Vés al contingut

Vaccí contra l'hepatitis B

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Infotaula de fàrmacVaccí contra l'hepatitis B
Dades clíniques
Noms comercialsTwinrix i Recombivax HB Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicvaccins contra l'hepatitis viral i vaccí Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ07BC01 Modifica el valor a Wikidata

El vaccí contra l'hepatitis B o vacuna contra l'hepatitis B és una vacuna que impedeix el desenvolupament de l'hepatitis B. La primera dosi és recomanada durant les primeres 24 hores després del naixement amb dues o tres dosis més cada quatre setmanes.[1] El vaccí es pot administrar també als nounats que presentin un sistema immunitari debilitat com ara els pacients amb sida/VIH i a aquells nascuts prematurament. En persones sanes la immunització rutinària resulta en més d'un 95% de persones protegides.[1]

En persones amb un alt risc d'infecció es recomana fer una anàlisi de sang per verificar que el vaccí ha provocat la resposta immunitària esperada. Es poden necessitar dosis addicionals en persones amb un sistema immunitari debilitat però no són necessàries per a la majoria de persones. Per a aquells qui hagin estat exposats al virus de l'hepatitis B però no hagin estat immunitzats prèviament, a més del vaccí, es recomana subministrar-lis immunoglobulina de l'hepatitis B. El vaccí és administrat mitjançant injecció intramuscular.[1]

Els efectes secundaris seriosos del vaccí de l'hepatitis B són molt estranys. El dolor pot aparèixer al lloc de la injecció. El seu ús és segur durant l'embaràs i l'alletament. El vaccí no ha estat vinculat a la síndrome de Guillain-Barré. Els vaccins actuals són produïts amb tècniques d'ADN recombinant. Es troba disponible tant sola com en combinació amb altres vaccins.[1]

El primer vaccí de l'hepatitis B va ser aprovada als Estats Units l'any 1981.[2] Una versió més segura va arribar al mercat l'any 1986.[1] Es troba en la llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, que conté la majoria de medicaments importants necessaris en un sistema sanitari bàsic.[3] L'any 2014, el cost majorista era de 0.58–13.20USD per dosi.[4]

Usos mèdics

[modifica]

Els infants nascuts de mares infectades amb el VHB són vaccinats amb el vaccí de l'hepatitis B i també se'ls injecta immunoglobulina de l'hepatitis B (HBIG).[5]

Actualment, molts de països vaccinen de forma rutinària els infants en contra de l'hepatitis B. En països amb índexs alts d'infeccions d'hepatitis B, la vaccinació de nadons no només ha reduït el risc d'infecció, sinó que també ha resultat en la reducció marcada del càncer de fetge. Aquest fet va ser observat a Taiwan on la implementació d'un programa de vaccinació contra l'hepatitis B arreu del país l'any 1984 va ser associat amb una decadència en la incidència del carcinoma hepatocel·lular infantil.[6]

En el Regne Unit, el vaccí és oferida als homes que tenen relacions sexuals amb altres homes, normalment com a part del programa de salut per aquest col·lectiu. Un programa similar es troba en funcionament també a Irlanda.[7]

En moltes àrees, la vaccinació en contra de l'hepatitis B és també requerida pel personal sanitari i de laboratori.[8]

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties estatunidencs han recomanat la vaccinació en contra de l'hepatitis B pels pacients amb diabetis mellitus.[9]

Efectivitat

[modifica]

Després de rebre les tres vaccinacions, es pot fer una anàlisi de sang en un interval d'1 a 4 mesos per establir si hi ha hagut una resposta adequada, la qual és definida per uns nivells d'anticòs antigen de superfície de l'hepatitis B (HBsAg) superiors a 100 mIU/mL. Aquesta resposta completa ocorre aproximadament en un 85–90% dels individus.[10]

Uns nivells d'anticòs d'entre 10 i 100 mIU/mL indiquen una resposta feble, i aquestes persones haurien de rebre el que s'anomena una dosi de record després de l'anàlisi, però no necessiten una segona analítica de sang.[10]

