. Maṅgalabhiseka (မင်္ဂလာဘိသေက) - celebrada per celebrar la possessió d’elefants blancs[29]
  6. Siriyabhiseka (သီရိယဘိသေက) - celebrada per renovar la glòria del rei, celebrada ocasionalment[29]
  7. Āyudighabhiseka (အာယုဒီဃဘိသေက) - celebrat per guanyar longevitat, celebrat ocasionalment[29]
  8. Jayabhiseka (ဇေယျာဘိသေက) - celebrada per assegurar la victòria i l'èxit en la guerra[29]
  9. Mahābhiseka (မဟာဘိသေက) - celebrada per augmentar la prosperitat econòmica, celebrada set anys després de l’adhesió[29]
  10. Sakalabhiseka (သကလာဘိသေက) - celebrada per garantir la pau al regne[29]
  11. Vijayabhiseka (ဝိဇယဘိသေက) - sostingut per conquerir enemics[26]
  12. Mandabhiseka (Manda beittheit) - celebrat per casar el candidat amb una reina de llinatge reial.[30]
  13. Singabhiseka (Thenga beittheit) - es va celebrar per tornar a obligar un rei a complir les lleis, amb la qual cosa es confereixen plens poders per al govern i l'administració del país[30]

Coronació

[modifica]

Rajabhiseka (ရာဇဘိသိက်) - La coronació del rei, que estava presidida per bramans, era el ritual més important de la cort reial.[29][31] La cerimònia se celebrava normalment al mes birmà de Kason, però no necessàriament tenia lloc durant el començament d'un regnat.[31][29] El Sasanalinkaya afirma que Bodawphaya, igual que el seu pare, va ser coronat només després d'establir el control sobre l'administració del regne i purificar les institucions religioses.[31] Les característiques més importants d'aquest ritual eren: la recollida de l'aigua de la unció; el bany cerimonial; la unció; i el jurament del rei.[32]

Es feien elaborats preparatius precisament per a aquesta cerimònia. Tres pavellons cerimonials (Sihasana o Lion Throne; Gajasana o Elephant Throne; i el Marasana o Peacock Throne) es van construir en una parcel•la específicament designada (anomenada "jardí del paó") per a aquesta ocasió.[33] També es van fer ofrenes a les divinitats i es van cantar parites budistes.[29] Especialment designades, generalment filles de dignataris, inclosos els comerciants i els bramans, tenien la tasca de procurar aigua d'unció a la meitat d'un riu.[34] L'aigua es col•locava als respectius pavellons.[35]

En un moment propici, el rei es vestia amb el vestit d'un Brama i la reina amb el d'una reina de devaloka.[36] La parella era escortada als pavellons en processó, acompanyada d'un cavall blanc o un elefant blanc.[37][36] El rei, primer es banyava el cos al pavelló Morasana, després el cap al pavelló Gajasana.[38] Després va entrar al pavelló de Sihasana per assumir el seu seient al tron de la coronació, dissenyat per assemblar-se a una flor de lotus florida, feta de fusta de figuera i full d'or aplicat.[38] Uns bramans li lliuraven els cinc articles de coronació (မင်းမြောက်တန်ဆာ, Min Myauk Taza):

  1. Paraigües blancs (ထီးဖြူ, hti byu)[39]
  2. Corona, en forma de tocat amb cresta (မကိုဋ်, magaik)[39]
  3. Ceptre (သန်လျက်, thanlyet)[39]
  4. Sandàlies (ခြေနင်း, che nin)[39]
  5. Fly-whisk, fet de cua de iac (သားမြီးယပ်, thamyi yat)[39]

Al seu tron, vuit princeses ungien el rei abocant-li aigua sobre el cap, utilitzant cadascuna una caragola enlluernada de gemmes blanques que l’acompanyaven solemnement amb fórmules per governar amb justícia.[38][37] Uns bramans alçaven un paraigua blanc sobre el cap del rei.[37] Aquesta unció era repetida per vuit bramans de sang pura i vuit comerciants.[40] Després, el rei repetia les paraules atribuïdes a Buda en néixer: "Sóc el més important de tot el món! Sóc el més excel•lent de tot el món! Sóc inigualable a tot el món "i va fer invocació abocant aigua d'una font daurada.[37] El ritual va acabar amb el refugi del rei a les Tres Joies.[37]

Com a part de la coronació, els presos eren alliberats.[40] El rei i el seu seguici tornaven al Palau i els pavellons cerimonials eren desmantellats i llançats al riu.[41] Set dies després de la cerimònia, el rei i els membres de la família reial feien una processó inaugural, donant voltes al fossat de la ciutat sobre una gabarra estatal daurada, enmig de música festiva i espectadors.[30]

Instal•lació del príncep hereu

[modifica]

Uparājabhiseka (ဥပရာဇဘိသေက) - La instal•lació de l’Uparaja (príncep hereu), a la birmana Einshe Min (အိမ်ရှေ့မင်း), era un dels rituals més importants del regnat del rei. La cerimònia d’instal•lació tenia lloc al Byedaik (Consell Privat).[42] El príncep hereu era investit, rebia apenatges i insígnies i se li concedien multitud de regals.[43] El rei també nomenava formalment una comitiva de personal de la llar per supervisar els assumptes públics i privats del príncep.[44] Posteriorment, el príncep hereu desfilava cap al seu nou palau, amb un compromís amb el seu nou rang.[45] S'iniciaven els preparatius per a un casament reial amb una princesa, especialment preparada per convertir-se en la nova consort del rei.[45]

>>>Alimentació del primer betel

[modifica]

Kun U Khun Mingala (ကွမ်းဦးခွံ့မင်္ဂလာ) - La cerimònia de l'alimentació del primer Betel se celebrava uns 75 dies després del naixement d'un príncep o princesa per reforçar la salut, la prosperitat i la bellesa del nadó.[46] La cerimònia consistia en l'alimentació de betel, barrejat amb càmfora i altres ingredients. Un funcionari nomenat (ဝန်) organitzava els rituals anteriors a la cerimònia.[46] Aquests rituals incloïen un conjunt específic d’ofrenes a Buda, esperits indígenes (yokkaso, akathaso, bhummaso, etc.).), Guardians de la Sasana, i als pares i avis del nen, tots ells disposats a la cambra de l'infant.[47] Es feien ofrenes addicionals al Cent Phi (ပီတစ်ရာနတ်), un grup de 100 esperits siamesos dirigidas per Nandi (နန္ဒီနတ်သမီး), personificada per una figura bramana feta amb herba kusa, a la qual alimentaven cerimoniosament amb boles d’arròs cuit amb la mà esquerra.[47][48]

Cerimònia de nomenament

[modifica]

Nāmakaraṇa (နာမကရဏ): La cerimònia de nomenament tenia lloc 100 dies després del naixement d’un príncep o princesa.[47] També s'oferia menjar per als dignataris i artistes assistents.[49] El nom del nadó estava inscrit en una placa d'or o en una fulla de palma.[49] La nit abans de la cerimònia, es celebrava un pwe per als assistents.[49] A la matinada de la cerimònia, els monjos budistes pronunciaven un sermó a la cort.[48] Després, a l'apartament de la reina principal, l'infant estava assegut en un divan amb la reina principal, amb els assistents respectius de la cort reial asseguts segons el rang.[50] Un ministre de l'Interior presidia llavors les ofrenes cerimonials (ကုဗ္ဘီး) Feta a la Triple Joia, l'11 Deva encapçalada per Thagyamin, 9 deïtats hindús, indígenes NAT, i el 100 Phi.[51][50] Després es recitava una oració protectora.[52] Després de l'oració, un pyinnyashi preparava i "alimentava" Nandi. En el moment propici calculat pels astròlegs, l’herald reial llegia el nom de l’infant tres vegades.[52] Després, un altre herald real recitava un inventari dels regals oferts pels dignataris assistents.[52] A la cloenda de la cerimònia, se celebrava una festa, amb els assistents alimentats en l'ordre de precedència.[52] Les ofrenes a Buda eren traslladades a les pagodes i a Nandi, als sacrificis bramans.[52]

Cerimònia real de llaurar

[modifica]
Una representació de la cerimònia de llaurat reial de Saya Chone, pintora a la cort reial

Lehtun Mingala (လယ်ထွန်မင်္ဂလာ) - La cerimònia de llaurar reial era un festival anual de trencament de terres amb arades als camps reials a l'est de la capital reial, per assegurar les pluges suficients durant l'any propiciant el Moekhaung Nat, que es creia que controlava la pluja.[19][53] La cerimònia estava tradicionalment lligada a un esdeveniment de la vida de Gotama Buddha. Durant l'arada reial dels camps del rei Suddhodana, el petit Buda s'aixecava, s'asseia amb les cames creuades i començava a meditar sota l'ombra d'un pomer de rosa.[54]

