Utrecht

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Utrecht
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi dels Països Baixos
Localització
	52° 05′ 27″ N, 5° 07′ 18″ E / 52.0908°N,5.1217°E
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Província	Utrecht
Capital de	Utrecht
Conté la subdivisió	De Meern ; Haarzuilens ; Ockhuizen (en) ; Stadsdam (en) ; Themaat (en) ; Utrecht ; Vleuten
Població humana
Població	359.370 (2021) (3.618,3 hab./km²)
Llars	172.749 (2015)
Geografia
Superfície	99,32 km²
Banyat per	Merwedekanaal, Leidse Rijn (en) , Drift (en) , Oudegracht (en) , Minstroom, Vecht, Plompetorengracht (en) , Vaartse Rijn (en) , Zwarte Water, Utrecht (en) , Vleutense Wetering (en) , Kruisvaart (en) , Biltsche Grift (en) , Stadsbuitengracht (en) , Kromme Nieuwegracht (en) , Nieuwegracht (en) , Kromme Rijn i Amsterdam-Rijnkanaal
Altitud	5 m
Limita amb	Woerden ; Houten ; Nieuwegein ; IJsselstein ; Bunnik ; De Bilt ; Zeist ; Stichtse Vecht ; Montfoort
Organització política
Òrgan executiu	col·legi de l'alcalde i els regidors d'Utrecht
• Batle	Sharon Dijksma (2020–)
Membre de	Xarxa de ciutats creatives
Identificador descriptiu
Codi postal	3450–3455, 3546 i 3500–3585
Fus horari	Hora Central Europea
Prefix telefònic	030
Codi NUTS	NL310
Altres
Agermanament amb	Brno ; Kinshasa ; Juanjuí
Lloc web	utrecht.nl

Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima. És la quarta del país en població (359.376 habitants el 2021).

Era la capital de la Senyoria d'Utrecht, una de les Disset Províncies i una de les fundadores de la república de les Set Províncies Unides. El 1713 s'hi signà el Tractat d'Utrecht,^[1] que segellà el destí de la Guerra de Successió Espanyola.

El 1843 s'inaugurà una línia de tren que l'unia amb Amsterdam, i d'aleshores ençà, esdevingué el centre de la xarxa ferroviària neerlandesa (hi ha les oficines centrals de la companyia nacional de ferrocarril, Nederlandse Spoorwegen).

Geografia urbana

Utrecht és coneguda per la Torre de la Catedral d'Utrecht i els canals del centre de la ciutat. La Universitat d'Utrecht és la universitat més gran dels Països Baixos i una de les més prestigioses a Europa.

Utrecht és el centre de la xarxa de ferrocarrils neerlandesa, Nederlandse Spoorwegen ('Ferrocarrils Neerlandesos'). L'equip de futbol d'Utrecht és l'FC Utrecht.

Població en els municipis

La ciutat d'Utrecht (població: 288.395)
Vleuten-De Meern (població: 32.691)

Vleuten-De Meern té un municipi separat des de 2001, que inclou els municipis de Haarzuilens i Veldhuizen. La població data de l'1 de gener de 2007.

Prop del 69% de la població és neerlandesa, el 9% és marroquina, el 4% turca, el 3% Surin i el 15% d'altres ètnies. El 2021 tenia 359.376 habitants.

Ajuntament

Des de 1962 el consistori d'Utrecht ha estat format per:

Composició del consistori
Partit	1962	1966	1970	1974	1978	1982	1986	1990	1994	1998	2000	2006
PvdA	18	13	16	17	16	15	19	12	9	9	7	14
GL	3	3	2	5	5	6	5	8	9	9	8	8
VVD	4	5	6	9	6	10	7	5	6	6	5	5
SP	-	-	-	-	-	-	1	1	2	3	3	5
CDA	20	20	17	13	15	12	10	10	6	4	4	4
D66	-	-	4	1	3	2	2	8	9	3	1	3
Leefbaar Utrecht	-	-	-	-	-	-	-	-	-	9	14	3
CU	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	1	2
Burger en Gemeenschap	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2	1
CP (86)/CD/Nederlands Blok	-	-	-	-	-	-	-	1	4	1	-	-
Altres	-	4	-	-	-	-	2	-	-	-	-	-
Total	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45

Història

La ciutat va ser visitada cap a l'any 965 pel viatger hispano-jueu Ibrahim ibn Ya'qub, qui descriu l'economia basada no en el cultiu sinó en els ramats i la llana, matèria primera de les valuoses capes frisones. També nota l'ús de torba en lloc de llenya.

