Usuari:Rodamón4/Altres

La Zona d'Olià és una zona geogràfica dintre de la Batllia que inclou tres pobles; Olià, Nas i Santa Eugènia de Nerellà. Aquesta zona és creada perquè aquest tres pobles són considerats pobles germans.

Els tres pobles, en l'actualitat, són entitats de població de Bellver de Cerdanya. Segons dades històriques municipals el 1553 incorpora Nas; el 1787, Santa Eugènia de Nerellà i el 1857, Olià.

Històricament han estat sempre molt lligats, depenent un de l'altre i degut a la poca població de la zona, cadascun alberga un servei, així doncs, Santa Eugènia té una Església i un cementiri annex a l'església. Olià tenia un col·legi anomenat l'Estudi i antigament, Nas, tenia una petita església anomenada Església de Sant Nazarí que avui dia no existeix. Aquests tres pobles germans celebren conjuntament la seva festa major el tercer diumenge d'octubre.

Segons dades, Santa Eugènia, seria el més antic dels tres, ja es esmentada a l'Acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell l'any 839. Nas, tenia una església per tant també havia d'existir des de temps molt antics, a més a més, va ésser incorporat a Bellver l'any 1553. El més recent seria Olià que, sense cap església a diferencia dels altres dos. Apareix ja en mapes cap a l'any 1700 però no se'n té cap registre més antic.

Entitats

La Batllia està formada per tres municipis —Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya— i desenes de pobles. La Zona d'Olià, inclosa a la Batllia, està formada per tres pobles:

Olià

Situat en una vall a 1080 m era considerat el més importants dels tres pobles. Això era degut a que albergava el servei més important, l'escola.

És un poble petit, d'uns 15 habitants, però amb molt d'encant seguint l'estil ceretà. Es poden observar, per exemple, les típiques masies ceretanes, amb el nom corresponent i amb els famosos porticons de la Cerdanya.

L'Estudi: Fou un col·legi dels tres pobles germans (Olià, Nas i Santa Eugènia de Nerellà). L'edifici és localitzat a l'entrada del poble d'Olià. És un edifici rectangular de dues plantes, en bon estat de conservació construït amb totxana, arrebossat i pintat, pel que respecta la teulada s'ha utilitzat teula àrab. A la primera planta s'hi donava classe, era una aula única. A la planta superior hi havia l'allotjament del professor/a. Està classificat com a espai de protecció urbanístic, C-Volumètrica, Llei 9/93.
Font d'Olià: La Font d'Olià és una font de pedra històrica del nucli d'Olià, a l'antic camí de Santa Eugènia, adjacent al Carrer del Pedró. Antigament contenia un safareig on els veïns i les veïnes d'Olià hi rentaven la roba. A la vora d'aquest safareig hi havien quatre piques de diferents mides, on també, hi portaven el bestiar a beure. Aquest conjunt també contenia una font d'on sortia aigua fresca i natural provinent de la muntanya. Avui dia encara s'aprecien dues piques de pedra, a peu de terra i darrere un mur de pedra.
Roc Pedró: Antiga roca simbòlica datada de 1779, com indica la seva inscripció i situada entre els pobles d'Olià i Santa Eugènia de Nerellà. Emplaçada damunt d'un petit turó, situat al Bosc del Pla d'Esconsa, des del qual es poden apreciar unes vistes del municipi de Bellver de Cerdanya i del campanar de l'Església de Santa Eugènia de Nerellà. Al Roc Pedró s'hi pot apreciar una esquerda feta a propòsit. Es creu que li van fer per introduir una creu o quelcom similar.

Nas

És el més petit dels tres pobles ja que no arriba ni als deu habitants, l'any 2018 en tenia sis. També és el més alt, 1225 m i allunyat de tots. Així com Olià i Santa Eugènia estan quasi contingut, separats per un turó, Nas està al capdamunt de tots. Precisament per això és un poble amb unes vistes increïbles.

Església de Sant Nazarí: Nas tenia una església anomenada Església de Sant Nazarí, dedicada a Sant Nazarí. Sobre aquesta església no hi ha gaire informació, però podria ser molt antiga. L'església no va arribar a acabar-se mai.
Mirador de Nas: A l'entrada de Nas hi ha un mirador, situat a la muntanya del Serrat de Nas, des del qual s'aprecien unes increïbles vistes de gran part de la Cerdanya.
Font de Nas: La Font de Nas és una font molt antiga situada al centre del poble al Carrer de Cortariu. Està composta per un safareig principal i una sortida d'aigua d'on surt una fresca i abundant aigua provinent del Serrat de l'Avetosa, al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Santa Eugènia de Nerellà

Ja es esmentada a l'Acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell l'any 839 i poc després, 1003 ja s'hi esmenta la seva església.

