Vés al contingut

Vanina Vanini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVanina Vanini
Fitxa
DireccióRoberto Rossellini
Protagonistes
Director artísticLuigi Scaccianoce
ProduccióMoris Ergas
Dissenyador de produccióLuigi Scaccianoce Modifica el valor a Wikidata
GuióRoberto Rossellini
Franco Solinas
Diego Fabbri
Antonello Trombadori
Monique Lange
Jean Gruault (no surt als crèdits),
adaptació de la novel·la homònima de Stendhal
MúsicaRenzo Rossellini
FotografiaLuciano Trasatti
MuntatgeDaniele Alabiso
Mario Serandrei
VestuariDanilo Donati
ProductoraZebra Film (Roma)
Orsay Films (París)
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1961
Durada110 minuts
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enVanina Vanini Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0055585 FilmAffinity: 115982 Allocine: 60224 Letterboxd: vanina-vanini Allmovie: v52211 TCM: 507634 TMDB.org: 121464 Modifica el valor a Wikidata

Vanina Vanini és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Roberto Rossellini el 1961. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

El 1823, a Roma, la policia acorrala els revolucionaris. Entre ells, el jove carbonaro Pietro Missirilli és introduït a ciutat gràcies a la Comtessa Vitelleschi, amb l'objectiu de matar un traïdor al seu moviment. Detingut, és tancat al Castell Sant-Angelo, d'on arriba a evadir-se. Però, ferit, es refugia a casa de la Comtessa. L'amant d'aquesta, el príncep Vanini, accepta d'amagar-lo al seu palau. Allà, és descobert per la filla del príncep, Vanina, que el cuida i s'enamora...

Repartiment

[modifica]

Comentari

[modifica]

Vanina Vanini no existeix sense recordar Senso (1954) de Luchino Visconti. En els dos casos, una passió amorosa, font d'esquinços i de drames, es desenvolupa amb un fons de revolta, i acaba amb la detenció i l'execució de l'amant.

Premis i nominacions

[modifica]
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Vanina Vanini. esadir.cat. 
  2. «Vanina Vanini». The New York Times.