Vés al contingut

Viquipèdia:II Nit de la Llengua al Món Digital

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Viquimarató nit digital és una activitat organitzada anualment per Amical Wikimedia i la Direcció General de Política Lingüística, DGPL, de la Generalitat de Catalunya, on diversos voluntaris realitzaran una Viquimarató amb l'objectiu d'ampliar amb referències fiables els articles sobre la llengua catalana a la Viquipèdia. Al mateix temps, la Viquimarató servirà d'introducció a la Viquipèdia per aquells assistents que encara no estiguin avesats amb el seu funcionament.

Quan
18h divendres 3 d'octubre de 2014
On
  • Barcelona: Centre de documentació de la DGPL, Barcelona (Portal de Santa Madrona 6-8)
  • Girona: Seu del Departament de Cultura, Casa Solterra, carrer Ciutadans, 18
  • Tarragona: Port de Tarragona, Refugi 1 del Moll de Costa, Tarragona
Organitzadors
Amical Wikimedia i Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Coordinadors
Kippelboy
Jey
KRLS
Twitter
@AmicalWikimedia (compte d'Amical)
#nitllenguadigital


El proper dia 3 d'octubre de 2014 Amical Wikimedia i la DGPL organitzen una segona Viquimarató per millorar entrades a la Viquipèdia en català relacionades amb la llengua catalana, amb l'objectiu d'actualitzar-les i millorar-les. Serà l'acte central de la nit digital del català, i aquest any el tema central seran els 300 fets del català, amb motiu de la celebració del tricentenari.

Context

[modifica]

El català és una llengua que actualment té el domini lingüístic dividit entre quatre estats europeus diferents: Espanya, França, Itàlia i Andorra, per la qual cosa l'estatus legal varia significativament en funció del territori al qual fem referència. Des del punt de vista d'oficialitat, el català és l'única llengua oficial a Andorra i, en el marc de l'estat espanyol, és cooficial juntament amb el castellà a Catalunya, el País Valencià –amb la denominació de ‘valencià'– i a les Illes Balears. A la Franja de Ponent, la llengua catalana no gaudeix d'oficialitat ni de cooficialitat, com tampoc no passa a la Catalunya del Nord (Estat francès) ni a la ciutat sarda de l'Alguer (Itàlia).

Diferents institucions i organismes polítics, des dels anys setanta, han treballat perquè el català tingui un marc normatiu i acadèmic. Sota la supervisió del renascut Institut d'Estudis Catalans (IEC), la normativa del català s'ha actualitzat i l'estàndard s'ha enfortit gràcies a les institucions, als mitjans de comunicació i a l'escola, i en fa una llengua posada al dia i apta per a qualsevol ús. Diverses eines de consulta a l'abast de tothom assessoren els que la utilitzen. La fragmentació administrativa i el predomini del castellà, però, entorpeixen el procés.

Què és una Viquimarató?

[modifica]

Una Viquimarató és una activitat on un grup de viquipedistes es troben físicament en un lloc –sovint una biblioteca– per ampliar el màxim possible un article i/o temàtica determinada de l'enciclopèdia. Ja s'han fet viquimaratons per ampliar l'article sobre Xavier Miserachs, Joan Miró, Ángeles Santos Torroella o Modest Cuixart, entre altres. És una bona manera de fer créixer un article d'una manera ràpida i també de socialitzar un viquiprojecte. Els experts proporcionen bibliografia de qualitat, i els viquipedistes només necessiten connexió a Internet, bibliografia, una taula, una cadira i, si pot ser, cafè.

Data

[modifica]

Aquesta viquimarató tindrà lloc el dia 3 d'octubre de 2014 a Barcelona, Tarragona i Girona. Tothom hi és benvingut.

Programa

[modifica]

Aquest és l'horari previst:

Hora Activitat
18:00 Benvinguda i parlaments
18:30 Petit taller introducció edició wiki
19:00 Inici Viquimarató
21:30 Sopar fred
00:00 Fi de la Viquimarató


Articles per millorar

[modifica]
300 fets de llengua

Llista dels 300 fets de llengua catalana:

Pàgina principal: Viquipèdia:Viquimarató nit digital/300 fets

Preguntes més freqüents

[modifica]

M'he de registrar per assistir-hi, o puc venir el dia 3 d'octubre sense avisar?

Us demanem que us hi apunteu amb temps per poder buscar un espai adequat per editar. No és obligatori però és d'agrair.

Necessito ser membre d'Amical o haver editat abans la Viquipèdia?

No, aquest esdeveniment és obert a tothom.

Què passa si tinc gana?

S'oferirà un sopar fred amb productes etiquetats en català.

Què he de portar?

  • Un portàtil o tauleta
  • Ganes

Què he de fer?

Podeu triar entre dos tipus de tasques: revisar ortografia i/o ampliar continguts amb referències a fonts fiables.

Afegiu les vostres preguntes aquí i les contestarem aviat

Inscripcions

[modifica]

Per apuntar-vos a l'esdeveniment (és gratuït), escriviu si us plau un correu electrònic a comunicacio﹫wikimedia.cat tot indicant el vostre nom. Si ja teniu un compte d'usuari a la Viquipèdia, us podeu inscriure vosaltres mateixos al llistat que apareix a continuació:

Participants confirmats a Barcelona

[modifica]
Carrer del Portal de Santa Madrona, 6-8.
La Viquimarató tindrà lloc al Carrer del Portal de Santa Madrona, 6-8.
  1. tonferret
  2. CLpuntCAT (correctora)
  3. Harman Alvarez
  4. Chiccorodeo
  5. barcelona (vindré a mitja marató)
  6. Leptictidium (marxarem just abans de sopar)
  7. Laurita
  8. ISM
  9. Marinamc
  10. bufalilull
  11. Pertothom
  12. Davidpar
  13. tiputini
  14. Volerany
  15. NMFB.NMFB
  16. MartaPiera
  17. Joanabril
  18. Atenea14
  19. KRLS
  20. Mercè Lorente (Hauré de marxar abans de sopar)
  21. Sever Salvador


Participants confirmats a Girona

[modifica]
Casa Solterra al carrer Ciutadans, 18 de Girona
La Viquimarató tindrà lloc al Seu del Departament de Cultura, Casa Solterra, Ciutadans, 18
  1. Esterseguí
  2. Rosa M. Ferrer
  3. Arnaugir
  4. Laura.Girona
  5. Planvi
  6. Laura Querol
  7. Immasureda
  8. (membres de Digitals Girona)
  9. Jplanasmarce
  10. MMM
  11. JordiGran (Malauradament només de 18h a 19.30h)


Participants confirmats a Tarragona

[modifica]
Port de Tarragona
La Viquimarató tindrà lloc al Refugi 1 del Moll de Costa (Port de Tarragona)
  1. --Marcel Banús (disc.) 13:02, 17 jul 2014 (CEST)[respon]
  2. Jordi de Bofarull
  3. Lluis_tgn
  4. Nbrufix
  5. AOC
  6. elcatllar
  7. DS
  8. MartaFR
  9. Jesúsmingo
  10. blauet16
  11. Eilas_beginning
  12. JCC


Participants remots

[modifica]

Si no podeu venir però voleu ajudar des de casa, apunteu-vos aquí:

