Vichyssoise
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | França  |
| Detalls | |
| Tipus | sopa, plat de patates i sopa freda |
| Ingredients principals | porro, patata i nata |
La vichyssoise és una sopa cremosa de blanc de porros, patates, cebes, nata i aigua o brou que se serveix freda.[1] Es distingeix del puré de porro en el fet que és més líquida. Les sopes fredes de verdures i hortalisses són un recurs hidratant i refrescant per als dies de calor.[2] N'existeix una variació medieval, una mena d'antecessor considerada més aviat humil i poc sofisticada, la «porrada» sense llet d'origen animal ni patates, però amb llet d'ametlles.[3] També n'hi ha una variació més moderna en la qual es reemplacen els porros per carabassó.[4] Aquesta sopa quan és calenta, es diu crema de porros.
Si bé el seu nom reflecteix el topònim de la ciutat occitana de Vichèi (en francès, Vichy),[5] l'origen de la «sopa de Vichy» no és clar. La va inventar un cuiner francès, Louis Diat, originari de Montmaraud, emigrat a Nova York com a xef de l'hotel Ritz. El 1917 pensant en una recepta de la seva àvia, hi va afegir llet per a refredar-la. La va batejar vichyssoise perquè era una balneari famós, més conegut que el seu humil poble natal, situat una seixantena quilòmetres al nord-est de Vichy.[6]
Altres sopes fredes
[modifica]Oliaigu menorquí, ajoblanco d'all, tarator de cogombre, salmorejo de tomàquet, gaspatxo de cogombre i tomàquet, borsx de remolatxa o agrella, etc.
Referències
[modifica]- ↑ Ribas, Marc. «Vichyssoise». TV3. CCMA, s.d. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ Caramés, Gessamí. «Vichyssoise fresca». TV3. CCMA, s.d. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ Fàbrega i Colom, Jaume. Cuina monàstica. Editorial Mediterrània, 2013, p. 74.
- ↑ Mañé, Josep Maria; Julià, Carme. «Vichyssoise de carbassó». A: Com a casa de la mama: Les millors receptes de la cuina casolana. Penguin Random House, 2021, p. 64-65. ISBN 9788417909307.
- ↑ Torres, Sergi; Torres, Javier. Torres a la cuina 3: Tradició amb toc Torres. Barcelona: Rosa dels vents. ISBN 84-17444-49-1.
- ↑ «La vichyssoise, itinéraire d’une soupe passée partout… sauf à Vichy» (en francès). La Montagne (ed. Centre France, 25-11-2014. [Consulta: 26 desembre 2021].
Bibliografia
[modifica]- Gilbert Martínez, Trinitat «Com fer 'vichyssoise' a l'estil del restaurant Les Cols d'Olot? Recepta de la cuinera Fina Puigdevall». Ara, 05-06-2020.