Aquelles persones que manquen una resposta adequada (HBsAg<10 mIU/mL) s'haurien de fer una prova per excloure que hagin patit o estiguin patint una infecció d'hepatitis B, repetir el procés de tres vaccinacions, i repetir l'anàlisi de sang al cap d'1 a 4 mesos després del segon procés de vaccinació. A aquells qui, fins i tot després del segon procés, no responen se'ls pot administrar el vaccí de manera intradermal,[11] el vaccí de dosi alta[12] o una dosi que combini el vaccí de l'hepatitis A i l'hepatitis B.[13] Aquells qui encara no responguin al vaccí, necessitaran ser administrats immunoglobulina de l'hepatitis B (HBIG) si en el futur són exposats al virus de l'hepatitis B.[10]

Les respostes fallides són majoritàriament associades amb ser més vell de 40 anys, l'obesitat i fumar,[14] i també amb l'alcoholisme, especialment si els pacients presenten alguna malaltia del fetge avançada.[15] Els pacients amb un sistema immunitari debilitat o en tractament de diàlisi renal poden respondre menys adequadament i requerir dosis més grans o més freqüents del vaccí.[10] Com a mínim un estudi suggereix que la vaccinació contra l'hepatitis B és menys eficaç en pacients amb VIH.[16]

Durada de la protecció

[modifica]

Es creu que el vaccí de l'hepatitis B proporciona protecció indefinida. Tanmateix, anteriorment es va creure i suggerir que la vaccinació només proporcionava una protecció eficaç durant un període de cinc a set anys,[17][18] però amb posterioritat s'ha observat que la immunitat de llarg termini deriva de la memòria immunològica que perdura més enllà de la pèrdua de nivells d'anticòs i per això les posteriors anàlisis i l'administració de dosis de record no són requerides en individus immunocompetents vaccinats amb èxit.[19][20] Per això amb el pas del temps i amb una experiència més llarga, s'ha demostrat que la protecció dura com a mínim 25 anys en aquells qui van mostrar una resposta inicial adequada al primer procés de vaccinació.[21] Les directrius del Regne Unit suggereixen que per aquells qui presenten una resposta inicial adequada però requereixen protecció continuada, com ara els treballadors sanitaris, una sola dosi de record allarga la protecció durant 5 anys.[10]

Efectes secundaris

[modifica]

Diversos estudis han cercat una correlació significativa entre el vaccí recombinant de l'hepatitis B i l'esclerosi múltiple (EM) en adults. La majoria d'estudis científics no donen suport a una relació causal entre la vaccinació contra l'hepatitis B i les malalties desmielanitzants com ara l'EM.[22] L'any 2004 un estudi va informar d'un augment significatiu del risc de desenvolupar EM durant els tres primers anys després de la vaccinació.[23] Alguns d'aquests estudis van ser criticats degut als seus problemes metodològics. Aquesta controvèrsia va crear una mala reputació pública sobre la vaccinació de l'HB, que va romandre baixa en nens de diversos països. L'any 2006 un estudi va concloure que l'evidència no donava suport a una associació entre la vaccinació d'HB i la síndrome de la mort sobtada infantil, la síndrome de fatiga crònica, o l'esclerosi múltiple.[24] L'any 2007 un estudi va observar que la vaccinació no sembla augmentar el risc d'un primer episodi d'EM durant la infantesa.[25]

L'Organització Mundial de la Salut recomana un vaccí pentavalent, combinant els vaccins en contra de la diftèria, el tètanus, la tos ferina i la Haemophilus influenzae tipus B amb el vaccí contra de l'hepatitis B. Tanmateix, encara no hi ha evidències suficients sobre quina eficàcia relativa té el vaccí pentavalent en relació als vaccins individuals.[26]

Utilització

[modifica]

A continuació hi ha una llista de països de la OCDE segons el percentatge d'infants que reben tres dosis del vaccí de l'hepatitis B publicat per l'Organització Mundial de la Salut l'any 2014.[27]

