Vila-roger (Oristà)
Vila-roger | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Masia | ||||||
Construcció | S. XVII-XVIII | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Oristà (Lluçanès) | ||||||
Localització | Ctra. B-433, km 4 a 1.000 m | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 23244 | ||||||
|
Vila-roger és un conjunt d'Oristà (Lluçanès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Conjunt format peu un mas i una capella unida a un dels seus costats.[1]
El mas és una construcció rectangular orientada a migdia, de planta baixa i dos pisos, coberta amb una teulada a doble vessant. A la façana principal hi trobem un rellotge de sol molt ben conservat i un portal adovellat amb pedres de grans dimensions. Al seu davant s'estén la lliça i l'era.[1]
A l'interior de lacasa es conserva un antic celler.[1]
A prop seu hi ha d'altres construccions destinades a usos agrícoles, com la masoveria.[1]
Capella de Sant Antoni de Pàdua[1]
Construcció de base rectangular, d'una nau sense absis, actualment enllaçada amb la casa per una construcció moderna intermèdia que funciona com a pàrquing.[1]
Bastida amb pedres irregulars i morter, conté carreus ben tallats a cada una de les cantonades, a l'arc rebaixat de la porta i a l'ull de bou que centra la façana. A la part exterior del mur esquerra de la nau hi ha les restes d'una porta que, segons els propietaris, havia de servir per a entrar a una sagristia que mai es construí. A la façana, al costat de la finestra circular, hi ha restes de guix que demostren que la capella ha estat repicada. L'interior és enguixat.[1]
La dovella central de l'arc d'entrada porta la data de 1785.[1]
Història
[modifica]Existeix un fons de pergamins des del 1200.[1]
En el fogatge fet a Oristà el 1553 apareix el nom de Bernat Vilaroger.[1]
A la segona meitat del segle xix consta en la llista de masos pertanyents a la parròquia de Sant Andreu d'Oristà.[1]