La cerimònia es celebrava a principis de juny, al descans del monsó sud-oest.[55] Per a la cerimònia, el rei, vestit amb túniques estatals (un pas amb l’emblema del paó (daungyut) un llarg capó de seda o túnica incrustada amb joies, una corona d’agulla (tharaphu) i 24 cordes de salwe a través del pit, i una placa d’or o frontell al front) i el públic feia una processó fins a la leya (camps reials).[56] Al ledawgyi, un terreny especialment designat, s' unien bous blancs de llet a les arades reials cobertes amb fulles d'or, que estaven preparats per a llaurar pels ministres, els prínceps i els reis.[57] Els bous estaven decorats amb bandes daurades i carmesines, regnes cobertes de robins i diamants i pesades borles d'or penjades de les banyes daurades.[57] El rei iniciava l'arada i compartia aquest deure entre ell, els ministres i els prínceps.[58] Després de completar l'arada cerimonial del ledawgyi, es feien festes a tota la capital reial.[58]

Cerimònia de rentat de cap

[modifica]

A Thingyan i al final del vassa, el cap del rei es rentava cerimoniosament amb aigua de Gaungsay Gyun entre Martaban i Moulmein, prop de la desembocadura del riu Salween.[59] Després de la Segona Guerra Anglo-Birmana (que va provocar que Gaungsay Gyun caigués sota la possessió britànica), es va adquirir aigua purificada del riu Irrawaddy. Aquesta cerimònia també va precedir les cerimònies de casament, tocats i matrimoni de la família reial.[60]

Cerimònia d’obediència

[modifica]

La cerimònia d'obediència era una gran cerimònia celebrada tres vegades l'any al Gran Saló de l'Audiència on els prínceps tributaris i els cortesans tributaven, rendien homenatge al seu benefactor, el rei Konbaung, i juraven la seva fidelitat a la monarquia.[19] La cerimònia es feia 3 vegades a l'any:

  1. Hnit Thit Gadaw (နှစ်သစ်ကန်တော့)[61] - Inici de l’any nou birmà (abril)[27]
  2. Wa-win Gadaw (ဝါဝင်ကန်တော့)[61] - Començament de la Quaresma budista (juny o juliol) - requeria l'assistència de prínceps, ministres i funcionaris de la ciutat[27]
  3. Wa-gyut Gadaw (ဝါကျွတ်ကန်တော့)[61] - Fi de la Quaresma budista (octubre) - requeria l’assistència de governadors provincials i prínceps tributaris (sawbwa)[27]

Durant aquesta cerimònia, el rei estava assegut al tron del lleó, juntament amb la reina principal, a la seva dreta.[27] El príncep hereu estava assegut immediatament davant del tron en un seient semblant a un bressol, seguit dels prínceps de la sang (min nyi min tha).[27] Constituïen l'audiència cortesans i dignataris dels estats vassalls, asseguts segons el rang, coneguts en birmà com Neya Nga Thwe (နေရာငါးသွယ်):[27]

  1. Taw Neya (တော်နေရာ);[62]
  2. Du Neya (ဒူးနေရာ);[62]
  3. Sani (စနည်း);[62]
  4. Atwin Bawaw (အတွင်းဘဝေါ);[62]
  5. Apyin Bawaw (အပြင်ဘဝေါ)[62]

Allà, el públic obeïa al monarca i renovava la seva fidelitat[27] No es permetia veure a les dones, excepte la reina principal, durant aquestes cerimònies.[27] Les reines menors, les dones dels ministres i altres funcionaris estaven assegudes en una habitació darrere del tron: les reines estaven assegudes al centre dins de la barana que envoltava la graderia, mentre que les esposes dels ministres i d'altres seien a l'espai buit.[27]

Culte als avantpassats

[modifica]

Al llarg de la dinastia Konbaung, la família reial realitzava ritus ancestrals per honorar els seus avantpassats immediats. Aquests ritus es realitzaven tres vegades l'any al Zetawunsaung (Jetavana Hall o "Sala de la Victòria"), que allotjava el Tron de l'Oca (ဟင်္သာသနပလ္လင်), immediatament anterior a la cerimònia d’obediència.[63] En una plataforma en una habitació a l'oest del saló, el rei i els membres de la família reial van respectar les imatges de monarques i consorts de la dinastia Konbaung. També es feien ofrenes a les imatges i oracions de Pali d’un llibre d’odes.[63] Les imatges, de 6 a 24 polzades (150 a 610 mm) alçada, estaven fets d'or massís.[64] Les imatges només es feien per als reis de Konbaung a la seva mort (si moria al tron) o per a les reines de Konbaung (si moria mentre el seu consort estava al tron), però no d'un rei que moria després de la deposició o d'una reina que moria i sobrevivia al seu marit.[64] Els elements utilitzats pel personatge mort (per exemple, espasa, llança, caixa de betel) es conservaven juntament amb la imatge associada.[64] Després de la conquesta britànica de l'alta Birmania, 11 imatges van caure en mans del superintendent a la residència del governador, a Bengala, on es van fondre.[64]

Exèquies

[modifica]
La tomba del rei Mindon als terrenys del palau de Mandalay el 1903

Quan moria un rei, el seu paraigua blanc reial es trencava i es colpejava el gran tambor i el gong del campanar del palau (a la porta oriental del palau).[39] Era costum que els membres de la família reial, inclòs el rei, fossin incinerats: les seves cendres es posaven en una bossa de vellut i es llançaven al riu.[65] El rei Mindon Min va ser el primer a trencar la tradició; les seves restes no van ser incinerades, sinó que van ser enterrades intactes, segons els seus desitjos, al lloc on ara hi ha la tomba.[65] Abans del seu enterrament, el cos del rei Mindon va ser posat davant del seu tron al Hmannandawgyi (Palau dels Miralls).[28][27]

>>Sacrifici fonamental

[modifica]

El sacrifici fonamental va ser una pràctica birmana mitjançant la qual les víctimes humanes conegudes com myosade (မြို့စတေး) eren sacrificades cerimonialment per la inhumació durant la fundació d’una capital reial, per propiciar i apaivagar els esperits guardians. per garantir la inexpugnabilitat de la capital.[66] Les víctimes morien esclafades sota un pal de teca massis erigit a prop de cada porta d'entrada i als quatre cantons de les muralles de la ciutat, per fer la ciutat segura i inexpugnable.[67] Tot i que aquesta pràctica contradeia els principis fonamentals del budisme, estava en consonància amb les creences animistes imperants, que dictaven que els esperits de les persones que patien morts violentes esdevenien nats (esperits) i protectors i possessius dels seus llocs de mort.[67] Els llocs preferits per a aquestes execucions eren els racons de la ciutat i les portes, els punts de defensa més vulnerables.[67]

Els monarques Konbaung van prescriure antics precedents i tradicions per fundar la nova ciutat reial. Els bramans tenien la tasca de planificar aquestes cerimònies de sacrifici i determinar el dia propici segons els càlculs astrològics i els signes dels individus més adequats per al sacrifici.[67] Normalment, les víctimes eren seleccionades entre un ventall de classes socials o eren detingudes desafortunadament contra la seva voluntat durant el dia del sacrifici.[67] Les dones en les últimes etapes de l'embaràs eren les preferides, ja que el sacrifici produiria dos esperits guardians en lloc d'un.[67]

Aquests sacrificis van tenir lloc a la fundació d'Ava el 1676 i poden haver tingut lloc a la fundació de Mandalay el 1857.[66] Els oficials de la cort reial de l'època van afirmar que a la tradició es prescindia del tot, amb flors i fruita oferides en lloc de víctimes humanes.[67] Les cròniques i registres contemporanis birmans només fan esment de grans pots d'oli enterrats als llocs identificats, que, per tradició, havia de determinar si els esperits continuarien protegint la ciutat (és a dir, sempre que l'oli es mantingués intacte, els esperits complien el seu deure).[67] The Burman de Shwe Yoe descriu 52 homes, dones i nens enterrats, amb 3 enterrats sota el pal a prop de cadascuna de les dotze portes de les muralles de la ciutat, una a cada cantonada d'aquests murs, una a cada cantonada de l'estacada de teca, una sota cadascuna de les quatre entrades al Palau i quatre sota el Tron del Lleó.[68] L'informe anual de Taw Sein Ko de 1902-03 per a l’Enquesta Arqueològica de l'Índia només esmenta quatre víctimes enterrades a les cantonades de les muralles.

