Vicente Martítegui Pérez de Santamaría

Vicente Martítegui Pérez de Santamaría

Vicente Martítegui, fotografiat per Emilio Napoléon
Biografia
Naixement	14 febrer 1843 Bordeus (França)
Mort	21 gener 1912 (68 anys) Madrid
Sepultura	Sacramental de San Lorenzo y San José
Director general de la Guàrdia Civil
25 agost 1910 – 25 gener 1912 ← Joaquín Sánchez Gómez – Ángel Aznar y Butigieg →
Capità general de València
5 març 1910 – 28 agost 1910 ← Lluís de Castellví i de Vilallonga – Ramón Echagüe y Méndez Vigo →
Capità general de Canàries
28 agost 1909 – 5 març 1910
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
22 març 1906 – 21 octubre 1908 ← Camilo García de Polavieja y del Castillo – Diego de los Ríos y Nicolau →
Capità general de Catalunya
21 desembre 1905 – 2 març 1906 ← Manuel Delgado y Zuleta – Arsenio Linares y Pombo →
Ministre de Guerra
27 gener 1905 – 23 juny 1905 ← César del Villar y Villate – Valerià Weyler i Nicolau →
Director general de la Guàrdia Civil
7 desembre 1903 – 28 gener 1905 ← Arsenio Linares y Pombo – Joaquín Sánchez Gómez →
Senador al Senat espanyol
1r octubre 1903 – 21 gener 1912 Circumscripció electoral: senador vitalici
Ministre de Guerra
20 juliol 1903 – 5 desembre 1903 ← Arsenio Linares y Pombo – Arsenio Linares y Pombo →
Cap de la Casa Militar del Rei
22 octubre 1896 – 3 febrer 1897 ← Camilo García de Polavieja y del Castillo
Activitat
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra del Marroc Tercera Guerra Carlina
Premis
(1910)  Gran Creu de l'Orde de Beneficència  Orde d'Avís  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu vermell  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu vermell  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild

Vicente Martítegui Pérez de Santamaría (Bordeus, 14 de febrer de 1843 - Madrid, 21 de gener de 1912) va ser un militar i polític espanyol.

Biografia

En 1859 ascendí a cadet, en 1862 a tinent i en 1868 a capità. Fou destinat a Cuba, on destacà als combats de Palo Seco i Pilón. El 1874 ascendí a comandant i en 1875 tornà a la Península, on va combatre a la Tercera Guerra Carlina i destacà al canoneig d'Hernani i a la muntanya Gárate, cosa que li va valdre l'ascens a coronel. En 1883 ascendiria a general de brigada, en 1893 a general de divisió i el 1902 a tinent general.

Va ocupar des de 1886 diversos càrrecs en la Reial Casa, primer com a Cap de la Casa Militar de la Reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i després com a Comandant General del Reial Cos d'Alabarders. Entre juliol i desembre de 1903 se li va confiar la cartera de Guerra, que va ocupar de nou entre gener i juny de 1905. Després va ser Capità General de Catalunya entre 1905 i 1906, de Canàries entre 1909 i 1910 i Director de la Guàrdia Civil el 1903-1905 i de 1910 fins a la seva mort d'una llarga malaltia.