Vés al contingut

Van Cliburn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVan Cliburn

(1998) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Harvey Lavan Cliburn Jr. Modifica el valor a Wikidata
12 juliol 1934 Modifica el valor a Wikidata
Shreveport (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 2013 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Fort Worth (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer ossi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGreenwood Memorial Park and Mausoleum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Baptista Modifica el valor a Wikidata
FormacióJuilliard School
Mary Pappert School of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, músic, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata - 2013 Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRosina Lhévinne Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRCA Red Seal Modifica el valor a Wikidata
Família
MareRildia Bee Cliburn Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0166563 TMDB.org: 1245265
Facebook: vancliburn Spotify: 1RMjtNqKOM6V36EngDqEBw Musicbrainz: 0a8a7571-a0cd-4626-a10a-3dd57e0e559e Songkick: 247321 Discogs: 833035 Allmusic: mn0000762515 Find a Grave: 105902077 Modifica el valor a Wikidata

Van Cliburn (Shreveport, 12 de juliol de 1934 - Fort Worth, 27 de febrer de 2013), nascut Harvey Lavan Cliburn Jr., fou un pianista estatunidenc[1]que va aconseguir reconeixement internacional el 1958, als 23 anys, quan va guanyar el primer Concurs Internacional Txaikovski a Moscou, en plena Guerra Freda.

Van Cliburn va fer gires tant al seu país natal com a l'estranger. Ha parlat amb la reialesa i caps d'estat, amb tots els presidents dels Estats Units, des de Dwight Eisenhower fins a Barack Obama.[2] Es va convertir en el primer intèrpret de música clàssica a rebre un àlbum de platí: s'han venut més d'un milió de còpies de la seva interpretació del Primer Concert per a piano de Txaikovski.[3]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Començà a rebre classes als tres anys de la seva mare, Rildia Bee O'Bryan, que havia estat alumna d'Arthur Friedheim, el qual, al seu torn, havia estat alumne de Franz Liszt. Quan ell tenia sis anys, la família es va mudar a Kilgore (Texas), i als dotze va guanyar un concurs de piano a nivell nacional que li va permetre debutar amb l'Orquestra Simfònica de Houston. Va entrar a la Juilliard School als 17 anys, i va estudiar amb Rosina Lhévinne, que li va ensenyar la tradició romàntica russa. Als 20 anys, Cliburn va guanyar el Concurs Leventritt, i va debutar al Carnegie Hall de Nova York.

Concurs Txaikovski

[modifica]

El nom de Cliburn va assolir fama mundial després d'una victòria sensacional al primer Concurs Internacional Txaikovski a Moscou el 1958.[4]L'actuació de Cliburn a la final de la competició, interpretant el Concert per a piano núm. 1[5] de Txaikovski i el Concert per a piano núm. 3[6] de Rakhmàninov el 13 d'abril li va valer una gran ovació de vuit minuts.[7][8]

Després de l'ovació, Van Cliburn va fer un breu discurs en rus i després va tornar a seure davant el piano i va començar a tocar el seu propi arranjament per a piano de la popular cançó "Nits de Moscou".[9]Quan va arribar el moment d'anunciar el guanyador, els jutges es van sentir obligats a demanar permís al líder soviètic Nikita Khrusxov per donar el primer premi a un estatunidenc. "És el millor?" —va preguntar Khrusxov. "Sí". —Doncs doneu-li el premi![7][10][11] Cliburn mantindria una relació duradora amb el líder soviètic.[12]

El jove pianista es va guanyar la simpatia tant dels membres del jurat com del públic de Moscou, als quals va conquerir amb una combinació de llibertat virtuosa i força d'interpretació, així com una visió profunda de l'essència de l'esperit de la música russa. Això va ser encara més sorprenent tenint en compte que se situava en el punt àlgid de la Guerra Freda. En tornar a la seva terra natal, Cliburn va rebre una magnífica i entusiasta acollida. El músic va tornar més cops a l'URSS per fer-hi concerts.

Carrera posterior

[modifica]

Cliburn va fer gires i va gravar fins a mitjans de la dècada del 1970, però ja no va tenir tant èxit com abans. Això va ser degut a les limitacions del seu repertori, la manca de creixement creatiu i una sèrie de factors més. El 1978, després de la mort del seu pare, el músic cessà gairebé completament l'activitat concertística. El 1987 va ser convidat a tocar a la Casa Blanca per al president Ronald Reagan i el Secretari General del PCUS Mikhaïl Gorbatxov,[13]i després va ser convidat a inaugurar la temporada número cent del Carnegie Hall. Va tocar per a tots els presidents dels Estats Units des d'Eisenhower.

En el seu 70è aniversari el setembre de 2004, el músic va visitar Moscou de gira.[14][15]

El setembre de 2009, a Moscou, en el marc del Primer Festival Internacional de Classes magistrals «Слава маэстро!»[16]dedicat al músic i professor Mstislav Rostropóvitx, el mestre va impartir una sèrie de classes magistrals.[17][18]

El juny de 2011, Cliburn va ser president del jurat del concurs de piano del Concurs Internacional Txaikovski de Moscou.

