Raimundo Fernández Villaverde

Raimundo Fernández Villaverde

Raimundo Fernández Villaverde, fotografiat per Christian Franzen.
Biografia
Naixement	(es) Raimundo Fernández Villaverde y García del Rivero 20 gener 1848 Madrid
Mort	15 juliol 1905 (57 anys) Madrid
President del Consell de Ministres d'Espanya
27 gener 1905 – 23 juny 1905 ← Marcelo Azcárraga y Palmero – Eugenio Montero Ríos →
President del Consell de Ministres d'Espanya
20 juliol 1903 – 5 desembre 1903 ← Francisco Silvela y de Le Villeuze – Antoni Maura i Montaner →
President del Congrés dels Diputats
18 juny 1903 – 18 juliol 1903 ← Raimundo Fernández Villaverde – Francisco Romero Robledo →
President del Congrés dels Diputats
19 maig 1903 – 17 juny 1903 ← Antonio Aguilar y Correa – Raimundo Fernández Villaverde →
Diputat a Corts
2 maig 1903 – 15 juliol 1905 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1903
Ministre d'Hisenda
6 desembre 1902 – 25 març 1903 ← Manuel de Eguilior y Llaguno – Faustino Rodríguez-San Pedro →
Diputat a Corts
25 maig 1901 – 27 març 1903 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1901
President del Congrés dels Diputats
20 novembre 1900 – 25 abril 1901 ← Alejandro Pidal y Mon – Antonio Aguilar y Correa →
Diputat a Corts
7 juny 1899 – 24 abril 1901 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1899
Ministre d'Hisenda
4 març 1899 – 6 juliol 1900 ← Joaquín López Puigcerver – Manuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre d'Ultramar
4 març 1899 – 25 abril 1899 ← Vicente Romero Girón – Supressió del càrrec →
Diputat a Corts
2 abril 1898 – 16 març 1899 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1898
Diputat a Corts
18 abril 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1896
Diputat a Corts
12 març 1893 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1893
Ministre de la Governació
25 juny 1892 – 30 novembre 1892 ← José Elduayen Gorriti – Manuel Danvila y Collado →
Diputat a Corts
9 febrer 1891 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891
Ministre de Gràcia i Justícia
5 juliol 1890 – 23 novembre 1891 ← Joaquín López Puigcerver – Carlos Manuel O'Donnell →
Diputat a Corts
13 abril 1886 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886
Ministre de la Governació
13 juliol 1885 – 27 novembre 1885 ← Francisco Romero Robledo – Venancio González y Fernández →
Diputat a Corts
24 maig 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884
Governador civil de la província de Madrid
30 març 1884 – 13 juliol 1885 ← Francisco de Borja Queipo de Llano – Francisco Martínez Corbalán →
Diputat a Corts
1r setembre 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881
Diputat a Corts
1r maig 1879 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1879
Diputat a Corts
28 abril 1877 – 30 desembre 1878 – Raimundo Fernández Villaverde → Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1876
Diputat a Corts
17 febrer 1876 – 2 gener 1877 ← Raimundo Fernández Villaverde Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1876
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
5 juny 1873 – 8 gener 1874 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1873
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
19 setembre 1872 – 22 març 1873 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
Dades personals
Formació	Universitat Central
Activitat
Camp de treball	Política
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, ministre
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (1902–1905) Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1889–1905) Real Academia Sevillana de Buenas Letras Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Altres
Títol	Marquès
Cònjuge	Angela Roca de Togores (1887–)
Fills	Raimundo Fernández-Villaverde Roca de Togores, José Fernández-Villaverde
Premis
(7 abril 1899)  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Raimundo Fernández Villaverde

Fernández Villaverde vers 1885, fotografia d'Alviach.

Raimundo Fernández Villaverde y García del Rivero. (* Madrid, 20 de gener de 1848- † Madrid, 15 de juliol de 1905) fou un polític espanyol que va ser president del Consell de ministres durant el regnat d'Alfons XIII i ministre de Governació, de Gràcia i Justícia, d'Hisenda, i d'Ultramar en diferents governs formats durant el regnat d'Alfons XII, la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

Nascut el 20 de gener de 1848 a Madrid, era fill de Pedro María Fernández Villaverde y González del Valle i d'Hermógenes García-Rivero y Álvarez de Jove, germana de l'empresari instal·lat a Mèxic Valentín Rivero. Va estudiar batxillerat a l'Institut de San Isidro i posteriorment Dret a la Universitat Central de Madrid on a l'edat de 21 anys es va llicenciar, especialitzant-se en Dret mercantil i Hisenda pública. Després d'arribar al grau de doctor, en fou nomenat professor supernumerari. Adscrit al Partit Conservador, assolí l'acta de diputat pel districte de Ponte Caldelas, pertanyent a la circumscripció de Pontevedra, a les eleccions celebrades el 15 de setembre de 1872, en les quals Serrano va resultar escollit President del Consell de Ministres. A les successives eleccions celebrades fins a 1903 tornaria a obtenir escó de diputat per Pontevedra.

