Tagetes
Tagetes patula | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asterales |
Família | Asteraceae |
Gènere | Tagetes L., 1753 |
Nomenclatura | |
Epònim | Tages |
Tagetes és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies. Són plantes natives de les zones subtropicals d'Amèrica.[1]
En llengua catalana diverses varietats cultivars d'espècies d'aquest gènere, utilitzades en jardineria, s'anomenen clavell de moro.[2][3]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies anuals o perennes o arbusts amb oli essencials. Les tiges són erectes, de vegades molt ramificades. Les fulles varien entre linears, lanceolades i ovades, poden ser simples o pinnatisectes, habitualment disposades de manera oposades i amb glàndules al limbe. Les flors es troben agrupades en capítols terminals o agrupats en cimes corimbiformes o paniculiformes. A l'involucre, cilíndric, fusiforme o acampanat i amb una filera de bràctees, entre 5 i 10, unides excepte per l'àpex, mentre que el receptacle és entre convex i cònic. Les flors ligulades són habitualment femenines, i poden ser grogues, taronges, blanques o de dos colors. Els flòsculs, les flors interiors, són hermafrodites i tenen una corol·la tubular amb cinc lòbuls de color entre groc i taronja, tot i que també pot ser porpra o blanca. El fruit és un aqueni pubescent amb papus persistent.[4][5][6]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[7][8]
Etimologia
[modifica]Tagetes derivaria de Tages, el nom llatí d'un profeta etrusc que hauria sortit de la terra mentre era llaurada amb una arada.[9][10]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Tagetes:[1]
- Adenopappus Benth.
- Diglossus Cass.
- Enalcida Cass.
- Solenotheca Nutt.
- Vilobia Strother
Espècies
[modifica]Dins del gènere Tagetes es reconeixen les 50 espècies següents:[1]
- Tagetes apetala Posada-Ar.
- Tagetes arenicola Panero & Villaseñor
- Tagetes argentina Cabrera
- Tagetes biflora Cabrera
- Tagetes campanulata Griseb.
- Tagetes coronopifolia Willd.
- Tagetes daucoides Schrad.
- Tagetes dianthiflora Kunth
- Tagetes dombeyi Schiavinato, D.G.Gut. & Adr.Bartoli
- Tagetes elliptica Sm.
- Tagetes epapposa B.L.Turner
- Tagetes erecta L.
- Tagetes filifolia Lag.
- Tagetes foetidissima DC.
- Tagetes gracilis DC.
- Tagetes hartwegii Greenm.
- Tagetes iltisiana H.Rob.
- Tagetes imbricata Schiavinato & Adr.Bartoli
- Tagetes lacera Brandegee
- Tagetes laxa Cabrera
- Tagetes lemmonii A.Gray
- Tagetes linifolia Seaton
- Tagetes lucida Cav.
- Tagetes lunulata Ortega
- Tagetes mandonii Sch.Bip. ex Klatt
- Tagetes micrantha Cav.
- Tagetes minuta L.
- Tagetes mirandae Schiavinato & Adr.Bartoli
- Tagetes moorei H.Rob.
- Tagetes mulleri S.F.Blake
- Tagetes multiflora Kunth
- Tagetes nelsonii Greenm.
- Tagetes oaxacana B.L.Turner
- Tagetes ostenii Hicken
- Tagetes palmeri A.Gray
- Tagetes parryi A.Gray
- Tagetes pauciloba DC.
- Tagetes perezii Cabrera
- Tagetes persicifolia (Benth.) B.L.Turner
- Tagetes praetermissa (Strother) H.Rob.
- Tagetes pringlei S.Watson
- Tagetes riojana M.Ferraro
- Tagetes rupestris Cabrera
- Tagetes sororia Standl. & Steyerm.
- Tagetes stenophylla B.L.Rob.
- Tagetes subulata Cerv.
- Tagetes tenuifolia Cav.
- Tagetes terniflora Kunth
- Tagetes verticillata Lag. & Rodr.
- Tagetes zypaquirensis Bonpl.
Usos
[modifica]Algunes espècies s'utilitzen arreu del món com a plantes ornamentals d'interior o exterior en funció del lloc, són poc exigents i fan moltes flors. Les varietats cultivars es basen sobre tot en tres espècies principals, Tagetes patula, Tagetes erecta i Tagetes tenuifolia.[11]
També s'utilitzen a l'alimentació humana com a colorant, al te i com a succedani de l'estragó. Tanmateix pot ser perjudicial si s'ingereix una gran quantitat.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tagetes» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ «Tagetes erecta». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 octubre 2022].
- ↑ «Tagetes patula». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 octubre 2022].
- ↑ Bean, 2015, p. 486.
- ↑ Schaefer i Anderberg, Baldwin, Bayer et alii, 2007, p. 194.
- ↑ Tutin et alii, 1976, p. 144.
- ↑ «Tagetes L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 887.
- ↑ Page, 2002, p. 190.
- ↑ «Tages» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ «Marigolds» (en anglès). University of Minnesota, 2022. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ «Tagetes» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 24 desembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Bean, A. R.. «TAGETES». A: Annette J.G. Wilson. Flora of Australia (en anglès). vol. 37. Melbourne: ABR S/CSIRO Publishing, 2015, p. 48-73. ISBN 978-1-4863-0416-5.
- Anderberg, P.O.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J.; Jeffrey, C.; Dillon, M.O.; Eldenäs, P.; Funk, V.; Garcia-Jacas, N.; Hind, D.J.N.; Karis; Lack, H.W.; Nesom, G.; Nordenstam, B.; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1.
- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Page, Martin. Name that plant : an illustrated guide to plant and botanical Latin names (en anglès). Reimpressió de la 1a. Edició. Worth Press Ltd, 2002. ISBN 1 903025 10 9.
Enllaços externs
[modifica]- Marigold Commercial Greenhouse Production Arxivat 2015-10-08 a Wayback Machine.
- Use of marigolds in Asian culture Arxivat 2007-02-12 a Wayback Machine.