Vés al contingut

Ànima negra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaÀnima negra
Anima nera

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRoberto Rossellini
Protagonistes
Director artísticElio Costanzi
ProduccióGianni Hecht Lucari
GuióAlfio Valdarnini,
adaptació de l'obra de Giuseppe Patroni Griffi
MúsicaPiero Piccioni
FotografiaLuciano Trasatti
MuntatgeDaniele Alabiso
VestuariMarcella De Marchis
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena1962
Durada97 minuts
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia dramàtica

IMDB: tt0054630 FilmAffinity: 923260 Rottentomatoes: m/anima_nera_2013 Letterboxd: dark-soul TCM: 512615 TV.com: movies/anima-nera TMDB.org: 225115 Modifica el valor a Wikidata

Ànima negra (títol original: Anima nera) és una pel·lícula italiana dirigida per Roberto Rossellini, estrenada el 1962. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Després de molts anys de portar una vida dissoluta i qüestionable, Adriano decideix casar-se amb Marcella, una noia que ve d'una família de classe mitjana, la qual, però és contrària a aquest matrimoni i la repudia. El fosc passat d'Adrià reapareix amb Olga, una dona que el va donar siport i que li demana que li torni un deute que havia tingut en el passat.

Per fer front a aquesta demanda Adriano ha d'acceptar una herència d'un noble de Torí. Això posa de manifest que amb ell havia tingut una relació equívoca. Quan la germana del mort revela la veritat a Marcella, aquesta, disgustada, decideix abandonar Adriano. L'home, en aquest punt, comença una relació amb Mimosa, una dona de moralitat discutida.

Marcela, que s'ha penedit del seu acte, torna a casa amb el seu marit, on troba Mimosa, que li retraurà la seva incomprensió cap a Adriano, crítica que la dona sembla acceptar. Després intenta reconstruir la seva relació, però posant la condició que Adriano renunciï a l'herència. Així que vol convèncer el seu marit i parla llargament amb ell, que, avorrit, assenteix amb el cap, però només està fingint escoltar.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Ànima negra. esadir.cat. 
  2. «  Anima nera  ». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]