Viola de roda
 | |
| Tipus | necked bowl lutes (en)  i friction instrument (en)  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.321-72 |
| Originari de | França |
La viola de roda o samfoina és un instrument de corda fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la qual gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s'acciona amb la mà dreta.[1] Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central. També consta d'altres dos tipus de cordes: els bordons (cordes més gruixudes encarregades de les notes pedals greus) i les trompetes (conjunt de cordes que descansen sobre un pont que està solt, i que en girar fort la roda, produeix un brunzit que s'aprofita per marcar ritmes). Tots tres grups de cordes són fregats alhora per la roda i la llargària de les cordes melòdiques és modificada per l'acció d'un teclat.
Aquest instrument, que en l'actualitat gaudeix d'un nou renaixement, va aparèixer a l'Occident europeu cap al segle ix amb el nom d'organistrum —instrument que per la seva grandària havia de ser tocat entre dos músics, un per a la roda i l'altre per al teclat—. A poc a poc les dimensions en van minvar i es va fixar el nom de sinfonia (del qual deriven altres denominacions com ara xifonia, zanfona…). Tot i que a l'edat mitjana la viola de roda era utilitzada per a la interpretació de música culta, a partir del segle xvi es va deixar en mans de joglars i captaires (per això a Galícia popularment se la coneixia com a viola de cego atès que aquests captaires professionalitzats la utilitzaven per mendicar). Va esdevenir un instrument privilegiat de la música popular que era mirat amb menyspreu pel món de la música culta. A França la viola de roda va conèixer un renaixement aristocràtic i època d'or com a instrument de música culta al segle xviii, quan participava en els «concerts espirituals» a la cort de Lluís XIV acompanyada per l'orquestra. El fet que la noblesa gal·la l'adoptés com a instrument de moda quan el músic i luthier Charles Baton va tenir la pensada de construir-la amb la caixa ovalada, tal com els llaüts, va provocar que compositors de l'època com Chédeville, Hotteterre, Corrette o Boismortier li escrivissin no només peces rústiques sinó també difícils sonates que podien ésser acompanyades pel clavicèmbal, la flauta o el violí.
L'expansió de la viola de roda i el seu so de corcó han fet el seu curs al llarg del temps i actualment trobem aquest instrument en músiques tradicionals a Alemanya (Drehleier), Anglaterra (hurdy-gurdy), Belarús (lira), Bohèmia i Moràvia (ninera), Galícia (zanfona), Hongria (forgolant), Itàlia (ghironda), nord de França (vielle à roue), Occitània (vièla o sonsaina), Portugal (sanfona) i Ucraïna (relia).
-
Viola de roda moderna. -
Organistrum representat al Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostel·la. -
Home tocant una viola de roda moderna a Tula, el 2009.
En l'actualitat
[modifica]- Hi ha pocs instruments musicals conservats d'èpoques anteriors al 1500. El Museu de la Música de Barcelona té una còpia construïda el 2006 a partir d'una imatge del reliquiari de Martí l'Humà, on hi ha un àngel tocant una viola de roda.[2]
- Aquest és l'instrument que toca en Manuel (Spencer Tracy) en la cançó Manuel's love song» al film Captains Courageous de 1937.[3]
- Anna Murphy, del grup de cèltic metal Eluveitie hi toca la viola de roda des de l'any 2006.
Referències
[modifica]- ↑ «Viola de roda». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Viola de roda». Museu de la Música de Barcelona, 2006.
- ↑ «Manuel's Love Song from Captains Courageous» (vídeo).
Mostra del so d'una viola de roda (?·pàg.)