  1. Anskar
  2. Paucabot
  3. Imma Singla
  4. JDC
  5. kippelboy
  6. Vsuarezp
  7. Banyeres

Bibliografia de referència

[modifica]
NOTA: Bibliografia selectiva consultable al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística
Id tipus Article Descripció segle Ini Fi Font bibliogràfica imatge
1 Lingüístic L'article Inscripció Sikarrano existeix. Dos dels vestigis més antics de topònims de Catalunya són una moneda amb la inscripció Sikarra (segle III aC) i l'estela romana dels Prats de Rei on diu Municipium Sigarrensis (segle I aC). s III aC - I aC -300 -100 http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2013/10/28/sikarra-descoberta-pedres-vistes-i-aviat-no-vistes/ . http://www.1minut.info/espitllera.cat/html2/index.php?option=com_content&view=article&id=94:sikara&catid=36:noticies&Itemid=1 Si. 001-FL
2 Lingüístic Topònim Empúries (29.842 octets) Empúries és un dels pocs noms de lloc catalans d'origen grec i significava 'mercat'. Apareix en nombroses fonts grecollatines (Polibi, Estrabó, Tit Livi, etc.) i en inscripcions en monedes (dracmes) entre els segles III i I aC. s III aC - I aC -300 -100 Moran Ocerinjáuregui, Josep; Rabella i Ribas, Anton. Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa, 2001.
3 Lingüístic L'article Acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell no existeix. L'Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell , escrita en llatí al voltant de l'any 860, recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars. 860 860 860 "Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). // Martí i Castell, Joan. Els orígens de la llengua catalana. Barcelona: UOC; Pòrtic, 2001. (Àgora. Biblioteca Oberta; 11) ISBN 84-7306-650-2. ; BARAUT, Cebrià. Les Actes de consagracions d'esglésies de l'antic bisbat d'Urgell : segles IX-XII.. La Seu d'Urgell : Societat Cultural Urgel•litana, DL 1986. [CHCCCentre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet
" Si. 003-FL
4 Lingüístic L'article Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà no existeix. El document més antic conservat en català segurament és el Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1208-1047). Exemplifica l'avenç del català en l'escriptura, un camp fins aquell moment exclusiu del llatí. 1028 - 1047 1028 1047 Moran Ocerinjáuregui, Josep; Rabella i Ribas, Anton. Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa, 2001.
5 Lingüístic L'article Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell no existeix. El Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (1098-1112) és un text ja escrit completament en català que presenta una gran riquesa de noms propis de persona 1098 - 1112 1098 1112 Moran Ocerinjáuregui, Josep. Jurament de pau i treva del comte Pere ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell. Transcripció i estudi lingüístic. A: Llengua i literatura, (1992-1993), núm. 5, p. 147-169. file:///C:/Documents%20and%20Settings/poleho/Mis%20documentos/Downloads/220390-301287-1-PB.pdf
6 Històric Repoblació de les Terres de l'Ebre i del pla de Lleida(4.783 octets) Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa (1148) i Lleida (1149). Amb la repoblació de les Terres de l'Ebre i del pla de Lleida fa possible l'expansió del català més enllà de la seva àrea constitutiva (la Catalunya Vella o comtal). 1148 1148 1148 Moran Ocerinjáuregui, Josep; Rabella i Ribas, Anton. Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa, 2001.
7 Lingüístic Liber iudiciorum (31 octets) La traducció al català (s. XII) del Liber iudicorum, conjunt de lleis formada al segle VII, vigent a l'inici de l'edat mitjana, representa un esforç de la prosa catalana escrita per adaptar els recursos de la llengua llatina culta. s XII 1101 1200 Moran Ocerinjáuregui, Josep; Rabella i Ribas, Anton. Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa, 2001.
8 Lingüístic Homilies d'Organyà (5.183 octets) Les Homilies d'Organyà (segles XII-XIII) són un dels textos antics més coneguts en català. Són la traducció d'uns sermons al català escrits en occità i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. s XII - XIII 1101 1300 Moran Ocerinjáuregui, Josep; Rabella i Ribas, Anton. Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa, 2001; Homilies d'Organyà : edició facsímil del manuscrit núm. 289 de la Biblioteca de Catalunya / introducció, versió adaptada al català modern i glossari a cura de Jordi Bruguera ; edició crítica, millorada i anotada a cura de Joan Coromines. Barcelona: Fundació Revista de Catalunya : Generalitat de Catalunya, 1989. [consultable a: CHCC: Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet.]
9 Polític Usatge (1.039 octets) Els Usatges, compilació de lleis i costums escrita en llatí al segle XII, es tradueixen al català durant el segle següent per resoldre problemes legals de la societat feudal. La traducció reflecteix l'extensió del català. s XII 1101 1200 Martí Castell, Joan. Estudi lingüístic dels Usatges de Barcelona : el codi a mitjan segle XII. Barcelona : Curial Edicions Catalanes : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002.
10 Històric Conquesta de Mallorca(22.703 octets), L'articleConquesta d'Eivissa no existeix. i Menorca (8.000 octets) Durant el segle XIII, Jaume I conquereix Mallorca, Eivissa i Menorca, que formen el Regne de Mallorca. La repoblació de les Illes comporta l'extensió més important del domini de la llengua catalana cap a la Mediterrània. s. XIII 1201 1300 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. //Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. Jornades (2008: Eivissa i Formentera). Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Eivisa i Formentera (16 i 17 de maig de 2008) Barcelona (etc.): Institut d'Estudis Catalans (etc.), 2010 978-84-92583-90-4
11 Històric Conquesta del País Valencià (18.487 octets) Al segle XIII Jaume I completa la conquesta del País Valencià (s'inicia al XII) amb la presa de València i d'Alacant. Neix el Regne de València i el català s'estén fins al que serà la frontera sud del seu domini lingüístic. s. XIII 1201 1300 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). P. 133 Si. 011-FH
12 Lingüístic L'article Cronicó de Perpinyà no existeix. El Cronicó de Perpinyà, de la segona meitat segle XIII, combina materials de fonts occitanes amb d'altres d'origen rossellonès i empordanès. Recull trets característics de l'àrea rossellonesa i també aspectes de la llengua occitana. s. XIII 1201 1300 Martí Castell, Joan. Estudi lingüístic dels Usatges de Barcelona : el codi a mitjan segle XII. Barcelona : Curial Edicions Catalanes : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002.
13 Polític Furs de València (10.636 octets) Els Furs de València de 1261 són la primera compilació de costums, lleis i privilegis del Regne de València a partir de Jaume I. Aquesta versió suposa l'ús inicial del català en la redacció dels textos legislatius al País Valencià. 1261 1261 1261 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).. Furs de València. València : Institut Valencià d'Administració Pública, 1990. [consultable a: CHCC: Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet.] Si. 013-FP
14 Lingüístic Costums de Tortosa(3.028 octets) Els Costums de Tortosa (1272) és un text redactat directament en català, representatiu de l'inici d'una nova etapa en la història de la llengua catalana escrita, ja que supera el període arcaic de la llengua. 1272 1272 1272 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).  ; MASSIP, Jesús. Els Costums de Tortosa. A: Documents jurídics de la història de Catalunya. Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 1991, p. 135-148. [Consultable a: CEJFE: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada]
15 Lingüístic Crònica de Bernat Desclot(7.271 octets) El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot (1283-1288) reflecteix el prestigi del català com a llengua de cultura, amb un model consolidat i legitimat per l'autoritat del rei. 1283 - 1288 1283 1288 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). // Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 1. Barcelona: Ariel, 1984-1988.; Soldevila, Ferran. Les Quatre grans cròniques. revisió filològica de Jordi Bruguera ; revisióhistòrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2007-2014. [consultable a: CHCC: Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet.]
16 Social Llibre de Sent Soví(14.627 octets) El Llibre de Sent Soví (1324) és el primer receptari escrit en català que s'ha conservat i un dels més antics d'Europa no escrits en llatí. Conté més de 200 receptes, que presenten algunes de les bases de la cuina catalana actual. 1324 1324 1324 Grewe, Rudolf (ed.). Llibre de Sent Soví: receptari de cuina. Barcelona : Barcino : Fundació Jaume I, 1979. [consultable a: CHCC: Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet.]
17 Lingüístic Crònica de Ramon Muntaner (16.860 octets) La Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) és un bon exemple de la historiografia oficial, amb una funció gairebé propagandística. L'autor va ser testimoni directe de molts dels esdeveniments que narra. 1325 - 1328 1325 1328 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 1: Part antiga. Barcelona: Ariel, 1984-1988. P. 449-480; Soldevila, Ferran. Les Quatre grans cròniques. revisió filològica de Jordi Bruguera ; revisióhistòrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2007-2014. [consultable a: CHCC: Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet.] Si. 017-FL
18 Lingüístic Llibre dels fets del rei en Jaume (30 octets) El Llibre dels fets, escrit pel rei Jaume I al final del segle XIII, és un magnífic exemple de la historiografia reial, que reflecteix, a més, el prestigi de la llengua catalana en aquell període. s XIII 1201 1300 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 1: Part antiga. Barcelona: Ariel, 1984-1988. ; Soldevila, Ferran. Les Quatre grans cròniques. revisió filològica de Jordi Bruguera ; revisióhistòrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2007-2014. [consultable a: CHCC: Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet.] Si. 081-FL
19 Lingüístic Llibre del Consolat de Mar(18.532 octets) La formació d'un model culte de la llengua catalana assoleix la plenitud durant el segle XIV, amb textos com el Llibre de Consolat de Mar, que recopila les lleis i els costums marítims dels drets anteriors. x XIV 1301 1400 Colón, Germà; Garcia, Arcadi (eds.). Llibre del Consolat de mar : edició del text de la Real de Mallorca, amb les variants de tots els manuscrits coneguts. 2a. ed. Barcelona : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2001. [Consultable a: CEJFE: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada] Si- 019-FL
20 Polític Ordinacions de Pere el Cerimoniós (11.755 octets) Pere III, el Cerimoniós, fixa a les Ordinacions de 1344 el funcionament de la Cancelleria Reial, veritable focus cultural a partir de mitjan segle XIV. El text és una mostra de l'ordenació detallada de l'administració reial. 1344 1344 1344 "Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. III.Barcelona : Edicions 62, 1987-2003. // Balcells, Albert (coord.). Història dels Països Catalans. Vol. I: Dels orígens a 1714.
Barcelona: Edhasa, 1980-1981.
"
21 Social L'article Regiment de preservació de pestilènciano existeix. El Regiment de preservació de pestilència (1348), del metge Jaume d'Agramunt, és un tractat sobre la pesta, que va assolar Europa el 1347 i va arribar a Catalunya el 1348. És una mostra de l'ús del català en les obres científiques. 1348 1348 1348 D’Agramont, Jacme. Regiment de preservació de pestilència : Lleida, 1348. estudis introductoris i glossari, Jon Arrizabalaga, Luis García Ballester i Joan Veny ; edició Joan Veny ; il·lustracions Josep Minguell. [Barcelona] : Enciclopèdia Catalana, 1998. [Consultable a: Arxiu Nacional de Catalunya. Reserva]
22 Lingüístic Llibre d'Evast e Blanquerna (24 octets) El Llibre d'Evast e Blanquerna (1283), obra de Ramon Llull, s'ha considerat sovint la primera novel·la en català. És un pas més en l'evolució de la llengua catalana per assolir l'ús en tots els camps de la literatura. 1283 1283 1283 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 1: Part antiga. Barcelona: Ariel, 1984-1988. ; Llull, Ramon. Libre de Evast e Blanquerna. A cura de Salvador Galmés. Repimr. Barcelona : Barcino, DL 1981-1982. [consultable a: CHCC: Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet.]
23 Lingüístic Crònica de Pere el Cerimoniós (5.344 octets) La Crònica de Pere el Cerimoniós (revisada cap al 1385) és la quarta de les grans cròniques, escrita per ordre del mateix rei, segurament amb la seva participació. El text ja s'allunya del món medieval i s'acosta al Renaixement. 1385 1385 1385 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). ; Cortadellas Anna (ed.). Crònica Pere III. Barcelona : Teide, 1993. [consultable a: CHCC: Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet.]
24 Social Lo Cristià (25 octets) Lo Cristià (1379-1386) és una obra inacabada de Francesc Eiximenis, un dels autors més llegits d'aquell moment històric que va tenir una gran influència pública. El text és una veritable enciclopèdia de la vida medieval. 1379 - 1386 1379 1386 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 2: Part antiga. Barcelona: Ariel, 1984-1988. P. 313-376.
25 Lingüístic Lo somni (4.488 octets) Lo somni (1399), de Bernat Metge, és una de les obres cabdals de la literatura catalana, a l'inici de la recepció de l'Humanisme a Catalunya. La prosa de Metge és una de les mostres més brillants de la prosa catalana antiga. 1399 1399 1399 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). // Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 3: Part antiga. Barcelona: Ariel, 1984-1988. .; METGE, Bernat. Lo somni. Reducció de Lluís Nicolau d'Olwer. Mèxic, D.F : Biblioteca catalana, 1946. [consultable a: CHCC: Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Biblioteca Josep Benet.] Si. 025-FL
26 Polític Mort de Martí l'Humà(14.300 octets) Martí l'Humà, últim rei de la dinastia catalana de la Corona catalonoaragonesa, mor sense successió (1410). El període d'interregne de dos anys s'acaba amb el Compromís de Casp (1412) i l'entronització de la dinastia castellana. 1410 - 1412 1410 1412 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). Si. 026-FP
27 Històric Compromís de Casp(76.682 octets) Compromís de Casp (1412). Martí l'Humà mor sense descendència i elegeixen rei de la Corona catalanoaragonesa el castellà Ferran I de Trastàmara, en detriment dels drets del comte d'Urgell, Jaume II. 1412 1412 1412 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). Si. 027-FH
28 Lingüístic Disputa de l'ase (3.070 octets) El franciscà mallorquí Anselm Turmeda escriu la Disputa de l'ase (1417-1418). L'obra, redactada en català, té un gran ressò i és traduïda a altres llengües: alemany, castellà i francès. 1417 - 1418 1417 1418 "Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vil. III. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003. //Balcells, Albert (coord.). Història dels Països Catalans. Vol. I: Dels orígens a 1714.
Barcelona: Edhasa, 1980-1981.
"
29 Històric L'article Conquesta de Nàpols no existeix. Amb Alfons IV, el Magnànim, Catalunya assoleix la seva màxima expansió mediterrània amb la incorporació del regne de Nàpols, on s'estableix el 1432. Hi crea una cort fastuosa de caràcter renaixentista i una gran biblioteca. 1432 1432 1432 "Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. III. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003. // Balcells, Albert (coord.). Història dels Països Catalans. Vol. I: Dels orígens a 1714.
Barcelona: Edhasa, 1980-1981.
"
30 Lingüístic Curial e Güelfa (8.399 octets) Curial e Güelfa (1435-1462) és una novel·la cavalleresca, d'autor anònim, de gran mèrit literari i lingüístic. Representa una de les temptatives més originals d'innovació d'aquest gènere en l'àmbit europeu. 1435 - 1462 1435 1462 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). // Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 3: Part antiga. Barcelona: Ariel, 1984-1988.
31 Social Misteri d'Elx (12.760 octets) El Misteri d'Elx, de mitjan segle XV, és una representació dramàtica totalment cantada del misteri de la mort i l'assumpció de Maria, continuada fins avui, que se celebra el 15 d'agost a la basílica de Santa Maria d'Elx. x XV 1401 1500 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 4. Barcelona: Ariel, 1984-1988.
32 Social Mort d'Ausiàs Marc (27 octets) El 1459 mor, a València, Ausiàs Marc, un dels poetes més destacats del Segle d'Or valencià. La seva obra, que supera el gènere trobadoresc, té una gran repercussió en els segles XVI i XVII, fins i tot en la lírica castellana. 1459 1459 1459 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 3. Barcelona: Ariel, 1984-1988. Si. 032-FS
33 Social Llibre de les dones (33 octets) Jaume Roig és un metge valencià autor de l'Espill o el Llibre de les dones (1461), una de les obres més emblemàtiques del Segle d'Or valencià. Escrita en vers i en català, té un gran valor literari i social, de caràcter misogin i satíric, 1461 1461 1461 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 4: Part antiga. Barcelona: Ariel, 1984-1988. Si. 033-FS
34 Històric Guerra de Catalunya contra Joan II (25.171 octets) 1474-1493. En la guerra de Catalunya contra Joan II, el rei francès Lluís XI li promet enviar-li homes. Joan hipoteca el Rosselló i la Cerdanya en favor del sobirà francès, que els envaeix, precedent de l'annexió a França el 1659. 1474 - 1493 1474 1493 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. III. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003.
35 Polític Mort de Joan II (18.443 octets) Quan mor Joan II (1479) puja al tron el seu fill Ferran, casat amb Isabel la Catòlica, reina de Castella i Lleó des del 1474, fet que comporta la unió dinàstica d'ambdues corones, en detriment de la catalonoaragonesa. 1479 1479 1479 "Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. III. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003. // Balcells, Albert (coord.). Història dels Països Catalans. Vol. I: Dels orígens a 1714.
Barcelona: Edhasa, 1980-1981.
"
36 Lingüístic Tirant lo Blanc (13.474 octets) El Tirant lo Blanc (1490), de Joanot Martorell, és l'obra més representativa de les lletres valencianes, una novel·la que transcendeix la simple narració de cavalleries per oferir en català l'univers i la cultura de l'home medieval. 1490 1490 1490 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). // Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 3: Part antiga. Barcelona: Ariel, 1984-1988. Si. 036-FL
37 Lingüístic L'article Regiment de la cosa pública no existeix. L'autor valencià Joan Roís de Corella (1435-1497) promou l'edició impresa d'obres anteriors, com ara el Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis. Es mou en els cercles aristocràtics i cultes de l'època. 1435 - 1497 1435 1497 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. III. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003.
38 Social Isabel de Villena (5.624 octets) Isabel de Villena, religiosa i escriptora valenciana del segle XV, reuneix al seu voltant un nodrit grup d'autors que reconeixen la seva altura intel·lectual. És la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. s XV 1401 1500 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 4: Part antiga. Barcelona: Ariel, 1984-1988. Si. 038-FS
39 Lingüístic L'article Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols no existeix. Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols és un conjunt de normes d'ús de mots, sovint reduïdes al mot considerat incorrecte seguit pel correcte. Sembla que tot el conjunt es redacta entre el 1492 i el 1497. 1492 - 1497 1492 1497 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
40 Polític Unió de les corones d'Aragó i de Castella(186.921 octets) Amb Carles I s'uneixen definitivament les corones d'Aragó i de Castella. El 1519 jura les Constitucions catalanes i esdevé emperador. Convoca corts generals diversos cops a Montsó. És l'últim rei a dirigir-se oficialment en català. 1519 1519 1519 "Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. IV. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003. // Balcells, Albert (coord.). Història dels Països Catalans. Vol. I: Dels orígens a 1714.
Barcelona: Edhasa, 1980-1981
" Si. 040-FP
41 Històric Guerra de les Germanies(38 octets) La Guerra de les Germanies (1519-1523) és una revolta popular al País Valencià i a Mallorca, derrotada per les tropes reials. Aquest fet comporta la refermança de la noblesa, progressivament castellanitzada i la derrota del poble. 1519 - 1523 1519 1523 "Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. IV. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003. // Balcells, Albert (coord.). Història dels Països Catalans. Vol. I: Dels orígens a 1714.
Barcelona: Edhasa, 1980-1981
" Si. 041-FH
42 Lingüístic Blanquerna (6.409 octets) El 1521 s'edita Blanquerna, la primera publicació impresa de Ramon Llull. El seu editor, Joan Bonllavi, va fer-ne una versió modernitzada per difondre la doctrina lul·lista en el període renaixentista. 1521 1521 1521 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
43 Històric Regnat de Felip II de Castella (28.137 octets) Durant el seu regnat (1527-1598), Felip I (II de Castella) estableix la capital definitiva de la cort a Madrid el 1561, amb un caràcter plenament castellà. Manté, però, una actitud respectuosa amb les institucions catalanes. 1527 - 1598 1527 1598 "Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. IV. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003. // Balcells, Albert (coord.). Història dels Països Catalans. Vol. I: Dels orígens a 1714.
Barcelona: Edhasa, 1980-1981
"
44 Social L'article Concilis Provincials Tarraconensesno existeix. En aplicació de les disposicions del Concili de Trento, als Concilis Provincials Tarraconenses (1598- 1602) s'aprova que la llengua pastoral i dels llibres sagramentals sigui el català. 1598 - 1602 1598 1602 http://ca.wikipedia.org/wiki/Concili_de_Trento_a_Catalunya. // http://www.historia-religiones.com.ar/el-concilio-de-trento-85 Si. 044-FS