Posició País Índex de vaccinació de l'hepatitis B
1= República Txeca«Hepatitis B (HepB3) Data by country». [Consulta: 8 juny 2016]. 99%
1= Corea del Sud 99%
3= Bèlgica 98%
3= Portugal 98%
5= Israel 97%
5= Eslovàquia 97%
7= Grècia 96%
7= Polònia 96%
7= Espanya 96%
7= Turquia 96%
11= Irlanda 95%
11= Netherlands 95%
13= Itàlia 94%
13= Luxemburg 94%
15= Estònia 93%
15= Nova Zelanda 93%
17 Austràlia 91%
18 Estats Units 90%
19 Alemanya 87%
20 Mèxic 84%
21 Àustria 83%
22 França 82%
23 Canadà 75%
24 Suècia 42%

Història

[modifica]

La camí cap al vaccí contra l'hepatitis B va començar l'any 1963 quan el metge i genetista americà Baruch Blumberg va descobrir el que va anomenar "Antigen d'Austràlia" (ara anomenat HBsAg) en el sèrum d'un aborigen australià.[28] L'any 1968, es va descobrir que aquesta proteïna forma part del virus que causa "hepatitis sèrica" (hepatitis B) per part del viròleg Alfred Prince.[29] El microbiòleg i actinòleg americà Maurice Hilleman que treballava a l'empresa Merck va utilitzar tres tractaments (pepsina, urea i formaldehid) de sèrum de sang juntament amb una filtració rigorosa per obtenir un producte que podria ser utilitzat com a vaccí segur. Hilleman es va plantejar que podia crear un vaccí contra el VHB a través de la injecció d' HBsAg als pacients. En teoria, aquest mètode seria molt segur, degut al fet que aquestes proteïnes de superfície sobrants no contenen ADN viral infecciós. El sistema immunitari, reconeixent les proteïnes de superfície com cossos estranys, fabricaria anticossos especialitzats, encarregats d'unir-se i destruir aquestes proteïnes. Llavors, en el futur, si el pacient s'infectés amb VHB, el sistema immunitari podria alliberar els anticossos protectors amb rapidesa, destruint els virus abans que pogués fer gaire mal.[30]

Hilleman va recollir sang d'homes gai i usuaris de drogues intravenoses —grups de risc en el cas de l'hepatitis vírica. Això va ocórrer a la darreria de la dècada de 1970, quan el VIH encara era desconegut. A més del HBsAg desitjat, les mostres de sang probablement també contenien VIH. Hilleman va dissenyar un procés d'etapes múltiples per purificar aquesta sang de manera que només l'HBsAg romania. Qualsevol virus era matat durant aquest procés, i Hilleman estava convençut que el vaccí era segur.[30]

Les primeres proves a gran escala per al vaccí derivat de la sang es van fer en homes gai, d'acord amb la seva situació d'alt risc. Més tard, el vaccí de Hilleman va ser falsament culpat estendre l'epidèmia de la sida. Però, tot i que el vaccí de sang purificada semblava qüestionable, es va determinar que de fet estava lliure de VIH. El procés de purificació havia destruït tots els virus—incloent-hi VIH.[30] El vaccí va ser aprovat l'any 1981.

El vaccí contra l'hepatitis B derivada de la sang va ser retirada l'any 1986 quan Pablo DT Valenzuela, Director de Recerca de Chiron Empresa, va aconseguir produir l'antigen en llevat i va inventar així el primer vaccí recombinant del món.[31] El vaccí recombinant va ser desenvolupat inserint el gen del VHB que codifica per la proteïna de superfície al llevat Saccharomyces cerevisiae. Això permet al llevat produir només el proteïna de superfície no contagiosa, sense qualsevol perill d'introduir ADN viral al producte final.[30] Aquest és el vaccí que encara es fa servir avui.

L'any 1976, Blumberg va ser guardonat amb el premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seva feina sobre l'hepatitis B (compartit amb Daniel Carleton Gajdusek per la seva feina sobre el kuru). L'any 2002, Blumberg va publicar un llibre, Hepatitis B: The Hunt for a Killer Virus.[32] En el llibre, segons Paul A. Offit— biògraf de Hilleman i un acomplert actinòleg ell mateix— Blumberg...