XxRituals devocionals

[modifica]
Els guardians de les quatre direccions cardinals (Lokapala) en representació birmana

Els bramans de la cort de Konbaung realitzaven regularment una gran varietat de grans rituals devocionals als esperits indígenes (nat) i a les divinitats hindús.[25] Els següents eren els cultes devocionals més importants:

  • Ganesha (Maha Peinne en birmà): durant el mes birmà de Nadaw (novembre a desembre), es va celebrar un festival per a Ganesha, el déu de la prudència i la bona política. El gra que es collia per primera vegada dels camps reials era enviat al temple de Buda Mahamuni com a ofrena a Ganesha, en tres enormes contenidors en forma de búfala, bou i gamba, en els quals es col•locaven respectivament l'arròs, el mill i el mill de fulles.[69] Ganesha, muntat sobre un paó, era col•locat en una processó cerimonial i portat al rei, que després de retre homenatge, repartia peces de plata i roba entre els pobres.[69][70] Ganesha ocupava un lloc destacat en les cerimònies reials, sobretot perquè era considerat una deïtat guardiana dels elefants.[71] Durant el regnat de Bodawpaya es van establir ofrenes a Ganesha, realitzades al mes birmà de Tazaungmon.[72]
  • Phaya Ko Zu (ဘုရားကိုးဆူ, il•luminat. "Nou deïtats"): es tractava d'un ritu devocional realitzat per Khettara Brahmins. Les deïtats referides eren budistes: Buda i els 8 arahats, o no budistes: 5 deïtats hindús, incloses Candi i Ganesha, i 4 nats).[73]
  • Skanda (Sakanta or Sakanta Tattika) - El rei Bodawpaya va reformar la processó cerimonial anual per honorar Ganesha per honorar Skanda, el déu de la guerra (i fill de Shiva i Candi), seguint els consells d'un braman de Benarès.[74][75] Aquesta processó es va celebrar al mes birmà de Tabaung.[72] Skanda estava estretament relacionada amb una deïtat anomenada Citrabali-mara (Cittarapali-mar [a]), ambdues relacionades amb els rituals esmentats a Rajamattan, una referència estàndard per a les cerimònies a la cort reial compilades durant el regnat de Bodawphaya.[72]
  • Deïtats hindús: Candi (Canni), Indra (Thagyamin), Shiva, Vishnu, Asuras i els 4 Lokapala - Aquestes deïtats es van col•locar en llocs específics, a les entrades de la ciutat capital, al palau reial o en temples, per evitar mals[74]
  • Altres esperits (nat): Planetes, Cel, Sol, Lluna, Hon (l'esperit del foc)[72][76]

>>>Societat i cultura

[modifica]
Funcionaris judicials birmans el 1795

Classes socials

[modifica]

Durant la dinastia Konbaung, la societat birmana estava molt estratificada. Basada en els quatre varna hindús, la societat Konbaung es va dividir en quatre classes socials generals (အမျိုးလေးပါး) per descendència:[62]

  1. Governants (မင်းမျိုး) o Khattiya (ခတ္တိယ)[77]
  2. Ritualistes (ပုဏ္ဏားမျိုး) o Brahmana (ဗြာဟ္မဏ)[77]
  3. Comerciants (သူဌေးမျိုး) o Vessa (ဝေဿ)[77]
  4. Comuns (ဆင်းရဲသားမျိုး) o Tudda (သုဒ္ဒ)[77]

La societat també distingia entre els lliures i els esclaus (ကျွန်မျိုး), que eren persones endeutades o presoners de guerra (inclosos els de campanyes militars a Arakan, Ayuthaya i Manipur), però que podien pertànyer a una de les quatre classes. També hi havia distinció entre contribuents i no contribuents. Els plebeus que pagaven impostos eren anomenats athi (အသည်), mentre que les persones que no pagaven impostos, generalment afiliades a la cort reial o sota servei governamental, es deien ahmuhtan (အမှုထမ်း).

Fora de les posicions hereditàries, hi havia dos camins principals per influir: la incorporació a l'exèrcit (မင်းမှုထမ်း) i unir-se a la Sangha budista als monestirs.

>>Lleis suntuàries

[modifica]

Les lleis sumptuàries anomenades yazagaing dictaven la vida i el consum dels súbdits birmans al regne de Konbaung, des de l’estil de la casa fins a la roba adequada a la posició social, des de les regulacions sobre cerimònies funeràries i el taüt que s’utilitzaven fins a l’ús de diverses formes de parlar basades en el rang. i estatus social.[78][79][80] En particular, les lleis suntuàries a la capital reial eren extremadament estrictes i tenien un caràcter més elaborat.[81]

Per exemple, les lleis sumptuàries prohibien als súbdits birmans ordinaris la construcció de cases de pedra o maó i dictaven el nombre de nivells sobre el sostre ornamental (anomenat pyatthat) que es permetia per sobre de la residència: el Gran Saló de l'Audiència del palau reial i les quatre portes principals del la capital, així com els monestirs, es van permetre 9 nivells, mentre que els dels prínceps tributaris més poderosos (sawbwa) se'ls va permetre 7, com a màxim.[82][83]

Les lleis sumptuàries ordenaven cinc tipus de funerals i ritus concedits a cadascun: el rei, els membres de la família reial, els titulars d’oficines ministerials, els comerciants i els que posseïen títols i els camperols (que no rebien ritus a la mort).[84]

Es van observar acuradament les normes sumptuàries sobre vestimenta i ornamentació. Els dissenys amb la insígnia del paó estaven estrictament reservats a la família reial i les jaquetes de cua llarga fins a el maluc (ထိုင်မသိမ်းအင်္ကျီ) i els abrics estaven reservats als funcionaris.[85] Les sandàlies de vellut ကတ္တီပါဖိနပ်) eren usats exclusivament per reials.[86] tobilles d'or eren usades només pels nens reials.[78] Els membres de la família reial i les dones dels ministres només podien portar tela de seda, brocada amb flors d'or i plata i figures d'animals.[78] L'ornament amb joies i pedres precioses estava regulat de la mateixa manera. L'ús de hinthapada (ဟင်္သပဒါး), es regulava amb un colorant vermell de cinabri.[78]

Demografia

[modifica]
Era Konbaung Myinkhin Thabin

Al llarg de la dinastia Konbaung, la integració cultural va continuar. Per primera vegada en la història, la llengua i la cultura birmanes van predominar tota la vall d'Irrawaddy, amb la llengua i l’ètnia mon completament eclipsades el 1830. Els principats Shan més propers van adoptar més normes de les terres baixes.

Una aquarel•la d’un cavaller Kathe de Manipur de 1855

Captius de diverses campanyes militars de centenars i milers van ser retornats al regne i reassentats com a servents hereditaris de la reialesa i la noblesa o dedicats a pagodes i temples; aquests captius van afegir nous coneixements i habilitats a la societat birmana i van enriquir la cultura birmana. Se'ls va animar a casar-se amb la comunitat d'acollida, enriquint així la reserva de gens també.[87] Captius de Manipur van formar la cavalleria anomenada Kathè myindat (cavall Cassay) i també Kathè a hmyauk tat (artilleria Cassay) a l'exèrcit reial birman. Fins i tot els soldats francesos capturats, dirigidas pel cavaller Milard, van ser obligats a entrar a l'exèrcit birmà.[88] Les tropes franceses incorporades amb els seus canons i mosquets van jugar un paper clau en les batalles posteriors entre els birmans i els mons. Es van convertir en un cos d’elit, que havia de jugar un paper en les batalles birmanes contra els siamesos (atacs i captura d’Ayutthaya del 1760 al 1765) i els manxú (batalles contra els exèrcits xinesos de l’emperador Qianlong del 1766 al 1769).[88] Els eunucs musulmans d'Arakan també van servir al tribunal de Konbaung.[89][90][91][92][93]

Una petita comunitat d’estudiosos, missioners i comerciants estrangers també vivia a la societat Konbaung. A més de mercenaris i aventurers que havien ofert els seus serveis des de l'arribada dels portuguesos al segle XVI, alguns europeus van servir de dames d'espera a l'última reina Supayalat a Mandalay, un missioner establert una escola a la qual van assistir diversos fills de Mindon, inclosos el darrer rei Thibaw i un armeni que havien servit com a ministre del rei a Amarapura.

Entre els no- birmans més visibles de la cort reial hi havia els bramans. Normalment es van originar en una de les quatre configuracions regionals:

  • Manipur - adquirit amb la conquesta de Manipur; potser de Bengala, ja que Manipur va ser hinduitzada pels bramans bengalins a la dècada del 1700[94]
  • Arakan - adquirit amb la conquesta d'Arakan el 1785 pel fill del rei Bodawpaya, Thado Minsaw[94]
  • Sagaing: línies de bramans establertes durant molt de temps a les corts reials de Birmània i Mon, que remuntaven els seus orígens al Sri Ksetra del segle IX o al Sagaing del segle XIV.[94]
  • Benares: bramans indis de Benares que van arribar a la part alta de Birmània entre finals del segle XVII i principis del 1800.[95]

>>Literatura i arts

[modifica]

L’evolució i el creixement de la literatura i el teatre birmans van continuar, ajudat per una taxa d’alfabetització masculina d’adults extremadament alta per a l’època (la meitat dels homes i el 5% de les dones).[96] Observadors estrangers, com Michael Symes, van remarcar l'alfabetització generalitzada entre els plebeus, des de camperols fins a pescadors .[87]

Els captius siamesos van partir d'Ayutthaya com a part de la guerra birmana-siamesa (1765-67) i van tenir una influència excessiva en el teatre i la dansa tradicionals birmanes. El 1789, una comissió reial birmana formada per prínceps i ministres fou acusada de traduir dramas siamesos i javanesos del tailandès al birman. Amb l’ajut d’artistes siamesos capturats d’Ayutthaya el 1767, la comissió va adaptar dues èpoques importants del tailandès al birmà: el siamès Ramayana i l’Enao, la versió siamesa dels contes javanès Panji als birmans Yama Zattaw i Enaung Zattaw.[97] Un ball siamès clàssic, anomenat Yodaya Aka (lit. Dansa d’estil Ayutthaya) es considera una de les danses tradicionals birmanes més delicades.