El 1713, el tractat d'Utrecht, un conjunt de tractats entre els estats en guerra, posa final a la Guerra de Successió espanyola. Pels tractats d'Utrecht, Espanya va perdre, a més de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britàniques, Sicília, que passà a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambdós territoris formaven part de la Corona d'Aragó des de feia gairebé 5 segles) a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d'Espanya.^[2]

Cultura

La ciutat d'Utrecht s'ha desimbolt des de sempre en un ambient de gran activitat cultural. Va ser un dels focus més destacats de la pintura holandesa, especialment dins del manierisme de finals del segle xvi.

Hi ha diversos teatres, el centre de música Vredenburg, el club de rock Tivoli, diverses sales de cinema, galeries d'art i nombrosos museus. Amb la intenció d'involucrar a la població en les activitats culturals a la ciutat d'Utrecht organitza regularment diumenges culturals en què diverses organitzacions ofereixen les seves activitats gratuïtament. A Utrecht resideix en l'actualitat una de les organitzacions de l'arquitectura moderna; com a mostra d'això hi ha la casa de Rietveld Schröder, que a 1924 es va incloure en la llista de la UNESCO com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

Museus

Aboriginal Art Museum
Centraal Museum (arts i història municipal)
Museum Catharijneconvent (història de la cultura cristiana, així com arts a Holanda)
National museum 'From musical clock to street organ' (diversos segles d'instruments musicals i mecànics, veure Museu Van Speelklok tot Pierement)
Railroad Museum (història del ferrocarril holandès, vegeu Spoorwegmuseum)
University museum (vegeu Universitat d'Utrecht)

Persones il·lustres

Arts

Anneke van de Wal - escriptora
Louis Andriessen - compositor
Dick Bruna - escriptor, il·lustrador (Miffy)
Theo van Doesburg - pintor, artista (Moviment De Stijl)
Ronald Giphart - autor
Gerhard van Honthorst - pintor
Gerrit Rietveld - dissenyador, arquitecte (Moviment de De Stijl)
Herman van Veen - comediant, cantant
Henk Westbroek - cantant, DJ, polític local, propietari d'un bar
Joachim Wtewael - pintor del manierisme i primer barroc (h. 1566-1638)
Johann Wagenaar - compositor musical (h. 1862-1941)
Yvon Baarspul (1918-1993) - director d'orquestra.
Johannes Cornelius Hol (1874-1953) - musicòleg i compositor.
Sylvia Kristel (1952 - 2012) actriu

Esports

Johan Aantjes - jugador i entrenador de waterpolo
Tessa Appeldoorn - remera
Marco van Basten - jugador i entenen de futbol
Det de Beus - jugador d'hoquei
Jacques Brinkman - jugador d'hoquei
Marieke van Drogenbroek - remera
Rob Druppers - corredor de mitjana distància
Anton Geesink - Campió olimpico de judo
Hans van Breukelen - jugador de futbol
Martha Laurijsen - rower
John van Loen - jugador de futbol
Hans Parrel - jugador de waterpolo
Diana van der Plaats - nedador
Wesley Sneijder - jugador de futbol
Wim van Spingelen - jugador de waterpolo
Patricia Stokkers - nedador
Carole Thate - jugador d'hoquei
Jochem Uytdehaage - ice speed skater
Gerald Vanenburg - jugador de futbol
Gerrit Wormgoor - jugador de waterpolo
Jan Wouters - jugador de futbol
Ibrahim Afellay - jugador de futbol

Ciència

C.H.D. Buys Ballot - meteoròleg, Llei de Buys Ballot
Gerard 't Hooft - Premi Nobel en Física 1999

Miscel·lània

Papa Adrià VI - líder religiós
Anton Reinhard Falck - polític i advocat
Fred Kaps - mag, il·lusionista
Trijn van de Leemput - dona coneguda a la localitat heroïna de la guerra dels vuitanta anys

Agermanaments

Referències

↑ Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
↑ Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies, p.154

Enllaços externs

Pàgina de l'ajuntament

[s1714-1] Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.

[2] Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies, p.154

[1]

[2]

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)