45 Social L'article Corts Generals de 1585 no existeix. En les Corts Generals de 1585, reunides a Montsó, els catalans protesten per la política eclesiàstica castellanitzadora de la monarquia. 1585 1585 1585 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. IV. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003.
46 Polític Expulsió dels moriscos(7.855 octets) Felip III promou l'expulsió dels moriscos el 1610, seguint la uniformització dogmàtica iniciada pels Reis Catòlics. La comunitat morisca és l'únic reducte lingüístic impermeable al projecte d'assimilació lingüística de la monarquia. 1610 1610 1610 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. IV. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003.
47 Lingüístic L'article Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya no existeix. El Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya (1628) és una obra d'Andreu Bosch, historiador i jurista de Perpinyà. Conté una defensa de l'ús públic de la llengua catalana. 1628 1628 1628 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
48 Polític Comte duc d'Olivares (41 octets) El comte duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella, promou un intent d'unificació dels regnes peninsulars el 1623-1643, basat en l'hegemonia de Castella. Els catalans s'hi revolten i provoquen la Guerra dels Segadors. 1623 - 1643 1623 1643 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). Si. 048-FP
49 Històric Tractat dels Pirineus(16.060 octets) El 1659 Lluís XIV de França i Felip IV de Castella signen el Tractat dels Pirineus, pel qual el Rosselló, el Conflent i l'Alta Cerdanya, excepte Llívia, passen al domini francès, malgrat l'oposició dels seus habitants. 1659 1659 1659 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
50 Social L'article Imposició del francès no existeix. El 1682 s'obliga a dominar bé el francès per ocupar càrrecs públics o exercir ocupacions liberals a la Catalunya del Nord, incorporada al Regne de França. El 1698 s'imposa el francès en els llibres d'actes. 1682 1682 1682 Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17).
51 Històric Guerra de Sucessió (44 octets) La Guerra de Successió (1702-1714) la disputen la dinastia dels Àustria i dels Borbó. Venç el borbó Felip V, que emprèn l'eliminació de la nació catalana i de la seva llengua 1702-1714 1702 1714 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
52 Històric Batalla d'Almansa (9.787 octets) A la Batalla d'Almansa (1707) la victòria dels borbons, encapçalats pel duc de Berwick, suposa la submissió del País Valencià, que va perdre l'autonomia política i va ser sotmès a la llengua castellana 1707 1707 1707 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
53 Polític Decrets de Nova Planta(206.967 octets) Els diversos decrets de Nova Planta que imposa Felip V, dictas entre 1707 i 1716, per la seva victòria en la Guerra de Successió, persegueixen la desaparició del català i de la nació catalana. 1707-1716 1707 1716 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). // Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17) // Benet, Josep. L'Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. (Biblioteca Abat Oliba; 150)
54 Històric Tractat d'Utrecht (28.285 octets) Amb el Tractat d'Utrecht (1713), la Gran Bretanya conserva Menorca, que havia ocupat l'any 1708. La llengua catalana s'hi conserva, sense voluntat d'aniquilar-la i d'imposar-hi la llengua anglesa. 1713 1713 1713 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
55 Polític Batalla de l'11 de setembre (50.728 octets) Onze de Setembre de 1714. Rendició de Barcelona després del setge de catorze mesos a què la va sotmetre l'exèrcit de Felip V de Castella durant la Guerra de Successió. Es commemora cada any com la Diada Nacional de Catalunya. 1714 1714 1714 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). Si. 051-FH ; 055-FP
56 Polític José Patiño (35 octets) José Patiño, intendent del Principat de Catalunya el 1715, té l'encàrrec d'elaborar un informe per a l'aplicació de les mesures repressives del Decret de Nova Planta contra Catalunya. Imposa el castellà en l'àmbit de la Justícia. 1715 1715 1715 Muñoz González, Antonio; Catà i Tur, Josep. Repressió borbònica i resistència catalana: 1714-1736. Madrid: Muñoz / Catà, 2005. Si. 053-FP ; 056-FP
57 Polític Conquesta de Sardenya(5.240 octets) Felip V conquereix l'illa de Sardenya a mitjan 1717, i hi introdueix un nou sistema de govern, que estableix per la força que totes les actuacions es facin en castellà. 1717 1717 1717 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). Si. 057-FP
58 Polític Representació (6.724 octets) Representació és un document de l'any 1760 en què vuit diputats de l'antiga Corona d'Aragó presenten al rei Carles III una relació de greuges per reclamar la recuperació de la llengua catalana i de les institucions autòctones. 1760 1760 1760 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). . // Marí, Isidor. Conocer la lengua y la cultura catalanas. Palma: Llull-Federació d'Entitats del Països Catalans, 1993.
59 Polític L'article Reial Cèdula de Carles III no existeix. La Reial Cèdula de Carles III és un decret del rei de l'any 1768 que obliga a introduir la llengua castellana a l'ensenyament i a la Justícia. Ja el 1764 el rei exigeix l'ús del castellà en el terreny del comerç. 1768 1768 1768 Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17). // Benet, Josep. L'Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. (Biblioteca Abat Oliba; 150).
60 Social Universitat de Cervera(37.355 octets) Al segle XVIII la Universitat de Cervera és l'única reconeguda a Catalunya, com a instrument de castellanització general. Té privilegis en l'edició de llibres de text, que alguns professors usen en benefici de la llengua catalana. s XVIII 1701 1800 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). Si. 060-FS
61 Lingüístic L'article Instruccions per l'ensenyança de minyons no existeix. Baldiri Reixach (1703-1871) és l'autor de l'obra Instruccions per l'ensenyança de minyons (1749), un llibre que, sense aparentar que era escolar, s'aprofita per defensar la llengua catalana en l'ensenyament als infants. 1749 1749 1749 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). Si. 061-FL
62 Social L'article Castellanització en l'àmbit de l'ensenyamentno existeix. Al segle XVIII la jerarquia eclesiàstica afavoreix el procés de castellanització en l'àmbit de l'ensenyament i de la catequesi. La reacció de les classes populars respecte a aquesta actitud és inequívocament de rebuig. s XVIII 1701 1800 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). // Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17)
63 Social La Il·lustració (28 octets) La Il·lustració és un moviment intel·lectual situat entre la revolució anglesa de 1688 i la revolució francesa de 1789. Contribueix als avenços econòmics i en la concepció de l'home i del món, però recorre al castellà i rebutja el català. 1688 - 1789 1688 1789 Lluch, Ernest. La Catalunya vençuda del segle XVIII : foscors i clarors de la Il·lustració. Barcelona: Edicions 62, 1996.
64 Lingüístic Antoni de Capmany (56 octets) L'historiador, filòleg i polític Antoni de Capmany (1742-1813), membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, escriu sempre en castellà. Sobre el català opina que és un idioma antic, provincial i mort per a les lletres. 1742 - 1813 1742 1813 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. V. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003.
65 Lingüístic Gramàtica del català(22.617 octets) i L'articleDiccionaris en català no existeix. Alguns erudits de la segona meitat del segle XVIII i inicis del segle XIX reclamen tenir una bona gramàtica i un bon diccionari, ja que la repressió havia malmès l'idioma. s XVIII-XIX 1750 1825 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. Barcelona : Edicions 62, 1996.
66 Lingüístic Carles Ros (34 octets) Carles Ros (1703-1773), escriptor i filòleg, és un dels impulsors de la recuperació del català i precursor del renaixement literari valencià. Recorre, però, al castellà en la redacció d'algunes obres, fenomen normal al segle XVIII. 1703 - 1773 1703 1773 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. Si. 066-FL
67 Lingüístic Manuel Sanelo (35 octets) El lexicògraf Manuel Sanelo (1760-1829) és un dels que inicia la recuperació del català. Deixa inacabat un Diccionario valenciano-castellano. Col·labora al Diario de Valencia sobre aspectes conflictius d'ortografia catalana. 1760 - 1829 1760 1829 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
68 Social Renaixença (44.780 octets) El segle XIX és el de la recuperació de la llengua catalana i l'aparició del sentiment polític nacionalista. Per tot el desenvolupament cultural, social, econòmic i polític és conegut com la Renaixença. s XIX 1801 1900 Galí, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya: 1900-1936. Llibre I: La llengua: entitats defensores i propagadores. Barcelona:Fundació Alexandre Galí, 1979. Si. 068-FS
69 Lingüístic L'article Joan Baptista Escorihuela no existeix. Joan Baptista Escorihuela (1753-1817) és poeta i impressor. Defensa i divulga la importància de l'ús del català, especialment en la literatura de creació. Publica petites peces literàries de gèneres diversos als diaris de València. 1753 - 1817 1753 1817 Mestres, Albert. La Disputa de l'ase / Anselm Turmeda ; [adaptació: Albert Mestres i Laia Noguera i Clofent ; cançons: Laia Noguera i Clofent]. Col·loqui de col·loquis, o, Encisam de totes herbes, Nel·lo el Tripero, xasco de Bolitxos i el dels carafals / [adaptació: Albert Mestres a partir de col·loquis anònims i de Joan Baptista Escorihuela i Pasqual Martínez i Garcia]. Publicació/Producció Barcelona : REMA12, 2009
70 Històric Guerra del Francès(43.304 octets) La Guerra del Francès, invasió de les tropes franceses napoleòniques als Països Catalans (1808-1814), és un entrebanc al camí cap a la Renaixença. Els francesos, però, respecten l'ús del català i no imposen el francès en exclusiva. 1808 - 1814 1808 1814 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. V. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003.
71 Lingüístic Antoni Febrer (37 octets) Antoni Febrer (1761-1841), gramàtic i escriptor de la tradició menorquina interessada per la normativa del català, té idees innovadores sobre la preceptiva gramatical i una convicció ferma sobre la unitat de la llengua catalana. 1761 - 1841 1761 1841 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
72 Lingüístic Gaspar Melchor María de Jovellanos (42 octets) L'escriptor i polític asturià Gaspar Melchor María de Jovellanos (1744-1811) és desterrat a Mallorca per les seves idees antiborbòniques i contra els afrancesats. Reclama que s'ensenyi la llengua catalana a les escoles de l'illa. 1744 - 1811 1744 1811 Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. http://www.cervantesvirtual.com/controladores/portales/portal.php?portal=gaspar_melchor_de_jovellanos&seccion=su_obra_catalogo&autor=&paginaNavegacion=0&paginaUsuario=3&numresult=10&vista=reducida&q=&orden=obra Si. 072-FL
73 Social L'article Polèmica entre Manuel Sanelo i Joan Baptista Escorihuela no existeix. Primer al Diario de Barcelona i després al Diario de Valencia, entre 1796 i 1802 Manuel Sanelo, lexicògraf, i Joan Baptista Escorihuela, poeta i impressor, polemitzen sobre el català i sobre la normativa ortogràfica i gramatical. 1796 - 1802 1796 1802 Sanchis Guarner, Manuel. Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII. València: Universitat de València, 2001 (Biblioteca Lingüística Catalana). http://books.google.cat/books?id=L7dr2PVKOqAC&pg=PA93&lpg=PA93&dq=manuel+sanelo&source=bl&ots=UFszamfdeY&sig=Fu6h2pWYa7EGcyJKtUWXthtaHjI&hl=ca&sa=X&ei=T74WVL3qE8PqaPSEgTA&ved=0CDIQ6AEwBQ#v=onepage&q=manuel%20sanelo&f=false
74 Lingüístic Fèlix Amat de Palou (41 octets) El lexicògraf Fèlix Amat de Palou (1750-1824) aporta materials per al Diccionario catalán-castellano-latino (1803-1805), per conduir correctament els parlants catalans a la llengua castellana, considerada la llengua de prestigi. 1803 - 1805 1803 1805 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. V. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003.
75 Lingüístic Antoni Febrer i Cardona(2.866 octets) L'escriptor menorquí Antoni Febrer i Cardona (1761-1841) és un dels primers gramàtics moderns que estudia la llengua catalana sense basar-se en la comparació amb la castellana. Es considera un precedent de Pompeu Fabra. 1761 - 1841 1761 1841 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
76 Social Diari de Buja (2.306 octets) Les Balears esdevenen un centre d'activitat cultural. A Mallorca, el 1812 es publica el primer periòdic en català: Diari de Buja, editat per Miquel Ferrer i Bauçà. Primera mostra de periodisme polític en català; va ser prohibit l'any següent. 1812 - 1813 1812 1813 Mallart, Joan. Multilingüisme & educació. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006. Textos docents; 28).
77 Social Diario de Barcelona (31 octets) El Diario de Barcelona, nascut el 1792, el més antic de l'Estat espanyol, passa a publicar-se el 1810, durant l'ocupació napoleònica, amb el nom de Diari de Barcelona i del Govern de Catalunya, i es redacta en català i francès. 1810 1810 1810 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. // La Premsa a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona; Col.legi de Periodistes de Catalunya, 1988. (Vaixells de Paper; 1)
78 Lingüístic Josep Pau Ballot (39 octets) El gramàtic i pedagog Josep Pau Ballot (1747-1821) és l'autor de la primera gramàtica moderna publicada al Principat: Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815), redactada durant la Guerra del Francès. 1815 1815 1815 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. // Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
79 Lingüístic Nou Testament (36.281 octets) La traducció al català del Nou Testament, editada a Londres l'any 1832, és una obra significativa i excepcional per la seva qualitat en la producció del segle XIX. Contribueix a fer conèixer el català a tot el món. 1832 1832 1832 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 7. Barcelona: Ariel, 1984-1988.// Piscolabis librorum http://librorum.piscolabis.cat/2014/01/lo-nou-testament-1832-traduit-per-josep.html// Solà, Joan. "Lo Nou testament de 1832 (1). Avui, Cultura (8 de maig de 2008). http://www.traces.uab.cat/tracesbd/avui/av080508_03.pdf
80 Social Romanticisme (19.505 octets) Al segles XVIII i XIX, el Romanticisme a Catalunya frena la tendència dels escriptors a expressar-se exclusivament en castellà, perquè es basa en la potenciació del sentiment nacional i l'interès pel passat històric. s XVIII - XIX 1701 1900 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 7. Barcelona: Ariel, 1984-1988
81 Social El Mole (1.090 octets) El periòdic satíric d'idees liberals escrit en català El Mole apareix a València el 1837. És capdavanter de la Renaixença, per la seva defensa fervent de la llengua catalana i per la recuperació de la consciència valenciana. 1837 1837 1837 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. . Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
82 Lingüístic Joaquim Rubió i Ors (3.114 octets) L'escriptor i professor Joaquim Rubió i Ors (1818-1899) reclama la tornada a Barcelona de la Universitat, usurpada al segle XVIII. Defensor de la llengua catalana, escriu poesia patriòtica amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat. 1818 - 1899 1818 1899 http://www.escriptors.cat/autors/rubioiorsj/ Si. 082-FL
83 Lingüístic Pere Labèrnia (37 octets) Sota els auspicis de l'Acadèmia de Bones Lletres, el lexicògraf i gramàtic Pere Labèrnia (1802-1860) publica el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina (1839), model per a futurs treballs. 1839 1839 1839 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
84 Social Josep Climent, bisbe de Barcelona (5.729 octets) Josep Climent, bisbe de Barcelona, introdueix al segle XVIII el bilingüisme en l'ensenyament primari, estratègia de salvar la llengua catalana en un context en què el rei Carles III obligava a usar el castellà. s XVIII 1701 1800 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. V. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003.
85 Històric Societat Maonesa de Cultura (933 octets) Pel Tractat d'Utrecht (1713), Menorca no depèn dels Borbons, sinó de la Corona anglesa, que assegura la continuïtat de la llengua catalana. A la Societat Maonesa de Cultura, creada l'any 1778, la llengua obligatòria és el català. 1713 1713 1713 Cultur.cat. Joan Ramis. http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=de59ef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
86 Polític L'article Imposició del francès no existeix. A la Catalunya del Nord, el 1700 el rei Lluís XIV aplica un edicte per prohibir l'ús del català en la documentació pública. S'hi imposà la llengua francesa, no coneguda per les classes més populars, que es mantenen fidels al català. 1700 1700 1700 Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17) Si. 086-FP
87 Social Acadèmia de Bones Lletres (53 octets) Malgrat que la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona no empra gairebé mai la llengua catalana en les seves actuacions, significa un impuls en la recuperació de la consciència nacional a finals del segle XVIII. s XVIII 1701 1800 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 6. Barcelona: Ariel, 1984-1988 Si. 087-FS
88 Social Antoni de Bofarull (44 octets) L'escriptor, historiador i gramàtic Antoni de Bofarull (1821-1892) contribueix a la restauració dels Jocs Florals. Publica la primera novel·la romàntica en català: L'orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant (1862). 1862 1862 1862 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. Si. 088-FS
89 Social Marià Aguiló (37 octets) L'escriptor i filòleg Marià Aguiló (1825-1897) és el personatge més destacat en el moviment de la Renaixença de les Illes Balears. Pont eficaç en les relacions entre Mallorca i Catalunya, influeix en tots els Països Catalans. 1825 - 1897 1825 1897 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. // http://www.escriptors.cat/autors/aguilom/ Si. 089-FS
90 Social L'article Tomàs Vilarroyano existeix. L'escriptor Tomàs Vilarroya (1812-1856) ha estat considerat l'iniciador de la Renaixença al País Valencià. Es manifesta sempre en defensa de la llengua catalana i contra la submissió a la castellana. 1812 - 1856 1812 1856 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 7. Barcelona: Ariel, 1984-1988
91 Social La Palma (6.307 octets) La Palma (1840-1841) és un setmanari d'història i de literatura, manifestació del Romanticisme de Mallorca. Es redacta sempre en castellà. 1840 - 1841 1840 1841 Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 7. Barcelona: Ariel, 1984-1988
92 Lingüístic Teodor Llorente i Olivares(38 octets) Teodor Llorente i Olivares (1836-1911) és un escriptor, periodista i polític valencià. Gràcies a la influència de l'escriptor i filòleg mallorquí Marià Aguiló deixa d'escriure la seva obra en castellà i es decantà pel català. 1836 - 1911 1836 1911 http://www.escriptors.cat/autors/llorentet/pagina.php?id_sec=3602
93 Lingüístic L'article Normativització de la llengua catalana no existeix. Al segle XIX, hi ha una situació de caos normatiu a tots els Països Catalans, perquè el català és una llengua escapçada i marginada. La normativització de la llengua catalana està per fer i és urgent que s'establís. s XIX 1801 1900 Ginebra, Jordi. Llengua, nació i modernitat:projectes i conflictes en la Catalunya dels segles XIX i XX . Valls : Cossetània, 2009.
94 Social Lo Vertader Català (33 octets) Lo Vertader Català és una revista religiosa quinzenal que apareix el 1843 i es pot considerar un precedent periodístic de la Renaixença. Defensa l'ús de la llengua catalana i anima a la represa de la tradició literària. 1843 1843 1843 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
95 Lingüístic Manuel Milà i Fontanals(5.742 octets) Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) és un filòleg i escriptor català que intervé activament en les polèmiques sobre la unificació de l'ortografia de finals del segle XIX. És un gran historiador de la literatura catalana medieval. 1818 - 1884 1818 1884 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. // http://www.escriptors.cat/autors/milaifontanalsm/
96 Social Jocs Florals (16.851 octets) El 1859, un grup d'intel·lectuals, entre els quals Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Rubió i Ors, demana a l'Ajuntament de Barcelona la restauració dels Jocs Florals o de la Gaia Ciència, que el rei Joan I va instituir l'any 1393 1859 1859 1859 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
97 Lingüístic Jacint Verdaguer (41 octets) Jacint Verdaguer (1845-1902) és un escriptor i sacerdot del corrent del Romanticisme. La llengua de la seva obra és magistral en la combinació harmònica de les solucions més cultes i les populars. 1845 - 1902 1845 1902 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. //http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/ Si. 097-FL
98 Polític Valentí Almirall (40 octets) Valentí Almirall (1841-1904) és un polític, advocat i escriptor, figura molt rellevant del ressorgiment polític català. El 1868 funda el Partit Republicà Federal a Catalunya i és elegit president del Club de Federalistes. 1868 1868 1868 Balcells, Albert (coord.). Història dels Països Catalans. Vol. II: De 1714 a 1975. Barcelona: Edhasa, 1980-1981. //http://www.escriptors.cat/autors/almirallv/
99 Lingüístic Àngel Guimerà (37 octets) El dramaturg, poeta i periodista Àngel Guimerà (1845-1924) forma part del corrent del Romanticisme històric. Va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1911). 1845 - 1924 1845 1924 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. //http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/ Si. 099-FL
