Teodora l'Armènia

Teodora

Icona de Teodora, segle xix
Nom original	(el) Θεοδώρα
Biografia
Naixement	Θεοδώρα c. 815 Paflagònia (Imperi Romà d'Orient)
Mort	867 (51/52 anys) Constantinoble (Turquia)
Sepultura	Corfú
Regent
21 gener 842 – 15 març 856 – Bardas →
Emperadriu romana d'Orient
5 juny 830 – 20 gener 842 ← Eufrosina – Eudòxia Decapolita →
Dades personals
Religió	Cristià
Activitat
Ocupació	monja
emperadriu
venerable
Celebració	Església Ortodoxa (com a santa); Església catòlica (com a venerable)
Festivitat	11 de febrer (catòlics); 24 de febrer (calendari gregorià, correspon a l'11 de febrer julià)
Iconografia	Com a reina, amb una icona de la Mare de Déu a les mans
Altres
Títol	Reina consort
Família	Mamikonian
Cònjuge	Teòfil
Fills	Anastàsia, Maria, Miquel III
Pares	Marí   i Teoctista Florina
Germans	Calomaria Bardas Petrones Sofia

Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856. És venerada com a santa per l'Església Ortodoxa i com a venerable a la catòlica.

Biografia

Teodora a un solidus del seu fill Miquel III, amb la seva filla Tecla a l'anvers.

Miniatura del Menologi de Basili II

Teodora era filla de Marí, drungari del Tema de Paflagònia, d'origen armeni, i de Teoctista Florina, noble de la regió. Maridada amb l'emperador Teòfil, després d'haver estat escollida per la vídua de Miquel II, Eufrosina, entre altres candidates per la seva bellesa.

Va tenir cinc filles i dos fills, el més jove dels quals fou Miquel III. Mentre que Teòfil era iconoclasta, Teodora no, la qual cosa provocà conflictes. Quan Teòfil morí en 842, es convertí, el 21 de gener de 842 en regent en nom del seu fill Miquel III, que tenia tres anys. Molt pietosa, va donar suport als monjos i a la fundació de nous monestirs. La seva política, ferma i assenyada, va enfortir el tresor de l'imperi i evità un intent d'invasió dels búlgars.

Va convocar un concili que donà fi a l'era de la iconoclàstia el febrer de 843: una cerimònia oficial, presidida per ella i el nou patriarca Metodi I de Constantinoble, restablí la iconodulia o culte de les imatges, a Santa Sofia l'11 de març de 843, des de llavors, Festa de l'Ortodòxia.

Va lluitar contra els heretges, perseguint els paulicians d'Àsia Menor, mitjançant una aliança amb els musulmans que acabà afeblint la defensa de l'imperi. Tot i que intentà evitar l'enfortiment de l'islam, Sicília fou conquerida per aquest entre 842 et 847. Va iniciar la pacificació i evangelització dels eslaus del Peloponès cap al 847. Arran de l'assassinat del seu conseller Teoctist el Logoteta, ordenat pel germà de l'emperadriu Bardes Mamikonian, el novembre de 855, Teodora hagué d'abandonar el poder el 15 de març de 856.

Teodora i les seves quatre filles majors foren obligades a ingressar com a monges per Miquel III, i tancades al monestir de Carià, on visqueren miserablement fins que foren transferits al monestir de Santa Eufrosina. Les que sobrevisqueren, Tecla, Anastàsia i Pulquèria foren portades, per Basili el Macedoni, amb Teodora i la seva àvia Teoctista, al monestir de Gàstria.

Teodora morí l'11 de febrer de 867. Fou canonitzada per l'Església ortodoxa, per la importància del seu regnat per a l'Església. Les seves restes foren sebollides al monestir de Gàstria de Constantinoble, actual mesquita Sancaktar Hayrettin, i portades després a Corfú, a la catedral de la Santíssima Mare de Déu de la Cova i Santa Teodora, on són venerades en un reliquiari d'argent.

Bibliografia

• Robert Guilland Études Byzantines P.U.F París 1959 « Les empereurs et l'attrait du monastère » p. 38,44,45.
• Venance Grumel Traité d'Études Byzantines I « La chronologie » P.U.F París 1958 p. 357,362

• 
  Icona de 1906
• 
  Antic mausoleu del monestir de Gàstria, avui mesquita Sancaktar (Istanbul)
• 
  Reliquiari de Teodora a la catedral de Corfú
• 
  Catedral de Corfú