Vés al contingut

Víctor Valero Valero

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVíctor Valero Valero

Víctor Valero a un action painting al barri del Carme Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
València
Activitat
Ocupacióartista faller

Víctor Valero Valero (València, 13 d'abril de 1958) és un artista faller, il·lustrador i pintor. Va estudiar Belles Arts a l'antiga Escola de Sant Carles[1] i va obtindre el títol el 1983. Simultanejant els seus estudis artístics, va entrar a treballar en el taller que Virgilio Torrecilla[2] tenia a la Ciutat de l'Artista Faller, on va aprendre els primers conceptes sobre la creació de falles.

En 1983, aconsegueix realitzar la seua primera falla infantil per a la comissió on va pertànyer, durant la seua infantesa i primera adolescència, Dalt-Sant Tomeu que, malgrat estar signada com la comissió, va fer íntegrament.[3]

En 1984 aconsegueix els seus primers contractes amb les comissions Ripalda-Soguers i Mendizabal-Godella de Burjassot amb els quals obté el carnet d'artista faller infantil del Gremi d'Artistes Fallers de València i el ninot indultat infantil de les falles de Burjassot en aquest mateix any.[3]

Després d'aquestes experiències en la creació de falles inicia un període de 10 anys dedicats a la il·lustració i el disseny gràfic i no serà fins a 1994 quan torne a signar la falla infantil de Misser Rabasa-Poeta Maragall, treballant en la realització de falles infantils i grans fins a l'any 2018 en què sol·licita l'excedència en el Gremi d'Artistes Fallers[4] per a iniciar un període de reflexió i la recuperació de altres activitats artístiques més oblidades, com la il·lustració, la pintura i altres noves com l'art urbà.

"Xe que bo! (Una Cuina d'Altura)", de Víctor Valero per la Falla infantil 2015 de la comissió Dalt-Sant Tomeu

Al llarg dels anys ha col·laborat en el disseny i il·lustració de llibrets per a comissions com la de Associació Cultural Fallera Na Jordana creant la seua mascota la Jordaneta Beibi i també ha col·laborat amb Miguel Santaeulalia en el disseny d'escenes per a falles com a "Ull que l'estan pentinant" i “El verí del teatre”. També va esbossar dues falles per a Manolo Martín, una d'elles destinada a la commemoració de l'aniversari del supermercat Nusico, que no va arribar a materialitzar-se, i la falla per la comissió Universitat Vella-Plaça de Partriarca al 1992.[5]

A partir dels projectes realitzats per a les seues falles, ha organitzat exposicions col·lectives de caràcter temàtic i la seua subhasta amb fins solidaris, sent beneficiàries diferents ONG i associacions de la ciutat de València.[6] També ha participar en altres iniciatives artístiques dins del grup "Projecte Encés"[7] o l'exposició "Màscares".[8] del mateix col·lectiu.

La seua signatura ha anat evolucionant al llarg de quasi 40 anys de professió, sent primer Valero Bis,[5] Víctor Valero, Marc Martell sobretot en la il·lustració, falles i pintura en períodes que van des d'últims dels 70 fins a 2018.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Játiva, Juan Manuel «Les falles enteses com una de les Belles Arts». Quadern. El País, 15-03-2012, pàg. 6.
  2. ↑ ESBRÍ, Iván «Víctor Valero. Back to the Carton Age». Llibret de la comissió Ripalda-Beneficència-Sant Ramon 2016, 17-01-2016, pàg. 28-39.
  3. ↑ 3,0 3,1 CASTELLÓ, Joan «Víctor Valero: Una aposta tenaç perquè la modernitat arribe a les Falles». Cendra n. 2, pàg. 23-26.
  4. ↑ «Felip cierra el taller y Víctor Valero pide una excedencia» (en castellà). Las Provincias, 01-05-2018. [Consulta: 4 desembre 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Víctor Valero: El mestre silenciós de les infantils». Levante-EMV, 21-05-2016. [Consulta: 4 desembre 2018].
  6. ↑ «Treballant per l'esperança» (en castellà). Culturplaza. [Consulta: 4 desembre 2018].
  7. ↑ «L'art que apareix i desapareix». Levante-EMV, 12-01-2011. [Consulta: 4 desembre 2018].
  8. ↑ «'Todos somos ninots'» (en castellà). El Mundo, 12-03-2014. [Consulta: 4 desembre 2018].
  9. ↑ SERRA, Xavier «Jo també sóc admirador de Marc Martell (i de Víctor Valero)». El Turista Fallero, 01-03-2017.

Bibliografia

[modifica]
  • RAMÍREZ, Pablo: "Còmic: de les catacumbes al copyright (1975-1985)", Batlia, número 6, primavera-estiu 1987, pàgines 114-122.
  • SEGARRA, Marina: "La segona generació", Batlia, número 6, primavera-estiu 1987, pàgines 123-128.

Enllaços externs

[modifica]
  • «Víctor Valero» (en castellà). BDFallas. [Consulta: 21 març 2020].
  • «Víctor Valero» (en castellà). Cendra Digital. [Consulta: 21 març 2020].
  • [1] a dosmanzanas.com (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Víctor_Valero_Valero&oldid=34078473»