100 Social El Diari Català (14.922 octets) El 4 de maig de 1879, festa dels Jocs Florals, s'inicia la publicació del primer diari en llengua catalana, El Diari Català, impulsat per Valentí Almirall. 1879 1879 1879 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. http://ca.wikipedia.org/wiki/Diari_Catal%C3%A0,
101 Social L'oda a la pàtria' (6.760 octets) El 1833 Bonaventura Carles Aribau escriu L'oda a la pàtria al diari El Vapor. Consta de sis estrofes de versos alexandrins i reflecteix l'enyorança de Catalunya i enalteix la llengua catalana. Es considera l'inici de la Renaixença. 1833 1833 1833 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. //http://www.escriptors.cat/autors/aribaubc/ Si. 101-FS
102 Lingüístic Narcís Oller (38 octets) L'escriptor i periodista Narcís Oller (1846-1930) és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Entre 1882 i 1892 escriu les novel·les més destacades: L'Escanyapobres, Vilaniu , La bogeria i, especialment, La febre d'or. 1846-1930 1846 1930 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.// http://www.escriptors.cat/autors/ollern/ Si. 102-FL ; 202-2-FL
103 Social La premsa del segle XIX(112.471 octets) A mitjan segle XIX, la premsa esdevé mitjà de comunicació general. Es creen, entre altres, El Noticiero Universal (1888), Las Noticias (1896), La Vanguardia (1881). A València, Las Provincias (1865). A Mallorca, La Almudaina (1894). s XIX 1801 1900 La Premsa a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona; Col.legi de Periodistes de Catalunya, 1988. (Vaixells de Paper; 1)
104 Lingüístic L'Avenç (11.401 octets) Per fer la codificació de la llengua catalana, cal evitar que cada territori dels Països Catalans fixi la seva pròpia. Publicacions com L'Avenç (1881), no accepten que ningú escrigui amb trets dialectals ortogràfics o d'altra mena. 1881 1881 1881 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. Si. 104-FL
105 Social L'article Codificació de la llengua catalana no existeix. Una de les preocupacions més destacades del moviment de la Renaixença és l'intent de codificació de la llengua catalana. S'elaboren molts diccionaris vocabularis i gramàtiques i s'enceten diverses polèmiques sobre qüestions gramaticals i lèxiques. 0 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
106 Social Lo Gay Saber (1.598 octets) Lo Gay Saber es considera el primer setmanari literari català, i es comença a editar l'any 1868. El seu fundador és Francesc Pelagi Briz. 1868 1868 1868 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
107 Social La Campana de Gràcia(6.461 octets) El 1870 es comença a publicar a Barcelona el setmanari satíric popular La Campana de Gràcia. Inicialment era bilingüe, però es redacta només en català a partir del número 26, al novembre del mateix any. 1870 1870 1870 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. http://www.rosasensat.org/arxius/documents/declaracio.pdf Si. 107-FS
108 Social L'Esquella de la Torratxa(8.548 octets) L'Esquella de la Torratxa, revista satírica popular, es funda el 1872. Duia el subtítol Periòdich satíric, humorístich, ilustrat i literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana. 1872 1872 1872 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
109 Social Lo Rat Penat (8.261 octets) A València, l'any 1874 es publica el periòdic Lo Rat Penat. Dirigit per Constantí Llombart, aplega escriptors de València, Catalunya i les Illes Balears. 1874 1874 1874 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 109-FS
110 Social Escola Normal dels Mestres (49 octets) Es funda a Perpinyà l'Escola Normal dels Mestres, que impulsa el procés de descatalanització l'any 1875. 1875 1875 1875 Mallart, Joan. Multilingüisme & educació. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006. Textos docents; 28). Si. 110-FS
111 Social L'article Fals (Òpera) no existeix. Fals (1877) és la primera òpera catalana. El llibret és de Josep Verdú i la música, de diversos autors 1877 1877 1877 http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/manuscritBC/id/152062/rec/8. Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya Si. 111-FS
112 Lingüístic Primer Congrés Catalanista (2.817 octets) L'any 1880 el Primer Congrés Catalanista, presidit per Valentí Almirall, acorda crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, per resoldre la qüestió pendent de la codificació de la llengua catalana. Hi ha disparitat de criteris. 1880 1880 1880 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. Si. 112-FL
113 Social La Ilustració Catalana(61.538 octets) L'any 1880 es comencen a publicar La Ilustració Catalana [sic], primera gran revista gràfica en català, i Lo Pregó, primera revista dedicada exclusivament als anuncis. 1880 1880 1880 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
114 Social Jaume Massó i Torrents(6.507 octets) Jaume Massó i Torrents funda la revista L'Avens [sic], l'any 1882. La publicació va conèixer dues èpoques: de 1881 a 1884 i de 1889 a 1893. 1882 1882 1882 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
115 Social Lo Pi de Formentor (3.112 octets) El poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera publica El pi de Formentor l'any 1885. En els versos d'aquest poema descriu les zones de Pollença i Formentor, a Mallorca, que esdevenen un símbol mediterrani. 1885 1885 1885 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 115-FS
116 Social L'article Patronat de l'Ensenyansa Catalana no existeix. Es funda l'any 1887 el Patronat de l'Ensenyansa Catalana [sic] per a la creació i foment d'escoles, amb l'objectiu que a les escoles s'ensenyi a llegir i escriure correctament la llengua de Catalunya. 1887 1887 1887 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. Si. 116-FS
117 Lingüístic Serafí Pitarra (37 octets) Frederic Soler, conegut per Serafí Pitarra (1839-1895), és un comediògraf, dramaturg i poeta, capdavanter de la defensa d'escriure peces teatrals populars amb el català que ara es parla enfront del català culte dels Jocs Florals. 1839-1895 1839 1895 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. //http://www.escriptors.cat/autors/pitarras/
118 Lingüístic Tomàs Forteza (1.808 octets) El filòleg i poeta Tomàs Forteza (1838-1898) és un gran defensor de l'ús literari culte i de la unitat de la llengua parlada a les Balears, al País Valencià i al Principat de Catalunya. 1838-1898 1838 1898 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
119 Lingüístic L'article Consciència de la identitat nacional de Catalunya no existeix. Des de les noves plantes de Felip V, el català no és llengua oficial. Als segles XIX i XX, en despertar la consciència de la identitat nacional de Catalunya i Països Catalans, es vol recuperar el caràcter de llengua oficial. 1800 2000 Gimeno Ugalde, Esther. La identidad nacional catalana. Ideologías lingüísticas entre 1833 y 1932. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert, 2010. (Lengua y Sociedad en el Mundo Hispánico, 26). Ressenya: Genovès, Ignasi. "La identidad nacional catalana. Ideologías lingüísticas entre 1833 y 1932" [ressenya]. A: llengua i ús (2010), núm. 49 http://www6.gencat.net/llengcat/liu/49_52.pdf
120 Històric Bases de Manresa (2.333 octets) La Unió Catalanista aprova el 1892 les Bases de Manresa. La quarta base d'actuació propugna que la llengua catalana sigui l'única oficial a Catalunya i d'ús amb les relacions amb el poder central 25-27/03/1892 25/03/1892 27/03/1892 http://www.enciclopedia.cat/enciclopèdies/gran-enciclopèdia-catalana/EC-GEC-0039827.xml. Gran Enciclopèdia catalana
121 Social Memorial de Greuges (33 octets) Valentí Almirall redacta el 1885 el Memorial de Greuges, que presenta al rei Alfons XII. S'hi defensa l'economia, el dret, la llengua i la cultura catalans. 1885 1885 1885 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/10/27/el-memorial-de-greuges-de-1885/
122 Lingüístic Pompeu Fabra (33 octets) Pompeu Fabra (1868-1948), gramàtic i lexicògraf, dedica la seva vida a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. És la figura cabdal en la fixació del català contemporani. 1868-1948 1868 1948 Fabra, Pompeu. Obres completes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Edicions 62 [etc.], 2005. Si. 122-FL
123 Lingüístic L'article Ensayo de gramàtica del catalán moderno. no existeix. El gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra publica el 1891, en castellà, una de les seves obres primerenques: Ensayo de gramàtica del catalán moderno. 1891 1891 1891 ISBN 8484377989.
124 Social Ateneu Barcelonès(22.061 octets) L'escriptor Àngel Guimerà, president de l'Ateneu Barcelonès el 1895, inicia el curs, per primer cop, amb un discurs en català. 1895 1895 1895 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 124-FS
125 Social L'article Contribució a la gramàtica de la llengua catalana no existeix. El 1898 Pompeu Fabra publica la Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898 1898 1898 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
126 Social Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana(2.932 octets) Neix l'any 1899 l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana, coneguda popularment amb el nom de La Protectora, en favor de l'escola catalana. Posteriorment es dirà Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. 1899 1899 1899 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. . Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. p. 98. Ferrando, Antoni; Nicolàs, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2011.
127 Lingüístic Diccionari català-valencià-balear (8.473 octets) Comencen les tasques del Diccionari català-valencià-balear (1901-1962) d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll 1901-1902 1901 1902 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 127-FL
128 Social En Patufet (15.953 octets) En Patufet és la primera revista infantil en català, fundada a Barcelona el 1904 per Aureli Capmany. 1904 1904 1904 http://www.raco.cat/index.php/Analisi/article/viewFile/74284/94453 Si. 128-FS
129 Lingüístic Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (61 octets) El 1906 té lloc a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Els continguts s'adrecen a la recuperació de la llengua nacional i a la tasca de codificació del català. 13-17/10/1906 3/20/1905 10/17/1906 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
130 Social Société d'Études Catalanes (41 octets) Es funda el 1906 a Perpinyà la Société d'Études Catalanes. L'entitat té un paper destacable en la introducció del català a les escoles, en una època poc favorable. 1906 1906 1906 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
131 Lingüístic Antoni Maria Alcover (44 octets) Antoni Maria Alcover (1862-1932), eclesiàstic i lingüista mallorquí, és l'impulsor d'iniciatives com el Diccionari català-valencià-balear o la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). 1862-1932 1862 1932 Moll, Aina. Mossèn Alcover, de la Lletra de convit als preparatius del Congrés de 1906. A: Vallverdú, Francesc (coord.). Commemoració del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009 978-84-92583-14-0
132 Lingüístic Francesc de Borja Moll (49 octets) Francesc de Borja Moll (1903-1991), filòleg i editor menorquí, treballa amb Antoni Maria Alcover en la confecció del Diccionari català-valencià-balear, que acaba l'any 1964. 1903-1991 1903 1991 Centenari de Francesc B. Moll (1903-2003). Palma de Mallorca: Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, 2003. (Estudis baleàrics; 72/73). DL PM. 103-1988
133 Social La Palmavera (1.831 octets) Es funda a l'Alguer, l'associació La Palmavera, que tenia com a objectius l'aixecament de la llengua. 1906 1906 1906 Caria, Rafael. “El català a l’Alguer: apunts per a un llibre blanc”. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d’Administració Pública], núm. 46 (des. 2006), Si. 133-FS
134 Social Institut d'Estudis Catalans(27.255 octets) L'any 1907 es funda l'Institut d'Estudis Catalans, corporació acadèmica que té per finalitat incentivar la recerca, la cultura i la llengua en l'àmbit general dels Països Catalans. 1907 1907 1907 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 134-FS
135 Lingüístic L'article Agrupació Regional Valenciana no existeix. L'Agrupació Regional Valenciana reivindica el 1907 la cooficialitat del valencià. 1907 1907 1907 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
136 Lingüístic Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans(61 octets) El 1911 es crea la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, presidida per Antoni Maria Alcover.Estudia la llengua, n'estableix la normativa i en fa el seguiment a les terres de llengua i cultura catalanes. 1911 1911 1911 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
137 Lingüístic Normes ortogràfiques(3.456 octets) Pompeu Fabra estableix les normes ortogràfiques de la llengua catalana. Es publiquen les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. 1913 1913 1913 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. ; Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. Si. 137-FL
138 Lingüístic Gramàtica catalana (36 octets) Es publica l'any 1918 la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Amb caràcter normatiu, assenyala els límits dels usos correctes de la llengua. 1918 1918 1918 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. Si.138-FL
139 Lingüístic Fundació Bernat Metge(2.997 octets) S'inicien traduccions al català dels clàssics antics (Fundació Bernat Metge) i de textos bíblics (Fundació Bíblica Catalana) 1923 1923 1923 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
140 Polític Dictadura de Primo de Rivera (6.519 octets) La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) aplica una política anticatalanista radical i significa la desvertebració de la cultura catalana, tant des del punt de vista polític com social. 1923-1930 1923 1930 Roig Rosich, Josep M. La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya: un assaig de repressió cultural. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. (Biblioteca Abat Oliba; 107). // Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17). Si. 140-FP
141 Social L'article Prohibició del català a l'escola no existeix. L'any 1923 es prohibeix ensenyar el català a les escoles 1923 1923 1923 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. // Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17). // Benet, Josep. L'Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. (Biblioteca Abat Oliba; 150).
142 social Revista de Catalunya(3.382 octets) El 1924 el polític i periodista Antoni Rovira i Virgili funda la Revista de Catalunya, durant la Dictadura de Primo de Rivera, editada en català, per defensar la llengua i la cultura catalanes. 1924 1924 1924 http://www.revistadecatalunya.cat/ca/historia.asp. La Premsa a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona; Col.legi de Periodistes de Catalunya, 1988. (Vaixells de Paper; 1)
143 Social Acció Cultural Valenciana(1.078 octets) Es funda el 1930 l'entitat Acció Cultural Valenciana, agrupació de caràcter universitari que treballa per reivindicar la catalanitat del País Valencià. 1930 1930 1930 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. p.144
144 Polític República catalana (33 octets) Des del Palau de la Generalitat de Barcelona, Francesc Macià proclama la República catalana el dia 14 d'abril de 1931. 4/14/1931 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Vol. VI. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003. Si. 144-FP
145 Social El Be Negre (11.947 octets) i La Humanitat(10.338 octets) Es comencen a publicar l'any 1931 les revistes El Be Negre i La Humanitat. 1931 1931 1931 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
146 Polític Marcel·lí Domingo (43 octets) El decret de bilingüisme promogut pel ministre Marcel·lí Domingo el 1931 estableix l'ensenyament obligatori i gratuït de la llengua materna als parvularis i escoles primàries. 1931 1931 1931 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
147 Social Ràdio Associació de Catalunya (7.730 octets) Ràdio Associació de Catalunya: primera emissora que emet totalment en català 1931 1931 1931 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
148 Polític Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 (54 octets) L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 declara llengües cooficials el català i el castellà, amb el mateix rang. 1932 1932 1932 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
149 Lingüístic Diccionari general de la llengua catalana (55 octets) L'any 1932 es publica el Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. L'Institut d'Estudis Catalans el considera obra de referència normativa fins a la publicació del diccionari normatiu de l'IEC, el 1995. 1932 1932 1932 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
150 Social Diari de Tarragona (7.186 octets) i el Diari de Girona(11.017 octets) Es comencen a publicar el Diari de Tarragona i el Diari de Girona l'any 1932. 1932 1932 1932 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
151 Lingüístic Normes de Castelló(10.232 octets) Es publiquen les Normes de Castelló, que l'any 1932 adapten les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans a la situació valenciana. 1932 1932 1932 Pitarch, Vicenç. “80 anys de les Normes de Castelló”. A: Llengua i Ús, núm. 52 (2012); http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/260904/348099. Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). CLIMENT MARTÍNEZ, Josep Daniel (2007): Les Normes de Castelló. L’interés per la llengua dels valencians al segle XX, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua. COLÓN, Germà / GIMENO, Lluís (eds): 2013: A l'entorn de les normes de Castelló: ambient, context cultural i repercussions, Castelló, Universitat Jaume I.PITARCH I ALMELA, Vicent (2013): Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans, Benassal/Barcelona, Fundació Carles Salvador/IEC.
152 Històric Guerra Civil Espanyola(123.808 octets) L'any 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola, que dura fins al 1939. 1936 - 1939 1936 1939 Vilar, Pierre (dir.); Termes, Josep (coord.). Història de Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1987-2003. Si. 152-FH
153 Lingüístic Institut d'Estudis Valencians (2.497 octets) Es funda l'Institut d'Estudis Valencians l'any 1937, amb l'objectiu de dinamitzar les ciències de les humanitats. Va mantenir relacions estretes amb l'Institut d'Estudis Catalans. 1937 1937 1937 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
154 Polític L'article Prohibició del català als registres no existeix. Dues ordres ministerials prohibeixen l'any 1938 l'ús del català al registre civil i al registre de les persones jurídiques, respectivament. 1938 1938 1938 Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993. // Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17).
155 Polític Dictadura franquista (24 octets) Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el general Francisco Franco implanta una dictadura, entre 1939 i 1975. El franquisme persegueix el català i en prohibeix l'ús en molts àmbits. 1939 - 1975 1939 1975 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
156 Social L'article Si eres patriota, habla en español no existeix. L'any 1939 s'instal·la un gran rètol a Lleida amb el text Si eres patriota, habla en español. En altres indrets apareix la versió Habla el idioma del imperio. 1939 1939 1939 Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993. // Benet, Josep. L'Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. (Biblioteca Abat Oliba; 150),
157 Polític L'article Clausura de les escoles de la Generalitatno existeix. L'any 1939 es clausuren totes les escoles de la Generalitat. 1939 1939 1939 Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17).
158 Social Prohibició d'Els pastorets(13.496 octets) El Govern Civil de Barcelona prohibeix l'any 1939 les representacions d'Els pastorets fora de l'àmbit familiar. 1939 1939 1939 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
159 Polític L'article Prohibició als funcionaris públics de parlar en català no existeix. El 1940 es publica un ban del governador civil de Barcelona que prohibeix als funcionaris públics parlar en llengua catalana durant les hores de servei. 1940 1940 1940 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.;. Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993. // Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17). // Benet, Josep. L'Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. (Biblioteca Abat Oliba; 150),
160 Social La Pirenaica (40 octets) L'any 1941 comença a emetre des de Moscou l'emissora Radio España Independiente, coneguda amb el nom de La Pirenaica, amb programació en català. 1941 1941 1941 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
161 Social L'article Rosa mística no existeix. El 1942 es publica legalment el primer llibre en català després de la guerra civil espanyola: Rosa mística, de Camil Geis i Parragueras. 1942 1942 1942 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. p.160
162 Social Quaderns de l'Exili (33 octets) Es publiquen a Mèxic el 1943 els Quaderns de l'Exili i la Revista de Catalunya, que s'imprimia a França entre 1939 i 1940. 1943 1943 1943 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
163 Social Editorial Moll (2.947 octets) L'Editorial Moll de Mallorca edita el 1943, legalment, la primera obra en català després de la Guerra civil: El somni encetat, de Miquel Dolç. 1943 1943 1943 Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993.
164 Polític L'article The Case of Catalonia no existeix. L'ONU, reunida en conferència a San Francisco, rep el memoràndum The Case of Catalonia, presentat pel Consell Nacional Català, en el qual es denuncia l'intent de genocidi cultural i lingüístic a Catalunya 1945 1945 1945 Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993. p
165 Social L'article Lo ferrer de tall no existeix. L'any 1946 té lloc la primera representació teatral en català a Barcelona després de la guerra civil, amb l'obra Lo ferrer de tall, de Frederic Soler, conegut amb el pseudònim Serafí Pitarra. 1946 1946 1946 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
