Usuari Discussió:AnnubiX

Qualsevol queixa, dubte, petició, etc., aquí darrera!

Resposta:

En primer lloc disculpa'm el retard: darrerament m'he pogut connecatar ben poc i segurament que fa dies que em vas escriure el missatge (i ara a més estàs de vacances).

Lamento de no poder-te ajudar en les dates que em demanes, ja que desconec completament el tema. Jo no sóc historiador i la meva tasca endreçant el "Calendari d'Esdeveniments" -més que no pas d'estrictes coneixements personals- és més de redacció correcta, d'eliminació d'incoherències, de recerca al Google (o en llibres) de la dada que hi manca, etc.

Espero acabar algun dia aquesta revisió per començar a fer coses de Lingüística, que és la meva especialitat. Disposa si et convé res en aquest camp.

Rep una cordial salutació

Josep Maria (Jomvo)

Majúscules excessives

Vigila, que en els article suqe estas fent o retocant hi poses moltes majúscules innecessàries (i incorrectes), tipus "Comunisme Llibertari".

--Viktor 12:32 9 ago, 2005 (UTC)

Hola de nou,

la idea és seguir per una banda el llibre d'estil Viquipèdia:Llibre_d'estil i per una altra les normes d'ortografia comunament acceptades: http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp

la normativa sobre les majúscules es troba al següent pdf: http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/ortografia/07elstipusdelletra.pdf

Endavant amb les teves contribucions, molt bones!

--Viktor 21:04 9 ago, 2005 (UTC)

RE: Usuari_Discussió:ArinArin#Curiositat

hola,

sí que m'interessa el tema, però el meu nivell d'àrab és bastant ridícul encara. aquesta és la raó per la que no el veus a la meva llista. posar-lo podria generar en altres usuaris unes expectatives que no podria acomplir segurament.

i tant que provaré de fer-te un cop de mà en allò que pugui (encara que en vacances passaré per aquí força més irregularment!).

salut --Guillem(☺☻) 07:58 11 ago, 2005 (UTC)

La discussió d'economia

No, no vull desdoblar articles. Però, crec que estas convertint variables o conceptes matemàtics en conceptes filosòfics. Tu ets estudiant d'enginyeria industrial (jo sóc enginyer industrial, i ara estic estudiant un màsters en economia). No sé si ja has estudiat les proves d'hipòtesis en estadística. Les hipòtesis no són paraules o enunciats filosòfics; són estimacions estadístiques. Per exemple, una hipòtesi seria "la variància d'un conjunt de dades és igual a x" (i x és un nombre), i aquesta és anomenada hipòtesis nul·la, la hipòtesi alternativa podria ser "la variància és diferent de x o major a x o menor a x"... doncs, es fa un anàlisis estadístic de les dades d'un mostreig per a fer inferències de la població, i tal... saps del que parlo? Doncs, bé, en l'economia, l'estadística aplicada rep el nom d'econometria (que a més, fa anàlisis de regressió, i intervals de confiança, sèries de temps.... etc... conceptes que també s'utilitzen en l'estadística en enginyeria industrial). L'anàlisi positiu, doncs, és un anàlisis d'aquest tipus, un anàlisis d'hipòtesis estadístiques o matemàtiques, per mitjà de la inferència estadísica. Per mitjà de l'anàlisi de regressió, per exemple, s'estableix quines variables influencien un model (inflació, educació, etc... però, són dades numériques, o d'un mostreig, no són "idees" ni "conceptes").

