Vés al contingut

V de l'Àguila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicV de l'Àguila
Tipusestrella de carboni i estrella variable de període llarg Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)(CS)[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióÀguila Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra403,5675 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−5,19 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,9 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva2.611 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,4779 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,379 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)6,243 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial36,8 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 4m 24.1549s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-6° 18' 54.5657''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,1[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

V de l'Àguila (V Aquilae) és un estel variable a la constel·lació de l'Àguila.[6] S'hi troba a una distància aproximada de 1.825 anys llum del sistema solar.[7]

V de l'Àguila és un estel de carboni de tipus espectral CV6 amb una temperatura superficial de només 2.525 K. Als estels de carboni, al contrari que en la major part dels estels, el contingut de carboni és major que el d'oxigen; així, la relació carboni-oxigen en V Aquilae és de 1,25. A més, aquests estels experimenten una pèrdua de massa estel·lar significativa; V Aquilae ho fa a raó de 6,6 × 10-7 masses solars per any.[7] La seva lluminositat bolomètrica —considerant totes les longituds d'ona— és 14.200 vegades superior a la lluminositat solar.[7] Mitjançant interferometria s'ha mesurat el seu diàmetre angular, el qual, una vegada considerat l'enfosquiment de limbe, és de 10,32 ± 0,70 mil·lisegons d'arc.[8] Això permet avaluar el seu diàmetre real, sent aquest 620 vegades més gran que el diàmetre solar; aquesta xifra, en dependre de la distància i donada la incertesa en la mateixa, és només aproximada.

Catalogada com a variable semiregular SRB, la lluentor de V de l'Àguila varia entre magnitud aparent +6,6 i +8,4 en un període de 353 dies.[9]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 Bengt Gustafsson «The chemical composition of carbon stars. I. Carbon, nitrogen and oxygen in 30 cool carbon stars in the galactic disk». The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1986, pàg. 373–425. DOI: 10.1086/191145.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. «V Aql -- Semi-regular pulsating Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 Bergeat, J.; Chevallier, L. «The mass loss of C-rich giants». Astronomy and Astrophysics, 429, 2005. pp. 235-246.
  8. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).
  9. V Aquilae (General Catalogue of Variable Stars)