Veniamín Kàgan
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Вениамин Фёдорович Каган 10 març 1869 Šiauliai (Lituània) |
Mort | 8 maig 1953 (84 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 15″ E / 55.7247°N,37.5542°E |
Grup ètnic | Jueus |
Formació | Universitat d'Odessa (1887–1889) Facultat de Matemàtiques i Física de Kíiv Universitat Imperial de Sant Vladimir |
Director de tesi | Andrei Màrkov i Konstantin Posse (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria diferencial, geometria, càlcul tensorial, geometria no euclidiana i matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Estatal de Moscou (1922–1953) Universitat d'Odessa (1897–1922) Universitat d'Odessa |
Obra | |
Estudiant doctoral | Víktor Wagner, Piotr Raixevski, David Pikus (en) , Abram Lopshits (en) , Aleksandr Norden (en) , Isaak Yaglom, Grigorii Borisovich Gurevich (en) , Genrikh Mikhailovich Shapiro (en) , Vasily Kostin (en) i Yakov Dubnov |
Família | |
Pares | Fedor Kagan |
Premis | |
Veniamín Fiódorovitx Kàgan va ser un matemàtic rus d'ètnia jueva.[1]
Vida i obra
[modifica]Malgrat haver nascut a Šiauliai (actualment a Lituània) la família es va traslladar a Dniprò degut a certes dificultats financeres, quan només tenia dos anys. El 1887 va ingressar a la universitat de Novorossiïsk, de la qual va ser expulsat dos anys més tard per participar en aldarulls estudiantils.[2] Malgrat les dificultats d'estudiar de forma independent, el 1892 es va examinar a la universitat de Kíiv, obtenint la graduació. Els anys següents va estudiar a Sant Petersburg on va conèixer Andrei Màrkov i Aleksandr Korkin.[3]
El 1897 va ser nomenat professor de la universitat d'Odessa on va romandre fins al 1923 en que va ser nomenat catedràtic de geometria diferencial de la universitat de Moscou.[4] També va ser director de l'editorial Mathesis, especialitzada en la publicació de texts matemàtics, i en la que va tenir un paper important fent de divulgador de la ciència.[5] També va ser invitat a col·laborar en la Gran Enciclopèdia Soviètica.
Kagan es va especialitzar en geometria,[6] tan hiperbòlica com riemmaniana, i en la teoria de tensors. Kagan va publicar una biografia de Lobatxevski i va editar les seves obres completes en cinc volums entre 1946 i 1951.
Referències
[modifica]- ↑ Рикун, 2014, p. 123.
- ↑ Рикун, 2014, p. 121.
- ↑ Рикун, 2014, p. 122.
- ↑ Mazliak, 2018, p. 38.
- ↑ Mazliak, 2018, p. 38-39.
- ↑ Евгений i Звавич, 2018, p. 324.
Bibliografia
[modifica]- Евгений, Потоскуев; Звавич, Леонид. Геометрия (en rus), 2018. ISBN 978-5-358-21799-9.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Mazliak, Laurent «The beginnings of the Soviet encyclopedia. The utopia and misery of mathematics in the political turmoil of the 1920s» (en anglès). Centaurus, Vol. 60, Num. 1-2, 2018, pàg. 25-51. DOI: 10.1111/1600-0498.12174. ISSN: 1600-0498.
- Рикун, И.Э. «НАУЧНАЯ И ПЕДАГОГИЧЕСКАЯ ДЕЯТЕЛЬНОСТЬ ВЕНИАМИНА ФЕДОРОВИЧА КАГАНА» (en rus). Математика в высшем образовании, Vol. 12, 2014, pàg. 121-138. ISSN: 1729-5440.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Veniamín Kàgan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Youschkevitch, A.P. «Kagan, Benjamin Fedorovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 juny 2019]. (anglès)
- «Каган Вениамин Фёдорович (Фалькович)». Летопись Московского университета (MSU Lomonosov State University), 2019. [Consulta: 24 juny 2019]. (rus)
- Matemàtics russos
- Matemàtics del segle XIX
- Matemàtics del segle XX
- Alumnes de la Universitat d'Odessa
- Alumnes de la Universitat Imperial de Sant Vladimir
- Persones de Šiauliai
- Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball
- Guanyadors del Premi Stalin
- Morts a Moscou
- Professors de la Universitat Estatal de Moscou
- Matemàtics soviètics
- Alumnes de la Facultat de Matemàtiques i Física de Kíiv