Els economistes han inventat el concepte de la funció d'utilitat per a fer una representació d'una cosa no matemàtica a una cosa matemàtica i que, per tant, pot ser utilitzada en els mètodes estadístics o de càlcul diferencial. És ordinal, i per tant, qualsevol transformació monotònica de la funció d'utilitat serveix. És un concepte matemàtic. M'explico? És cert, històricament, el concepte d'utilitat d'Adam Smith, està relacionat amb el concepte de "felicitat", i també és cert que alguns economistes (especialment al començament del segle XX) han realitzat investigacions més polítiques o filosòfiques de l'economia. Aquests temes són part de l'Economia Política (per exemple, el concepte de comunisme de Marx, o de socialisme com a forma de govern). Per contra, la teoria econòmica pura, (i l'anàlisi microeconòmic) no és política, sinó, matemàtica. Les decisions (anàlisi normatiu) són qüestions dels governs i la política, els economistes proveeixen de dades matemàtiques (anàlisi positiu) perquè es prengui una "millor" decisió. El concepte d'utilitarisme, per tant, no està relacionat amb el concepte d'utilitat tal i com és utilitzat avui en la teoria econòmica.

La definició d'utilitat del llibre Economia Intermèdia de H. Varian: (ho escric en castellà): En los días victorianos, los filósofos y los economistas hablaban alegremente de la "utilidad" como un indicador del bienestar total de la persona. Se pensaba que la utilidad era una medición numérica de la felicidad de la persona. Dada esta idea, era natural pensar que los consumidores tomaban decisiones para maximizar su utilidad, es decir, para tener la mayor felicidad posible. El problema es que estos economistas clásicos nunca describieron realmente cómo debíamos medir la utilidad. ¿Cómo se puede cuantificar la "cantidad" de utilidad asociada con las diferentes opciones disponibles? ¿Puede una persona tener la misma utilidad que otra? ¿Qué significa decir que un caramelo de más me da el doble de utilidad que una zanahoria de más? ... Por causa de estos problemas conceptuales, los ecomistas han abandonado el punto de vista anticuado de la utilidad como medida de la felicidad. Ahora, la teoría del comportamiento del consumidor ha sido reformulada completamente en términos de las preferencias del consumidor, y la utilidad como manera de describir las preferencias... una función de utilidad, es una manera de asignar un número a cada posible cesta de consumo...

La funció d'utilitat és una funció de valors reals (de R^n a R^1) per a representar una relació binària (que representa preferències "racionals") i que satisfà 3 axiomes: continuïtat (necessària en l'anàlisi de càlcul diferencial), plenitud (completeness) i transitivitat (i després s'hi afegeix l'axioma de convexitat, o quasiconvexitat). Aquest és una definició molt matemàtica i no pas filosòfica.

Per això, crec que fer un enllaç d'utilitat a l'utilitarisme és incorrecte, ja que són dos conceptes diferents, encara que històricament relacionats. Avui dia, la ciència de l'economia s'ha mogut a l'anàlisi matemàtic, de fet, els últims premis nòbel d'economia (20 anys o més) han estat principalment economistes que realitzen recerca en econometria, i no pas en Economia Política o Pensament Econòmic. Potser, es podria parlar de l'utilitarisme i d'altres "doctrines" (com diu l'article en anglès) del pensament econòmic, però és necessari dir que són dues coses diferents, dues branques diferents de l'economia. Però, això, com tot el que es fa a la viqui, està obert al debat.

--Alonso 22:53 19 ago, 2005 (UTC)

No entenc molt bé el teu exemple sobre la situació de l'oferta-demanda. Però, alguns comentaris:

la situació del monopoli mai no és òptima socialment (es produeix menys i el preu es major) i, cal esmentar, "socialment" significa "per a l'economia agregada", és a dir no té res a veure amb conceptes polítics, ni filosòfics, ni del socialisme). L'eficiència "social" de Pareto en la microeconomia, és una eficiència de l'economia agregada (una sumatòria matemàtica de la producció - consum individuals), i no te res a veure amb el concepte d'igualtat social ni de distribució equitativa de la riquesa (encara que siguin conceptes molt importants també).
dir que el salari mínim és dolent pel treballador i que és necessari un ajustament al monopoli és un judici normatiu i no pas positiu (llevat que hi hagi una raó matemàtica per comprovar un increment de fet del salari mínim amb un increment en el preu i la producció en un model específic). Com ho he dit abans, les decisions o opinions subjectives (i sovint relacionades amb polítiques governamentals) són judicis normatius.

