Vés al contingut

Vaqueta (caragol)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuVaqueta
Iberus gualtieranus alonensis Modifica el valor a Wikidata

Iberus gualtieranus alonensis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreStylommatophora
FamíliaHelicidae
GènereIberus
EspècieIberus gualtieranus
SubespècieIberus gualtieranus alonensis Modifica el valor a Wikidata
Ferussac,1821

La vaqueta, xoneta, xona o regineta (Iberus gualtieranus alonensis) és una espècie de gastròpode terrestre de la família Helicidae, endèmic de la zona oriental i sud-oriental de la península Ibèrica.

Morfologia

[modifica]

La conquilla d'Iberus gualtieranus alonensis té cinc voltes d'espiral, sutures marcades i forma globosa; és d'un color blanquinós, crema o marró clar amb bandes molt atenuades que en la majoria dels casos a penes són visibles. La superfície de la conquilla posseeix estries radials i espirals que en encreuar-se li donen un aspecte reticulat. L'obertura és una mica obliqua i ovalada, amb un peristoma prim; el melic està cobert per una callositat de color blanc brillant. La seva mida està al voltant dels 4 cm de diàmetre i 2 cm d'altura.[1]

Hàbitat

[modifica]

La vaqueta és una espècie termòfila (prefereix els ambients càlids) i xeròfila, és a dir, habita indrets secs, a diferència d'altres caragols terrestres que prefereixen llocs humits com ara horts, vores de rius i barrancs. Per tant, se la pot trobar a la muntanya, entre el romaní, la farigola, l'espígol i els margallons. S'activa els dies de pluja i amb la rosada de la matinada. És especialment abundant als terrenys calcaris rocosos, abruptes i desforestats.

Distribució

[modifica]

És una espècie endèmica de la península Ibèrica pròpia de la zona oriental i sud-oriental.[1] A Catalunya es troba principalment a les terres de l'Ebre i al País Valencià sobretot al nord.

Posició taxonòmica

[modifica]

Durant anys ha estat considerada com una espècie independent, molt propera a Iberus gualtieranus, amb el nom d'Iberus alonensis. Això no obstant, l'estatus taxonòmic d'I. alonensis ha estat sempre controvertit, i diversos autors l'han considerat com a subespècie d'I. gualtieranus. Segurament, l'estudi més rigorós sobre ambdós tàxons és el d'Ejejalde et al. (2005).[2] Segons l'esmentat estudi, existeix una zona d'hibridació que connecta ambdós tàxons a la natura i és possible aconseguir híbrids fèrtils en condicions de laboratori. Aquestes dades estan en consonància amb l'anàlisi de l'ADN mitocondrial, i suggereixen que I. alonensis és una subèspecie d'I. gualtieranus i per tant el nom correcte ha de ser Iberus gualtieranus alonensis.

La mateixa opinió té Moreno-Rueda (2006),[3] que considera que I. gualtieranus posseeix una gran variabilitat amb dos morfotipus extrems, I. gualtieranus gualtieranus i I. gualtieranus alonensis. Les diferències morfològiques entre ambdues subespècies serien el resultat de l'adaptació a diferents hàbitats.

Gastronomia

[modifica]

La vaqueta es considera una menja al País Valencià i a les Terres de l'Ebre, llocs on l'espècie és més abundant i és recol·lectada activament. És molt més apreciada que altres caragols comestibles (Helix aspersa, Otala punctata, etc.) i s'afegeix a la paella valenciana, a la qual dona un sabor excel·lent.[4] A la zona dels Ports i el Maestrat valencià, es mengen fregides en oli i acompanyades de xai o conill.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Especies seleccionadas de gasterópodos pulmonados». Arxivat de l'original el 2008-09-18. [Consulta: 11 setembre 2008].
  2. Elejalde, M. A., Muñoz, B., Arrébola, J. R. & Gómez-Moliner, B. J. 2005. Phylogenetic relationships of Iberus gualtieranus and I. alonensis (Gastropoda: Helicidae) based on partial mitochondrial 16S rRNA and coi gene sequences. Journal of Molluscan Studies, 71(4):349-355; (Resumen).
  3. Moreno-Rueda, G. 2006. Selección de hábitat por dos subespecies de Iberus gualtieranus (Gastropoda, Helicidae) en Sierra Elvira (SE de España). Zool. baetica, 17: 47-58.
  4. «Caracoles terrestre - Gastronomía». Arxivat de l'original el 2008-09-28. [Consulta: 10 setembre 2008].
  5. "Morella", guia editada per l'Ajuntament de Morella, 2004.
  6. Citació de Giorgio della Roca del seu llibre "Viajar y comer por el Maestrazgo" (1985): Fernández González, Vidal Javier, pp50 "La Balma de Zorita" publicat per la Diputació de Castelló a Castelló de la Plana, 2005.

Enllaços externs

[modifica]