166 Social L'article Representacions teatrals en català no existeix. A l'octubre i al desembre de 1946 es reprenen les primeres representacions periòdiques en català als teatres Romea i Victòria de Barcelona. 1946 1946 1946 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
167 Lingüístic Manuel Sanchis Guarner(38 octets) El filòleg valencià Manuel Sanchis i Guarner (1911-1981) publica el 1950 la Gramàtica valenciana. 1950 1950 1950 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. // http://www.escriptors.cat/autors/sanchisguarnerm/
168 Lingüístic Carles Salvador i Gimeno(2.912 octets) El gramàtic i defensor de la llengua Carles Salvador i Gimeno publica la primera edició de la seva Gramàtica valenciana l'any 1951. 1951 1951 1951 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. p.166. Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). //http://www.escriptors.cat/autors/salvadorc/
169 Polític Llei Deixonne (2.277 octets) Es proclama a França la Llei Deixonne, primera en autoritzar l'ensenyament de lleis regionals a França (basc, bretó, català i occità) 1951 1951 1951 http://portal-lem.com/documents/langues/occitan/loi_deixonne.pdf // Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; 17). p Si. 169-FS
170 Social Nit de Santa Llúcia (45 octets) Se celebra per primer cop l'any 1951 el lliurament de premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, als locals de l'antiga Llibreria Catalònia. Josep Pla guanya amb El carrer estret el premi Joanot Martorell. 1951 1951 1951 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
171 Lingüístic L'article Gramàtica històrica catalana, de Francesc de Borja Moll no existeix. Es publica el 1952 la Gramàtica històrica catalana, de Francesc de Borja Moll. 1952 1952 1952 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
172 Social Nova Cançó (45.726 octets) El grup integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter i Moix componen el 1956 unes primeres cançons en català que constituiran l'origen de la Nova Cançó, moviment cultural que impulsa la cançó en català. 1956 1956 1956 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. // García-Soler, Jordi. Crònica apassionada de la Nova Cançó: vint anys després. Barcelona: Flor del vent, 1996 // Garcia i Soler, Jordi. La Nova Cançó. Barcelona: Edicions 62, 1976.
173 Polític L'article Registre Civil Espanyol no existeix. L'any 1957 al Registre Civil només es permet inscriure noms en castellà. 1957 1957 1957 Soler Cantalapiedra, M. Teresa.Legislación sobre Registro Civil. Madrid: Cívitas, 2007. // Lasagabaster Herrarte, Iñaki.Las lenguas oficiales en los registros administrativos. la colaboración entre administraciones, interconexión electrónica e intercambio de datos, documentos y certificaciones entre administraciones. A: Milian i Massa, Antoni (coord.). Drets lingüístics, de debò? : els drets lingüístics en les actuacions administratives i en determinades activitats supervisades per les administracions : seminari, Barcelona, 2 de desembre de 201. Barcelona: Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Institut d'Estudis Autonòmics, 2012. p. 165-190
174 Social Serra d'Or (9.027 octets) La revista Serra d'Or, editada per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, apareix el 1959 amb el format actual, com a revista d'alta cultura. 1959 1959 1959 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 174-FS
175 Social Els Setze Jutges (3.719 octets) El 1961 té lloc a Barcelona el primer recital d'Els Setze Jutges, grup de cantants catalans que impulsa la Nova Cançó, un moviment cultural que impulsa la cançó en català. 1961 1961 1961 http://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Can%C3%A7%C3%B3#Context_hist.C3.B2ric // Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. // García-Soler, Jordi. Crònica apassionada de la Nova Cançó: vint anys després. Barcelona: Flor del vent, 1996 // Garcia i Soler, Jordi. La Nova Cançó. Barcelona: Edicions 62, 1976. Si. 175-FS
176 Social Òmnium Cultural (10.477 octets) El 1961 neix Òmnium Cultural, en un moment històric en què la cultura catalana era censurada i perseguida per la dictadura franquista. 1961 1961 1961 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. ; Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993. Si. 176-FS
177 Lingüístic L'article Junta Assessora per als Estudis Catalansno existeix. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans acorda el 1961 la creació de la Junta Assessora per als Estudis Catalans (JAEC). També es crea la Comissió Delegada d'Ensenyament (DEC) d'Òmnium Cultural. 1961 1961 1961 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. // Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
178 Social Cavall Fort (8.842 octets) Neix l'any 1961 la revista Cavall Fort, amb el suport dels bisbats de Girona, Vic i Solsona. L'objectiu és trobar una manera perquè els infants poguessin aprendre a llegir i a escriure en català. 1961 1961 1961 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 178-FS
179 Social EDIGSA (20 octets) L'empresa discogràfica EDIGSA, fundada el 1961, edita el seu primer disc: Espinàs canta Brassens. L'escriptor, periodista i cantant Josep Maria Espinàs versiona en català peces del cantant i compositor francès Georges Brassens. 1961 1961 1961 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
180 Social Edicions 62 (10.063 octets) L'any 1962 Max Cahner i Ramon Bastardas funden Edicions 62. La seva primera publicació és l'obra de l'escriptor valencià Joan Fuster Nosaltres, els valencians. 1962 1962 1962 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 180-FS
181 Social Obra Cultural Balear(10.099 octets) L'entitat Obra Cultural Balear neix a Mallorca l'any 1962 per promoure la llengua i la cultura pròpies i defensar el dret de les Illes Balears al ple autogovern. 1962 1962 1962 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
182 Social Salvador Escamilla (41 octets) El locutor, presentador de ràdio i televisió i cantant Salvador Escamilla inicia el 1963 l'emissió del programa en català Radioscope, a l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona. 1963 1963 1963 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 182-FS
183 Social Festival de la Cançó Mediterrània (11.341 octets) Raimon, juntament amb Salomé, guanya el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona de l'any 1963, amb la cançó Se'n va anar. Aquesta és la primera cançó en català retransmesa per Televisió Espanyola. 1963 1963 1963 Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993. ; Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
184 Social Televisió Espanyola a Catalunya (27 octets) Televisió Espanyola a Catalunya engega les primeres emissions regulars en català l'any 1964. S'inicia un programa mensual de teatre en català. La primera obra que es representa és La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra. 1964 1964 1964 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_televisi%C3%B3_en_catal%C3%A0
185 Lingüístic Història de la literatura catalana (33 octets) El 1964 s'inicia la publicació de la Història de la literatura catalana, dels professors Martí de Riquer, Antoni Comas i Joaquim Molas. 1964 1964 1964 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
186 Social Associació de Mestres Rosa Sensat (48 octets) L'Associació de Mestres Rosa Sensat inicia la seva activitat l'any 1965. És un moviment de renovació pedagògica que té com a objectiu treballar per la millora de l'educació. 1965 1965 1965 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 186-FS
187 Social Lluc (1.551 octets) Apareix el 1968 la revista mallorquina Lluc, publicada pels missioners dels Sagrats Cors. La impulsen Cristòfor Veny (director fins al 1970) i el periodista Gabriel Fuster i Mayans. 1968 1968 1968 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
188 Social Raimon (30.320 octets) Raimon fa un recital a la sala Olympia de París l'any 1966. Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirats s'incorporen als Setze Jutges, grup de cantants en llengua catalana. 1966 1966 1966 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
189 Social Llibreria Tres i Quatre(3.494 octets) La llibreria Tres i Quatre de València inicia l'activitat l'any 1967. L'editorial del mateix nom es constitueix jurídicament l'any 1974. Editorial i llibreria formen part d'un projecte de dinamització cultural del País Valencià. 1967 1967 1967 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
190 Social Gran enciclopèdia catalana (41 octets) Es publica l'any 1968 el primer fascicle de la Gran enciclopèdia catalana, dirigida per Jordi Carbonell i de Ballester. És una obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans. 1968 1968 1968 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
191 Lingüístic Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (2.944 octets) Es crea l'any 1968 l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), en ocasió d'un col·loqui a la Universitat d'Estrasburg. La fundació jurídica va ser posterior, el 1973. 1968 1968 1968 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
192 Social Joan Manuel Serrat (42 octets) Joan Manuel Serrat s'enfronta a TVE en pretendre cantar en català al festival d'Eurovisió. És substituït per Massiel, qui guanya el certamen 1968 1968 1968 Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993. ; Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 192-FS
193 Social L'article La Tramuntana no existeix. L'any 1968 es funda La Tramuntana, primera escola privada catalana al País Valencià. 1968 1968 1968 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. SI amb compte! Foto d'una escola. No es pot assegurar que sigui La Tramuntana o no. 193-FS
194 Social La Trinca (6.263 octets) Es presenta l'any 1969 el grup musical La Trinca, format per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz. Les seves divertides cançons se centren en la crítica política i social. 1969 1969 1969 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
195 Social L'article Sis hores de cançó no existeix. Se celebra l'any 1970 el festival Sis hores de cançó a Canet de Mar, al Maresme. 1970 1970 1970 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
196 Social Comediants (6.227 octets) Neix l'any 1972 el grup teatral Els Comediants. 1972 1972 1972 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
197 Social L'article Atemptats a llibreries valencianes no existeix. Les llibreries Tres i Quatre i Ausiàs Marc, de València, pateixen atemptats l'any 1973. 1973 1973 1973 Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993.
198 Social Universitat Catalana d'Estiu (4.079 octets) L'any 1973, a la Universitat Catalana d'Estiu té lloc una taula rodona de la qual sorgeix el manifest El català, llengua d'expressió científica. 1973 1973 1973 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. ; Fons gràfic de la Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya
199 Social Els Marges (2.173 octets) L'any 1974 apareix Els Marges, revista de llengua i literatura, de periodicitat quadrimestral, fundada pel professor Joaquim Molas. 1974 1974 1974 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
200 Polític L'article Decret de regulació de les "lenguas regionales" no existeix. L'any 1975 es publica un decret sobre la regulació de les lenguas regionales a Espanya, que en permet l'ensenyament. 1975 1975 1975 Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993.
201 Social L'article Reciclatge de llengua i cultura catalanesno existeix. Els Instituts de Ciències de l'Educació (ICE) de les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona organitzen l'any 1975 cursos de reciclatge de llengua i cultura catalanes. 1975 1975 1975 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
202 Social Ràdio 4 (6.966 octets) L'any 1976, Ràdio 4 és la primera ràdio pública que emet íntegrament en català després de la guerra civil, amb 18 hores diàries de programació. 1976 1976 1976 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
203 Polític L'article Àmbit d'actuació de l'Institut d'Estudis Catalans no existeix. Un reial decret de l'Estat espanyol reconeix el 1976 que l'àmbit d'actuació de l'Institut d'Estudis Catalans s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes. 1976 1976 1976 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001
204 Social L'Avenç (11.401 octets) L'any 1976 es comença a publicar L'Avenç, revista de divulgació històrica i de reconstrucció crítica del passat, centrada en la Catalunya contemporània, d'abans i després de la guerra civil. 1976 1976 1976 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 204-FS
205 Social L'article Neixen diverses escoles integrals als territoris de parla catalanano existeix. L'any 1976 neixen diverses escoles catalanes integrals als territoris de parla catalana: La Bressola a Perpinya, Mata de jonc a Palma de Mallorca i El Rotgle a Castellò de la Plana. 1976 1976 1976 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
206 Social Avui (9.196 octets) L'any 1976 arriba als quioscos l'Avui, primer diari d'informació general en català després de la dictadura franquista. 1976 1976 1976 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 206-FS
207 Social Futbol a Catalunya(14.669 octets) El 1976 té lloc la primera retransmissió radiofònica d'un partit de futbol en català, a càrrec del periodista Joaquim Maria Puyal. 1976 1796 1796 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/joaquim-maria-puyal-referent-periodisme-esportiu-1820701 Si. 207-FS
208 Polític L'article Decret de bilingüisme escolar de la Generalitat no existeix. L'any 1978 es publica el decret de bilingüisme escolar de la Generalitat de Catalunya. Es comença a aplicar al curs 1978-1979. 1978 1978 1978 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
209 Social L'Empordà (402 octets), El 9 Nou (5.366 octets) i Regió7 (10.650 octets) L'any 1978 apareixen els diaris L'Empordà (gener), El 9 Nou (març) i Regió7 (desembre). 1978 1978 1978 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. p.181. Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya Si. 209-FS
210 Social L'article Les Millors Obres de la Literatura Catalanano existeix. L'any 1978 es comença a publicar la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana, dirigida pel professor Joaquim Molas, per iniciativa d'Edicions 62 i La Caixa. 1978 1978 1978 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
211 Social Acció Cultural del País Valencià (9.551 octets) Neix el 1978 Acció Cultural del País Valencià, entitat que s'alinea en el consens acadèmic internacional pel que fa a la unitat de la llengua catalana. El seu primer president va ser l'escriptor Joan Fuster. 1978 1978 1978 Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Acci%C3%B3_Cultural_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0. http://www.acpv.cat/web/
212 Polític Constitució espanyola (923 octets) El Congrés dels Diputats espanyol aprova l'any 1978 la Constitució espanyola, que reconeix la pluralitat nacional i lingüística de l'Estat (article 3. 3.). 1978 1978 1978 BOE 29/12/1978, núm. 311.1 ; Plafó 2 de l’exposició Avancem amb el català (29 nov. 2012 al 8 gen. 2013) Si. 212-FP
213 Social Fundació Congrés de Cultura Catalana (2.881 octets) Neix l'any 1979 la Fundació Congrés de Cultura Catalana, amb l'objectiu d'aconseguir la normalització cultural dins el marc de llibertat d'una societat catalana democràtica. 1979 1979 1979 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. p.180
214 Social Manifest d'Els Marges(2.321 octets) Apareix l'any 1979 el manifest de la revista Els Marges titulat Una nació sense estat, un poble sense llengua?, que constata la situació precària de la llengua catalana i reclama estructures per garantir-ne la supervivència. 1979 1979 1979 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
215 Social Quaderns Crema (1.737 octets) El filòleg i editor Jaume Vallcorba funda el 1979 l'editorial Quaderns Crema. 1979 1979 1979 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
216 Polític Direcció General de Política Lingüística (89 octets) L'any 1979 es crea la Direcció General de Política Lingüística, òrgan d'anàlisi direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. 1979 1979 1979 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. // 30 anys de política lingüística. Barcelona : Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística, 2013 Si. 216-FP
217 Polític L'article El català s'incorpora al sistema educatiu de les Illes Balears no existeix. Es publica l'any 1979 el reial decret pel qual s'incorpora el català al sistema educatiu de les Illes Balears. 1979 1979 1979 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
218 Polític Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 (8.026 octets) S'aprova el 1979 l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que dóna al català l'estatus de llengua pròpia i l'oficialitat. 1979 1979 1979 DOGC 31/12/1979, núm. 38, p. 576 ; Plafó 2 de l’exposició Avancem amb el català (29 nov. 2012 al 8 gen. 2013) Si. 218-FP
219 Lingüístic Joan Coromines (39 octets) El filòleg Joan Coromines publica el 1980 el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, gran obra de caràcter crític, etimològic, històric i comparatiu. 1980 1980 1980 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 219-FL
220 Social Ràdio Arrels (4.109 octets) El 1981 neix a Perpinyà l'associació cultural Arrels, que el mateix any crea Ràdio Arrels, que emet en català. 1981 1981 1981 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 220-FS
221 Social Manifiesto de los 2.300 (32 octets) L'any 1981, Diario 16 publica l'anomenat Manifiesto de los 2.300 o Manifiesto por la igualdad de derechos lingüísticos en Cataluña, que afirma que la política lingüística de la Generalitat de Catalunya discrimina el castellà. 1981 1981 1981 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
222 Social L'article Concert al Camp Nou organitzat per la Crida a la Solidaritat no existeix. La Crida a la Solidaritat organitza el 1981 un concert al Camp Nou de Barcelona, amb el tema Som una nació, en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Aplega 100.000 persones. 1981 1981 1981 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.  ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Crida_a_la_Solidaritat_en_Defensa_de_la_Llengua,_la_Cultura_i_la_Naci%C3%B3_Catalanes ; Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
223 Social Universitat de Perpinyà (51 octets) Es crea l'any 1982 a la Universitat de Perpinyà un Diploma d'estudis universitaris generals de català. 1982 1982 1982 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
224 Social L'article Escola d'Alguerès Pasqual Scanu no existeix. L'Escola d'Alguerès Pasqual Scanu inaugura l'any 1982 el primer curs d'alfabetització per a joves i adults. 1982 1982 1982 Devís, Empar. “Ús i norma del català a l’Alguer”. A: Roviró, Bàrbara; Torrent-Lenzen, Aina; Wesch, Andreas (eds.). Normes i identitats = Normen und Identitäten. Titz: Lenzen, cop. 2005.
225 Polític L'article "El català, cosa de tots" no existeix. L'any 1982 la Generalitat de Catalunya impulsa la campanya El català, cosa de tots, per retornar a la llengua catalana el lloc que li correspon dins la seva pròpia societat, després de la dictadura del general Franco (1939-1975). 1982 1982 1982 "Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. //
Campanya per a la normalització lingüística : [sóc la Norma] el català cosa de tots. Barcelona: [Direcció General de Política Lingüística. Secretaria de la Campanya], 1982. // La Campanya per la normalització lingüística de Catalunya, 1982. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1983."
226 Polític Estatut d'autonomia del País Valencià del 1982 (60 octets) El 1982 s'aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià. L'article 7 estableix: Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Es reforma l'any 2006. 1982 1982 1982 http://www.bibiloni.net/legislacio/
227 Polític L'article Estatut d'autonomia de l'Aragó de 1982 no existeix. S'aprova el 1982 l'Estatut d'autonomia de l'Aragó, que marca que les llengües pròpies seran especialment protegides. Es reforma l'any 2007. 1982 1982 1982 http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r1-lo8-1982.tp.html Si. 227-FP
228 Polític L'article Incorporació del valencià a l'ensenyamentno existeix. L'any 1982 s'aprova el decret que regula la incorporació del valencià al sistema d'ensenyament de preescolar, educació general bàsica, batxillerat i formació professional. 1982 1982 1982 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). http://www.bibiloni.net/legislacio/decret_valencia.htm
229 L Municipis de Catalunya (46 octets) Es publica el 1982 la llei que regula el procediment de canvi de noms dels municipis de Catalunya, a fi d'aconseguir que tinguin com a única forma oficial la catalana, excepte a la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa. 1982 1982 1982 DOGC, 20/10/1982, núm. 268, p. 2382
230 Polític Programa d'immersió lingüística (48 octets) S'aplica el 1983 el Programa d'immersió lingüística, mètode d'ensenyament d'una llengua que situa l'alumnat en un entorn d'aprenentatge que té com a llengua de relació i d'instrucció la mateixa llengua que ha d'aprendre. 1983 1983 1983 ARENAS, Joaquim; MUSET, Margarida. La immersió lingüística: una acció de govern, un projecte compartit. Barcelona: Centre d’Estudis Jordi Pujol, 2005. http://www.jordipujol.cat/files/articles/llibrellengua.pdf
231 Social Setmana del Llibre en Català (2.586 octets) El 1983 se celebra la Setmana del Llibre en català. 1983 1983 1983 http://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana_del_Llibre_en_Catal%C3%A0
232 Social Catalunya Ràdio (22.180 octets) Es crea l'any 1983 l'emissora Catalunya Ràdio, dins la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que neix aquell mateix any. 1983 1983 1983 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. Si. 232-FS