Encara crec que hi ha una confusió; potser jo no entenc prou bé el teu concepte d'utilitarisme, o encara tu no entens molt bé el meu concepte de funció d'utilitat, o ambdues ;-) Estic d'acord, conceptualment l'origen de la utilitat està lligat amb la "felicitat" i el "benestar social" o de "satisfacció". Però, els economistes avui dia ja no volen discutir els conceptes abstractes (que poden ser molt subjectius), i per això, han abandonat aquesta definició. El paràgraf del llibre que vaig escriure, és la introducció a un capítol molt matemàtic de l'estudi de l'optimització. En resum el que vull dir, és el que els economistes no volen discutir conceptes filosòfics sinó trobar eficiència matemàtica. Per això, proposen basar la 'utilitat i la funció d'utilitat (una senzilla funció de transformació matemàtica), no en la "felicitat" (ni ordinal ni cardinal), sinó en el concepte de preferències. Ara, aquestes "preferències" no són subjectives, sinó que es defineixen com a relacions binàries i es basen en eleccions "racionals" (els quatre axiomes que et vaig esmentar), i després es crea una funció de transformació (la funció d'utilitat) per a representar-les i per a realitzar els càlculs d'optimització (càlcul diferencial per a trobar un màxim d'una corba subjecte a restriccions).

És a dir, llevat en l'Economia Política, els economistes ja no discuteixen si això és dolent o eficient en termes subjectius d'utilitat o felicitat, sinó que cerquen l'eficiència amb nombres i càlculs. Els debats subjectius com el concepte (segons ho entenc jo) de l'utilitarisme, són qüestions de la Filosofia, i són estimacions"normatives". Els filòsofs poden debatre sense fi quina és la definició correcta de "felicitat", però per als economistes, una funció matemàtica és prou bona per a realitzar els seus estudis. Potser aquest exemple és dolent, però potser el concepte d'utilitat és una mica similar al concepte de qualitat en enginyeria industrial. Com a concepte, qualitat és molt subjectiva (i fins i tot cadascú pot donar una definició pròpia de qualitat), però, quan es realitza un control estadístic de la qualitat, la qualitat es defineix en termes numèrics: la duresa ha de ser x + — 5, o la grandària ha de ser 50 cm amb 2 desviacions estàndards, i la producció es realitza amb qualitat si només hi ha x nombre de defectuosos en 5000. En aquest sentit, qualitat ja no és un concepte subjectiu, sinó un concepte mesurable. Passa el mateix amb el concepte d'utilitat. Per a tots els estudis econòmics, un concepte subjectiu d'utilitat és "impràctic", per això, una funció d'utilitat és una funció de transformació matemàtica que permeteix realitzar càlculs.

He llegit i re-llegit l'article d'utilitarisme, i encara no trobo una connexió d'utilitarisme (que, segons l'article en anglès és una "doctrina" filosòfica) amb el concepte d'utilitat tal i com es defineix en l'economia. La definició d'utilitarisme és una "teoria d'ètica" (o moral)... això ja no és terreny de l'economia, sinó de la filosofia (i del pensament polític). Però, potser, encara no entenc prou bé aquest concepte... em proposo llegir més del tema... ;-)

--Alonso 16:43 20 ago, 2005 (UTC)

No sé si has llegit tot el que t'he escrit, ja que la discussió és circular: jo parlo d'una cosa, tu d'altra, i retornem al començament. No sóc un expert de filosofia i no sé què entens per "comentari positiu" en la filosofia, però sí sé el que és un comentari positiu en l'economia: és una hipòtesi (no conceptual, sinó numèrica), que no té pas milers d'interpretacions subjectives. La nostra discussió és circular, perquè, una vegada més, el comentari sobre la distribució del PIB que has fet és un comentari normatiu. Tan bon punt comencis a preguntar-te quina cosa és millor (amb paraules i no pas amb nombres), la resposta és normativa i per tant subjectiva. Ara, sí, al començament, l'economia parteix d'un judici de valor, com ho has dit, i el judici de valor és: 1) tots el humans busquen la seva satisfacció 2) més és millor que menys. No crec, però, que això signifiqui que l'economia com a ciència és utilitarisme.