El músic va morir el 27 de febrer de 2013 d'un sarcoma ossi. Tenia 78 anys.[19]

"Només hi ha dues coses insubstituïbles", va dir Cliburn poc abans de la seva mort en una de les seves últimes entrevistes: "Gran música i records meravellosos".[20]

La Van Cliburn International Piano Competition se celebra a Fort Worth cada quatre anys des de 1962.

Vida personal

[modifica]

El 1996, Cliburn fou demandat per la seva parella de fet des de feia 17 anys, el funerari Thomas Zaremba.[21]En la demanda, Zaremba reclamava el dret a una part dels ingressos i actius de Cliburn. Les reclamacions van ser rebutjades per un tribunal de primera instància i aquest rebuig fou confirmar per un tribunal d'apel·lació,[22]sobre la base que les demandes de pensió no estaven permeses a l'estat de Texas tret que la relació estigués basada en un acord escrit.

Cliburn era conegut com "el mussol". Sovint practicava al piano fins a les 4:30 o les 5 de la matinada, i després es despertava cap a les 13:30.[23]"Tens la sensació d'estar sol i el món està dormint, i això és molt inspirador".[24]

Discografia (selecció)

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rosenblum, Ira «Van Cliburn 1934-2013». The Juilliard Journal. The Juilliard School, 3-2013. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2017 [Consulta: 30 juliol 2017].
  2. ↑ «Décès du pianiste américain Van Cliburn» (en francès). capital.fr, 27-02-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 23 octubre 2022].
  3. ↑ Jennifer Maloney. «Famed Pianist Van Cliburn Dies» (en anglès). Wall Street Journal on line, 27-02-2013. Arxivat de l'original el 2013-03-12}. [Consulta: 28 febrer 2013].
  4. ↑ ««Из России с любовью». Заморские звезды на гастролях в СССР» (en rus). Arxivat de l'original el 2021-10-29. [Consulta: 10 març 2022].
  5. ↑ Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski a YouTube
  6. ↑ Concert per a piano núm. 3 de Rakhmàninov a YouTube
  7. ↑ 7,0 7,1 Tim, Page «Van Cliburn, celebrated classical pianist, dies at 78» (en anglès). The Washington Post, 27-02-2013 [Consulta: 27 febrer 2013].
  8. ↑ Nicholas, Jeremy. «Obituary: Van Cliburn, pianist» (en anglès). Gramophone Records, 28-02-2013. [Consulta: 11 abril 2013].
  9. ↑ Nits de Moscou a YouTube
  10. ↑ Montgomery, Dave «Son of Nikita Khrushchev recalls Van Cliburn's triumph in Moscow» (en anglès). Star Telegraph [Fort Worth, Texas], 01-03-2013. Arxivat de l'original el 11 d'abril 2013.
  11. ↑ Kuchment, Anna «Sixty years after Van Cliburn triumphed in Moscow, a writer searches for a fabled photograph of the Fort Worth pianist» (en anglès). The Dallas Morning News, 02-04-2018 [Consulta: 8 febrer 2021].
  12. ↑ Holland, Bernard «Van Cliburn: man behind the contest» (en anglès). The New York Times, 27-03-1989, pàg. C13.
  13. ↑ Recital de Van Cliburn a la Casa Blanca (complet) - 8 de desembre de 1987 a YouTube
  14. ↑ «Овацией завершился концерт Ван Клиберна в Москве» (en rus). Pervi Kanal, 22-09-2004. Arxivat de l'original el 24 de juny 2018. [Consulta: 24 juny 2018].
  15. ↑ «Ван Клиберн не играет "Мурку", но охотно пьет водку» (en rus). Правда.ру, 23-09-2004. Arxivat de l'original el 2018-06-24. [Consulta: 24 juny 2018].
  16. ↑ En català, “Gloria al mestre!”
  17. ↑ «Мастер-класс Ван Клиберна» (en rus). Arxivat de l'original el 2010-10-09. [Consulta: 17 setembre 2009].
  18. ↑ Classe magistral de Van Cliburn a Moscou a YouTube
  19. ↑ «Умер Ван Клиберн» (en rus). Izvéstia. Arxivat de l'original el 16 de març 2013. [Consulta: 27 febrer 2013].
  20. ↑ «Der Piano-Pop-Star Van Cliburn ist tot» (en alemany). Der Freitag, 28-02-2013.
  21. ↑ Rapp, Linda. «Cliburn, Van» (en anglès). glbtq.com. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2008. [Consulta: 1r març 2008].
  22. ↑ «949 S.W.2d 822 (Tex.App.--Ft. Worth 1997)». .
  23. ↑ Rogers, Mary «A Midnight Conversation with Van Cliburn» (en anglès). Fort Worth Star-Telegram, 18-05-1997. Arxivat de l'original el 20 de novembre 2012 [Consulta: 18 agost 2009]. Arxivat 2012-11-20 a Wayback Machine.
  24. ↑ Scott Simon. «Van Cliburn: Treasuring Moscow After 50 Years» (en anglès). Fort Worth & New York: National Public Radio, 01-03-2008. [Consulta: 1r març 2008].
  25. ↑ My Favourite Chopin (cara 1) - 1962 - 33 RPM a YouTube

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Van Cliburn
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Van_Cliburn&oldid=33118984»