Avui dia es un poblet petit d'uns deu habitants tot i que històricament en va arribar a tenir més de cent.

Església de Santa Eugènia de Nerellà: El més important de la població és la seva església datada del S.XI i que ja apareix citada a l'ACCU als S.IX-xx (Neriniano). De l'antiga construcció només es conserva el campanar de quatre cossos separats per frissos amb arcuacions cegues d'estil llombard. El campanar de quatre nivells té divuit metres d'alçària. La inclinació del campanar obligà a una consolidació urgent. Té el sobrenom de "Torre de Pisa de la Cerdanya". El desplom és d'aproximadament 1'25 m. Declarada Monument Historicoartístic Nacional (MHAN) el 1984.

Els Torrents: També és molt ressaltable la masia dels Torrents, una antiga casa de pagès de l'any 1883, totalment reformada i envoltada de natura i tranquil·litat. Es compon d'un hotel rural de 7 habitacions dobles i un restaurant de cuina tradicional i típica de la Cerdanya, amb capacitat per a 55 persones. A més a més disposa d'una terrassa exterior, un jardí amb flors i un corral. A pocs metres de la masia s'hi pot trobar la Hípica Els Torrents, on s'ensenya equitació i s'ofereixen sortides a cavall per la vall i les muntanyes del Parc Natural del Cadí-Moixeró. El 24 d'agost de 2017 va ésser visitat pel programa de TV3; Joc de Cartes. Després de competir amb d'altres restaurant van acabar guanyant el prestigiós programa premiat amb 5000 euros i el títol de Millor restaurant a la fresca de la Cerdanya.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Tots tres pobles estan inclosos dintre del Parc Natural del Cadí Moixeró. I es que tenen una estreta relació amb aquest, compartint fauna i flora. De fet les dues muntanyes properes del Roc Teixó i el Serrat de Nas formen part del Parc incloent els boscos sempre verds i majestuosos formats per avets i pinedes de pi negre amb sotabosc de boix o neret, el·lèbor verd , pulsatil·la blanca, te de bosc, etc. També hi trobem, sobretot roure martinenc que ocupa gran part dels vessants acompanyat per blada, boix, corner, avellaner, arç blanc, ginebre, marxívol, roser caní i herba fetgera, entre d'altres.

Roc Teixó: Muntanya que es troba al costat del poble d'Olià. A causa d'aquesta muntanya els habitants d'Olià gaudeixen de menys hores de sol a l'hivern.
Serrat de Nas: Muntanya rocosa localitzada prop del poble de Nas.
Pla de Nas: Es una plana que dóna nom al poble Nas. Està situada al capdamunt del Serrat de Nas i delimita amb el Roc Teixó pel nord, els Camps de Cortariu pel sud, el Serrat de la Pau (Teixerà) per l'est i el Clot de Ridolaina per l'oest.

També hi han altres zones geogràfiques, en ressalten:

Teixerà: Vora els diversos pobles hi ha diverses zones geogràfiques, assignades a camps o boscos. És el cas de Teixerà. Seguint per la GR-150, tota la zona de darrere el poble d'Olià i sota Nas s'anomena Teixerà. Correspon a una zona boscosa i pendent que recorre la part del Cadí-Moixeró més propera las termes d'Olià i Nas.
Carcadès: Proper a Teixerà, és troba al Cadí-Moixeró, darrere el nucli d'Olià.

Bosc del Pla de l'Esconsa

El Bosc del Pla d'Esconsa és un bosc que separa els pobles d'Olià i Santa Eugènia de Nerellà ja que està situat al centre d'aquests dos termes.

El topònim del bosc prové d'un pla situat just a continuació (Pla d'Esconsa).

Just al centre d'aquest bosc, hi ha un turonet. Al capdamunt d'aquest se situa el famós Roc Pedró.

Galeria d'imatges

Olià
Nas
Santa Eugènia de Nerellà

Referència mapa

↑ «Mapa de la Zona d'Olià a l'ICGC». ICGC. [Consulta: 3 octubre 2018].

Aplicació

A partir de Plantilla:Mapa d'Olia

<noinclude>{{Zona d'Olià (La Batllia)}}</noinclude>, <noinclude>[[Categoria:Olià]]</noinclude>

<noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude>

[1] «Mapa de la Zona d'Olià a l'ICGC». ICGC. [Consulta: 3 octubre 2018].

[1]

Zona d'Olià [1]