Intentaré explicar la meva postura més clarament:

Utilitat, en la teoria econòmica, avui dia, és un concepte més matemàtic. (Abans no, avui sí). Aquest segle, l'economia ha girat cap a les matemàtiques, i s'ha convertit en una ciència que fa ús de conceptes molt avançats de les matemàtiques (càlcul vectorial, teories d'hiperplans, topologia, anàlisi real, estadística, anàlisi de regressió, et. al). Per tant, per a crear un model matemàtic que representa la realitat (cosa que també fan els enginyers industrials), és necessari un concepte matemàtic, i per això s'ha abandonat la definició d'utilitat com a mesura de "felicitat", i s'ha creat el concepte de funció d'utilitat, com a funció matemàtica. I ja no hi ha discussions subjectives sobre aquest terme.
Com ho has notat, una funció d'utilitat és cardinal quan s'utilitza en càlcul, però una característica de la funció d'utilitat és que qualsevol transformació monotònica és acceptable (ja que matemàticament les transformacions monotòniques conserven la ordenació dels elements).
Ja t'he donat una definició de la funció d'utilitat d'acord als llibres d'economia: una funció de transformació U: R^N -->R^1 tal que la relació binària x>*y si i només si u(x)>u(y). La relació binària (>*), com t'he ho he explicat abans, és una relació matemàtica que compleix amb 4 axiomes. Cerca la definició de funció d'utilitat a un llibre d'economia i veuràs que no és pas subjectiva. Aquesta funció d'utilitat no té res a veure amb l'utilitarisme. La funció d'utilitat ja no és un concepte filosòfic, sinó matemàtic.
Que l'economia t'hagi dut al concepte d'utilitarisme no significa que l'utilitarisme sigui un concepte econòmic. Com t'ho he dit abans, el pensament de la mesura de felicitat no és la definició d'utilitat sinó l'origen, tal com avui moltes teories originals de Freud són rebutjades per la psicologia moderna.
Aquesta és la tendència de l'economia, de fet a la meva universitat els professors prefereixen acceptar al doctorat estudiants amb una llicenciatura en matemàtiques i no pas en economia, ja que estan millor preparats per a comprendre la teoria microeconòmica. Les tesis i els papers publicats no són discussions normatives ni subjectives sobre pensament polític, sinó de models matemàtics, millores en les eines d'econometria que després permeten a les persones (siguin utilitaristes, comunistes, socialistes, capitalistes, governs, bancs, etc) prendre decisions normatives.
La teva comparació utilitat--utilitarisme amb sunnita--sunnisme és errònia. Sunnita obté la seva definició a partir el sunnisme, utilitat no obté la seva definició a partir de l'utilitarisme, per contra, l'utilitarisme fa ús del concepte d'utilitat per a proposar una doctrina: l'utilitarisme proposa que la societat ha de maximitzar la utilitat social i fins i tot moral. A més, l'utilitarisme parla del valor de la vida i d'altres coses que no estan relacionades amb l'economia, sinó amb l'ètica i per tant amb la filosofia. Estic d'acord amb tu, que hi ha un judici de valor en l'economia (com ho he dit al començament d'aquest comentari), però, l'utilitarisme és una doctrina ètica molt diferent de la ciència de l'economia.
La comparació correcta per a utilitat-utilitarisme seria capital--capitalisme. Capital és un concepte objectiu; capitalisme és una "doctrina" (si vols veure'l així) que fa ús del concepte de capital. Altres doctrines que en fan ús són el socialisme i el comunisme. Quina doctrina és millor... això ja és subjectiu. Un exemple, més radical potser, restauració--restauracionisme, la primera és una paraula abstracta, però, objectiva, la segona és una doctrina del cristianisme que proposa la restauració de l'església, i que fa ús del concepte de restauració.
Una comparació correcta per a sunnita-sunnisme seria utilitarista--utilitarisme, ja que utilitarista obté la seva definició a partir de l'utilitarisme. I passa el mateix amb capitalista--capitalisme.
I finalment, sí precisament, donada la definició matemàtica de la funció d'utilitat de la teoria econòmica, el concepte filosòfic i absolutament subjectiu de la "doctrina" utilitarista és el que em fa rebutjar l'enllaç. Utilitat té la seva definició pròpia, utilitarisme és una doctrina filosòfica que busca maximitzar la utilitat. Potser algú proposarà una altra doctrina, anti-utilitarisme: les societats han de minimitzar la utilitat social i moral per a aconseguir felicitat, i aquesta doctrina també fa us del concepte d'utilitat... el concepte d'utilitat "neutral". Utilitarisme, per contra, és una doctrina filosòfica i moral. Si un enllaç d'utilitat cap a utilitarisme és correcte, doncs bé, també ho és un enllaç de capital cap a capitalisme, restauració cap a restauracionisme, social cap a socialisme, positiu cap a positivisme... etc.
Ah, P.D. sé que ens desviem de la discussió, però, el que jo no entenc és com es pot parlar d'una moral objectiva. La moralitat és objectiva només si tenim a Déu en la discussió, i per tant, lleis morals immutables i absolutes, i una definició clara del bé i el mal. Kent va intentar dir que els valors morals eren objectius sense Déu i que per mitjà del raonament hom podia crear una llei moral objectiva. Avui dia, tots els filòsofs rebutjen aquesta idea. En el post-modernisme, és gairebé impossible parlar d'una moralitat objectiva. Hi ha nombrosos temes morals controvertibles (avortament, per exemple). Si l'utilitarisme és un concepte moral, doncs bé, és subjectiu.