Arquitectura

[modifica]
El palau reial de Mandalay

Religió

[modifica]

Les elits monàstiques i laiques al voltant dels reis de Konbaung, particularment del regnat de Bodawpaya, també van iniciar una important reforma de la vida intel•lectual birmana i de l'organització i la pràctica monàstica coneguda com la Reforma del Sudhamma. Va conduir, entre altres coses, a les primeres històries estatals adequades de Birmània.[98]

Governants

[modifica]
No Títol Significat literal Llinatge Regnar Notes
1 Alaungpaya Futur rei Buda cap de poble 1752–1760 fundador de la dinastia i del Tercer Imperi birmà, va envair Ayutthaya
2 Naungdawgyi Reial germà gran fill 1760–1763 va envair Ayutthaya amb el seu pare
3 Hsinbyushin Senyor de l’elefant blanc germà 1763–1776 va envair i va saquejar Ayutthaya, va envair Chiang Mai i Laos, va envair Manipur, va rebutjar amb èxit 4 invasions xineses
4 Singu El rei Singu fill 1776–1781
5 Phaungka Germà petit (Lord of Phaungka) cosí (fill de Naungdawgyi) 1782 el regnat més curt de la història de Konbaung de poc més d’una setmana
6 Bodawpaya Avi Reial Senyor oncle (fill d’Alaungpaya) 1782–1819 va envair i va annexionar Arakan, va envair Ayutthaya
7 Bagyidaw Tió Reial Vell nét 1819–1837 va envair Ayutthaya amb el seu avi, va envair Assam i Manipur, derrotat a la Primera Guerra Anglo-Birmana
8 Tharrawaddy El rei Tharrawaddy germà 1837–1846 va lluitar a la Primera Guerra Anglo-Birmana com a príncep de Tharrawaddy
9 Pagà El rei pagà fill 1846–1853 enderrocat per Mindon després de la seva derrota a la Segona Guerra Anglo-Birmana
10 Mindon El rei Mindon mig germà 1853–1878 demandat per la pau amb els britànics; Va tenir una fuita molt estreta en una rebel•lió de palau per part de dos dels seus fills, però el seu germà el príncep hereu Ka Naung va ser assassinat
11 Thibaw El rei Thibaw fill 1878–1885 l'últim rei de Birmània, obligat a abdicar i exiliat a l’Índia després de la seva derrota a la Tercera Guerra Anglo-Birmana

Nota: Naungdawgyi era el germà gran de Hsinbyushin i Bodawpaya que era l'avi de Bagyidaw que era l'oncle gran de Mindon. Eren coneguts per la posteritat per aquests noms, tot i que els títols formals de la seva coronació per costum eren llargs a Pali; Mintayagyi paya (Lord Great King) era l'equivalent de Vostra / Sa Majestat, mentre que Hpondawgyi paya (Lord Great Glory) seria utilitzat per la família reial.

Arbre genealògic

[modifica]

Plantilla:Tree chart/start Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart/end

Notes


Plantilla:S-royalhouse
Precedit per:
Taungoo dynasty 		{{{title}}}
29 febrer 1752 – 29 novembre 1885 		Vacant

Nottes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Royal agencies

[modifica]

The government was centrally administered by several advisory royal agencies, following a pattern established during the Taungoo dynasty.[1]

The Hluttaw (Plantilla:My, lit. "place of royal release," c.f. Council of State)[2] held legislative, ministerial and judicial functions, administering the royal government as delegated by the king.[2] Sessions at the Hluttaw were held for 6 hours daily, from 6 to 9 am, and from noon to 3 pm.[3] Listed by rank, the Hluttaw was composed of:

  • Head of the Council - the king, his heir apparent, or a high-ranking prince who presided over the Hluttaw as its nominal head.[4]
  • Wunshindaw (Plantilla:My, Prime Minister) - served as the Chief Minister of the Hluttaw, an office established during the reign of Mindon Min and most notably served by the Kinwun Mingyi U Kaung[4][5][6]
  • Four Wungyi (Plantilla:My) - jointly administered the Hluttaw's administrative portfolio and shared joint responsibility for the kingdom's administration.[2][7]
    • Four Wundauk (Plantilla:My) - served as deputies to the Wungyi
  • Myinzugyi Wun (Plantilla:My, lit. "Minister of the Cavalry Regiments") - as the highest regular army position, oversaw the Tatmadaw.[8]
  • Athi Wun (Plantilla:My, lit. "Minister of the Athi") - responsible for allocating corvée labour resources and mobilisation of taxpaying commoners, called athi, during wartime[2][8]

The Byedaik (Plantilla:My, lit. "Bachelor Chambers," with Bye stemming from Mon blai Plantilla:Mnw, "bachelor") served as the Privy Council by handling the court's internal affairs and also served as an interlocutor between the king and other royal agencies.[8] The Byedaik consisted of:

  • Eight Atwinwun (Plantilla:My, c.f. 'Ministers of the Interior')- communicated business affairs of the Hluttaw to the king, administered internal transactions of general affairs relating to the royal court.[9]
  • Thandawzin (Plantilla:My, "Heralds") - performed secretarial duties and attended king's audiences to note king's orders and forward them to Hluttaw for inscription.[10]
  • Simihtunhmu (Plantilla:My, lit. "Lamp Lighters") - kept a list of all persons sleeping in the palace[11]
  • Hteindeinyanhmu (Plantilla:My, "caretakers of royal appointments") - performed menial tasks such as maintaining the palace furniture, draperies and other appointments[12]

The Shwedaik (Plantilla:My) was the Royal Treasury, and as such, served as the repository of the state's precious metals and treasures.[13] Moreover, the Shwedaik retained the state's archives and maintained various records, including detailed genealogies of hereditary officials and census reports.[13][12] The Shwedaik was composed of:

Royal service

[modifica]
A royal scribe, 1855

Each royal agency included a large retinue of middle and low level officials responsible for day-to-day affairs. These included the:

  • Nakhandaw (Plantilla:My) - charged with conveying communications to and from the King and Hluttaw.[14] Also served as intermediary between royal agencies and between king and ministers.[13] Collected, sorted, interpreted reports, read proclamations at official gatherings, transmitted orders to provincial councils.[13]
  • Sayedawgyi (Plantilla:My; great chief clerks) - performed executive level work and preliminary investigations for trials[14]
  • Ameindawgyi (Plantilla:My; guiós of great orders) - prepared and issued royal orders after necessary preliminary steps had been taken.[14]
  • Athonsaye (Plantilla:My; clerks of works) - oversaw construction and repairs of all public buildings[14]
  • Ahmadawye (Plantilla:My; recorders of orders) - drafted orders and letters to be issued by Hluttaw[14]
  • Awayyauk (Plantilla:My; distant arrivals) - received and read letters coming from distance before submission to ministers[14]
  • Thandawgan (Plantilla:My) - ceremonial officers who received letters on behalf of the king[15]

and 3 classes of ceremonial officers:

  1. Letsaungsaye (clerks of presents) - read lists of offerings made to the King at royal functions[15]
  2. Yonzaw (master of ceremonies) - arranged royal functions and audiences of the King[15]
  3. Thissadawge (recorders of great oaths) - administered oaths of fealty to those entering the royal service[15]

Royal court

[modifica]
"Royal Audience," a traditional painting by Saya Chone

Konbaung society was centred on the king, who took many wives and fathered numerous children, creating a huge extended royal family which formed the power base of the dynasty and competed over influence at the royal court. It also posed problems of succession at the same time often resulting in royal massacres.

The Lawka Byuha Kyan (Plantilla:My), also known as the Inyon Sadan (Plantilla:My), is the earliest extant work on Burmese court protocols and customs.[16] The work was written by the Inyon Wungyi Thiri Uzana, also known as the Inyon Ywaza, during the reign of Alaungpaya, the founder of the Konbaung dynasty.[17]

Royal court life in the Konbaung dynasty consisted of both codified rituals and ceremonies and those that were innovated with the progression of the dynasty. Many ceremonies were composed of Hindu ideas localised and adapted to existing traditions, both Burmese and Buddhist in origin. These rituals were also used to legitimise the rule of Burmese kings, as the Konbaung monarchs claimed descent from Maha Sammata through the Sakyan clan (of which Gotama Buddha was a member) and the House of Vijaya.[99] Life in the royal court was closely regulated. Eunuchs (Plantilla:My) oversaw the ladies of the royal household and apartments.[19] Inferior queens and concubines could not reside in the main palace buildings.[19]

The King and Queen observing a ceremony involving riders on horseback. From an 18th-century parabeik (picture book)

Brahmins, generally known as ponna (Plantilla:My) in Burmese, served as specialists for ritual ceremonies, astrology, and devotional rites to Hindu deities at the Konbaung court.[20] They played an essential role in king-making rituals, consecration and ablution ceremonies called abhiseka (Plantilla:My).[21] Court Brahmins (Plantilla:My, parohita) were well embedded in daily life at the court, advising and consulting the king on various matters.[22] A social hierarchy among the Brahmins determined their respective duties and functions.[22] Astrologer Brahmins called huya (Plantilla:My) were responsible for determining astrological calculations, such as determining the auspicious moment for the foundation of a new capital, a new palace, pagoda, or assumption of the royal residence, announcing an appointment, leaving a place, visiting a pagoda or starting a military campaign.[23] They also established the religious calendar, prepared the almanac (Plantilla:My), calculated upcoming solar and lunar eclipses, identified major festival days based on the lunar cycle, and communicated auspicious times and dates.[23] A special group of Brahmins who performed abhiseka rituals were also selected as pyinnya shi (Plantilla:My), appointed royal counselors.[24]

