Vés al contingut

Muixel IV Mamikonian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMuixel IV Mamikonian
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 775 Modifica el valor a Wikidata
Bagrevand (Regne d'Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
Príncep d'Armènia
748 – 753
← Grigor II MamikonianSahak I Bagratuní → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBattle of Bagrevand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (748 (Gregorià)–753 (Gregorià))
Ixkhan Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMamikonian Modifica el valor a Wikidata
PareHrahat Mamikonian Modifica el valor a Wikidata
GermansGrigor II Mamikonian Modifica el valor a Wikidata

Muixel IV Mamikonian fou cap de la família noble armènia dels Mamikonian. Artavasdes Mamikonian va dirigir vers el 770 i el 771 una revolució nacional armènia que com a primer acte va matar el recaptador fiscal àrab del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Però els àrabs eren molt forts i Artavasdes va haver de fugir cap a Kartli. Muixel, parent seu, es va refugiar llavors a les muntanyes i va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns èxits notables, essent el principal la derrota de la guarnició àrab de Dvin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que Muixel va aconseguir amb només 200 homes. Muixel IV i Samuel Mamikonian van morir en la batalla de Bagrevand el 25 d'abril del 772 en què els armenis revoltats foren aplanats pels àrabs. Les seves terres del districte d'Arxarunik, el districte d'Aixots, el Taiq oriental, i part del Taron, i altres antigues possessions de la família foren ocupades per Djahap al-Qaisi (fundador de la dinastia qaysita de Manazkert) el 772, menys Sassun i Bagrevand. Perduda Taron el 771, i la major part dels territoris el 772, els dos fills de Muixel es van refugiar a Vaspurakan, on Hamazasp Artsruní els va fer matar. Només una filla va conservar algun poder en casar-se amb el capitost àrab Djahap al-Qaisi, que volia la dona per legitimar el seu poder.[1]

Referències

[modifica]
  1. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, París, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008)