233 Lingüístic L'article Serveis municipals de català no existeix. L'any 1983 es creen els serveis municipals de català. 1983 1983 1983 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
234 Polític Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983(11.184 octets) S'aprova el 1983 l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que estableix el català com a llengua cooficial. Es reforma l'any 2007. 1983 1983 1983 BOE, 1/03/1983, núm. 51, p. 5776. ; http://www.boe.es/boe/dias/1983/03/01/pdfs/A05776-05783.pdf Si. 234-FP
235 Polític L'article Llei de normalització lingüística a Catalunya no existeix. Tots els grups parlamentaris aproven l'any 1983 la Llei de normalització lingüística a Catalunya. 1983 1983 1983 DOGC 22/04/1983, núm. 322, p. 892 ; http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Legislacio/Llei%20de%20politica%20linguistica/Arxius/LleiNL83.pdf // Legislació lingüística de Catalunya : la Llei de política lingüística i altres normes lingüístiques. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, 2007.
236 Polític Llei d'ús i ensenyament del valencià (52 octets) L'any 1983 s'aprova la Llei d'ús i ensenyament del valencià. 1983 1983 1983 http://www.docv.gva.es/datos/1983/12/01/pdf/1983_802514.pdf
237 Social El Temps (3.958 octets) Neix a València l'any 1984 el setmanari d'informació general El Temps. 1984 1984 1984 http://www.eltemps.cat/num/1578 Si. 237-FS
238 Social TV3 (41.545 octets) TV3, canal públic de televisió, comença a emetre regularment l'any 1984. 1984 1984 1984 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
239 Social Dallas (22.542 octets) TV3 programa l'any 1984 la sèrie Dallas, en una operació que combina la promoció del nou canal televisiu amb la feina de normalització lingüística. 1984 1984 1984 Televisió de Catalunya. Departament de Documentació. ID.14169924
240 Polític Declaració de Mequinensa(3.576 octets) Els alcaldes de municipis de la Franja d'Aragó signen el 1984 la Declaració de Mequinensa, en què es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal. 1984 1984 1984 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).  ;http://www.enciclopedia-aragonesa.com/img/grandes/31565.jpg
241 Lingüístic L'article Digui, digui... no existeix. El 1984 té lloc la primera emissió a TV3 del curs de llengua catalana multimèdia Digui, digui... 1984 1984 1984 Televisió de Catalunya. Departament de Documentació. ID 980074
242 Social Obra Cultural de l'Alguer(3.726 octets) Es crea l'any 1985 l'Obra Cultural de l'Alguer, per fomentar la cultura algueresa i, principalment, la llengua. 1985 1985 1985 http://www.obracultural.cat/
243 Lingüístic TERMCAT (6.765 octets) Neix l'any 1985 el TERMCAT, centre de terminologia que té com a missió garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general. 1985 1985 1985 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. http://www.termcat.cat/docs/docs/25anys.pdf Si. 243-FL
244 Social Lluís Llach (35 octets) El juliol de 1985 Lluís Llach aplega 100.000 espectadors en un concert al Camp Nou. 1985 1985 1985 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
245 Polític L'article Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat no existeix. S'aprova el 1985 la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, per la qual es podrà exigir als funcionaris de la Generalitat el coneixement del català. 1985 1985 1985 DOGC 31/07/1985, núm. 569, p. 2562; http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=239290&language=ca_ES
246 Social Editorial Columna (30 octets) L'any 1986 es crea l'editorial Columna, amb un ventall de publicacions molt ampli. 1986 1986 1986 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
247 Polític L'article Llei de normalització lingüística de les Illes Balears no existeix. S'aprova el 1986 la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears. 1986 1986 1986 BOCAIB 20/05/1986, núm. 15, p. 255. http://contingutsweb.parlamentib.es/Biblioteca/legislacio/balears_leg/textos/bocaib_1983_1996/1986/IB_llei_3_1986_bocaib.pdf
248 Lingüístic II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (2.590 octets) L'any 1986 té lloc a Palma de Mallorca el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. 1986 1986 1986 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. Si. 248-FL
249 Social L'article TV3 arriba al País Valencià i a les Illes Balears no existeix. L'any 1987 les emissions de TV3 arriben a tot el País Valencià i al conjunt de les Illes Balears. 1987 1987 1987 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
250 Social Editorial Empúries (7.078 octets) Neix l'any 1988 l'editorial Empúries, una nova contribució a la normalització de la llengua i la cultura catalanes. 1988 1988 1988 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
251 Lingüístic L'article Diccionari català de l'Alguer no existeix. S'edita l'any 1988 el Diccionari català de l'Alguer, de Josep Sanna, el primer instrument amb ortografia normalitzada. 1988 1988 1988 Devís, Empar. “Ús i norma del català a l’Alguer”. A: Roviró, Bàrbara; Torrent-Lenzen, Aina; Wesch, Andreas (eds.). Normes i identitats = Normen und Identitäten. Titz: Lenzen, cop. 2005.
252 Polític Consorci per a la Normalització Lingüística(7.973 octets) Neix l'any 1988 el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb l'objectiu de facilitar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits. 1988 1988 1988 http://www.cpnl.cat/qui-som/ ; http://exposicio.cpnl.cat/cronologia/10/1989 Si. 252-FP
253 Social Canal 9 (28 octets) El 9 d'octubre de 1989 s'inicien les emissions de Canal 9 al País Valencià. 1989 1989 1989 http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_televisi%C3%B3_en_catal%C3%A0 Si. 253-FS
254 Social L'article Cinema en catalàno existeix. Durant l'any 1990 s'estrenen en català diverses pel·lícules d'autors catalans, com ara Ventura Pons, Pere Portabella i altres. 1990 1990 1990 Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993.
255 Social Escola Valenciana (5.757 octets) L'any 1990 neix Escola Valenciana, amb l'objectiu de potenciar la creació d'un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular. 1990 1990 1990 http://www.escolavalenciana.com/categories/index/45/qui-som
256 Social Rock català (17.475 octets) El 1991 se celebra un macroconcert de rock català al Palau Sant Jordi amb la presència dels principals grups d'aquest moviment: Sau, els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït... 1991 1991 1991 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. ; Televisió de Catalunya. Departament de Documentació. ID 14170600 Si. 256-FS
257 Social Constitució francesa(2.450 octets) L'any 1992 es reforma la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República (article 2). 1992 1992 1992 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
258 Social Plataforma per la Llengua(22.667 octets) Neix el 1993 la Plataforma per la Llengua, organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. 1993 1993 1993 https://www.plataforma-llengua.cat/
259 Polític Constitució d'Andorra(1.530 octets) S'aprova l'any 1993 la Constitució d'Andorra, que estableix el català com a única llengua oficial al Principat (Títol I, article 3). 1993 1993 1993 BOPA 4/05/1993, núm. 24, p. 448. ; file:///C:/Documents%20and%20Settings/poleho/Mis%20documentos/Downloads/Constitucio%20dAndorra%20%20Catala.pdf
260 Social L'article Associació El Tempir no existeix. Neix l'any 1994 l'Associació El Tempir d'Elx, per contribuir a la represa lingüística del valencià després de la dictadura franquista i del gran creixement demogràfic, amb immigració procedent de territoris de parla castellana. 1994 1994 1994 http://www.eltempir.cat/ca/associacio/
261 Lingüístic Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2.030 octets) Es crea l'any 1994 l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, per a l'estudi lingüístic i literari del valencià. 1994 1994 1994 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). http://web.ua.es/iifv/documents/1994_833176.pdf
262 Lingüístic L'article Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalansno existeix. Es publica l'any 1995 el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. És l'únic diccionari normatiu després del de Fabra de 1932. 1995 1995 1995 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001.
263 Social Vilaweb (21 octets) Vilaweb, el primer diari electrònic en català, neix l'any 1995, amb una visió de la realitat arrelada al país i compromesa amb la cultura catalana, però també oberta al món global. 1995 1995 1995 http://www.vilaweb.cat/quisom Si. 263-FS
264 Social Andorra Televisió (10.560 octets) El 1995 comencen les emissions d'Andorra Televisió, canal estatal d'Andorra. 1995 1995 1995 http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_televisi%C3%B3_en_catal%C3%A0
265 Polític L'article Estatut municipal de l'Alguer no existeix. L'Estatut municipal de l'Alguer regula l'any 1996 l'ús del català en la variant algueresa. 1996 1996 1996 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). ; http://www.ciutatdelalguer.it/statuto.pdf
266 Social Diari de Balears (10.593 octets) Arriba als quioscos el Diari de Balears, primer en català fora del Principat des de la guerra civil. 1996 1996 1996 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
267 Lingüístic L'article I Conferència Mundial dels Drets Lingüístics no existeix. Se celebra a Barcelona la I Conferència Mundial dels Drets Lingüístics, l'any 1996. S'aprova la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. 1996 1996 1996 Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. ; Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
268 Polític L'article Unitat de la llengua catalana no existeix. El Congrés dels Diputats espanyol acorda el reconeixement de la unitat de la llengua catalana l'any 1997. 1997 1997 1997 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999.
269 Lingüístic Universitat de València(20.661 octets) El Tribunal Constitucional espanyol sentencia l'any 1997 que la Universitat de València pot usar indistintament la denominació acadèmica català i l'estatutària valencià. 1997 1997 1997 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). P. 487.; http://www.boe.es/boe/dias/1997/05/21/pdfs/T00008-00012.pdf Si. 269-FL
270 Polític L'article Promoció de la cultura i la llengua de Sardenya no existeix. El govern autònom de Sardenya aprova el 1997 la llei regional Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. 1997 1997 1997 Devís, Empar. “Ús i norma del català a l’Alguer”. A: Roviró, Bàrbara; Torrent-Lenzen, Aina; Wesch, Andreas (eds.). Normes i identitats = Normen und Identitäten. Titz: Lenzen, cop. 2005.
271 Social El Periódico de Catalunya(6.838 octets) Surt al carrer l'edició en català del diari El Periódico de Catalunya, l'any 1997. 1997 1997 1997 Riquer, Borja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. ; Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya Si. 271-FS
272 Lingüístic Projecte Palomba (77 octets) El Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori inicia l'any 1998 el Projecte Palomba, que porta una hora d'ensenyament d'alguerès a les escoles. 1998 1998 1998 Devís, Empar. “Ús i norma del català a l’Alguer”. A: Roviró, Bàrbara; Torrent-Lenzen, Aina; Wesch, Andreas (eds.). Normes i identitats = Normen und Identitäten. Titz: Lenzen, cop. 2005.
273 Polític L'article Llei de política lingüística no existeix. S'aprova el 1998 la Llei de política lingüística a Catalunya, que explicita la voluntat política de la Generalitat de continuar impulsant el procés de recuperació del català en tots els segments de la vida social. 1998 1998 1998 DOGC, 9/01/1998, núm. 2553, p. 291 ; http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.df5fba67cac781e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=d287f9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d287f9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default // Legislació lingüística de Catalunya : la Llei de política lingüística i altres normes lingüístiques. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, 2007. // 30 anys de política lingüística. Barcelona : Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística, 2013
274 Social Siemens (499 octets) L'empresa Siemens integra el català als seus telèfons mòbils l'any 1999. 1999 1999 1999 http://www.vilaweb.cat/noticia/891876/20040908/noticia.html
275 Polític L'article Consell d'Estat de la República Francesa no existeix. L'any 1999 el Consell d'Estat de la República Francesa declara inconstitucional la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. 1999 1999 1999 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
276 Polític Català i aragonès, llengües pròpies de l'Aragó(20.510 octets) La Llei 3/1999, de patrimoni cultural aragonès, especifica que les llengües pròpies de l'Aragó són el català i l'aragonès. 1999 1999 1999 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).
277 Polític L'article La República italiana tutela les llengües i les cultures minoritàries no existeix. S'aprova la Llei 482, Normes en matèria de tutela del les minories lingüístiques i històriques, amb què la República italiana tutela les llengües i cultures minoritàries, com el català. 1999 1999 1999 Devís, Empar. “Ús i norma del català a l’Alguer”. A: Roviró, Bàrbara; Torrent-Lenzen, Aina; Wesch, Andreas (eds.). Normes i identitats = Normen und Identitäten. Titz: Lenzen, cop. 2005.
278 Polític L'article Oficialitat del català a Andorra no existeix. S'aprova l'any 1999 la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial, a Andorra, que desenvolupa l'oficialitat del català. 1999 1999 1999 BOPA 12/01/2000, núm. 2, any 12, p.66. http://www.bopa.ad/bopa/2000/bop12002.pdf
279 Lingüístic Joan Solà (35 octets) El professor Joan Solà publica la Gramàtica del català contemporani l'any 2001. 2001 2001 2001 Ferrando, Antoni; Nicolàs, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2011. Si. 279-FL
280 Lingüístic L'article Atles lingüístic del domini català no existeix. S'inicia l'any 2001 la publicació de l'Atles lingüístic del domini català, dels professors Joan Veny i Lídia Pons. 2001 2001 2001 Ferrando, Antoni; Nicolàs, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2011. Si. 280-FL
281 Social Viquipèdia (75.175 octets) L'any 2001 es crea la versió catalana de la Viquipèdia, l'enciclopèdia participativa de contingut lliure. És la segona a crear-se, després de la de llengua anglesa. 2001 2001 2001 http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia_en_catal%C3%A0 : Partal, Vicent. “El català a la xarxa: història i raons d'un cas d'èxit”. A: Softcatalà (19/04/2004); http://www.softcatala.org/el_catal%C3%A0_la_xarxa_hist%C3%B2ria_i_raons_dun_cas_d%C3%A8xit Si. 281-FS
282 Polític Institut Ramon Llull (6.562 octets) Es crea el 2002 l'Institut Ramon Llull, organisme públic que té per objectiu promoure a l'exterior la llengua i la cultura catalanes. 2002 2002 2002 DOGC 8//05/2002, núm. 3631, p. 8046 ; http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=270896&language=ca_ES
283 Lingüístic Voluntariat per la llengua(7.527 octets) Neix el 2003 el Voluntariat per la llengua, per practicar català conversant. Es creen parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol millorar. 2003 2003 2003 http://www.voluntarisperlallengua.cat/ ; Graó6 (escala) de l’exposició Avancem amb el català (29 nov. 2012 al 8 gen. 2013) Si. 283-FL
284 Lingüístic L'article Luca Scala no existeix. Es publica l'any 2003 El català de l'Alguer, editat per Luca Scala. És l'últim gran projecte de normativització del català de l'Alguer, aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans. 2003 2003 2003 Devís, Empar. “Ús i norma del català a l’Alguer”. A: Roviró, Bàrbara; Torrent-Lenzen, Aina; Wesch, Andreas (eds.). Normes i identitats = Normen und Identitäten. Titz: Lenzen, cop. 2005.
285 Social Andorra al Festival d'Eurovisió (2.660 octets) El 2004 Andorra TV participa al festival d'Eurovisió. El català se sent per primera vegada al festival amb Marta Roures i la cançó "Jugarem a estimar-nos". 2004 2004 2004 http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_televisi%C3%B3_en_catal%C3%A0 Si. 285-FS
286 Polític L'article "Dóna corda al català" no existeix. S'inicia l'any 2005 la campanya Dóna corda al català, que anima a usar la llengua d'una manera desinhibida. La boca saltadora Queta n'és la mascota. 2005 2005 2005 http://www.gencat.cat/llengua/campanyes ; Graó7 (escala) de l’exposició Avancem amb el català (29 nov. 2012 al 8 gen. 2013) Si. 286-FP
287 Social ICANN (65 octets) La Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Nombres (sigla en anglès, ICANN) aprova el 2005 la creació d'un domini propi per a la comunitat lingüística i cultural catalana: el domini .cat. 2005 2005 2005 http://www.observatoridelallengua.cat/htm/novetat.php?llengua=ca&opcio=novetats.php&id=39 Si. 287-FS
288 Social IB3 Televisió (6.663 octets) Comença a emetre regularment l'any 2005 el primer canal autonòmic de televisió de les Illes Balears, IB3. 2005 2005 2005 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). Si. 288-FS
289 Polític Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 (53 octets) S'aprova la Llei orgànica 6/2006, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que reforça el deure de conèixer el català. La Sentència del Tribunal Constitucional de 2010 afecta alguns articles que regulen la llengua. 2006 2006 2006 DOGC 20/07/2006, núm. 4680, p. 31873 ; http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4680/490110.pdf ; BOE 20/07/2006, núm. 172, p. 27269
290 Polític L'article Carta departamental per la llengua catalana no existeix. S'aprova l'any 2007 la Carta a favor del català o Carta departamental per la llengua catalana. El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix el català com a llengua oficial al seu Departament. 2007 2007 2007 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats).; http://www.cg66.fr/202-charte-en-faveur-du-catalan.htm
291 Polític L'article Llei d'ordenació de l'ensenyament superiorno existeix. S'aprova el 2008 la Llei d'ordenació de l'ensenyament superior, que estableix que el català és la llengua pròpia de l'ensenyament superior públic d'Andorra. 2008 2008 2008 http://www.bopa.ad/bopa/2008/bop20054.pdf
292 Polític L'Assemblea francesa reconeix les llengües minoritàries (23.158 octets) L'Assemblea francesa incorpora l'any 2008 el reconeixement de les llengües minoritàries o regionals a la seva Constitució. 2008 2008 2008 Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catalana. Nova ed. rev. i ampl. Barcelona: UOC, 2011. (Humanitats). .; http://www.racocatala.cat/noticia/16966/senat-frances-accepta-reconeixement-catala-reforma-constitucional
293 Polític L'article Llei d'educació no existeix. El Parlament de Catalunya aprova el 2009 la Llei d'educació, que estableix el català com a eix central del sistema educatiu. 2009 2009 2009 DOGC 16/07/2009, núm. 5422, p. 56589; http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5422/950599.pdf
294 Polític Llei de llengües d'Aragó(20.510 octets) S'aprova el 2009 la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l'Aragó, que reconeix les llengües parlades al territori aragonès, com el català, l'aragonès i el castellà. Es deroga el 2013. 2009 2009 2009 BOA 30/12/2009, núm. 252, p. 30327 ; http://aranzadi.aranzadidigital.es/maf/app/document?startChunk=1&endChunk=2&stid=marginal_chunk&ds=ARZ_LEGIS_CS&infotype=arz_legis&marginal=LARG\2013\188&version=&srguid=i0ad60079000001441b9a7d6c1f30072b&lang=spa&src=withinResuts#
295 Polític Llengua de signes (11.623 octets) El Parlament de Catalunya aprova el 2010 la Llei de la llengua de signes catalana, que en regula, entre altres aspectes, el dret d'ús, l'aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació. 2010 2010 2010 DOGC 10/06/2010, núm. 5647, p. 45011 ; http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5647/1107709.pdf Si. 296-FP. Parlament
296 Polític L'article Codi de consumno existeix. El Parlament de Catalunya aprova el 2010 la Llei del Codi de consum de Catalunya, que estableix els drets lingüístics de les persones consumidores. 2010 2010 2010 DOGC 23/07/2010, núm. 5677, p. 56862; http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5677/1109874.pdf
297 Social Twitter (11.560 octets) El català és present a les xarxes socials. El 2012 neix el Twitter en català, a partir de la campanya de mobilització #twitterencatalà. 2012 2012 2012 Campanya #twitterencatalà ;http://www.vilaweb.cat/noticia/4026336/20120706/cal-tenir-twitter-catala.html Si. 297-FS
298 Polític LAPAO (21 octets) S'aprova la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que estableix la llengua parlada a la zona oriental d'Aragó es denomina LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). 2013 2013 2013 BOA 24/05/2013, núm. 100, p. 11778 ; http://aranzadi.aranzadidigital.es/maf/app/document?startChunk=1&endChunk=2&stid=marginal_chunk&ds=ARZ_LEGIS_CS&infotype=arz_legis&marginal=LARG\2013\188&version=&srguid=i0ad60079000001441b9a7d6c1f30072b&lang=spa&src=withinResuts
299 Polític Atacs de la llengua catalana (62.798 octets) Es produeixen dos atacs destacables a la llengua catalana. S'aprova el Decret que regula la implantació, per al curs 2013/2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears. Per altra banda, el Govern valencià tanca la Radiotelevisió Valenciana. ; http://www.docv.gva.es/datos/2013/11/28/pdf/2013_11491.pdf 2013 2013 2013 http://www.caib.es/boib/ca/2013/8201/524559/resolucion-del-parlamento-de-las-illes-balears-por?&idEnviament=524559&mode=view&numero=8201 ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractament_Integrat_de_Lleng%C3%BCes  ;
300 Lingüístic Parlants de català (12.939 octets) Gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment, l'any 2014. Aquesta dada s'extreu de la diferència entre les persones que el saben parlar i les persones que tenen el català (sol o compartit amb el castellà) com a llengua inicial. 2013 2013 2013 Portal de la Llengua catalana: http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD Si. 300-FL

