Vés al contingut

V1500 del Cigne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicV1500 del Cigne
Tipusestel i estrella variable cataclísmica Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)18,41125 (banda G)[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,6427 mas[1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−5,572 mas/a [1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6,449 mas/a [1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−40 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 11m 36.581s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)48° 9' 1.9525''[1] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
V1500 Cyg (Catàleg General d'Estrelles Variables)
Gaia DR2 2165295912482637312 (Gaia Data Release 2)
RX J211136+48090 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
RX J2111.6+4809 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
AAVSO 2108+47 (AAVSO)
Gaia DR3 2165295912482637312 (Gaia DR3) Modifica el valor a Wikidata
Corba de llum AAVSO per Nova Cygni 1975. Les dates estan en dies julians.

V1500 del Cigne o Nova del Cigne 1975 és una nova apareguda a la constel·lació del Cigne (Cygnus) el 1975. Aquesta nova va aconseguir una lluentor de 2,0. Va tenir la segona lluentor intrínseca més alta de qualsevol nova del segle xx, superada només per CP Puppis el 1942.[3]

V1500 Cygni va ser descoberta el 29 d'agost de 1975 per Vicente Ferreira de Assis Neto, de Minas Gerais, i va aconseguir una lluentor aparent de magnitud 1.7 l'endemà.[4] Va romandre visible a ull nu durant aproximadament una setmana, i 680 dies després del màxim, l'estel s'havia atenuat en 12.5 magnituds.

És una estrella del tipus AM Herculis (una variable de tipus polar) que consisteix en una nana roja secundària que diposita un corrent de material sobre una nana blanca altament magnetitzada. La distància d'V1500 Cygni va ser calculada el 1977 per l'Observatori McDonald en 1.95 kiloparsecs (6.360 anys llum).[5] A més, V1500 Cyg va ser el primer polar asíncron descobert. Això es refereix al fet que el període de rotació de la nana blanca és lleugerament diferent del període orbital binari.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. «V1500 Cyg (Nova Cygni 1975)». American Association of Variable Star Observers. [Consulta: 24 desembre 2020].
  4. «Analise preliminar das características da Nova Velorum 1999 (V382 Vel)» (en portugués). REA-Brasil, 9, pàg. 48-53 [Consulta: 23 febrer 2020].
  5. Ferland, G. J. «The interstellar reddening and distance of Nova Cygni 1975 /V1500 Cygni/». Astrophysical Journal, 215, 1977, pàg. 873. Bibcode: 1977ApJ...215..873F. DOI: 10.1086/155424.