Vés al contingut

Vincent Lannoo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVincent Lannoo
Biografia
Naixement1970 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut des Arts de Diffusion Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0486994 Allocine: 27344 Allmovie: p305999 TMDB.org: 544593 Modifica el valor a Wikidata

Vincent Lannoo (Brussel·les, 1970) és un director de cinema i escriptor belga.

Carrera[modifica]

Després de desenvolupar un interès pel cinema, Lannoo es va matricular a l'Institut des Arts de Diffusion a Brussel·les i es va graduar allà el 1995. El seu primer curtmetratge, I Love the Movies (1998) , es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Brussel·les (BRFF) de 1999, on va guanyar tant l'Estrella de Cristal al Millor Curtmetratge Europeu com l'Iris d'Or per Lannoo.[1]

Lannoo va debutar en el llargmetratge l'any 2001 amb Strass, una pel·lícula experimental en la qual es barregen elements de realitat i ficció en una escola de teatre. Strass és la vintena pel·lícula del moviment cinematogràfic Dogma 95 i el seu títol és una referència al professor d'actuació estatunidenc Lee Strasberg.[2] Es va estrenar a la Festival Internacional de Cinema Francòfon de Namur de 2001, on va competir pel Bayard d'Or a la millor pel·lícula i va guanyar el millor primer guió.[3]

La seva pel·lícula Au nom du fils és protagonitzada per Astrid Whettnall com a presentadora de ràdio catòlica que s'oposa a la hipocresia de l'Església catòlica després del suïcidi del seu fill. Després de l'estrena, la pel·lícula va rebre l'aclamació general de la crítica, tot i que les seves referències religioses i la seva representació de la violència van provocar controvèrsia.[4] Als 4ts Premis Magritte , Au nom du fils va rebre set nominacions, incloent el de Millor Pel·lícula i Millor Director per Lannoo.[5]També va rebre el Méliès d'Or, atorgat per la Méliès International Festivals Federation a la millor obra de ficció especulativa d'Europa.[6]

Filmografia[modifica]

Curtmetratges[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Telefilms[modifica]

Sèries[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Vincent Lannoo» (en french). AllCiné. [Consulta: 2 febrer 2021].
  2. Tobey, Matthew. «Strass (2001)». AllMovie. [Consulta: 2 febrer 2021].
  3. Verhaeghe, Marceau. «Vincent Lannoo à propos de Strass» (en french). Cinergie, 01-09-2002. [Consulta: 2 febrer 2021].
  4. «Autour de 'Au nom du fils' et de son tournage» (en french). AlloCiné. [Consulta: 30 gener 2021].
  5. Engelen, Aurore. «Ernest and Célestine triumphs at the Magritte Awards». Cineuropa, 03-02-2014. [Consulta: 3 febrer 2014].
  6. «Au nom du fils de Vincent Lannoo remporte le Méliès d'Or» (en french). Cinevox, 11-10-2013. [Consulta: 30 gener 2021].
  7. Lucie Reeb. «Après Sam, Natacha Lindinger sera la star du thriller Entre ses mains pour TF1». allocine.fr.