--Alonso 03:03 21 ago, 2005 (UTC)

Crec que aquesta discussió ja és massa llarga. Espero que aviat arribem a un consens, o jo desisteixo d'escriure articles d'economia. Em sembla una mica interessant que quan vaig fer la secció de religió, no vaig tenir tantes discussions, sent un tema tan controvertible, i no una ciència que ja està definida, com ho és l'economia. Per a no fer comentaris innecessaris, centrem la discussió en la qüestió que ha causat la controvèrsia: un enllaç d'utilitat cap a l'article d'utilitarisme.

Crec que ja he dit tot el que tenia que dir per a explicar que l'economia no és filosofia; sí, tens raó, té conceptes filosòfics, com la qualitat en l'enginyeria industrial seria un concepte filosòfic... perquè crear qualitat? perquè la qualitat és millor? perquè produir més? La pregunta és fins a quin punt aquests judicis de valor converteixen l'enginyeria i, en la meva argumentació a l'economia, simplement en una filosofia, o en una aplicació de la doctrina de l'utilitarisme. Perquè reduir totes les ciències a conceptes filosòfics?

Per altra banda no entenc bé què vols dir en el teu cinquè punt (això d'anarquia i anarquisme)... vols dir, doncs, que un enllaç de capital cap a capitalisme i de restauració cap a restauracionisme és correcte? Jolin, jo volia ser sarcàstic... perquè no fer un enllaç de capital a socialisme si el socialisme és una doctrina alternativa del capital? o a comunisme? El que volia dir és: capital és neutral capitalisme és una doctrina... utilitat és neutral (encara que com a concepte, abstracte), utilitarisme és una doctrina. Però, potser, no he comprès el que volies dir en aquest punt.

