Viquipèdia:Biologia/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Biologia
[modifica]_EM.jpg)
Un virus (de verí en llatí) és una xicoteta partícula que pot infectar altres organismes. Els virus són paràsits intracel·lulars. Sols poden reproduir-se invadint i formant part d'altres cèl·lules, ja que no disposen de les eines necessàries per la seua auto-reproducció. El terme virus, normalment, es refereix a aquelles partícules que infecten eucariotes (organismes pluricel·lulars i molts organismes unicel·lulars), mentre que el terme bacteriòfag o fag, s'utilitza per descriure aquelles partícules capaces d'infectar procariotes (bacteris i altres organismes semblants). Típicament, els virus duen una xicoteta quantitat d'àcids nucleics (ADN o ARN) envoltats per alguna forma de protecció, que pot ser proteica o de proteïnes i lípids.
{{Gener_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
Sir Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia 1881 -Londres 1955). Bacteriòleg. Va estudiar medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es va graduar l'any 1908. Fleming va descobrir el lisozim, un enzim antibacterià present en les secrecions mucoses. També va descobrir la penicil·lina l'any 1928, quan va observar que el creixement d'uns bacteris del gènere Staphylococcus era inhibit per una floridura Penicillium que havia contaminat accidentalment la placa de cultiu. Fleming va anomenar penicil·lina la substància antibacteriana produïda per la floridura Penicillium.
{{Febrer_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
L'ecologia és una ciència que estudia les interrelacions entre els éssers vius i el seu entorn, tant amb altres éssers vius, com amb els aspectes físics (clima, orografia, etc) a més de dependre dels factors socials i econòmics. És una branca de la biologia.
L'ecosistema és el conjunt de sers vius (comunitat ecològica o biocenosi), el medi físic on viuen (biòtop) i les relacions que s'estableixen entre ells.
{{Març_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
L'Àcid DesoxiriboNucleic (més conegut per la sigla ADN, o DNA en anglès) constitueix el material genètic dels organismes (juntament amb l'altre Àcid nucleic, l'ARN). És el component químic primari dels cromosomes i el material del qual estan formats els gens.
En els bacteris i altres organismes unicel·lulars, l'ADN està distribuït per la cèl·lula. En els eukaryotes, la majoria de l'ADN és dins del nucli cel·lular, però també n'hi ha certa quantitat en els mitocondris i els cloroplasts, que els permet la replicació autònoma. En els Eubacteria i archaea, en canvi, es troba dispers a la zona del nuclèol. Va ésser identificat inicialment el 1868 per Friedrich Mischer, biòleg suís, en els nuclis de les cèl·lules del pus obtingut de les venes quirúrgiques llençades i en l'esperma de salmó. Va anomenar a aquesta substància nucleïna, encara que no va ser reconeguda fins al 1943 mitjançant l'experiment realitzat per Oswald Avery.
{{Abril_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
S'entén per medi ambient l'entorn o suma total d'allò que ens envolta i que afecta i condiciona especialment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt. Comprèn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat, que influeixen en la vida de l'home i en les generacions venidores. És a dir, no es tracta només de l'espai en què es desenvolupa la vida sinó que també comprèn éssers vius, objectes, aigua, sòl, aire i les relacions entre ells, així com elements tan intangibles com la cultura. Aquesta accepció és menys habitual, però de gran transcendència, ja que els materials reaccionen d'una manera o d'una altra, segons el medi en que es puguin trobar.
{{Maig_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
Els magnoliòpsids (Magnoliopsida) o dicotiledònies són una classe de plantes que pertany a la divisió dels magnoliofitins (Magnoliophyta o Angiospermae).
Agrupa unes 170.000 espècies de gran importància, tant en el medi ambient com econòmica i s'han adaptat a pràcticament tots els ambients de la terra mostrant una enorme diversitat quant a la seva morfologia, mida i hàbit.
Des del punt de vista sistemàtic, avui dia hi ha dues classificacions taxonòmiques que predominen: el clàssic sistema de Cronquist que encara s'utilitza amb freqüència, i el més recent de l'APG II (Angiosperm Phylogeny Group) que tot just s'està edificant.
