Valerian Kúibixev

Valerian Kúibixev

Nom original	(ru) Валериа́н Ку́йбышев
Biografia
Naixement	25 maig 1888 (Julià) Omsk (Rússia)
Mort	25 gener 1935 (46 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Necròpolis de la Muralla del Kremlin
Membre de l'Assemblea Constituent Russa
Dades personals
Formació	Cos de cadets d'Omsk
Activitat
Ocupació	polític, militar
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica Comitè Executiu Central de la Unió Soviètica Societat dels Antics Bolxevics
Participà en
26 gener 1934	17è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 juny 1930	16è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
2 desembre 1927	15è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
18 desembre 1925	14è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
23 maig 1924	13è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
17 abril 1923	12è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 març 1922	11è Congrés del Partit Comunista Rus (bolxevic)
8 març 1921	X Congrés del Partit Comunista Rus
29 març 1920	IX Congrés del Partit Comunista Rus
18 març 1919	VIII Congrés del Partit Comunista Rus
6 març 1918	VII Congrés del Partit Comunista Rus
Família
Germans	Nikolai Kuybyshev Elena Kuibysheva

Valerian Vladímirovitx Kúibixev (Omsk, 6 de juny, (25 de maig segons el calendari antic) de 1888 - Moscou, 25 de gener de 1935) fou un revolucionari rus, comandant de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa i important polític en les anys posteriors.

Entre els anys 1928 i 1930 fou president del Consell Suprem de l'Economia Nacional. Posteriorment, entre 1930 i 1934 encapçalà el Gosplan. També fou membre del Politburó fins a la seva mort, deguda a un atac de cor l'any 1935. Aquest atac va tenir lloc dies després que Kúibixev proposés una investigació sobre el cas Kírov.

Les ciutats de Samara, Bólgar (al Tatarstan) i Hakhartsín (a Armènia) van ser rebatejades com a Kúibixev en el seu honor entre 1935 i 1991. Dues ciutats més, situades a Rússia i Armènia, encara conserven aquest nom avui dia.