... va reclamar que el vaccí contra l'hepatitis B era la seva invenció. Maurice Hilleman és esmentat un cop.... Blumberg no va esmentar que fos Hilleman qui havia descobert com inactivar el virus de l'hepatitis B, com matar tots altres possibles virus contaminants, com eliminar completament totes les altres proteïnes trobades en la sang humana, i com fer tot això retenint la integritat estructural de la proteïna de superfície. Blumberg havia identificat l'antigen d'Austràlia, un primer pas important. Però tots els altres passos, crítics per a fer un vaccí, van ser invenció de Hilleman. Més tard, Hilleman va esmentar, "crec que [Blumberg] mereix molt crèdit, però ell no vol donar crèdit a ningú altre."[33]

Fabricació

[modifica]

El vaccí conté una de les proteïnes d'encapsulació virals, l'antigen de superfície de l'hepatitis B (HBsAg). Actualment és produït per cèl·lules de llevat, a les quals s'ha inserit el codi genètic per l'HBsAg .[34] Després de la vaccinació un anticòs de HBsAg és produït pel sistema immunitari i pot ser detectat en el torrent sanguini. L'anticòs és anomenat anti-HBs. Aquest anticòs i la memòria del sistema immunitari proporcionen immunitat a la infecció del VHB.[35]

Recerca

[modifica]

Els vaccins injectables contra l'hepatitis B requereixen processos de producció cars i refrigeració, fet que pot dificultar-ne l'accés en països en desenvolupament. Com a resultat, s'ha estat treballant en dissenyar plantes capaces de produir els ingredients necessaris per fer els vaccins de manera que les persones puguin menjar aquestes plantes per tal de rebre el vaccí. Patates, plàtans, enciam, pastanagues i el tabac són algunes de les plantes que són modificades genèticament per produir els ingredients del vaccí contra l'hepatitis B.