{{Juny_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
La membrana plasmàtica és l'embolcall que envolta a la cèl·lula però no l'aïlla del medi sinó que fa que l'interior cel·lular pugui relacionar-se amb altres cèl·lules. La seva espessor és d'uns 75Å pel que solament pot ser vista a través d'un microscopi electrònic.
La membrana està formada per lípids, proteïnes i glúcids, sent els lípids la base estructural per la seva condició de molècules amfipàtiques (formaran bicapes) i insolubles en aigua. A més, la composició dels lípids afecta a la fluïdesa, tenint en compte que quants més dobles enllaços existeixin (insaturacions a les cues dels fosfolípids), la fluïdesa serà major. Altres lípids com el colesterol també regulen la fluïdesa. Existeix una certa asimetria de membrana, ja que no són iguals la cara citoplasmàtica i la cara externa.
{{Juliol_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
L'Escherichia coli (habitualment abreujada com a E. coli) és una de les principals espècies de bacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-ih ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments. La seva presència en l'aigua subterrània és un indicador comú de la contaminació fecal ("Entèric" és un adjectiu que descriu els organismes que viuen en els intestins. "Fecal" és l'adjectiu per als organismes que viuen en la femta, de manera que amb freqüència s'empra coma sinònim d'"entèric.") El nom prové del seu descobridor, Theodor Escherich. Pertany a la família dels Enterobacteriaceae, i és emprada com a organisme model per als bacteris en general.
{{Agost_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
El mitocondri és un orgànul eucariota que subministra la major part de l'energia necessària per a l'activitat de les cel·lules animals. Els mitocondris, per tant, actuen com a centrals energètiques de la cèl·lula i sintetitzen ATP a expenses dels carburants metabòlics (glucosa, àcids grassos i aminoàcids). Els mitocondris presenten una membrana exterior permeable a ions, metabolits i molts polipèptids. Això és degut a què conté proteïnes que formen porus anomenats porines o VDAC (canal aniònic dependent de voltatge), que permeten el pas de molècules de fins a 10 kD i de diàmetres de 20 Å.
{{Setembre_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
La flor (o.; del ll. flos, floris, íd.) és l'estructura reproductiva de les plantes amb flors (Divisió Magnoliophyta). Hi ha inserits els órgans de reproducció (estams, pistils) amb altres de funció protectora (pètals i sèpals). A la flor es produeixen les llavors, que donaran lloc a la generació següent de la planta.
Una flor és un brot o branca de creixement limitat que porta al seu àpex un nombre variable de fulles modificades anomenades antofil·les. L'eix d'aquest brot és generalment molt curt, amb entrenusos molt propers, de manera que sembla que les antofil·les s'insereixen al mateix nivell.
{{Octubre_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck (1 d'agost de 1744 - 18 de desembre de 1829) va ser un naturalista francès i un dels primers en pioners en defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals basades en l'herència dels caràcters adquirits. Aquesta argumentació, actualment desacreditada, rep el nom de lamarckisme. També se li atribueix l'encunyament del terme biologia. La publicació de la seva obra principal, Filosofia zoològica, el 1809 coincideix amb el naixement de Charles Darwin, precursor d'una teoria evolucionista que vindria a superar el lamarckisme: el darwinisme.
{{Novembre_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
Un animal o metazou (Animalia o Metazoa) és un ésser viu que comunament es diferencia perquè està dotat de sensibilitat i moviment voluntari (per oposició a planta o als fongs). Més formalment, un animal (i el regne animàlia) és un ésser orgànic eucariota pluricel·lular i heteròtrof estretament emparentat amb els fongs i les plantes, pertanyents al regne denominat animalia. L'única manera de classificar-los amb seguretat en aquest grup és mitjançant l'anàlisi genètica ja que és un grup amb característiques molt variades.
Encara que no és en absolut un característica que agrupe tots els animals crida l'atenció el fet que siga el tipus de ser viu que ha desenvolupat millor el moviment i desplaçament corporal.
{{Desembre_article_de_Biologia}} - discussió - modifica - historial
Articles de moment no inclosos
[modifica]Hi ha molts més articles que podrien ser inclosos. Si s'arribara al número de 40 llavors es podrien canviar les plantilles perquè mutaren cada setmana (amb la variable {{CURRENTWEEK}}. De moment, però es llisten ací fins que s'arribe a aquest nombre.
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs