Vatshé Mamikonian
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle III |
Mort | 335 (Gregorià) |
Es coneix per | Vencedor de Valarshapat |
Activitat | |
Ocupació | sparapet de Khosrov II d'Armènia |
Carrera militar | |
Rang militar | Sparapet |
Altres | |
Títol | Sparapet |
Família | Mamikonian |
Fills | Artavazd II Mamiconian, Artashen Mamikonyan |
Pare | Artavazd I Mamikonian |
Vatshé o Vatshe Mamikonian (armeni Վաչե Մամիկոնյան) fou sparapet d'Armènia en temps del rei Khosrov II d'Armènia (s. IV).
Era fill d'Artavazd I Mamikonian, el membre més antic conegut de la família Mamikonian, qui fou sparapet vers l'any 300.[1]
Els feudals Manavazian (senyors de Manavazkert o Malazgird) i el Urduni (senyors del Ordoru) es van enfrontar durament a Armènia.[2] El rei va intentar posar pau però no ho va aconseguir i ho va encarregar a Vatshé Mamikonian, que va exterminar a les dues cases, i les seves terres foren donades en part als bisbes de Mantziciert i Bassèn. Vatshé Mamikonian i Vahan Amatuni també van derrotar els Beznuní del Beznunik (regió de Khelat) que s'havien aliat als perses, i els van confiscar les terres. Sanatruk, príncep aghuan de la regió de Phaitarakan (la regió a la confluència entre el Kura i l'Araxes) que restava fidel al paganisme, va envair Armènia ajudat pels alans i altres tribus del Caucas i van assetjar a Khosrov II a la fortalesa de Tariunq (després Bayazid)[3] a la província de Kogovit, però el rei amb l'ajut del Vatché Mamikonian, Bagrat Bagratuní, Vahan Amatuni, Mehudak Reixtuní, i Garegin Reixtuní, i de forces romanes dirigides pel general Antíoc, va poder-los rebutjar i els invasors foren derrotats prop de Valarshapat, i després altre cop davant Oshakan (regió d'Aragatzotn), batalla en la qual Sanatruk va morir. Vatché fou substituït al front dels Mamikonian pel seu fill Vasak Mamikonian.[4] Un altre Vatché Mamikonian, de filiació no establerta (possible fill de Vardan Mamikonian), va dirigir la família vers el 376 després de l'assassinat de Muixel I Mamikonian, per decisió del rei, però va abdicar quan va arribar Manuel Mamikonian de Pèrsia vers el 377.
Referències
[modifica]- ↑ Settipani, 2006, p. 131-132 i 309.
- ↑ Grousset, 1947, p. 129.
- ↑ Grousset, 1947, p. 130.
- ↑ Grousset, 1947, p. 129 et 132.
Bibliografia
[modifica]- Grousset, René. História da Armênia das origens à 1071, 1947.
- Settipani, Christian. Continuidade das elites em Bizâncio durante a idade das trevas. Os príncipes caucasianos do império dos séculos VI ao IX. París: de Boccard, 2006. ISBN 978-2-7018-0226-8.
- Toumanoff, Cyril. As dinastias do Cáucaso cristão: da Antiguidade ao século XIX: tabelas genealógicas e cronológicas, 1990.