Military

[modifica]

Plantilla:Expand section

Royal rituals

[modifica]

Lavish affairs were also organised around the life ceremonies of royal family members.[25] Brahmins presided over many of these auspicious ceremonies, including the construction of a new royal capital; consecration of the new palace, the royal ploughing ceremony; the naming, first rice feeding and cradling ceremonies; the abhiseka head anointing rituals, and the King's participation in Burmese New Year (Thingyan) celebrations.[26] During Thingyan, a group of 8 Brahmins sprinkled water blessed by a group of 8 Buddhist monks, throughout the palace grounds, at the Hluttaw, various courts, the major city gates, and the 4 corners of the capital.[26] The king attended many of the ceremonies involving royal family members, from cradling ceremonies (Plantilla:My) to ear-boring ceremonies, from marriages to funerals.[25]

Specific buildings in the royal palace served as the venue for various life ceremonies. For instance, the Great Audience Hall was where young princes underwent the shinbyu coming-of-age ceremony and were ordained as monk novices.[27] This was also the venue where young princes ceremonially had their hair tied in a topknot (Plantilla:My).[27] Elaborate Burmese New Year feasts took place at the Hmannandawgyi (Palace of Mirrors): on the third day of the New Year, the king and chief queen partook in Thingyan rice, cooked rice dipped in cold perfumed water, while seated on their throne.[28] Musical and dramatic performances and other feasts were also held in that complex.[28]

Consecration ceremonies (abhiseka)

[modifica]
A nineteenth-century watercolor painting by royal painters depicts a Konbaung abhiseka ceremony. The king and queen are respectively seated in the pavilion, surrounded by a retinue of Brahmins.

The most significant court functions of a king's reign were the abhiseka or consecratory rituals, held at various times throughout a king's reign, to reinforce his place as the patron of religion (Sasana) and righteousness.[25] Abhiseka rituals all involved the pouring of water from a conch on the candidate's (usually the king's) head, instructing him what to do or not to do for the love of his people and warning him that if he failed to oblige, he might suffer certain miseries.[26] Ablution rituals were the responsibility of a group of 8 elite Brahmins uniquely qualified to perform the ritual.[26] They were to remain chaste before the ceremony.[26] Another group of Brahmins was responsible for the consecration of the Crown Prince.[26]

There were 14 types of abhiseka ceremonies in total:[26]

  1. Rājabhiseka (Plantilla:My) - coronation of the king
  2. Muddhabhiseka (Plantilla:My) - formal vow by the king to work for the propagation of the Sasana (the Buddha's teachings); held five years after accession[29][26]
  3. Uparājabhiseka (Plantilla:My) - installation of crown prince[29]
  4. Mahesībhiseka (Plantilla:My) - coronation of chief queen[29]
  5. Maṅgalabhiseka (Plantilla:My) - held to celebrate the possession of white elephants[29]
  6. Siriyabhiseka (Plantilla:My) - held to renew the king's glory, held on occasion[29]
  7. Āyudighabhiseka (Plantilla:My) - held to gain longevity, held on occasion[29]
  8. Jayabhiseka (Plantilla:My) - held to ensure victory and success in war[29]
  9. Mahābhiseka (Plantilla:My) - held to increase economic prosperity, held seven years after accession[29]
  10. Sakalabhiseka (Plantilla:My) - held to ensure peace in the kingdom[29]
  11. Vijayabhiseka (Plantilla:My) - held to conquer enemies[26]
  12. Mandabhiseka (Plantilla:My) - held to marry the candidate to a queen of royal lineage.[30]
  13. Singabhiseka (Plantilla:My) - held to recommit a king to abide by the laws, whereupon full powers for the government and administration of the country are conferred[30]

Coronation

[modifica]

Rajabhiseka (Plantilla:My) - the Coronation of the king, which was presided over by Brahmins, was the most important ritual of the royal court.[29][31] The ceremony was typically held in the Burmese month of Kason, but did not necessarily occur during the beginning of a reign.[31][29] The Sasanalinkaya states that Bodawphaya, like his father, was crowned only after establishing control over the kingdom's administration and purifying the religious institutions.[31] The most important features of this ritual were: the fetching of the anointing water; the ceremonial bath; the anointment; and the king's oath.[32]

Elaborate preparations were made precisely for this ceremony. Three ceremonial pavilions (Sihasana or Lion Throne; Gajasana or Elephant Throne; and the Marasana or Peacock Throne) were constructed in a specifically designated plot of land (called the "peacock garden") for this occasion.[33] Offerings were also made to deities and Buddhist parittas were chanted.[29] Specially designated individuals, usually the daughters of dignitaries including merchants and Brahmins, were tasked with procuring anointing water midstream from a river.[34] The water was placed in the respective pavilions.[35]

At an auspicious moment, the king was dressed in the costume of a Brahma and the queen in that of a queen from devaloka.[36] The couple was escorted to the pavilions in procession, accompanied by a white horse or a white elephant.[37][36] The king first bathed his body in the Morasana pavilion, then his head in the Gajasana pavilion.[38] He then entered the Sihasana pavilion to assume his seat at the coronation throne, crafted to resemble a blooming lotus flower, made of figwood and applied gold leaf.[38] Brahmins handed him the five articles of coronation regalia (Plantilla:My, Min Myauk Taza):

  1. White umbrella (Plantilla:My, hti byu)[39]
  2. Crown, in the form of a crested headdress (Plantilla:My, magaik)[39]
  3. Sceptre (Plantilla:My, thanlyet)[39]
  4. Sandals (Plantilla:My, che nin)[39]
  5. Fly-whisk, made of yak tail (Plantilla:My, thamyi yat)[39]

At his throne, eight princesses anointed the king by pouring specially procured water atop his head, each using a conch bedazzled with gems white solemnly adjuring him in formulae to rule justly.[38][37] Brahmins then raised a white umbrella over the king's head.[37] This anointment was repeated by eight pure-blooded Brahmins and eight merchants.[40] Afterward, the king repeated words ascribed to Buddha at birth: "I am foremost in all the world! I am most excellent in all the world! I am peerless in all the world!" and made invocation by pouring water from a golden ewer.[37] The ritual ended with the king taking refuge in the Three Jewels.[37]

As part of the coronation, prisoners were released.[40] The king and his pageant returned to the Palace, and the ceremonial pavilions were dismantled and cast into the river.[41] Seven days after the ceremony, the king and members of the royal family made an inaugural procession, circling the city moat on a gilt state barge, amid festive música and spectators.[30]

Installation of the Crown Prince

[modifica]

Uparājabhiseka (Plantilla:My) - the Installation of the Uparaja (Crown Prince), in Burmese Einshe Min (Plantilla:My), was one of the most important rituals in the king's reign. The Installation Ceremony took place in the Byedaik (Privy Council).[42] The Crown Prince was invested, received appenages and insignias, and was bestowed a multitude of gifts.[43] The king also formally appointed a retinue of household staff to oversee the Prince's public and private affairs.[44] Afterward, the Crown Prince was paraded to his new Palace, commiserate with his new rank.[45] Preparations for a royal wedding with a princess, specially groomed to become the new king's consort, then commenced.[45]

Feeding of the first betel

[modifica]

Kun U Khun Mingala (Plantilla:My) - the Feeding of the First Betel ceremony was held about 75 days after the birth of a prince or princess to bolster the newborn child's health, prosperity and beauty.[46] The ceremony involved the feeding of betel, mixed with camphor and other ingredients. An appointed official (Plantilla:My) arranged the rituals preceding the ceremony.[46] These rituals included a specific set of offerings to the Buddha, indigenous spirits (yokkaso, akathaso, bhummaso, etc.), Guardians of the Sasana, and to the parents and grandparents of the child, all of which were arranged in the infant's chamber.[47] Additional offerings were made to the Hundred Phi (Plantilla:My), a group of 100 Siamese spirits headed by Nandi (Plantilla:My), personified by a Brahmin figure made of kusa grass, which was ceremonially fed scoops of cooked rice with the left hand.[47][48]

Naming ceremony

[modifica]

Nāmakaraṇa (Plantilla:My) – the naming ceremony took place 100 days after the birth of a prince or princess.[47] Food was also offered for the dignitaries and entertainers in attendance.[49] The infant's name was inscribed on a gold plate or on palm leaf.[49] The night before the ceremony, a pwe was held for the attendees.[49] The dawn of the ceremony, Buddhist monks delivered a sermon to the court.[48] Afterward, at the Chief Queen's apartment, the infant was seated on a divan with the Chief Queen, with respective attendees from the royal court seated according to rank.[50] A Minister of the Interior then presided over ceremonial offerings (Plantilla:My) made to the Triple Gem, the 11 deva headed by Thagyamin, 9 Hindu deities, indigenous nat, and the 100 Phi.[51][50] A protective prayer was then recited.[52] After the prayer, a pyinnyashi prepared and 'fed’Nandi. At the auspicious moment calculated by astrologers, the name of the infant was read out thrice by the royal herald.[52] Afterward, another royal herald recited an inventory of presents offered by the dignitaries in attendance.[52] At the closing of the ceremony, a feast ensued, with attendees fed in the order of precedence.[52] Offerings to the Buddha were shuttled to the pagodas, and those to Nandi, to the sacrificial Brahmins.[52]