amb l'element subjectiu "maximitzar utilitat = millor", agafat com a "llei immutable", tot el demés es pot interpretar en "be - mal" en base a això. Sí tens raó, l'economia parteix d'aquest punt... i no només l'economia, l'enginyeria industrial, l'enginyeria química, la investigació d'operacions, etc. etc. etc. Per això és que l'economia diu, "un individu racional sempre vol maximitzar la utilitat". Però no crec que això converteixi a totes aquestes ciències (i a moltes més) en ciències utilitaristes. Crec que és incorrecte reduir l'economia com a ciència a la doctrina de l'utilitarisme.

Encara que no estic d'acord amb tot el que diu l'article d'utilitat en anglès (comença amb la definició, ja rebutjada d'utilitat com a mesura de la felicitat), sí fa la diferència entre el concepte de la utilitat, i la doctrina de l'utilitarisme (l'article del qual penso que ha estat la teva fons per a escriure el teu article en català). L'article d'utilitat en anglès diu clarament: The doctrine of utilitarianism saw the maximisation of utility as a moral criterion for the organisation of society., la doctrina fa ús del concepte. Capital és neutral (diners) capitalisme és una doctrina. Perquè fer un enllaç de capital cap a capitalisme? o d'utilitat cap a utilitarisme? Encara no ho entenc.

Finalment, si creus que la utilitat en la teoria econòmica continua sent un concepte filosòfic, i això és més que una opinió personal, i ho has trobat a un llibre de teoria microeconòmica modern i no pas a un llibre de pensament antic econòmic ni de filosofia, doncs, accepto la teva definició. En altres paraules, si la teva discussió no està basada en la teva opinió i argumentació personal, sinó en el que diu la ciència de l'economia de si mateixa avui dia, doncs bé, jo callo, i no discutim més.

--Alonso 16:02 21 ago, 2005 (UTC)

Religió

Per cert, i canviant una mica de tema, he estat treballant a la secció de religió des de fa temps, començant amb el cristianisme i després amb el judaisme. Volia continuar amb l'islam, però veig que tu estàs fent una excel·lent feina amb els articles relacionats amb l'islam. Per al cristianisme i judaisme vaig fer una plantilla de navegació, un template que conté els punts i enllaços principals de la religió, i que es troba a les principals pàgines de la religió. (Template:cristianisme Template:judaisme). Tenia la intenció de fer una plantilla de navegació similar per a l'islam. Quins punts creus que haurien d'estar a la plantilla de l'islam? Què hi penses? --Alonso 17:15 21 ago, 2005 (UTC) Hola, primer de tot gràcies per totes les teves aportacions. Em preguntava si podria continuar jo el tema anterior citat per Alonso pel que fa referència a l'Islam. Jo també veig que el tema encara va coix. Que podria adjuntar versos de l'Àlcora i les Hadiths? Hi ha parts que són molt eclèctiques i basades en opinions.

Template:Àrab

Crec que has fet servir en algun article el Template:Àrab. Mira't què en dic a Template Discussió:Àrab i els exemples que en poso.

--Viktor 15:18 25 ago, 2005 (UTC)

articles

He descobert els teus articles a partir de la col·laboració de la quinzena (ciència m'ha portat a ciències polítiques, on un enllaç corregit m'ha dut a ideologia política i d'aquí a tafanejar en general). Rep les meves felicitacions pel contingut!!! Tot i que l'estil a vegades és millorable, resumeixes sempre l'estat de la qüestió amb claredat. Uses bàsicament altres viquis, recerca o informa´ció pròpia? Només encoratjar-te a que continuis editant el que vegis convenient. --barcelona 22:58 25 set, 2005 (UTC)

Califes

No estic fent cap llista de califes, només vaig canviar unes categories que em semblaven bastant mal triades per d'altres que creia que es corresponien més. D'història ni idea, jo. Rata de Biblioteca 22:13, 12 nov 2005 (UTC)

Conseqüències econòmiques...

