Albanyà

Albanyà
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 18′ 18″ N, 2° 43′ 12″ E / 42.30496°N,2.720057°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Albanyà
Població humana
Població	171 (2023) (1,81 hab./km²)
Llars	28 (1553)
Gentilici	Albanyenc, albanyenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	94,4 km²
Banyat per	Muga i Manol
Altitud	239 m
Limita amb	Beuda ; Sant Llorenç de la Muga ; la Menera ; Serrallonga ; Maçanet de Cabrenys ; Montagut i Oix ; Sales de Llierca ; Cabanelles ; Costoja
Organització política
• Alcalde	Joan Fàbregas Jordà (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17733
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17003
Codi IDESCAT	170031
Parc internacional de cel estrellat
Data	2017
Lloc web	albanya.cat

Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i està inclòs al PEIN de l'Alta Garrotxa.

Història

La zona és habitada des de temps prehistòrics. Ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi.

En el primer mil·lenni de la nostra era hi varen arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada -amb el nom d'Albanianum- el 844, en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l'abat Dòmnul, que hi va fundar el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d'Albanyà, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d'Arles (Vallespir).

Formació del municipi

L'any 1969 el municipi d'Albanyà va incorporar el municipì de Bassegoda, que tenia capital a Lliurona. Això va comportar el canvi de comarca del vell municipi, de la Garrotxa a l'Alt Empordà.^[1]^[2]

Albanyà ja havia incorporat el 1846 els termes de Carbonills i Els Horts. Per la seva part, Bassegoda havia incorporat el 1846 els termes de Corsavell, Lliurona, Pincaró, Ribelles i Sous.^[3]^[4]

La línia que delimita la separació amb Costoja no segueix la carena, sinó que baixa a la Muga: es tracta d'un fet reconegut al Tractat dels Pirineus, causat pel fet que el poble de Costoja és a dalt de la carena, i a canvi de la superfície que envolta l'Ermita de les Salines, ubicada al nord de la divisòria d'aigües, dins del municipi de Maçanet de Cabrenys.^[5]

Geografia

Llista de topònims d'Albanyà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Economia

Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de roures, d'alzines, de pins i les boixedes van ser activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de carbó vegetal en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparèixer el gas butà a mitjans del segle xx. En aquest moment va començar un important descens de la població, i el consegüent abandonament de masies i veïnats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, bé perquè s'hi instal·len neorurals, bé com a segones residències. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caça o els bolets mantenen indústries del sector de l'hostaleria, com ara restaurants (Cal Tet...), comerços (Cal Music...), i un càmping. També es manté l'explotació del bosc, per vendre'n la llenya. Hi ha alguna activitat agrícola, però la majoria de la gent treballa a Figueres o en altres llocs de la comarca.

Demografia

Entitat de població	Habitants (2023)
Albanyà	100
Lliurona	50
Molí de Baix	11
Bassegoda	9
Molí de Dalt	7
Carbonills	5
Ribelles	0
Sous	0
Corsavell	0
Pincaró	0
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
17	13	28	298	594	1.059	935	921	769	795

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
753	705	528	442	334	187	121	108	113	113

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
123	131	128	110	135	137	143	149	153	155

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
147	139	155	180	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Portal d'Albanyà, porta antiga de la muralla de la població del segle xii, declarat Bé cultural d'interès nacional (BCIN).
Torre de Corsavell, entre el puig de la Plana i la solana de can Nou, declarada BCIN.
Mas Sobirà, ruïnes de l'antiga masia fortificada a la vall de Ribelles, declarat BCIN.
Cista de la Creu de Principi, monument megalític.
Sant Vicenç de Principi, església romànica en ruïnes del segle ix.
Sant Pere d'Albanyà, església parroquial d'estil romànic del segle x. Correspon a l'antic monestir benedictí del segle ix, fundat pel monjo Dòmul l'any 844.
Sant Miquel de Bassegoda, senzilla i elegant església romànica del segle xii, restaurada recentment. És d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, façana orientada al migdia amb campanar d'espadanya.
Sant Martí de Corsavell.
Sant Joan de Baussols, segle xiv. Abandonada des del 1910, per la caiguda d'uns llamps.
Sant Feliu de Carbonills, segle xiv. Cal destacar de l'interior de l'església el terra enllosat, l'ara, el tenant de l'altar, la pica baptismal i les restes de pintures romàniques. D'aquí prové la làpida esculpida del segle xiii que hi ha a Sant Pere d'Albanyà.
Sant Cristòfol dels Horts. Documentada l'any 990.
Sant Corneli de la Muga o de Ribelles. La nau es troba en ruïnes i l'absis, sencer.
Sant Bartomeu de Pincaró, segle XII
Sant Andreu de Lliurona o Llorona, segle XII
Santuari de la Mare de Déu del Mont. Remodelat el 2002, ofereix servei d'hostatgeria.
Santuari de la Mare de Déu del Fau, Mare de Déu de les Formigues o de les Alades, segle xv. Conserva el retaule neoclàssic.
Monestir de Sant Llorenç del Mont (o de Sous), segle xi. És al pla de Sous, en el faldar de la muntanya del Mont.
Reserva natural de La Muga-Albanyà neix dins el terme municipal d'Albanyà
Rutes BTT G-05 Salines-Bassegoda
Museu Albert Molins.^[6]

Entitats culturals i associatives

Colla Gegantera d'Albanyà. Compten amb quatre gegants (2 nous: Bassegoda i Muga, 2 vells: sense nom) i un capgròs (Tisa).
Agrupació de Defensa Forestal (ADF)
Àrea de caça Bassegoda - Riu Muga
Comissió de Festes d'Albanyà

Referències

↑ Albet, Abel. «La pervivéncia deis municipis i la divlsló comarcal». Revista de Girona p. 11, 01-06-2000. [Consulta: 4 novembre 2023].
↑ Carreres, Joan; Vilar, Josep. Albanyà i Bassegoda (en català). Diputació de Girona, 2018. ISBN 978-84-15808-65-7.
↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ Capdevila Subirana, Joan. La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659-1868) (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2012-01-27.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1.

Vegeu també

Puig de Bassegoda

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albanyà

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Albanyà

[1] Albet, Abel. «La pervivéncia deis municipis i la divlsló comarcal». Revista de Girona p. 11, 01-06-2000. [Consulta: 4 novembre 2023].

[2] Carreres, Joan; Vilar, Josep. Albanyà i Bassegoda (en català). Diputació de Girona, 2018. ISBN 978-84-15808-65-7.

[3] Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.

[4] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[5] Capdevila Subirana, Joan. La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659-1868) (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2012-01-27.

[6] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)