Royal Ploughing Ceremony

[modifica]
Article principal: Royal Ploughing Ceremony
A depiction of the Royal Ploughing Ceremony by Saya Chone, a painter at the royal court

Lehtun Mingala (Plantilla:My)[100] - the Royal Ploughing Ceremony was an annual festival of breaking ground with ploughs in the royal fields east of the royal capital, to ensure sufficient rainfall for the year by propitiating the Moekhaung Nat, who was believed to control rain.[19][53] The ceremony was traditionally linked to an event in Gotama Buddha's life. During King Suddhodana's royal ploughing of the fields, the infant Buddha rose to stand, sat cross-legged and began to meditate, underneath the shade of a rose apple tree.[54]

The ceremony was held at the beginning of June, at the break of the southwest monsoon.[55] For the ceremony, the king, clad in state robes (a paso with the peacock emblem (daungyut)), a long silk surcoat or tunic encrusted with jewels, a spire-like crown (tharaphu), and 24 strings of the salwe across his chest, and a gold plate or frontlet over his forehead) and his audience made a procession to the leya (royal fields).[56] At the ledawgyi, a specially designated plot of land, milk-white oxen were attached to royal ploughs covered with gold leaf, stood ready for ploughing by ministers, princes and the kings.[57] The oxen were decorated with gold and crimson bands, reins bedecked with rubies and diamonds, and heavy gold tassels hung from the gilded horns.[57] The king initiated the ploughing, and shared this duty among himself, ministers and the princes.[58] After the ceremonial ploughing of the ledawgyi was complete, festivities sprung up throughout the royal capital.[58]

Head-washing ceremony

[modifica]

At Thingyan and at the end of the Buddhist lent, the king's head was ceremonially washed with water from Gaungsay Gyun (lit. Head Washing Island) between Martaban and Moulmein, near the mouth of the Salween River.[59] After the Second Anglo-Burmese War (which resulted in Gaungsay Gyun falling under British possession), purified water from Irrawaddy River was instead procured. This ceremony also preceded the earboring, headdressing, and marriage ceremonies of the royal family.[60]

Obeisance ceremony

[modifica]

The Obeisance ceremony was a grand ceremony held at the Great Audience Hall thrice a year where tributary princes and courtiers laid tribute, paid homage to their benefactor, the Konbaung king, and swore their allegiance to the monarchy.[19] The ceremony was held 3 times a year:

  1. Hnit Thit Gadaw (Plantilla:My)[61] - Beginning of the Burmese New Year (April)[27]
  2. Wa-win Gadaw (Plantilla:My)[61] - Beginning of the Buddhist Lent (June or July) - required the attendance of princes, ministers and city officials[27]
  3. Wa-gyut Gadaw (Plantilla:My)[61] - End of the Buddhist Lent (October) - required the attendance of provincial governors and tributary princes (sawbwa)[27]

During this ceremony, the king was seated at the Lion Throne, along with the chief queen, to his right.[27] The Crown Prince was seated immediately before the throne in a cradle-like seat, followed by princes of the blood (min nyi min tha).[27] Constituting the audience were courtiers and dignitaries from vassal states, who were seated according to rank, known in Burmese as Neya Nga Thwe (Plantilla:My):[27]

  1. Taw Neya (Plantilla:My);[62]
  2. Du Neya (Plantilla:My);[62]
  3. Sani (Plantilla:My);[62]
  4. Atwin Bawaw (Plantilla:My);[62]
  5. Apyin Bawaw (Plantilla:My)[62]

There, the audience paid obeisance to the monarch and renewed their allegiance to the monarch.[27] Women, barring the chief queen, were not permitted to be seen during these ceremonies.[27] Lesser queens, ministers' wives and other officials were seated in a room behind the throne: the queens were seated in the centre within the railing surrounding the flight of steps, while the wives of ministers and others sat in the space without.[27]

Ancestor worship

[modifica]

Throughout the Konbaung dynasty, the royal family performed ancestral rites to honour their immediate ancestors. These rites were performed at the thrice a year at the Zetawunsaung (Jetavana Hall or "Hall of Victory"), which housed the Goose Throne (Plantilla:My), immediately preceding the Obeisance Ceremony.[63] On a platform in a room to the west of hall, the king and members of the royal family paid obeisance to images of monarchs and consorts of the Konbaung dynasty. Offerings and Pali prayers from a book of odes were also made to the images.[63] The images, which stood 6 a 24 polzades (150 a 610 mm) tall, were made of solid gold.[64] Images were only made for Konbaung kings at their death (if he died on the throne) or for Konbaung queens (if she died while her consort was on throne), but not of a king who died after deposition or a queen who survived her husband.[64] Items used by the deceased personage (e.g. sword, spear, betel box) were preserved along with the associated image.[64] After the British conquest of Upper Burma, 11 images fell into the hands of the Superintendent at the Governor's Residence, Bengal, where they were melted down.[64]

Funerals

[modifica]
Vegeu també: Konbaung tombs
The tomb of King Mindon on the grounds of Mandalay Palace in 1903

When a king died, his royal white umbrella was broken and the great drum and gong at the palace's bell tower (at the eastern gate of the palace), was struck.[39] It was custom for members of the royal family, including the king, to be cremated: their ashes were put into a velvet bag and thrown into the river.[65] King Mindon Min was the first to break tradition; his remains were not cremated, but instead were buried intact, according to his wishes, at the place where his tomb now stands.[65] Before his burial, the King Mindon's body was laid in state before his throne at the Hmannandawgyi (Palace of Mirrors).[28][27]

Foundation sacrifice

[modifica]
Article principal: Hitobashira

The Foundation Sacrifice was a Burmese practice whereby human victims known as myosade (Plantilla:My) were ceremonially sacrificed by burial during the foundation of a royal capital, to propitiate and appease the guardian spirits. to ensure impregnability of the capital city.[66] The victims were crushed to death underneath a massive teak post erected near each gateway, and at the four corners of the city walls, to render the city secure and impregnable.[67] Although this practice contradicted the fundamental tenets of Buddhism, it was in alignment with prevailing animistic beliefs, which dictated that the spirits of persons who suffered violent deaths became nats (spirits) and protective and possessive of their death sites.[67] The preferred sites for such executions were the city's corners and the gates, the most vulnerable defence points.[67]

The Konbaung monarchs prescribed to ancient precedents and traditions to found the new royal city. Brahmins were tasked with planning these sacrificial ceremonies and determining the auspicious day according to astrological calculations and the signs of individuals best suited for sacrifice.[67] Usually, victims were selected from a spectrum of social classes, or unfortuitiously apprehended against will during the day of the sacrifice.[67] Women in the latter stages of pregnancy were preferred, as the sacrifice would yield two guardian spirits instead of one.[67]

Such sacrifices took place at the foundation of Wunbe In Palace in Ava in 1676 and may have taken place at the foundation of Mandalay in 1857.[66] Royal court officials at the time claimed that the tradition was dispensed altogether, with flowers and fruit offered in lieu of human victims.[67] Burmese chronicles and contemporary records only make mention of large jars of oil buried at the identified locations, which was, by tradition, to ascertain whether the spirits would continue to protect the city (i.e., so long as the oil remained intact, the spirits were serving their duty).[67] Shwe Yoe's The Burman describes 52 men, women and children buried, with 3 buried under the post near each of the twelve gates of the city walls, one at each corner of those walls, one at each corner of the teak stockade, one under each of the four entrances to the Palace, and four under the Lion Throne.[68] Taw Sein Ko's Annual Report for 1902-03 for the Archaeological Survey of India mentions only four victims buried at the corners of the city walls.