El procés de modificar plantes genèticament produir el vaccí inclou extreure el gen que codifica l'antigen de superfície de l'hepatitis B del genoma del VHB, i inserir-lo en un plasmidi bacterià. Els bacteris llavors infecten una planta, la qual produirà els antígens de superfície. Quan un ésser humà mengi la planta, el seu cos serà estimulat per causar una resposta immunitària i produir l'anticòs contra els antígens de superfície. Tot i que existeixen preocupacions sobre com millorar l'eficàcia de vaccins comestibles, controlar la dosi del vaccí en cada planta, i assignar la terra feta servir per aquest procés, els científics consideren aquest mètode prometedor per a la vaccinació en àrees subdesenvolupades del món.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Hepatitis B vaccines WHO position paper». Weekly epidemiological record, 40, 84, 02-10-2009, pàg. 405–420.
  2. ↑ Moticka, Edward. A Historical Perspective on Evidence-Based Immunology, p. 336. ISBN 9780123983756. 
  3. ↑ «WHO Model List of EssentialMedicines». World Health Organization, 01-10-2013. [Consulta: 22 abril 2014].
  4. ↑ «Vaccine, Hepatitis B». [Consulta: 6 desembre 2015].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Mast, E. E.; Margolis, H. S.; Fiore, A. E.; Brink, E. W.; Goldstein, S. T.; Wang, S. A.; Moyer, L. A.; Bell, B. P.; Alter, M. J. «A comprehensive immunization strategy to eliminate transmission of hepatitis B virus infection in the United States: recommendations of the Advisory Committee on Immunization Practices (ACIP) part 1: immunization of infants, children, and adolescents» (Free full text). MMWR. Recommendations and reports : Morbidity and mortality weekly report. Recommendations and reports / Centers for Disease Control, 54, RR–16, 2005, pàg. 1–31. PMID: 16371945.
  6. ↑ Chang, M. -H.; Chen, C. -J.; Lai, M. -S.; Hsu, H. -M.; Wu, T. -C.; Kong, M. -S.; Liang, D. -C.; Shau, W. -Y.; Chen, D. -S. «Universal Hepatitis B Vaccination in Taiwan and the Incidence of Hepatocellular Carcinoma in Children». New England Journal of Medicine, 336, 26, 1997, pàg. 1855–1859. DOI: 10.1056/NEJM199706263362602. PMID: 9197213.
  7. ↑ «Hepatitis B vaccine». www.nhs.uk.
  8. ↑ Joint Committee on Vaccination and Immunisation. «Chapter 12 Immunisation of healthcare and laboratory staff—Hepatitis B». A: Immunisation Against Infectious Disease 2006 ("The Green Book") (PDF). 3rd. Edimburg: Stationery Office, 2006, p. 468. ISBN 0-11-322528-8. 
  9. ↑ Centers for Disease Control and Prevention (CDC) «Use of hepatitis B vaccination for adults with diabetes mellitus: recommendations of the Advisory Committee on Immunization Practices (ACIP).». MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 60, 50, 2011, pàg. 1709–11. PMID: 22189894.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Joint Committee on Vaccination and Immunisation. «Chapter 18 Hepatitis B». A: Immunisation Against Infectious Disease 2006 ("The Green Book") (PDF). 3rd edition (Chapter 18 revised 10 octubre 2007). Edimburg: Stationery Office, 2006, p. 468. ISBN 0-11-322528-8. 
  11. ↑ ; Taylor, E. M.; Crow, S. D.; White, M. C.; Todd, J. R.; Poe, M. B.; Conrad, S. A.; Gelder, F. B. «Comparison of the immunogenicity of hepatitis B vaccine administered intradermally and intramuscularly». Reviews of infectious diseases, 12, 6, 1990, pàg. 1035–1043. DOI: 10.1093/clinids/12.6.1035. PMID: 2148433.
  12. ↑ ; Cooper, B.; Regan, H. «Immunization with high-dose intradermal recombinant hepatitis B vaccine in healthcare workers who failed to respond to intramuscular vaccination». Infection control and hospital epidemiology : the official journal of the Society of Hospital Epidemiologists of America, 16, 2, 1995, pàg. 88–91. DOI: 10.1086/647062. PMID: 7759824.
  13. ↑ Cardell, K.; Åkerlind, B.; Sällberg, M.; Frydén, A. «Excellent Response Rate to a Double Dose of the Combined Hepatitis a and B Vaccine in Previous Nonresponders to Hepatitis B Vaccine». The Journal of Infectious Diseases, 198, 3, 2008, pàg. 299–226. DOI: 10.1086/589722. PMID: 18544037.
  14. ↑ Roome, A. J.; Walsh, S.; Cartter, M.; Hadler, J. «Hepatitis B vaccine responsiveness in Connecticut public safety personnel». Journal of the American Medical Association, 270, 24, 1993, pàg. 2931–2934. DOI: 10.1001/jama.270.24.2931. PMID: 8254852.
