Valdeorras

Valdeorras

Tipus	comarca d'Espanya
Localització
42° 24′ N, 7° 00′ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Galícia
Província	Ourense
Capital	O Barco de Valdeorras
Conté la subdivisió	A Rúa A Veiga Carballeda de Valdeorras Larouco O Barco de Valdeorras O Bolo Petín Rubiá Vilamartín de Valdeorras
Població humana
Població	25.381 (2020) (26,2 hab./km²)
Geografia
Superfície	968,9 km²

Valdeorras és una comarca de Galícia situada al nord-est de la província d'Ourense. Limita amb la comarca de Quiroga al nord, amb la Terra de Trives a l'oest, amb la comarca de Viana al sud, i amb Sanabria i la Maragatería (província de Zamora), i el Bierzo a l'est.

Economia

L'economia està basada principalment en l'agricultura (especialment vinyes: la varietat de raïm esperó de gall és conreada ací, dins la Denominació d'Origen Valdeorras), la ramaderia, l'explotació de pedreres de pissarra i la indústria química.

Municipis (Concellos)

Municipis de la comarca de Valdeorras

Font: IGE

Municipi (Concello)	Població (2009)	Superfície (km²)	Densitat (hab/km²)
Barco de Valdeorras, O	14.213	85,7	165,9
Bolo, O	1.139	91,2	12,5
Carballeda de Valdeorras	1.870	222,7	8,4
Larouco	581	23,7	24,5
Petín	1.030	30,5	33,8
Rúa, A	4.816	35,9	134,1
Rubiá	1.585	100,7	15,7
Veiga, A	1.106	290,5	3,8
Vilamartín de Valdeorras	2.164	88,3	24,5
Valdeorras	28.504	969,1	29,4

Evolució demogràfica

Any	1857	1860	1877	1887	1900	1910	1920	1930
Població	34.342	33.869	36.205	39.066	35.721	36.091	36.963	38.306

Any	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2009
Població	40.612	40.367	38.855	35.602	31.810	27.913	29.052	28.504

Font: INE

Història

La història de la vall de Valdeorras ha estat molt influïda per la presència romana. No obstant això, existeixen nombroses proves de la presència anterior a l'arribada dels romans. Han aparegut restes de soterraments rupestres (mámoas) i també hi ha nombrosos topònims d'origen preromà. Les primeres cites històriques de la vall de Valdeorras apareixen en clàssics com Plini que parla dels Gigurri. Tradicionalment s'ha considerat que aquestes tribus asturs (Gigurros, i Calubrigensis) com els antics pobladors de Valdeorras.

L'arribada dels romans va canviar substancialment la vall. El principal element romanizador va ser la construcció de la Via XVIII de la qual queden com mostra diversos ponts en l'actualitat. Després dels romans, que buscaven l'or que havia en el riu Sil, van arribar els suevos i els visigots i posteriorment, el Regne de Lleó, la repoblació, el cristianisme i la influència dels ordes monàstics. En 1624 s'engega el Monestir das Ermitas, que en l'actualitat s'ha convertit en el més important lloc de culte de la comarca.

Durant la Guerra d'Independència, la vall de Valdeorras va assistir a diverses escaramusses entre les tropes franceses d'una banda i l'exèrcit anglès juntament amb les tropes espanyoles i els guerrillers locals. Finalment, durant bona part del segle XX l'esdeveniment més notable va ser la constant emigració primer a Cuba i Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai...) i posteriorment a Alemanya, França i Suïssa principalment.

Enllaços externs

• Comarca de Valdeorras Arxivat 2005-04-22 a Wayback Machine. (castellà)