Vés al contingut

Vera Pàvlova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVera Pàvlova
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, història de la música, música coral i cant de cor Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, musicòloga, escriptora, cantant Modifica el valor a Wikidata

Lloc webverapavlova.ru Modifica el valor a Wikidata

Facebook: poetverapavlova Instagram: verapavlova Modifica el valor a Wikidata

Vera Pàvlova (Moscou, 4 de maig de 1963)[1][2] és una poeta russa.[3][4]

Biografia

[modifica]

Pàvlova va estudiar a l'Oktyabryskaya Revolyutsiya Music College i va començar a publicar després de graduar-se.[2] Després es va graduar en composició musical a l'Acadèmia Gnessin i està especialitzada en història de la música.[5]

És autora de vint reculls de poesia, quatre llibrets d'òpera i lletres de dues cantates. L'amor, el sexe o la fisiologia femenina són els temes que tracta a la seva obra amb total llibertat.[6] Les seves obres han estat traduïdes a vint-i-cinc idiomes. El seu treball ha estat publicat a The New Yorker.[7] A banda i banda del petó (El Gall Editor, 2018) va ser la primera obra de Pàvlova traduïda al català, que li va valer a Xènia Dyakonova el III Premi PEN Català de Traducció.[5]

Referències

[modifica]
  1. Biography and Works by Vera Pavlova Arxivat September 27, 2007, a Wayback Machine. Novy Mir
  2. 2,0 2,1 «Vera Pavlova». Poetry International Rotterdam. [Consulta: 25 novembre 2017].
  3. Miró, Carme. «Entrevista amb Vera Pàvlova». Sonograma Magazine, 29-06-2018. [Consulta: 26 novembre 2024].
  4. «El amor en los labios de la poesía de Vera Pavlova» (en castellà). [Consulta: 26 novembre 2024].
  5. 5,0 5,1 «Vera Pàvlova». CCCB. [Consulta: 26 novembre 2024].
  6. Ferrer, Clara. «El 24 de febrero de 2022 mi vida acabó, me desperté en un mundo diferente» (en castellà), 22-11-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].
  7. «Four poems by Vera Pavlova». The New Yorker, 30-07-2007.