Vicent Alfaro i Moreno
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 octubre 1901 València |
Mort | 5 maig 1974 (72 anys) Lausana (Suïssa) |
3r Batle de València | |
26 octubre 1931 – 1r juny 1932 ← Agustín Trigo Mezquita – Vicente Lambies Grancha → | |
Regidor de l'Ajuntament de València | |
12 abril 1931 – valor desconegut Circumscripció electoral: Hospital | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Partit | Partit d'Unió Republicana Autonomista (–1934) Esquerra Valenciana (1934–1939) |
Vicent Alfaro i Moreno (València, 12 d'octubre de 1901 - Lausana, Suïssa, 5 de maig de 1974) fou un polític valencià, alcalde interí de la ciutat de València entre octubre de 1931 i juny de 1932.[1]
Militant del Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA), a les eleccions municipals de 1931 fou escollit regidor a l'Ajuntament de València, i fou nomenat interinament l'octubre de 1931, però el seu mandat es perllongà fins al juny de 1932.[1] Durant el seu mandat va impulsar la reforma urbana: acabà la plaça d'Emilio Castelar, adquirí el Palau del Marqués de Dosaigües i els jardins de Montfort i va presidir el trasllat a València de les despulles de l'escriptor Vicent Blasco Ibáñez, a qui va fer erigir un monument fúnebre. Però fou molt criticat quan va intentar instal·lar un abocador d'escombraires a Benimaclet i acusat d'inoperància quan es va cremar part de l'edifici de la Universitat de València, i el juny de 1932 va dimitir.
El 1934 es va integrar dins d'Esquerra Valenciana amb Vicent Marco Miranda i Juli Just Jimeno, partit que a les eleccions generals espanyoles de 1936 es presentà dins la coalició del Front Popular. Quan esclatà la Guerra Civil espanyola va prendre part per la legalitat republicana i el 1937 fou escollit secretari general d'Esquerra Valenciana.[1] En acabar al guerra fou detingut i condemnat a mort, però li fou commutada, i quan fou alliberat, s'exilià a Suïssa, d'on ja no va tornar.
En 2012 el seu fons personal va ser donat a l'Ajuntament de València per la seua neboda, Sol Romeu. Entre els documents es troben diverses cartes que Vicent Alfaro va enviar a mandataris republicans, així com una màquina d'escriure Hispano Olivetti de principis de segle.[2]
Dites famoses
[modifica]"Si vostè bé ho mira, Blasco Ibáñez, en les seues novel·les, no ha presentat mai cap valencià que no siga aproximadament un fill de puta..." Tema de tesi doctoral, en efecte.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vicent Alfaro Arxivat 2018-03-19 a Wayback Machine. a Memòria Valencianista
- ↑ «La sobrina del alcalde republicano Alfaro dona documentación al ayuntamiento» (en castellà). VLC Noticias, 22-08-2012.
- ↑ «Joan Fuster parlant de Vicente Alfaro».
Bibliografia
[modifica]Morente Martín, Néstor. Vicent Alfaro : alcalde de València, 1931-32. València: Ajuntament de València, 2019. 193 pàgines. ISBN 9788490891650.
Enllaços externs
[modifica]- Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005 Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine., Institució Alfons el Magnànim, pàg. 20.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Agustín Trigo Mezquita |
Alcalde de València |
Succeït per: Vicente Lambies Grancha |
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
Precedit per: ' |
Secretari General d'Esquerra Valenciana 1937-1939 |
Succeït per: dissolució del partit |