Valerie Blanchard
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1965  (59 anys)París |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | artista visual, pintora |
| Activitat | 1993 - |
| Influències | |
| |
Valerie Blanchard (París, 1965) és una pintora francesa que actualment resideix a Barcelona.[1] Exposa a bars, associacions culturals i a alguna galeria d'art; i es dedica a il·lustrar cartells de grups de teatre, músics i esdeveniments culturals, entre d'altres.[2] Acostuma a dur una llibreta d'esbossos arreu per a plasmar en pintures tot allò que li ve al cap quan no és al taller.[3]
Biografia
[modifica]Blanchard va néixer a París, però va tenir una infantesa molt nòmada. Als 8 anys, va anar a viure al sud-est de França, i a partir dels 19, va treballar en sectors molt diversos, que van de l'agricultura a la música.[2] Fins i tot va passar un temps en el món del circ i va viure 8 mesos a l'Amèrica del Sud.[4] Quan en tenia 35, va anar a viure a Marsella; i el 93, a Granada.[2]
Allà, va descobrir la seva vocació pictòrica mentre feia de model per al pintor japonès Toshima Yasumasa. Fins aquell moment havia dibuixat i prou, però en part gràcies a l'esma de Toshima, va decidir-se a prendre el camí de la pintura.[5] És així que ha esdevingut artista autodidactament: n'ha après tota sola perquè no n'ha fet mai classes.[1]
Tanmateix, després d'una estada a Marsella, quan va tornar a la ciutat andalusina havia esclatat la crisi del 2008; així que es va mudar a Barcelona per a veure si millorava la seva situació econòmica.[2] Va ser així: de fet, d'ençà del 1993, exposa regularment la seva obra a França, Espanya, Alemanya i Bèlgica.[3][4][6] Per exemple, el 2012, va exposar en la galeria d'art eixamplenca red03.[7][8] També exhibeix des del 2013 les pintures que feia en la Mostra d'Art Pintors del Pi,[2][5] prop de les Rambles.[9] Del novembre al desembre de 2018, ho va fer a la galeria artAmore de Sitges.[10] Aleshores, el maig de 2019 va ser a l'Institut Francès de Barcelona; i el juny, a l'associació cultural La Contra Artnocal del Poble-sec, a Barcelona.[11][12] L'estiu següent, va fer una mostra d'un sol dia a la Bodega Saltó del mateix Poble-sec,[13] un local on havia exposat tot el mes de febrer de 2017.[14] Finalment, va ensenyar la seva obra a l'Ateneu Llibertari de Gràcia el juny de 2022.[2]
Estil
[modifica]Blanchard sovint representa escenes quotidianes de l'ésser humà en què analitza l'entorn on viu.[1] Té un estil falsament naïf i caracteritzat per la ironia; empra colors vius, pintura acrílica i una multitud de detalls per a construir-lo.[3] La seva filosofia artística és:
| « | Els peus a terra i el cap als núvols. | » |
| — Valerie Blanchard, Valerie Blanchard | ||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Valerie Blanchard. Artista» (en castellà). ARTEINFORMADO, 03-06-2014. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Escudero, Enric «Valerie Blanchard, pintora». AGràcia, una veu llibertaria des de Gràcia, 1, 2022, pàg. 48.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Valerie Blanchard». artAmore, 28-02-2019. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Valerie Blanchard». Mostra d'Art Pintors del Pi. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Mateo, Francis. «Valérie Blanchard ou la chronique de Barcelone en peinture» (en francès). Barnanews, 06-06-2019. Arxivat de l'original el 12 juny 2021. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Valérie Blanchard» (en castellà). Bazart, 2013. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2022. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Exposición Valerie Blanchard en Barcelona». notikumi. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Valerie Blanchard Bio» (en anglès). red03, 09-06-2019. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Mostra d'Art Pintors del Pi». Catalunya.com. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ Miró, Annaïs. «La pintura social de Valérie Blanchard a l'artAmore». Bonart, 06-11-2018. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Valerie Blanchard o la gent corrent convertida en protagonista». barcelona.cat, 28-06-2019. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Valérie Blanchard a La Contra». Bonart, 18-04-2016. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Exposició de Valerie Blanchard - 'Confinamiento'». Bodega Saltó, 15-07-2020. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «vlaerie blanchard 1». Bodega Saltó, 01-02-2017. [Consulta: 29 juliol 2022].