Vila-roja (Costoja)

Vila-roja
	Vista general de Vila-roja
Tipus	vilatge
Localització
	42° 21′ 29″ N, 2° 36′ 39″ E / 42.3581°N,2.6108°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Geografia
Altitud	196 m
Limita amb	Sant Llorenç de Cerdans
Dades històriques
Dissolució	1794
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu

Vila-roja (Villeroge en francès) és un llogaret de la comuna nord-catalana de Costoja (Vallespir). Està situat a 850 m d'altitud, a l'oest del terme municipal, al vessant nord del coll de Vila-roja que uneix la vall de Sant Llorenç de Cerdans amb la vall empordanesa de la Muga. Fa la festa major per Sant Miquel^[1] i la celebra el darrer diumenge de setembre amb una missa, una ballada de sardanes i alguna altra activitat folklòrica.

Geografia

	Sant Llorenç de Cerdans
Serralonga		Costoja
	Albanyà (Alt Empordà)

Toponímia

936 : Villa Rubia (mas o granja roig).^[2]

El nom oficial francès del poble és Villeroge.

Història

Vila roja, Villa rubia o Vila Rubio, és esmentat per primera vegada al 936^[3] en una relació de propietats del senyor de Cabrenç. Posteriorment, consta que el 7 de febrer del 1368 Guillem Galceran de Rocabertí, senyor de Cabrenç, vengué Vila-roja, els seus terrenys i el dret a fer-hi justícia, a Pere Domènech, negociant de Prats de Molló. L'antic municipi independent^[4] va ser incorporat a Costoja entre 1790 i 1794, en els processos de concentració municipal de resultes de la Revolució Francesa.

Demografia

Població : f = focs, h = habitants^[5]

Evolució demogràfica
1720	1730	1767	1774	1789	1790	1794
8 f	12 f	60 h	30 f	27 f	171 h	4 f

Sant Miquel de Vila-roja

La primitiva església romànica de Sant Miquel, esmentada al segle xiv, va ser notablement transformada el 1686 quan se li afegí una nau secundària al sud i un porxo a l'entrada. De l'església primitiva en romangué una finestra doble orientada al nord; menys sort va tenir la de l'absis (aquest, semicircular i amb volta de quart d'esfera), que va desaparèixer. El rellotge de sol de la façana veïna de la capella duu la inscripció Pede poena claudo ("el càstig al peu coix"), d'Horaci, que sembla^[3] al·ludir a les dites catalanes Déu és gran, paga sens mai dir quan o Déu té un bastó que pega i no fa remor.

Bibliografia

Becat, Joan. «51 - Custoja». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpinyà: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972.
Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Costoja». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Sagnes (dir.), Jean. Le pays catalan, t. 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, p. 579 - 1133. ISBN 2904610014.

Notes i referències

↑ «Coustouges-Costoja : Les festes tradicionals». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 24 octubre 2013].
↑ Jean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, 579-1133 p. (ISBN 2904610014)
↑ ^3,0 ^3,1 «Coustouges-Costoja : Villeroge-Vila Roja». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 24 octubre 2013].
↑ Que no hauria estat mai gaire habitat: no surt esmentat al fogatge de 1515 (Josep Iglésies, a cura de Gaspar Feliu El fogatge de 1515, article a Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 9 (1998) [1]) i tota la comarca devia ser força despoblada, atès que de Costoja només s'hi indica una població de tres "focs", o famílies.
↑ Dades demogràfiques segons Pélissier (Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2222038219. 378 p.)
Després de la Revolució Francesa, les dades de Vila-roja ja surten conjuntes amb les del poble que l'havia absorbit, Costoja.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vila-roja

Fitxa Cassini (francès)
Descripció, història i fotografies (francès)
[2]Plànols de Sant Miquel

[1] «Coustouges-Costoja : Les festes tradicionals». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 24 octubre 2013].

[2] Jean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, 579-1133 p. (ISBN 2904610014)

[costouges3-3] 3,0 ^3,1 «Coustouges-Costoja : Villeroge-Vila Roja». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 24 octubre 2013].

[4] Que no hauria estat mai gaire habitat: no surt esmentat al fogatge de 1515 (Josep Iglésies, a cura de Gaspar Feliu El fogatge de 1515, article a Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 9 (1998) [1]) i tota la comarca devia ser força despoblada, atès que de Costoja només s'hi indica una població de tres "focs", o famílies.

[5] Dades demogràfiques segons Pélissier (Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2222038219. 378 p.)
Després de la Revolució Francesa, les dades de Vila-roja ja surten conjuntes amb les del poble que l'havia absorbit, Costoja.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]