Vapor Colón
| Epònim | Cristòfor Colom  |
|---|---|
País de registre
| |
| Historial | |
| Avarament | 24 febrer 1849 |
Operador/s
| |
.svg&lang=ca){kind=small} | |
| 1849 – 30 setembre 1882 | |
| Propietari | Armada espanyola |
| Destí | desballestament (1884) |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | Vaixell de paletes |
| Classe | Classe Colón |
| Desplaçament | 1.085 t |
| Eslora | 57,78 m |
| Mànega | 9,71 m |
| Calat | 4,20 m |
| Propulsió | 2 calderes 350 Cv. nominals 600 Cv. indicats |
| Potència | 350 CV |
| Velocitat | 9 nusos |
| Autonomia | 360 t de carbó |
| Tripulació | 147 |
| Capacitat | 147 |
| Característiques militars | |
| Armament | |
El vapor Colón va ser un vaixell de vapor de l'Armada Espanyola amb buc de fusta i propulsat mitjançant rodes laterals, construït a Londres a mitjans de 1849, i que va prestar servei fins a 1882. El seu bessó, el Pizarro, es va enfonsar a l'oceà Atlàntic.
El seu buc, que era totalment de fusta, va ser construït el 1849 a les drassanes Loftus & Wigram de Londres amb un preu de 4.327 rals. Poc després d'entrar en servei, va ser destinat a la Divisió Naval que operava a Itàlia en suport del Papa. el 1850 se li va destinar a la flota de les Antilles, amb base a l'Havana on va arribar el dia 7 de setembre. Fins a 1855 va estar destinat a l'Havana o San Juan de Puerto Rico.
El 1855 va tornar a la Península i se li va destinar a tasques de correu entre les colònies del Carib i Espanya. Després de participar en la guerra contra el Marroc el 1860, se li va enviar de nou a Itàlia per protegir els interessos espanyols durant la caiguda del Regne de les Dues Sicílies a mans de Garibaldi.
Juntament amb el vapor de rodes León, va ser destinat de nou a aigües caribenyes. Va arribar a Sant Joan el 27 d'octubre de 1863, transportant al 2n Batalló d'infanteria de marina fins a Puerto Rico. El Colom va romandre al Carib fins que el 1866 va ser destinat a l'esquadra de l'Atlàntic sud amb base a Montevideo (Uruguai). Aquesta esquadra va ser creada per protegir el tràfic mercant espanyol amb Amèrica del Sud durant la Guerra hispanosudamericana contra Xile i el Perú,[1] i després va tornar a la península. El 1868, i quan viatjava a bord l'almirall Pavia, va ser capturat per la fragata blindada Vitória, que s'havia unit a la causa del general Joan Prim i Prats.[2]
Al comandament del capità de navili José Ruiz Higuera, va participar amb l'esquadra governamental, al comandament de l'almirall Miguel Lobo y Malagamba, a la batalla de Portmán contra l'esquadra cantonalista de 1873.[3]
Va prendre part en la Tercera Guerra Carlina amb l'esquadra comandada pel tinent de navili Victoriano Sánchez Barcáiztegui, que va morir a bord durant un atac de les bateries carlistes de Mutriku el 24 de maig de 1875.[4]
Va ser desarmat i donat de baixa el 1882.
Referències
[modifica]- ↑ Vicuña Mackenna, Benjamín. Historia de la guerra de Chile con España (de 1863 a 1866) (en castellà). Impr. "Victoria" de H. Izquierdo i ca., 1883, p. 470.
- ↑ Coello Lillo, Juan Luis; Rodríguez González, Agustín Ramón. Buques de la Armada Española a través de la Fotografía (en castellà), 2001, p. 31. ISBN 978-84-95088-37-6.
- ↑ Pérez Crespo, Antonio. El Cantón Murciano. Academia Alfonso X el Sabio, D.L. 1990, 1990. ISBN 0870219073.
- ↑ Lledó Clarabuig, José. Buques de vapor de la Armada española: del vapor de ruedas a la fragata acorazada, 1834-1885 (en castellà). Agualarga, 1998, p. 62.