Vés al contingut

Vassili Eroixenko

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVassili Eroixenko

Vassili Eroixenko, retrat de Tsune Nakamura (1920) en el Museu Nacional d'Art Modern de Tòquio
Biografia
Naixement12 gener 1890 Modifica el valor a Wikidata
Obukhovka (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Obukhovka (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, professor d'universitat, músic, traductor, escriptor, esperantista, pedagog Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pequín Modifica el valor a Wikidata
Participà en
congrès international des espérantistes aveugles (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Vassili Iàkovlevitx Eroixenko (rus: Василий Яковлевич Ерошенко; ucraïnès: Василь Якович Єрошенко) (Obukhiv, 12 de gener de 1890 - 23 de desembre de 1952) va ser un esperantista, viatger escriptor, lingüista i pedagog rus d'origen ucraïnès. Des del 1907 al 1914 va treballar com a violinista a l'orquestra de Moscou per a cecs. Va començar en el moviment esperantista entre 1908 i 1910.[1]

Tot i la seva ceguesa, que va contraure a l'edat de quatre anys causada pel xarampió, Eroixenko va viatjar a través del món gràcies a l'esperanto. El 1912 va fer el primer viatge al Regne Unit, on va estudiar a un institut per a cecs. Allí va conèixer l'anarquista Piotr Kropotkin.[1] Va sentir que els cecs japonesos, sovint, es dedicaven al massatge, i a l'abril de 1914, viatjà al Japó per tal d'estudiar massatge a l'escola de cecs de Tòquio.[2] Allí va difondre l'esperanto entre els alumnes cecs. Després de dos anys va viatjar a Siam i allí va fundar una escola per a cecs. Viatjant a través de l'Índia, va ser fet presoner i expulsat per considerar-lo bolxevic. Durant l'estiu de 1919 va fugir a través de Xangai de nou cap al Japó.[1] Eroixenko va escriure en japonès molts contes per a joves i va guanyar fama entre els literaris moderns japonesos.[3]

El primer de maig de 1921 va prendre part en la manifestació de treballadors i en el congrés de la federació socialista japonesa, Eroixenko va ser arrestat i ràpidament va ser expulsat.[1] Llavors, va anar a la Xina i va viure a Harbin uns tres mesos. Després, des de l'octubre de 1921 fins al febrer de 1922 va treballar a l'institut de llengües de Xangai. Allí va conèixer a l'escriptor xinès Lu Xun, que va traduir una col·lecció de contes d'Eroixenko al xinès. El 1922 va anar a Pequín a donar cursos de literatura russa, d'esperanto i d'altres temes a la universitat de Pequín i a un col·legi femení.[4]

Eroixenko (assegut al mig, 5è des de l'esquerra a la primera fila) amb els seus estudiants d'esperanto a Pequín. Zhou Zuoren i Lu Xun també es poden veure a la fotografia.
Eroixenko (assegut al mig, 5è des de l'esquerra a la primera fila) amb els seus estudiants d'esperanto a Pequín. Zhou Zuoren i Lu Xun també es poden veure a la fotografia.

El 1922, va participar en el 15è Congrés d'Esperanto a Hèlsinki, Finlàndia.[1] L'any següent, Eroixenko va emigrar de la Xina i va instal·lar-se a Europa. El 1923, en el Congrés Universal a Nuremberg, va guanyar un premi per la seva bona pronúncia recitant el seu poema "Ciganino".[5] El 1924 va participar en el 16è Congrés d'Esperanto a París i en el Congrés d'esperantistes cecs a Viena. Després va tornar a Moscou.[1] Del 1924 al 1927 va treballar com a traductor en la universitat comunista per al poble treballador de l'est. Va traduir obres de Marx, Engels i Lenin al japonès.[6] Del 1929 al 1930 va viatjar a Txukotka, on va crear una escola per nens cecs.[2] El 1932 va treballar a Nijni Nóvgorod com a professor de matemàtiques, Braille i llengua russa, i poc després va tornar a Moscou. El 1935 va fundar la primera escola per a cecs a Serhetabat, Turkmenistan, on va estar-se fins a 1945.[1] Del 1946 al 1948 va treballar de mestre d'anglès a l'escola per a nens cecs de Moscou. Del 1949 al 1951 va viure a Taixkent i el 1952 va tornar a la seva ciutat natal Obukhiv, on va treballar en el seu últim llibre. Allí va morir el 23 de desembre.[1]

Obres seleccionades

[modifica]

Obres originals en esperanto:

  • Turo por fali
  • Unu paĝeto el mia lerneja vivo (1923)
  • Ĝemo de unu soleca animo
  • Rakontoj de velkinta folio

Volums de les Obres escollides de Vassili Eroixenko, a cura de Mine Yositaka:

  • Lumo kaj ombro (en esperanto, escrit en l'estada a la Xina)
  • La tundro ĝemas. El vivo de ĉukĉoj (en esperanto)
  • Malvasta kaĝo (en japonès, traduït a l'esperanto)
  • Stranga kato (en japonès, traduït a l'esperanto)
  • La kruĉo de saĝeco (en esperanto, amb una biografia per Mine Yositaka)
  • Cikatro de amo (en xinès, traduït a l'esperanto)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Lamo, Pilar Requejo de. «Vasilij Eroschenko (1890-1962), Esperanto & Internationalism» (en anglès britànic). [Consulta: 27 desembre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Portrait of Vasili Eroshenko [Nakamura Tsune | Sartle - Rogue Art History]» (en anglès), 30-04-2018. [Consulta: 27 desembre 2021].
  3. ↑ Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Mondial, 2008. ISBN 978-1-59569-090-6. 
  4. ↑ Gamsa, Mark. The Chinese Translation of Russian Literature: Three Studies (en anglès). BRILL, 2008-08-31. ISBN 978-90-474-4327-8. 
  5. ↑ Корсак, Іван. Імена твої,Україно: Художньо-документальні оповідання (en ucraïnès). Іван Корсак, 2014-10-20. ISBN 978-617-517-163-9. 
  6. ↑ Schor, Esther. Bridge of Words: Esperanto and the Dream of a Universal Language (en anglès). Henry Holt and Company, 2016-10-04. ISBN 978-1-4299-4341-3. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vassili_Eroixenko&oldid=34076943»