Devotional rituals

[modifica]
The Guardians of the Four Cardinal Directions (Lokapala) in Burmese depiction

Brahmins at the Konbaung court regularly performed a variety of grand devotional rituals to indigenous spirits (nat) and Hindu deities.[25] The following were the most important devotional cults:

  • Ganesha (Maha Peinne in Burmese) - During the Burmese month of Nadaw (November to December), a festival for Ganesha, the god of prudence and good policy, was held. Grain first reaped from the royal fields was sent to the Mahamuni Buddha Temple as an offering to Ganesha, in three huge containers in the shape of a buffalo, bullock and prawn, in which paddy, millet, and bulrush millet were respectively placed.[69] Ganesha, mounted on a peacock, was placed on a ceremonial procession and was then brought before the king, who after paying homage, scattered pieces of silver and clothes among the poor.[69][70] Ganesha occupied a prominent place in royal ceremonies, especially as he was considered a guardian deity of the elephants.[71] Offerings to Ganesha, made in the Burmese month of Tazaungmon were established during Bodawpaya's reign.[72]
  • Phaya Ko Zu (Plantilla:My, lit. "Nine Deities") - This was a devotional rite performmed by Khettara Brahmins. The deities referenced were either Buddhist: Buddha and the 8 arahats, or non-Buddhist: 5 Hindu deities, including Candi and Ganesha, and 4 nats).[73]
  • Skanda (Plantilla:My) - King Bodawpaya reformed the annual ceremonial procession to honour Ganesha to instead honour Skanda, the god of war (and a son of Shiva and Candi), following the advice of a Brahmin from Benares.[74][101] This procession was held in the Burmese month of Tabaung.[72] Skanda was closely linked with a deity called Citrabali-mara (Cittarapali-mar[a]), both of whom were connected to rituals mentioned in Rajamattan, a standard reference for ceremonies at the royal court compiled during Bodawphaya's reign.[72]
  • Hindu deities: Candi (Canni), Indra (Thagyamin), Shiva, Vishnu, Asuras and the 4 Lokapala - These deities were placed at specific locations, at the entrances of the capital city, the royal palace, or in temples, to ward off evil.[74]
  • Other spirits (nat): Planets, Sky, Sun, Moon, Hon (the fire spirit)[72][76]

Society and culture

[modifica]
Burmese court officials in 1795

Social classes

[modifica]

During the Konbaung dynasty, Burmese society was highly stratified. Loosely modelled on the four Hindu varnas, Konbaung society was divided into four general social classes (Plantilla:My) by descent:[62]

  1. Rulers (Plantilla:My) or Khattiya (Plantilla:My)[77]
  2. Ritualists (Plantilla:My) or Brahmana (Plantilla:My)[77]
  3. Merchants (Plantilla:My) or Vessa (Plantilla:My)[77]
  4. Commoners (Plantilla:My) or Tudda (Plantilla:My)[77]

Society also distinguished between the free and slaves (Plantilla:My), who were indebted persons or prisoners of war (including those brought back from military campaigns in Arakan, Ayuthaya, and Manipur), but could belong to one of the four classes. There was also distinction between taxpayers and non-taxpayers. Tax-paying commoners were called athi (Plantilla:My), whereas non-taxpaying individuals, usually affiliated to the royal court or under government service, were called ahmuhtan (Plantilla:My).

Outside of hereditary positions, there were two primary paths to influence: joining the military (Plantilla:My) and joining the Buddhist Sangha in the monasteries.

Sumptuary laws

[modifica]

Sumptuary laws called yazagaing dictated life and consumption for Burmese subjects in the Konbaung kingdom, everything from the style of one's house to clothing suitable to one's social standing from regulations concerning funerary ceremonies and the coffin to be used to usage of various speech forms based on rank and social status.[78][79][80] In particular, sumptuary laws in the royal capital were exceedingly strict and the most elaborate in character.[81]

For instance, sumptuary laws forbade ordinary Burmese subjects to build houses of stone or brick and dictated the number of tiers on the ornamental spired roof (called pyatthat) allowed above one's residence— the royal palace's Great Audience Hall and the 4 main gates of the royal capital, as well as monasteries, were allowed 9 tiers while those of the most powerful tributary princes (sawbwa) were permitted 7, at most.[82][83]

Sumptuary laws ordained 5 types of funerals and rites accorded to each: the king, royal family members, holders of ministerial offices, merchants and those who possessed titles, and peasants (who received no rites at death).[84]

Sumptuary regulations regarding dress and ornamentation were carefully observed. Designs with the peacock insignia were strictly reserved for the royal family and long-tailed hip-length jackets (Plantilla:My) and surcoats were reserved for officials.[85] Velvet sandals (Plantilla:My) were worn exclusively by royals.[86] Gold anklets were worn only by the royal children.[78] Silk cloth, brocaded with gold and silver flowers and animal figures were only permitted to be worn by members of the royal family and ministers’ wives.[78] Adornment with jewels and precious stones was similarly regulated. Usage of hinthapada (Plantilla:My), a vermilion dye made from cinnabar was regulated.[78]

Demography

[modifica]
Konbaung era Myinkhin Thabin

Throughout the Konbaung dynasty, cultural integration continued. For the first time in history, the Burmese language and culture came to predominate the entire Irrawaddy valley, with the Mon language and ethnicity completely eclipsed by 1830. The nearer Shan principalities adopted more lowland norms.

An 1855 watercolour of a Kathe horseman from Manipur

Captives from various military campaigns in their hundreds and thousands were brought back to the kingdom and resettled as hereditary servants to royalty and nobility or dedicated to pagodas and temples; these captives added new knowledge and skills to Burmese society and enriched Burmese culture. They were encouraged to marry into the host community thus enriching the gene pool as well.[87] Captives from Manipur formed the cavalry called Kathè myindat (Cassay Horse) and also Kathè a hmyauk tat (Cassay Artillery) in the royal Burmese army. Even captured French soldiers, led by Chevalier Milard, were forced into the Burmese army.[88] The incorporated French troops with their guns and muskets played a key role in the later battles between the Burmese and the Mons. They became an elite corps, which was to play a role in the Burmese battles against the Siamese (attacks and capture of Ayutthaya from 1760 to 1765) and the Manchus (battles against the Chinese armies of the Qianlong Emperor from 1766 to 1769).[88] Muslim eunuchs from Arakan also served in the Konbaung court.[89][90][91][92][93]

A small community of foreign scholars, missionaries and merchants also lived in Konbaung society. Besides mercenaries and adventurers who had offered their services since the arrival of the Portuguese in the 16th century, a few Europeans served as ladies-in-waiting to the last queen Supayalat in Mandalay, a missionary established a school attended by Mindon's several sons including the last king Thibaw, and an Armenian had served as a king's minister at Amarapura.

Among the most visible non-Burmans of the royal court were Brahmins. They typically originated from one of four locales:

  • Manipur - acquired with the conquest of Manipur; perhaps from Bengal, since Manipur was Hinduised by Bengali Brahmins in the 1700s[94]
  • Arakan - acquired with the conquest of Arakan in 1785 by King Bodawpaya's son, Thado Minsaw[94]
  • Sagaing - long-established lines of Brahmins at Burman and Mon royal courts, who traced their origins to 9th century Sri Ksetra or 14th century Sagaing[94]
  • Benares - Indian Brahmins from Benares who arrived in upper Burma between the late 1700s to early 1800s.[95]

Literature and arts

[modifica]

Plantilla:Expand section

The evolution and growth of Burmese literature and theatre continued, aided by an extremely high adult male literacy rate for the era (half of all males and 5% of females).[96] Foreign observers such as Michael Symes remarked on widespread literacy among commoners, from peasants to watermen.[87]

The Siamese captives carried off from Ayutthaya as part of the Burmese–Siamese War (1765–67) went on to have an outsize influence on traditional Burmese theatre and dance. In 1789, a Burmese royal commission consisting of Princes and Ministers was charged with translating Siamese and Javanese dramas from Thai to Burmese. With the help of Siamese artists captured from Ayutthaya in 1767, the commission adapted two important epics from Thai to Burmese: the Siamese Ramayana and the Enao, the Siamese version of Javanese Panji tales into Burmese Yama Zattaw and Enaung Zattaw.[102] One classical Siamese dance, called Yodaya Aka (lit. Ayutthaya-style dance) is considered one of the most delicate of all traditional Burmese dances.

Architecture

[modifica]
The royal palace of Mandalay

Plantilla:Expand section

Religion

[modifica]

Plantilla:Expand section

Monastic and lay elites around the Konbaung kings, particularly from Bodawpaya's reign, also launched a major reformation of Burmese intellectual life and monastic organisation and practice known as the Sudhamma Reformation. It led to, amongst other things, Burma's first proper state histories.[103]

Rulers

[modifica]
No Title Literal meaning Lineage Reign Notes
1 Alaungpaya Future Buddha-King village chief 1752–1760 founder of the dynasty and the Third Burmese Empire, invaded Ayutthaya
2 Naungdawgyi Royal Elder Brother son 1760–1763 invaded Ayutthaya with his father
3 Hsinbyushin Lord of the White Elephant brother 1763–1776 invaded and sacked Ayutthaya, invaded Chiang Mai and Laos, invaded Manipur, successfully repulsed 4 Chinese invasions
4 Singu King Singu son 1776–1781
5 Phaungka Younger Brother (Lord of Phaungka) cousin (son of Naungdawgyi) 1782 the shortest reign in Konbaung history of just over one week
6 Bodawpaya Royal Lord Grandfather uncle (son of Alaungpaya) 1782–1819 invaded and annexed Arakan, invaded Ayutthaya
7 Bagyidaw Royal Elder Uncle grandson 1819–1837 invaded Ayutthaya with his grandfather, invaded Assam and Manipur, defeated in the First Anglo-Burmese War
8 Tharrawaddy King Tharrawaddy brother 1837–1846 fought in the First Anglo-Burmese War as Prince of Tharrawaddy
9 Pagan King Pagan son 1846–1853 overthrown by Mindon after his defeat in the Second Anglo-Burmese War
10 Mindon King Mindon half-brother 1853–1878 sued for peace with the British; had a very narrow escape in a palace rebellion by two of his sons but his brother Crown Prince Ka Naung was killed
11 Thibaw King Thibaw son 1878–1885 the last king of Burma, forced to abdicate and exiled to India after his defeat in the Third Anglo-Burmese War

Note: Naungdawgyi was the eldest brother of Hsinbyushin and Bodawpaya who was the grandfather of Bagyidaw who was Mindon's elder uncle. They were known by these names to posterity, although the formal titles at their coronation by custom ran to some length in Pali; Mintayagyi paya (Lord Great King) was the equivalent of Your/His Majesty whereas Hpondawgyi paya (Lord Great Glory) would be used by the royal family.

