Vepse

El vepse

El vepse (Petrozavodsk)

Aquest article tracta sobre la llengua vepsa; pel que fa al poble vepse, vegeu vepse

Vepse

vepsän kel'
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	6.339 (cens 1989)
Parlants nadius	1.640  (2010 )
Parlat a	Carèlia, óblast de Leningrad, óblast de Vólogda, óblast de Kémerovo i óblast d'Irkutsk
Oficial a	Districte Rural Autònom Vepse
Autòcton de	Europa Septentrional
Estat	República de Carèlia, óblast de Vólogda
Classificació lingüística
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües baltofineses
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i Veps writing (en)
Institució de normalització	government of the Republic of Karelia (en)
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-2	fiu
ISO 639-3	vep
Glottolog	veps1250
Ethnologue	vep
UNESCO	420
IETF	vep
Endangered languages	3002

El vepse és una de les llengües uralianes del grup baltofinès. És parlada pels vepses en àrees de Carèlia i del nord de Rússia. Es divideix en tres dialectes: septentrional o Äänis-Veps, central i meridional. El del nord és un xic distint dels altres, però són intercomprensibles. El central compta amb forma escrita des del 1932, però el 1987 només el 14,3% d'ells podia llegir i escriure el vepse.

Els vepses foren descoberts per Anders Jans Sjögren el 1824. Com que no hi hagué més informació, els etnòlegs russos els consideraren com a gairebé extints a finals del segle xix. Entre els lingüistes finesos que els estudiaren destacaren E.A. Tunkelo i L. Kettunen, i els estonians T.-R. Viitso i A. Kährik. També hi han destacat lingüistes vepses com N. Bogdanov, M. Zaitseva i N. Zaitseva. El 1972, M. Zaitseva i M. Mullonen publicaren a Leningrad un Diccionari Vepse-Rus.

El nombre de parlants de vepse es troba en declivi des del segle xx, cosa que s'ha vist reflectida en els censos soviètics. En el del 1959 eren 16.400, i només el 46,1% parlaven la llengua, baixaren a 8.281 i el 34,3% de parlants en el del 1970, i a 8.094 i el 38,3% en el del 1979.

Dels 12.100 vepses enregistrats al cens soviètic del 1989, només el 50,8% parlava la llengua vepsa. Dels 5.945 residents a Carèlia, només 2.235 parlaven vepse com a llengua materna (49,21%), i dels 4.273 residents a Vologda, només 2.983 (el 69,81%) parlen la llengua vepsa. La resta parlen rus, raó per la qual es considera que la llengua està en vies d'extinció.

El vepse s'escriu amb l'alfabet llatí i conserva el fenomen de l'harmonia vocàlica. Destaca per la seva complexitat morfològica, amb vint-i-tres casos per als substantius.

Des de l'any 1993 s'edita mensualment la publicació Kodima, majoritàriament en vepse, i que tracta aspectes històrics i etnogràfics i lingüístics.