Velòdrom de Ca n'Andria
Velòdrom de Ca n'Andria | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Velòdrom | |||
Construcció | 1936 | |||
Obertura | 1936 | |||
Clausura | 1991 | |||
Cronologia | ||||
1971 | renovació | |||
Mesura | 350 m | |||
Pista | Ciment | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Santa Maria del Camí (Mallorca) | |||
Localització | C/ Jaume Oliver i Frontera, s/n, 07320 Santa Maria del Camí | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | PSOE | |||
Esdeveniment | Campionat d'Espanya de ciclisme en pista Campionat de Balears de ciclisme en pista | |||
El Velòdrom de Ca n'Andria (o Can Andria), també conegut com a Voltadora de Santa Maria, és una instal·lació dedicada al ciclisme en pista a l'aire lliure de Santa Maria del Camí (Mallorca, Illes Balears, Espanya), construïda entre 1935 i 1936. Avui dia es troba en estat d'abandonament.
Ca n'Andria és tècnicament una voltadora, és a dir, un tipus de pista ciclista més senzill en què el peralt de les corbes no superen els 20 o 25 graus d'inclinació (els velòdroms convencionals poden arribar als 40-45 graus) i que permet el seu ús per a bicicletes de carretera (amb frens, canvi de marxa, etc.) a més de les de competició.
Història
[modifica]Devers 1935 els terrenys de cultiu de Ca n'Andria varen ser adquirits per una cooperativa de treballadors per a la construcció d'un velòdrom i un camp de futbol. L'ajuntament va subvencionar part de l'import de la seva compra, tot i que no va ser suficient per sufragar l'import íntegre. En esclatar la Guerra Civil el 1936 la pista ciclista ja estava acabada, tot i que encara no s'havia pagat l'import total dels terrenys ni consta que fos inaugurada. En qualsevol cas, les autoritats franquistes varen confiscar els terrenys, que van passar a les mans de Educación y Descanso.[1]
Durant aquests anys la pista tot just va estar activa i només es varen organitzar algunes proves amb regularitat entre 1947 i 1951.[2]
A principis dels anys 70 se'n va fer càrrec de la seva gestió un club ciclista local, la Unió Ciclista Santa Maria, i la Federació Balear de Ciclisme va finançar la seva rehabilitació. Va ser reinaugurada oficialment el 6 juny de 1971 amb la disputa d'una prova del Torneig Intervelòdroms de l'equip local, la Penya Gelabert-Henninger. Aquesta etapa va ser la de major esplendor de Ca n'Andria, ja que es varen celebrar un parell de campionats de Balears el 1972 i fins i tot va ser seu del Campionat d'Espanya d'Americana l'any 1973.[2] A partir de llavors va tornar a caure en desús.
A mitjans dels anys 80 va viure un altre moment dolç amb la disputa de noves proves amb regularitat, i fins i tot es va inaugurar la il·luminació artificial el 1986. Al seu torn, mitjançant la llei de devolució de béns confiscats pel franquisme, la pista va passar a mans del sindicat UGT i després al PSOE local, fins al dia d'avui.[3] Des de fa anys l'ajuntament estudia la seva adquisició, però mai s'ha arribat a dur a terme.[4]
El 1991 Ca n'Andria va acollir proves ciclistes per última vegada. Des de llavors la instal·lació va entrar en un procés de degradació irreversible i actualment es troba totalment en ruïnes.[5]
Esdeveniments
[modifica]Competicions estatals
[modifica]- Campionat d'Espanya d'americana: 1973[2]
Competicions regionals
[modifica]- Campionat de Balears de velocitat: 1972
- Campionat de Balears de velomotors: 1972
Referències
[modifica]- ↑ Capó Juan, 1985.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Flaquer Palmer i Vidal Perelló, 2005.
- ↑ «El PSOE reclama al Estado la propiedad del velódromo Can Adrià» (en castellà). Última Hora, 12-11-2002.
- ↑ «EU acusa al PSIB de solucionar sus deudas con el patrimonio del pueblo de Santa Maria» (en castellà). El Dia de Balears, 15-08-2017.
- ↑ «Sa Voltadora: la memòria esportiva de Ca n'Andria» (en castellà). Diario de Mallorca, 11-12-2023.
Bibliografia
[modifica]- Capó Juan, Josep. La vila de Santa Maria del Camí: del segle xvii al XX. Santa Maria del Camí: Gràfiques Miramar, 1985. ISBN 84-398-3634-1.
- Flaquer Palmer, Mateu; Vidal Perelló, Miquel. Ciclistas de Mallorca. Palma: Última Hora, 2005.