Family tree

[modifica]
Vegeu també: Burmese monarchs' family tree

Plantilla:Tree chart/start Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart Plantilla:Tree chart/end

Notes
Plantilla:S-royalhouse
Precedit per:
Taungoo dynasty 		{{{title}}}
29 febrer 1752 – 29 novembre 1885 		Vacant

See also

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Seekins, 2006, p. 50.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Nisbet, 1901, p. 152.
  3. ↑ 3,0 3,1 Taw, 1913, p. 47.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Nisbet, 1901, p. 156.
  5. ↑ 5,0 5,1 Myint-U, 2001, p. 157-158.
  6. ↑ 6,0 6,1 Myint-U, 2001, p. 133.
  7. ↑ 7,0 7,1 Myint-U, 2001, p. 65.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Myint-U, 2001, p. 66.
  9. ↑ 9,0 9,1 Nisbet, 1901, p. 159.
  10. ↑ 10,0 10,1 Nisbet, 1901, p. 160.
  11. ↑ 11,0 11,1 Nisbet, 1901, p. 160-161.
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 Nisbet, 1901, p. 161.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 Myint-U, 2001, p. 67.
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 Nisbet, 1901, p. 157.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 Nisbet, 1901, p. 158.
  16. ↑ 16,0 16,1 Working People's Daily, 1988.
  17. ↑ 17,0 17,1 Myint-U, 2001, p. 70.
  18. ↑ http://www.burmalibrary.org/docs20/Glass_Palace_Chronicle_Of_The_Kings_Of_Burma.pdf
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 19,7 Nisbet, 1901, p. 205.
  20. ↑ 20,0 20,1 Leider, 2005, p. 160-161.
  21. ↑ 21,0 21,1 Leider, 2005, p. 159.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Leider, 2005, p. 168.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Leider, 2005, p. 169.
  24. ↑ 24,0 24,1 Leider, 2005, p. 177.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 25,6 25,7 Myint-U, 2001, p. 57.
  26. ↑ 26,00 26,01 26,02 26,03 26,04 26,05 26,06 26,07 26,08 26,09 26,10 26,11 26,12 26,13 26,14 26,15 26,16 26,17 Leider, 2005, p. 175.
  27. ↑ 27,00 27,01 27,02 27,03 27,04 27,05 27,06 27,07 27,08 27,09 27,10 27,11 27,12 27,13 27,14 27,15 27,16 27,17 27,18 27,19 27,20 27,21 27,22 27,23 DAS, 1963, p. 27.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 DAS, 1963, p. 29.
  29. ↑ 29,00 29,01 29,02 29,03 29,04 29,05 29,06 29,07 29,08 29,09 29,10 29,11 29,12 29,13 29,14 29,15 29,16 29,17 29,18 29,19 29,20 29,21 29,22 29,23 Yi, 1982, p. 136.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 Scott, 1882, p. 450.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 Leider, 2005, p. 174.
  32. ↑ 32,0 32,1 Yi, 1982, p. 147.
  33. ↑ 33,0 33,1 Yi, 1982, p. 137.
  34. ↑ 34,0 34,1 Yi, 1982, p. 137-138.
  35. ↑ 35,0 35,1 Yi, 1982, p. 138.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 Yi, 1982, p. 139.
  37. ↑ 37,00 37,01 37,02 37,03 37,04 37,05 37,06 37,07 37,08 37,09 Harvey, 1925, p. 325.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 Yi, 1982, p. 140.
  39. ↑ 39,00 39,01 39,02 39,03 39,04 39,05 39,06 39,07 39,08 39,09 39,10 39,11 Nisbet, 1901, p. 204.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 Yi, 1982, p. 141.
  41. ↑ 41,0 41,1 Yi, 1982, p. 142.
  42. ↑ 42,0 42,1 Yi, 1982, p. 129.
  43. ↑ 43,0 43,1 Yi, 1982, p. 129-135.
  44. ↑ 44,0 44,1 Yi, 1982, p. 131-135.
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 Yi, 1982, p. 135.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 Yi, 1982, p. 105.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 47,5 Yi, 1982, p. 106.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 Yi, 1982, p. 108.
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 Yi, 1982, p. 107.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 Yi, 1982, p. 109.
  51. ↑ 51,0 51,1 Yi, 1982, p. 106-7.
  52. ↑ 52,00 52,01 52,02 52,03 52,04 52,05 52,06 52,07 52,08 52,09 Yi, 1982, p. 110.
  53. ↑ 53,0 53,1 Scott, 1882, p. 257.
  54. ↑ 54,0 54,1 Scott, 1882, p. 257-258.
  55. ↑ 55,0 55,1 Scott, 1882, p. 258.
  56. ↑ 56,0 56,1 Scott, 1882, p. 259.
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 Scott, 1882, p. 260.
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 Scott, 1882, p. 261.
  59. ↑ 59,0 59,1 Nisbet, 1901, p. 206.
  60. ↑ 60,0 60,1 Yi, 1982, p. 124.
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 61,5 Scott, 1900, p. 94.
  62. ↑ 62,00 62,01 62,02 62,03 62,04 62,05 62,06 62,07 62,08 62,09 62,10 62,11 MLC, 1993.
  63. ↑ 63,0 63,1 63,2 63,3 DAS, 1963, p. 28.
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 64,3 64,4 64,5 64,6 64,7 Hall, 1925, p. 327-328.
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 65,3 DAS, 1963, p. 23.
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 66,3 Harvey, 1925, p. 321.
  67. ↑ 67,00 67,01 67,02 67,03 67,04 67,05 67,06 67,07 67,08 67,09 67,10 67,11 67,12 67,13 67,14 67,15 DAS, 1963, p. 19.
  68. ↑ 68,0 68,1 Scott, 1882, p. 482.
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 69,3 DAS, 1963, p. 34.
  70. ↑ 70,0 70,1 Scott, 1900, p. 103.
  71. ↑ 71,0 71,1 Leider, 2005, p. 171.
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 72,3 72,4 72,5 72,6 72,7 Leider, 2005, p. 173.
  73. ↑ 73,0 73,1 Leider, 2005, p. 170-171.
  74. ↑ 74,0 74,1 74,2 74,3 Leider, 2005, p. 172.
  75. ↑ Said Brahmin had the following issue: by the Govinda-maharajinda-aggamahadhammarajaguru.
  76. ↑ 76,0 76,1 Leider, 2005, p. 170.
  77. ↑ 77,0 77,1 77,2 77,3 77,4 77,5 77,6 77,7 Myint-U, 2001, p. 31.
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 78,3 78,4 78,5 78,6 78,7 Scott, 1882, p. 411.
  79. ↑ 79,0 79,1 Scott, 1882, p. 406-407.
  80. ↑ 80,0 80,1 Andrus, 1947, p. x.
  81. ↑ 81,0 81,1 Scott, 1882, p. 406.
  82. ↑ 82,0 82,1 Nisbet, 1901, p. 15.
  83. ↑ 83,0 83,1 Cocks, 1919, p. 161.
  84. ↑ 84,0 84,1 Scott, 1882, p. 411-412.
  85. ↑ 85,0 85,1 Scott, 1882, p. 409.
  86. ↑ 86,0 86,1 Scott, 1882, p. 409-10.
  87. ↑ 87,0 87,1 87,2 87,3 Symes, 1800.
  88. ↑ 88,0 88,1 88,2 88,3 Findlay i O'Rourke, 2007, p. 277.
  89. ↑ 89,0 89,1 Myint-U, 2006, p. 126.
  90. ↑ 90,0 90,1 Yegar, 1972, p. 10.
  91. ↑ 91,0 91,1 MHRJ, 2007, p. 57.
  92. ↑ 92,0 92,1 Fleischmann, 1981, p. 49.
  93. ↑ 93,0 93,1 Peletz, 2007, p. 73.
  94. ↑ 94,0 94,1 94,2 94,3 94,4 94,5 Leider, 2005, p. 178.
  95. ↑ 95,0 95,1 Leider, 2005, p. 182.
  96. ↑ 96,0 96,1 Lieberman, 2003, p. 202–206.
  97. ↑ Brandon, p. 27
  98. ↑ Charney 2006: 96–107
  99. ↑ http://www.burmalibrary.org/docs20/Glass_Palace_Chronicle_Of_The_Kings_Of_Burma.pdf
  100. ↑ Also known as Mingala Ledaw (Plantilla:My) or Ledwin Mingala.
  101. ↑ Said Brahmin had the following issue: by the Govinda-maharajinda-aggamahadhammarajaguru.
  102. ↑ Brandon, p. 27
  103. ↑ Charney 2006: 96–107

References

[modifica]
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pallares/ Dinastia Konbaung


Plantilla:Burma (Myanmar) topics Plantilla:Former Monarchies [[Categoria:Regnes històrics d'Àsia]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Pallares/_Dinastia_Konbaung&oldid=33926220»