Marga Gil Roësset

Marga Gil Roësset (Las Rozas, província de Madrid, 3 de març de 1908 - 28 de juliol de 1932). Va ser escultora, il·lustradora i poeta espanyola que va pertànyer al grup de dones anomenat les "Sinsombrero" de la Generació del 27.

Prové d'una família de l'alta burgesia. Des de ven petita, juntament amb la seva germana, ja tocaven el piano, sabien parlar quatre idiomes, viatjaven per diferents països d'Europa i llegien durant hores. Marga va néixer molt malalta i li donaven poques possibilitats per sobreviure, la seva mare indisposada a perdre a la seva filla va fer el possible per ajudar-la i ho va aconseguir. Sempre han estat molt unides.

Un mes abans de morir, Marga, va escriure un diari i li va entregar a Juan Ramón hores abans de suïcidar-se. Gràcies a aquest diari sabem que ella va existir. A l'any 1920 va ilustrar El niño de oro, llibre infantil que havia escrit la seva germana Cònsol. Tres anys més tard, van publicar juntes a París l'obra Rose des Bois.

Encara sent petita, Marga, seguia en el seu món imaginari i creatiu, dirigint sempre el seu talent artístic a l'escultura. Escriu i dibuixa des de ideals que no eren reals.

A conseqüència de la pressió familiar, s'amagava al seu taller buscant refugi i on poder ser ella mateixa.

Segons les seves amistats, sabíem que tenia algun tipus de relació amb Ernestina de Champourcín. Durant la seva vida no trobem gaires relacions amoroses, ja que no creia en l'amor de cap tipus i no volia casar-se de cap manera. Segons ella deia odiava el matrimoni perquè després no volia passar la vida a casa fent totes les tasques domèstiques i tenir fills. Ella volia ser lliure.

Es converteix en una de les autores més interessants del panorama artístic espanyol. Escriu obres formidables, perfectes i fantàstiques. Però, insatisfeta amb la seva vida, no va ser plenament feliç i va decidir suïcidar-se. Abans de fer-ho va entregar el seu diari, que va ser publicat posteriorment, i va deixar una dedicatòria als seus familiars. Així, l'any 1932 va morir.