Obres generals i història de la llengua

[modifica]
Llibres i capítols de llibres
  • Solé i Sanosa, Mercè (coord.)]. "Et prenc la paraula". 1714 : el català ahir, avui i demà. Barcelona: Centre de Normalització Lingüística de Barcelona: Consorci per a la Normalització Lingüística, 2014. TOPOGRÀFIC: SL/C-Cen
  • Ferrando Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana (nova edició revisada i ampliada). Barcelona: Pòrtic: UOC, 2011. (Humanitats).ISBN 9788497883801 TOPOGRÀFIC: SL/C-Fer
  • Prats, Modest.; Feliu, Francesc (ed.). Engrunes i retalls: escrits de llengua i de cultura catalanes. Girona: Universitat de Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes: CCG Edicions, 2009. ISBN 9788496766990 TOPOGRÀFIC: SL/C-Pra
  • Veny, Joan. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 9788498830828 TOPOGRÀFIC: L/C-Ven
  • Sebastià, Xavier. “Assaig sobre l'abast històric de la llengua catalana a l'Aragó (I)”. Temps de franja [Calaceit: Associació Cultural del Matarranya; Fraga: Consells Locals de la Franja: Institut d'Estudis del Baix Cinca], núm. 66 (maig 2007), p. 19. TOPOGRÀFIC: PP-TEM 66
  • Sebastià, Xavier. “Assaig sobre l'abast històric de la llengua catalana a l'Aragó (i II)”. Temps de franja [Calaceit: Associació Cultural del Matarranya; Fraga: Consells Locals de la Franja: Institut d'Estudis del Baix Cinca], núm. 67 (juny 2007), p. 19. TOPOGRÀFIC: PP-TEM 67
  • Vidal, Joan Carles. Origen i evolució de la llengua catalana: els orígens del català des de la llengua d'Occitània, les evolucions territorials del català sobre el basc, el mossàrab i l'àrab: procés històric. Barcelona: La Busca, 2007. ISBN 9788496125728 TOPOGRÀFIC: L/C-Vid
  • Branchadell, Albert. L'Aventura del català: de les "Homilies d'Organyà" al nou Estatut. Barcelona: L'Esfera dels llibres, 2006. ISBN 8497344154 TOPOGRÀFIC: SL/C-Bra
  • [de Miguel; Elena (dir.).; Buitrago Gómez, M . Cruz (coord.).; Blas Arroyo, José Luis [et al.]]. Las Lenguas españolas: un enfoque filológico. [Madrid]: Ministerio de Educación y Ciencia, Secretaría de [sic] General de Educación, Subdirección General de Información y Publicaciones, DL 2006. (Aulas de Verano. "Humanidades") ISBN 8436941756 TOPOGRÀFIC: SL/E-Min L
  • Moll, Francesc de B.; Martí Mestre, Joaquim (ed.). Gramàtica històrica catalana. Valencia: Universitat de València, 2006. (Biblioteca lingüística catalana; 31) ISBN 9788437064123 TOPOGRÀFIC: L/C-Mol G
  • Puerto Ferre, María Teresa. Lengua valenciana, una lengua suplantada. Valencia: Diputación de Valencia, DL 2006.