L'any 1877 va ser nomenat director general d'Administració local i a l'any següent de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat. El 22 de març de 1880 va ser nomenat subsecretari amb Fernando Cos-Gayón com a titular d'Hisenda, càrrec en el qual va cessar el 10 de febrer de 1881, després de l'arribada al govern de Sagasta. El 31 de març de 1884 va ser nomenat governador civil de Madrid. L'11 de juliol de 1885 va ser nomenat Ministre de Governació en un govern de Cánovas després de la seva polèmica actuació davant la negativa dels comerciants a complir les mesures decretades pel govern per a respondre a l'epidèmia de còlera existent en la ciutat. Abandonaria el ministeri el 25 de novembre de 1885, quan després de la defunció d'Alfons XII, Antonio Cánovas del Castillo va cedir el govern a Sagasta.

L'any 1888 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, llegint un discurs titulat Consideraciones histórico-críticas sobre el sufragio universal como órgano de la representación política en las sociedades modernas. Després del retorn al juliol de 1890 dels conservadors al govern, Fernández Villaverde va ser nomenat Ministre de Gràcia i Justícia. Com membre de la facció silvelista del Partit Conservador, va dimitir, igual que Dato, quan es va produir l'enfrontament entre Romero i Silvela.

Entre el 25 de juny de 1892 i el 30 de novembre de 1892, va ocupar per segona vegada la cartera de Governació, també en un govern Cánovas.

El 15 de desembre de 1898 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de la Llengua. No obstant això, no va poder prendre possessió fins al 23 de novembre de 1902 amb un discurs sobre la poesia espanyola del segle xv. Com a conseqüència de tot això, Fernández Villaverde no tornaria a ocupar càrrecs rellevants fins a 1899, una vegada Cánovas del Castillo va haver mort i Silvela arribat al lideratge del Partit Conservador, que breument es va denominar Unió Conservadora.

En la formació del primer Govern després de la pau estatunidenca, el 4 de maig de 1899, Fernández Villaverde va ocupar la cartera d'Hisenda sota la presidència de Silvela. El 17 de juny d'aquest any va presentar la llei de pressupostos de l'exercici 1899-1900. Al setembre d'aquest any va ser votat President del Congrés i substituït a Hisenda per Manuel Allendesalazar. El 6 de desembre de 1902 tornaren els conservadors al poder amb Silvela de president i Fernández Villaverde com a Ministre d'Hisenda. No obstant això, divergències entorn de la reconstrucció de l'esquadra i el seu efecte sobre l'equilibri pressupostari van motivar la seva dimissió i posterior substitució per Faustino Rodríguez-San Pedro.

Després de les eleccions de maig de 1903, va tornar Fernández Villaverde a la presidència del Congrés dels Diputats. No obstant això, la seva permanència en aquest lloc seria efímera doncs després de la dimissió de Silvela, el 18 de juliol de 1903, seria nomenat President del Govern amb Augusto González-Besada y Mein ocupant la cartera d'Hisenda. La seva situació era força complicada, car a l'oposició dels liberals caldria afegir l'ordida clandestinament per Silvela, Maura i llurs adeptes. Davant aquesta situació va resoldre dimitir sent substituït en la Presidència del Govern per Maura. Tornaria a ocupar la Presidència del Govern el 27 de gener de 1905, amb Carlos Cortezo com a Ministre d'Instrucció Pública. No obstant això, l'oposició al govern de la majoria dels diputats del seu partit li va obligar a mantenir les Corts tancades. La reobertura d'aquestes i les derrotes en el Senat, el 17 de juny, i en el Congrés, el dia 20 de juny precipitarien la seva dimissió el 21 de juny de 1905.

Tot just un mes després moriria a Madrid, el 15 de juliol de 1905.

Caricatura d'Antoni Maura i Fernández Villaverde; ambdós mantingueren una pugna pel lideratge del partit conservador.

Descendència

Va tenir 7 fills del seu matrimoni amb Ángela Roca de Togores y Aguirre-Solarte, marquesa de Pozo Rubio: Raimundo, Pedro, Mercedes, Ángela, María del Carmen, Isabel i José.

Vegeu també

• Reforma tributària de Fernández Villaverde

Bibliografia

• Comín, F. i cols. La Hacienda desde sus ministros. Del 98 a la guerra civil. Ed. Prensas Universitarias de Zaragoza, 2000, Zaragoza. ISBN 84-7733-540-0
• Francisco Comín y Miguel Martorell Linares: Villaverde en Hacienda, cien años después, Hacienda Pública Española, número monográfico, 1999.
• Cuenca Toribio, José Manuel; Miranda García, Soledad «Sociología de los ministros de la Restauración (1902-1931)» (pdf). Revista de estudios políticos, 75, 1992, p.87-130. ISSN: 0048-7694.