Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte

Retrat de Vicent conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
Biografia
Naixement	1813 Xàtiva (la Costera)
Mort	1880 (66/67 anys) València
Sepultura	Cementeri General de València
Cronista oficial València
1848 – 1880 – Josep Maria Torres i Belda →
Activitat
Ocupació	historiador, escriptor, professor d'universitat, poeta
Ocupador	Universitat de València
Moviment	Romanticisme
Orde religiós	Clergues Regulars de les Escoles Pies
Obra
Obres destacables Valencia histórica y topográfica (es)

Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 - València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.

Ingressa en l'orde dels escolapis però deixà els hàbits el 1837. Liberal d'idees, com a polític ocupà diversos càrrecs administratius. Sembla que a causa de la seua vinculació amb Junta Cantonal (de la qual fou nomenat membre el 1873, tot i que rebutjà el nomenament) fou jutjat en un consell de guerra que finalment l'absolgué; com a historiador fou catedràtic d'història de la Universitat de València, així com cronista oficial d'aquesta ciutat. Com a poeta destacà per la seua vinculació amb els Jocs Florals de Barcelona (com a mantenidor el 1877) i de València (com a un dels fundadors).

En el seu poema Record als poetes de Catalunya diu: «I eixa terra, cantors, la meua pàtria,/ és germana també de Barcelona». Escrigué tant en català com en castellà. En aquest idioma escrigué també novel·la històrica i teatre i en català 12 milacres. De la seua obra històrica destaquen:

• Apuntes históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia (1885)
• El encubierto valenciano (1852)
• Historia de la ciudad y reino de Valencia (1845-1847).

Treballà també com a corresponsal per al diari de Barcelona La Corona de Aragón.

Bibliografia

• Eduard J. Verger, Antologia dels poetes valencians, vol. II, Alfons el Magnànim, València, 1984.