Hola Annubix, suposo que ets tu el que m'acaba d'enviar el missatge a la Wiki castellana, gràcies per avisar-me! Ara l'acabo de traduir. Per cert, em sembla un article formidable i en absolut necessitaria grans correccions :). --Mortadelo2005 12:25, 17 des 2005 (UTC)

PD:Todo això és una traducció automàtica, perdona si té algun error, jo no sé parlar català.

Revisionime, Negacionisme i neutralitat

Segons la política de neutralitat en trobar un article sospitos de no ser neutral, a més de marcar-lo, cal:

Indicar les raons de sospita, a més de la firma i data
S'explicaran els motius amb major profunditat--Paco ✉ 14:01, 27 des 2005 (UTC)

Sincerament, fa sis mesos, i no ho recordo. Si no ho trobes prou justificat, i puc coincidir amb tú, simplement retira l'etiqueta. Ja que no hi ha hagut discussió. Sempre es pot tornar a revisar.--Paco ✉ 16:52, 17 mai 2006 (UTC)

Fet--Paco ✉ 16:45, 19 mai 2006 (UTC)

Contribució de la quinzena: Mallorca

Ja que veig que ets de Mallorca, he pensat que podries votar a la Viquipèdia:Contribució de la quinzena, on he penjat una proposta per dedicar una quinzena a millorar els articles sobre Mallorca. Gràcies, --Paucabot 13:42, 9 abr 2006 (UTC)

La proposta ja és una realitat.Del 14 al 28 de maig. --Paucabot 15:48, 15 mai 2006 (UTC)

Proposta d'esborrat de la pàgina Negacionisme català

Hola, la pàgina « Negacionisme català», que heu fet o en la que heu col·laborat significativament, ha estat proposada per a ser esborrada.

Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés podeu llegir les normes i polítiques a Viquipèdia:Esborrar pàgines. No us ho prengeu com una qüestió personal, intenteu entendre el motius i demaneu-ne aclariments si cal.

Per raons tècniques he substituït plantilla {{esborrar3}} pel seu contingut. –Pasqual · bústia 10:39, 4 oct 2006 (UTC)

TaulaMallorca

Ja que veig que ets de Mallorca. Si tens ganes i temps, he pensat que podries col·laborar a TaulaMallorca. T'explic breument de què va. Es tracta d'omplir la major quantitat d'informació en referència als nuclis de població -municipis i entitats supramunicipals- de Mallorca (també de les Illes Balears) per poder ampliar els articles de cada lloc. Al final podem fer articles amb cada tipus d'informació recopilada.

Gràcies per l'atenció.

Rep una salutació cordial, --Josep_Arias_i_López (parlam?) 22:27, 31 ag 2006 (UTC)

talibà

si et tornes a connectar, tinc un article que potser t'interessarà crear: talibà --barcelona (discussió) 18:14, 24 des 2008 (CET)[respon]

Anarquisme clàssic

Hola! Fa molt que no corres per aquí però jo per provar que no quedi. :) Fa anys vas crear Anarquisme clàssic i avui he proposat de fusionar-lo amb Anarquisme. Si això t'arriba i trobes una estona per dir la teva, perfecte. Salut.--QuimGil (disc.) 08:32, 22 juny 2013 (CEST)[respon]

Temes anarquistes

Hola! Estic buscant companyes i companys que vulguin anar millorant articles de temes anarquistes. Hi ha molta feina a fer, però de mica en mica... Si tens una estona fes un cop d'ull a aquesta breu proposta per a carregar-nos l'inactiu Portal:Anarquisme i començar un Viquiprojecte minimalista que serveixi de punt de coordinació. Passa la veu, tant a editors que coneguis com a coneguts que encara no siguin editors. Jo encantat de fer un cop de mà a qui arribi. Moltes gràcies!--QuimGil (disc.) 10:01, 7 jul 2013 (CEST)[respon]