Vint anys després (pel·lícula)
Vingt ans après | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Henri Diamant-Berger |
Protagonistes | |
Producció | Henri Diamant-Berger |
Dissenyador de producció | Robert Mallet-Stevens |
Guió | Henri Diamant-Berger |
Productora | Pathé |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 22 desembre 1922 |
Idioma original | francès cap valor |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | Vint anys després |
Gènere | cinema de capa i espasa, cinema mut i pel·lícula basada en una novel·la |
Vint anys després[a] (francès: Vingt ans après) és una pel·lícula francesa de deu episodis, dirigida per Henri Diamant-Berger, estrenada el 1922.[1][2]
Aquesta és la seqüela (adaptada de la novel·la del mateix títol, Vint anys després, d'Alexandre Dumas), d' Els tres mosqueters del qual Diamant-Berger va rodar una versió filmada l'any anterior, el 1921. Per interpretar el personatge principal (d'Artagnan), Jean Yonnel substitueix a Aimé Simon-Girard, i Marguerite Moreno succeeix Jeanne Desclos en el paper d'Anna d'Àustria. Henri Rollan (Athos), Charles Martinelli (Porthos), Pierre de Guingand (Aramis) i Armand Bernard (Planchet) troben els personatges que van interpretar als tres Mosqueters.[3]
Llista d'episodis
[modifica]- Le Fantôme de Richelieu
- Le donjon de Vincennes
- La Bataille de Lens
- Le Fils de Milady
- La Guerre des rues
- Dans les camps opposés
- Au pied de l'échafaud
- La Felouque l'Éclair
- La Bataille de Charenton
- L'Aventure du Cardinal Mazarin
Argument
[modifica]Han passat vint anys del final dels Tres mosqueters. Per protegir el jove rei Lluís XIV de França, la seva mare, Anna d'Àustria i el cardenal Mazarin, amenaçats per la Fronde, d'Artagnan -l'únic dels quatre que va romandre mosqueter- ha de trobar els seus antics companys. Troba successivament Aramis (que s'ha convertit en abat però que s'ha mantingut mosqueter de cor), Porthos (un ric senyor de la província) i Athos (gentilhome camperol), però només Porthos accepta tornar al servei. Els quatre antics companys s'oposaran en diverses ocasions, havent triat Athos i Aramis el campament dels prínceps rebels. Així es troben cara a cara després de la fugida del donjon de Vincennes d'un líder del partit dels prínceps, el duc de Beaufort que, escortat per Athos i Aramis, és perseguit (per ordre de Mazarin) per d'Artagnan i Porthos.
Aleshores, els quatre herois es troben a Anglaterra, on també s'enfronten dos camps: els partidaris del rei Carles I, que compta amb el suport d'uns quants fidels, com ara Athos i Aramis, i els de Cromwell, a qui Mazarin (el seu nou aliat) va enviar d'Artagnan i Porthos (l'enviat de Cromwell a Mazarin era Mordaunt, que no és altre que el fill de Milady). Carles I és capturat pels partidaris de Cromwell; Athos i Aramis es troben "presoners" de d'Artagnan i Porthos, i aconsegueixen escapar de Mordaunt, que ha jurat la mort dels quatre assassins francesos de la seva mare. Tots quatre planegen la fuga del rei, però fracassen i Carles I és decapitat. Aconsegueixen embarcar-se per tornar a França, i frustrar l'intent de Mordaunt de matar-los fent volar el vaixell a mar obert; Mordaunt és mort.
De tornada a França, d'Artagnan i Porthos són arrestats (no han complert la missió encomanada per Mazarin), després alliberats pels seus amics. Alhora el cardenal és capturat i ha de concedir concessions als quatre companys i als frondistes.
Repartiment
[modifica]- Jean Yonnel : d'Artagnan
- Henri Rollan : Athos
- Charles Martinelli : Porthos
- Pierre de Guingand : Aramis
- Marguerite Moreno : Anna d'Àustria
- Jean Périer : cardenal Mazarin
- Pierrette Madd : Raoul, vescomte de Bragelonne
- Armand Bernard : Planchet
- Marcel Vallée : Mousqueton
- Jane Pierly : Henriette de France
- Béatrice Bretty : la belle hôtelière
- Louis Pré Fils : Grimaud
- Denise Legeay : Mme de Longueville
- Simone Vaudry : Henriette d’Angleterre
- Édouard de Max : Gondi
- Georgette Sorelle : la duchesse de Chevreuse
- Maxime Desjardins : Carles I d'Anglaterra
- Jean Daragon : Beaufort
- Albert Préjean : Louvières
- Harry Krimer : Mordaunt
- Henri Janvier : Condé
- Jacques Arnna : Rochefort
- Raymond Aimos
- Marthe Vinot
- Lucienne Parizet
Galeria
[modifica]-
Raoul de Bragelonne
(Pierrette Madd). -
La belle hôtelière
(Béatrice Bretty).
-
Planchet
(Armand Bernard). -
Grimaud
(Louis Pré fill). -
Mousqueton
(Marcel Vallée). -
Bazin
(Antoine Stacquet).
-
El duc de Beaufort
(Jean Daragon).
Notes
[modifica]- ↑ Viquipèdia:Traducció de noms#Cultura > Obres de teatre i pel·lícules: «Les pel·lícules basades en un llibre que ha estat traduït al català, però la pel·lícula encara no, es pot utilitzar el títol del llibre».
Referències
[modifica]- ↑ Vingt ans après Arxivat 2023-06-30 a Wayback Machine. a cinememorial.com
- ↑ Vingt ans après a Cinema Ressources
- ↑ Vingt ans après a la Cinemateca de Bretanya