  15. ↑ Rosman, Md, A.; Basu, P.; Galvin, K.; Lieber, C. «Efficacy of a High and Accelerated Dose of Hepatitis B Vaccine in Alcoholic Patients a Randomized Clinical Trial». The American Journal of Medicine, 103, 3, 1997, pàg. 217–222. DOI: 10.1016/S0002-9343(97)00132-0. PMID: 9316554.
  16. ↑ Pasricha, N.; Datta, U.; Chawla, Y.; Singh, S.; Arora, S.; Sud, A.; Minz, R.; Saikia, B.; Singh, H. «Immune responses in patients with HIV infection after vaccination with recombinant Hepatitis B virus vaccine». BMC Infectious Diseases, 6, 2006, pàg. 65. DOI: 10.1186/1471-2334-6-65. PMC: 1525180. PMID: 16571140.
  17. ↑ ; Davidson, M. «Hepatitis B vaccine: prospects for duration of immunity». The Yale journal of biology and medicine, 60, 4, 1987, pàg. 333–339. PMC: 2590237. PMID: 3660859.
  18. ↑ Petersen, K. M.; Bulkow, L. R.; McMahon, B. J.; Zanis, C.; Getty, M.; Peters, H.; Parkinson, A. J. «Duration of Hepatitis B Immunity in Low Risk Children Receiving Hepatitis B Vaccinations from Birth» (Free full text). The Pediatric Infectious Disease Journal, 23, 7, 2004, pàg. 650–655. DOI: 10.1097/01.inf.0000130952.96259.fd. PMID: 15247604.
  19. ↑ Gabbuti, A.; Romanò, L.; Blanc, P.; Meacci, F.; Amendola, A.; Mele, A.; Mazzotta, F.; Zanetti, A. R. «Long-term immunogenicity of hepatitis B vaccination in a cohort of Italian healthy adolescents». Vaccine, 25, 16, 2007, pàg. 3129–3132. DOI: 10.1016/j.vaccine.2007.01.045. PMID: 17291637.
  20. ↑ «Are booster immunisations needed for lifelong hepatitis B immunity?». The Lancet, 355, 9203, 2000, pàg. 561–565. DOI: 10.1016/S0140-6736(99)07239-6. PMID: 10683019.
  21. ↑ «A review of the long-term protection after hepatitis A and B vaccination». Travel Med Infect Dis, 5, 2, 3-2007, pàg. 79–84. DOI: 10.1016/j.tmaid.2006.04.004. PMID: 17298912.
  22. ↑ «CDC - Hepatitis B and Multiple Sclerosis (MS) - Vaccine Safety». cdc.gov.
  23. ↑ ; Jick, S. S.; Olek, M. J.; Jick, H. «Recombinant hepatitis B vaccine and the risk of multiple sclerosis: a prospective study». Neurology, 63, 5, 2004, pàg. 838–842. DOI: 10.1212/01.WNL.0000138433.61870.82. PMID: 15365133.
  24. ↑ Zuckerman, J. N. «Protective efficacy, immunotherapeutic potential, and safety of hepatitis B vaccines». Journal of Medical Virology, 78, 2, 2006, pàg. 169–177. DOI: 10.1002/jmv.20524. PMID: 16372285.
  25. ↑ Mikaeloff, Y.; Caridade, G.; Rossier, M.; Suissa, S.; Tardieu, M. «Hepatitis B Vaccination and the Risk of Childhood-Onset Multiple Sclerosis». Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine, 161, 12, 2007, pàg. 1176–1182. DOI: 10.1001/archpedi.161.12.1176. PMID: 18056563.
  26. ↑ «Combined DTP-HBV-HIB vaccine versus separately administered DTP-HBV and HIB vaccines for primary prevention of diphtheria, tetanus, pertussis, hepatitis B and Haemophilus influenzae B (HIB)». Cochrane Database Syst Rev, 4, 2012, pàg. CD005530. DOI: 10.1002/14651858.CD005530.pub3. PMID: 22513932.
  27. ↑ [enllaç sense format] http://apps.who.int/gho/data/node.sdg.3-5-viz?lang=en
  28. ↑ «A "new" antigen in leukemia sera». JAMA, 191, 1965, pàg. 101–106. DOI: 10.1001/jama.1965.03080070025007. PMID: 14239025.
  29. ↑ Howard, Colin; Zuckerman, Arie J. Hepatitis viruses of man. Boston: Academic Press, 1979, p. 16–18. ISBN 0-12-782150-3. 
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 "World Hepatitis Day: The History of the Hepatitis B Vaccine" [Planned Parenthood Advocates of Arizona], 26 juliol 2012, http://blog.advocatesaz.org/2012/07/26/world-hepatitis-day-the-history-of-the-hepatitis-b-vaccine/ Arxivat 2016-04-05 a Wayback Machine.
  31. ↑ Fisher, Lawrence M. «Biotechnology Spotlight Now Shines On Chiron». New York Times, 13-10-1986.
  32. ↑ Blumberg, Baruch (2002), Hepatitis B: The Hunt for a Killer Virus, Princeton: Princeton University Press.
  33. ↑ Offit, Paul A. Vaccinated:One Man's Quest to Defeat the World's Deadliest Diseases. Nova York: Smithsonian Books/Collins, pp 135-136, 2007. 
  34. ↑ «Hepatitis B Vaccine from Merck». [Consulta: 9 maig 2010].
  35. ↑ «CDC Viral Hepatitis». Atlanta, Georgia: Centers for Disease Control and Prevention, 24-07-2009. [Consulta: 22 octubre 2009].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vaccí_contra_l%27hepatitis_B&oldid=33816137»