ISBN 8477954062. TOPOGRÀFIC: SL/C-Pue

  • Rafanell Vall-Llosera, August. La Il·lusió occitana: la llengua dels catalans, entre Espanya i França. Barcelona : Quaderns Crema, 2006. (Assaig (Edicions dels Quaderns Crema); 37) ISBN 8477274487 TOPOGRÀFIC: SL/C-Raf
  • Echenique, María Teresa; Sánchez Méndez, Juan. Las Lenguas de un reino: historia lingüística hispànica. Madrid : Gredos, cop. 2005. (Biblioteca románica hispánica. III, Manuales; 85) ISBN 8424927605 TOPOGRÀFIC: SL/E-Ech
  • Ferrando Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: Pòrtic: UOC, 2005. (Biblioteca oberta. Àgora; 20) ISBN 8473068629; 8497881494 TOPOGRÀFIC: SL/C-Fer; AT/30-Fer
  • Moreno Fernández, Francisco. Historia social de las lenguas de España. Barcelona: Ariel, 2005. (Ariel lingüística ISBN 8434482630 TOPOGRÀFIC: SL/E-Mor
  • Badia i Margarit, Antoni M.; Ferrando, Antoni (ed.). Moments clau de la història de la llengua catalana. [Valencia]: Universitat de València, 2004. (Honoris causa; 21) ISBN 8437059380 TOPOGRÀFIC: AT/30-Bad
  • Colón Domènech, Germà (ed.). Del nombre y de la unidad literaria de la lengua catalana: discurso leído ante la Real Academia Española en la recepción pública del Sr. D. Antonio Rubió y Lluch el día 23 de marzo de 1930. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 847283722X TOPOGRÀFIC: AT/50-Rub
  • Moran i Ocerinjauregui, Josep. Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. (Biblioteca Serra d'Or; 336) ISBN 8484156729 TOPOGRÀFIC: L/C-Mor
  • Colón Domènech, Germà; Mañé, Núria; Soler, Albert (eds.). De Ramon Llull al diccionari Fabra: acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes. [S.l.]: Fundació Germà Colón; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. (Germà Colón d'estudis filològics; 1) ISBN 8484155412 TOPOGRÀFIC: AT/30-Col; L/C-Col R
  • Melià, Joan. “La Langue catalane dans les Îles Baléares”. A: “Boix-Fuster, Emili; Milian-Massana, Antoni (eds.). Aménagement linguistique dans les pays de langue catalane. Paris; Budapest; Torino: L'Harmattan, cop. 2003. P. [191]-212. TOPOGRÀFIC: SL/C-Ame
  • Simon i Tarrés, Antoni (dir.). Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. (Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana) ISBN 8441209073 TOPOGRÀFIC: AT/P-Dic
  • Bosch i Rodoreda, Andreu. El Català de l'Alguer. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. (Biblioteca Milà i Fontanals; 41) ISBN 8484153738 TOPOGRÀFIC: L/C-Bos; AT/50-Bos
  • Gelabert Miró, M. Magdalena. Breu història de la llengua catalana. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2002. 106 p. (Llibres de la Nostra Terra; 51) ISBN 8495360543 TOPOGRÀFIC: L/C-Gel
  • Melchor, Vicent de; Branchadell, Albert El Catalán: una lengua de Europa para compartir. Barcelona: Curial: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2002. ISBN 8449022991 TOPOGRÀFIC: SL/C-Mel
  • Prat, Enric; Vila, Pep. Mil anys de llengua i literatura catalanes al Rosselló. Canet de Rosselló: Trabucaire, 2002. ISBN 2912966663 TOPOGRÀFIC: C/C-Pra
  • Salvador, Vicente. “ El Catalán: espacios y variedades”. A: “Congresso - Curso "As Línguas da Península Ibérica" (2002: Arrábida)”. Lisboa: Colibrí, 2002. P. 81-97. ISBN 9727723527 TOPOGRÀFIC: SL/E-Mir
  • Els Substrats de la llengua catalana: una visió actual. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2002. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 1 ISBN 8472836452 TOPOGRÀFIC: L/C-Sub; AT/30-Sub
  • Miralles i Monserrat, Joan. Entorn de la història de la llengua. Palma: Universitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 16) ISBN 8484153096 TOPOGRÀFIC: SL/C-Mir
  • Pusch, Claus D. (Hrsg.) Katalanisch in Geschichte und Gegenwart :sprachwissenschaftliche Beiträge = estudis de lingüística. Tübingen: Stauffenburg Verlag, 2001.(Delingulis : europäische Studien zu weniger verbreiteten Sprachen; Bd. 1 = European studies on lesser used languages; Bd. 1 = Etudes européennes sur les langues moins répandues, 1618-3002 ; Bd. 1) ISBN 3860576623 TOPOGRÀFIC: L/C-Pus
  • [Segarra, Mila; Moran i Ocerinjauregui, Josep (comps.)]. El Catalán en la historia lingüística de España [en línia]. Madrid: Fundación Histórica Tavera: Digibis, cop. 2001. (Clásicos Tavera. Serie VIII, Lingüística y antecedentes literarios de la Península Ibérica; 66) ISBN 8484790231 TOPOGRÀFIC: L/E-Seg
  • Vallverdú, Francesc (dir.); Bañeres, Jordi (coord.). Enciclopèdia de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 2001. ISBN 8429750266 TOPOGRÀFIC: DIC-Lin C
  • Veny, Joan. Llengua històrica i llengua estàndard. València: Universitat de València, 2001. (Biblioteca lingüística catalana ; 26). ISBN 8437052599 TOPOGRÀFIC: AT/50-Ven
  • Riquer, Birja de (dir.). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999. (Biblioteca Universitària; 40). ISBN 8473065611. TOPOGRÀFIC: C/C-Cro
  • Nicolás i Amorós, Miquel. La Història de la llengua catalana: la construcció d'un discurs. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. (Biblioteca Sanchis Guarner; 41) ISBN 8478269517 TOPOGRÀFIC: L/C-Nic
  • Bastero, Antoni de; Feliu, Francesc (cur.). Història de la llengua catalana. Vic; Girona: EUMO: Universitat de Girona, 1997. (Biblioteca universitària (Eumo Editorial). Història de la llengua; 6) ISBN 8476028164 TOPOGRÀFIC: AT/30-Bas
  • Nadal, Josep M.; Prats, Modest. Història de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 1996. 2 vols. (Estudis i Documents; 34) ISBN 84-297-4233-6 TOPOGRÀFIC: AT/30-Nad
  • Ruiz, Francesc; Sanz, Rosa; Solé i Camardons, Jordi. Història social i política de la llengua catalana. València: Eliseu Climent, 1996. - (Contextos 3i4; 2) ISBN 8475024793 TOPOGRÀFIC: SL/C-Rui
  • Cavallé, Joan [et al.]. Panoràmica històrica del català: la llengua en la història de Tarragona i de Catalunya. Tarragona: M. Gúell, 1995. (Biblioteca Tarraconense; 15) ISBN 8492044659 TOPOGRÀFIC: SL/C-Pan
  • Bernat, Joan; Pazos, Maria Lluïsa; Sabater, Ernest. Història de la llengua catalana. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. (La Busca) ISBN 8428108234 003100). TOP: SL/C-Joa
  • Gargallo Gil, José Enrique. Les Llengües romàniques: tot un món lingüístic fet de romanços. Barcelona: Empúries, 1994. (Biblioteca universal Empúries; 71) ISBN 8475964303 TOPOGRÀFIC: AT/50-Gar
  • Tavani, Giuseppe. Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 1994. (Els Llibres de l'Escorpí. Idees; 82) ISBN 842973788X TOPOGRÀFIC: SL/C-Tav
  • Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Panorama d'història de la llengua. València: Tàndem, 1993. (Base de dades; 3) ISBN 8481310387 TOPOGRÀFIC: SL/C-Fer
  • Marí Mayans, Isidor. Conocer la lengua y la cultura catalanas. Palma de Mallorca: Llull, Federació d'Entitats Culturals dels Països Catalans, 1993. ISBN 8460477444 TOPOGRÀFIC: SL/C-Mar
  • Rasico, Philip D. Estudis i documents de lingüística històrica catalana. Barcelona: Curial, 1993. (Biblioteca de cultura catalana (Curial Edicions Catalanes); 76) ISBN 847256939X TOPOGRÀFIC: AT/30-Ras; L/C-Ras
  • Duarte, Carles. Curs d'història de la llengua catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Gabinet de Didàctica, 1992. (Com ensenyar català als adults. Extra; 6); (Cultura. Política lingüística) TOPOGRÀFIC: GD/D-43 Dua
  • Lleal, Coloma. Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 1992. (Biblioteca cultural; 17) ISBN 8475337554 TOPOGRÀFIC: L/C-Lle
  • López del Castillo, Lluís. El Català: llengua romànica. Barcelona: Barcanova, 1991. (Barcanova; 4) ISBN 8475336361 TOPOGRÀFIC: SL/C-Lop
  • Rafanell, August. Un Nom per a la llengua: el concepte de llemosí en la història del català. Vic: EUMO; [Girona]: Estudi General de Girona, 1991 (Biblioteca universitària (Eumo Editorial). Història de la llengua; 1) ISBN 8476028040 TOPOGRÀFIC: L/C-Nom
  • Solà, Joan. Episodis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Empúries, 1991. (Biblioteca universal Empúries; 52) ISBN 8475963218 TOPOGRÀFIC: AT/30-Sol; GD/D-43 Sol
  • Duarte i Montserrat, Carles; Massip i Bonet; Ma Àngels. Síntesi d'història de la llengua catalana. 6a ed. corr. Barcelona: La Magrana, 1991. (L'Esparver. Llegir; 2) ISBN 8474100844 TOPOGRÀFIC: AT/30-Dua
  • Milhou, Alain. Langues et identités dans la Peninsule Iberique. Rouen: Publications de l'Université de Rouen, 1989. (Publications de l'Université de Rouen. Les Cahiers du CRIAR.Centre de Recherches d'Etudes Ibériques et Ibero-americaines; 9) ISBN 287750027 TOPOGRÀFIC: SL/E-Lan
  • Badia i Margarit, Antoni M. La Llengua catalana: un procés multisecular. Barcelona: Anthropos, 1988. (Suplementos. Antologías temáticas; 6)

ISSN 0211-5611 TOPOGRÀFIC: L/C-Bad

  • Ferrando, Antoni [et al.]. Invitació a la llengua catalana. València: Consorci d'Editors Valencians, 1987. (Gregal Universitat; 1) ISBN 8475752330 TOPOGRÀFIC: L/C-Inv
  • Cabruja, Lluís; Casanellas, Pere; Massip, M. Àngels. Història de la llengua catalana: síntesi, textos i exercicis. Barcelona: Columna, 1987. (Capitell; 4) ISBN 8486433487 TOPOGRÀFIC: GD/D-43 Cab
  • Marcet i Salom, Pere. Història de la llengua catalana. Barcelona: Teide, 1987. 2 v. (El blau marí; 11) ISBN 8430784101 (o. c.)

TOPOGRÀFIC: SL/C-Mar

  • Segarra, Mila. Història de la normativa catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987. (Biblioteca universitària. Manuals de llengua catalana) ISBN 8485194705

TOPOGRÀFIC: Sd'A/C-Seg

  • Martí i Castell, / Joan; Moran, Josep. Documents d'història de la llengua catalana: dels orígens a Fabra. Barcelona: Empúries, 1986. (Les Naus d'Empúries. Timó; 2) ISBN 8475960987 TOPOGRÀFIC: L/C-Mar
  • Bruguera Jordi. Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, DL 1985. (Biblioteca universitària; 1); (Manuals de llengua catalana) ISBN 8485194241 TOPOGRÀFIC: L/C-Bru
  • Puigjaner, Josep-Maria; Vallverdú, Francesc. Annäherung an die politische und kulturelle Identität Kataloniens. La lengua catalana : su historia y su presente desde una perspectiva sociolingüística. Frankfurt: Klaus Dieter Vervuert, 1985. ISSN 03421864 TOPOGRÀFIC: SL/C-Pui
  • Segarra, Mila. Història de la normativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985. (Biblioteca Universitària; 2. Manuals de llengua catalana) ISBN 8485194705 TOPOGRÀFIC: L/C-Seg
  • Segarra, Mila. Història de l'ortografia catalana. Barcelona: Empúries, 1985. (Les naus d'Empúries. Timó; 1) ISBN 847596057X TOPOGRÀFIC: AT/30-Seg; L/C-Seg
  • Solà, Joan. Del català incorrecte al català correcte: història dels criteris de correcció lingüística. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1985. (Llibres a l'abast; 134) ISBN 842971345X TOPOGRÀFIC: Sd'A/C-Sol
  • Badia i Margarit, Antoni M. Gramàtica històrica catalana. 2a ed. València: Tres i quatre, 1984 (Biblioteca d'Estudis i Investigacions; 4) ISBN 8475021115 TOPOGRÀFIC: L/C-Bad; GD/L-2 Bad
  • Duarte i Montserrat, Carles; Massip, Àngels. Síntesi d'història de la llengua catalana. 5a ed., corr. i augm. Barcelona: La Magrana, 1984. (Llegir; 2) ISBN 8474100844 TOPOGRÀFIC: SL/C-Dua
  • López del Castillo, Lluís. El Català a través dels temps. 2a. ed. Barcelona: Reforma de la Escuela, 1984. - (Reforma de l'escola ; 3) ISBN 8485668103 TOPOGRÀFIC: GD/D-43 Lop
  • Nadal, Josep M.; Prats, Modest. Història de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 1983. ISBN 8429719040 TOPOGRÀFIC: L/C-Nad
  • Badia i Margarit, Antoni M. La Llengua catalana ahir i avui. Barcelona: Curial, 1982. (Biblioteca de cultura catalana (Curial); 3) ISBN 8472560082 TOPOGRÀFIC: L/C-Bad
  • Badia i Margarit, Antoni M. Llengua i cultura als Països Catalans. 8a ed. Barcelona: Edicions 62, 1981. (El Cangur; 16) ISBN: 8429700447 TOPOGRÀFIC: AT/30-Bad; SL/C-Bad
  • Rubio Garcia, Luís. Reflexiones sobre la lengua catalana. Murcia: Universidad de Murcia, Departamento de Filología Románica, DL 1978. ISBN 846001055-4 TOPOGRÀFIC: AT/30-Rub
  • Solà, Joan. A l'entorn de la llengua. Barcelona: Laia, 1977. (Les eines; 23) ISBN 8472226212 TOPOGRÀFIC: AT/30-Sol
  • Zannier, Guido. El Catalán. Montevideo: Universidad de la República. Facultad de Humanidades y Cièncias. Departamento de Lingüística, 1976. TOPOGRÀFIC: L/C-Zan
  • Serrahima, Maurici. Realitat de Catalunya. Barcelona: Proa; Aymà, 1969. (La mirada) TOPOGRÀFIC: SL/C-Ser
  • Comas, Antoni. Les Excel·lències de la llengua catalana. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967. (Episodis de la història; 95, 96) TOPOGRÀFIC: L/C-Com
  • Guilleumas Rosalia. La Llengua catalana segons Antoni Rubió i Lluch. Barcelona: Barcino, 1957. (Col·lecció popular Barcino; 179) TOPOGRÀFIC: SL/C-Gui
Sumari
Revistes i articles de revista
Revistes
  • Llengua & literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura. [Barcelona: Institut d'Estudis Catalans: Empúries], 1986 TOPOGRÀFIC: PP-LLE
Sumari
Articles de revista
  • Mascaró, Joan. “El Concepte de llengua i la història de la llengua catalana”. Marges, núm. 103 (primavera 2014), p. 39-68. TOPOGRÀFIC: PP-MAR 103

Coghene, Irene, Mulas, Mauro. “L'Alguer, una realitat sense mites romàntics” [en línia]. L’Escletxa, núm. 31 (tardor 2012), p. 18-19. <http://www.cal.cat/Backend/Upload/Escletxa/Document/0wUG+XUU7tZcGB1B83OD2KwpdLcf4rsa.pdf > [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: GP-ESC 31 C [E]

Corbera Pou, Jaume. “La Langue catalane à l'Alguer”. MicRomania [Wallonie-Bruxelles: Traditions et Parlers populaires Wallonie-Bruxelles], núm. 78 (septembre 2011), p. 3-11. TOPOGRÀFIC: PP-MIC 78

Caplletra [Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; València: Institut de Filologia Valenciana], núm. 47 (tardor 2009) TOPOGRÀFIC: PP-CAP 47 Conté: Torrent-Lenzen, Aina. “L'Aportació dels romanistes suïssos, alemanys i austríacs als estudis d'història de la llengua catalana”., p. 133-164. Quintana, Artur. “L'Aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües”, p. 165-178.

Quintana, Artur. “La Lengua catalana en el Bajo Aragón”. Rolde: revista de cultura aragonesa [Zaragoza: Rolde de Estudios Aragoneses], núm. 127/128 (octubre 2008-marzo 2009), p. [34]-43. TOPOGRÀFIC: PP-ROL 127/128

Caria, Rafael. “El Català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc” [en línia].. Revista de llengua i dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració], núm. 46 (desembre de 2006), p. 29-102. <http://www10.gencat.cat/eapc_rld/revistes/copy3_of_Revista_prova_2/El_catala_a_l_Alguer__apunts_per_a_un_llibre_blanc_/ca > [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 46

Pèrez i Ventayol, Montserrat. “Una Història plena de lleis que neguen la nostra llengua i cultura” [en línia]. L'Escletxa [Barcelona: Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL)], núm. 3 (hivern 2003), 17. <http://www.cal-llengua.org> [consulta 7 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-ESC 3

  • Sebastià, Xavier. “L'Aragó, un país català frustrat?”. Temps de franja [Calaceit: Associació Cultural del Matarranya; Fraga: Consells Locals de la Franja: Institut d'Estudis del Baix Cinca], núm. 27 (maig 2003), p. 19. TOPOGRÀFIC: PP-TEM 27
  • “El Català, llengua d'onze milions d'europeus”. “L'Hiperbòlic [Barcelona; Palma de Mallorca], núm. 3 (abril 2002), p. 11-14 TOPOGRÀFIC: PP-HIP 3
  • Colon, Germà. “La Denominació de "lengua aragonesa" des d'una perspectiva catalana”. Caplletra [Barcelona; València: Abadia de Montserrat,]. núm. 32 (primavera 2002), p. 73-80. TOPOGRÀFIC: PP-CAP 32
  • Ferrer i Gironès, Francesc. “La Repressió de la llengua catalana”. Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 515 (novembre 2002), p. 18-21. TOPOGRÀFIC: PP-SER 515
  • Solà Miró, Laia. “El Català avui: entre el desinterès i la repressió”. Femosa [Artesa de Lleida: Agrupació Cultural La Femosa], núm. 200 (set.-oct. 2002), p. 30-31. TOPOGRÀFIC: PP-FEM 200
  • Viladot i Presas, M. Àngels. “El Català a Múrcia”. Catalan Review: international journal of catalan culture [Barcelona]: North American Catalan Society], vol. XV, núm. 1 (2001), p. 133-143.TOPOGRÀFIC: PP-CAT XV.1
  • Aracil, Lluís Vicent. “Història inèdita de la llengua catalana”. Caplletra [Barcelona; València: Abadia de Montserrat], núm. 21 (tardor 1996), p. 185-190. TOPOGRÀFIC: PP-CAP 21

Catalan Review: international journal of catalan culture” [Barcelona]: North American Catalan Society, Vol. IX, núm. 2 (1995) TOPOGRÀFIC: PP-CAT IX.2 Conté: Espósito, Anthony P. “Bilingualism, philology and the cultural nation: the medieval monolingual imaginary“, p. 125-139. Montoya, Brauli; Hernández; Manuela R.; Gimeno, Francisco. “Historical sociolinguistics: a current trend of research”, p. 291-315.

Rafanell, August. “Une Langue: deux fonctions. Des limites de la diglossie dans l'histoire du catalan”. Lengas [Montpellier: Centre d'études occitanes, Université Paul Valéry], núm,. 34 (1994), p. [31]-47. TOPOGRÀFIC: PP-LEN 34

Martí i Castell, Joan. “La Llengua catalana al principat de Catalunya en el passat”. Catalan Review: international journal of catalan culture [Barcelona [F. Valls i Taberner, 8]: Edicions dels Quaderns Crema], vol. V, núm. 1 (july 1991), p. 133-143. TOPOGRÀFIC: PP-CAT V.1

Jouanna, Françoise. “Questions de sociolinguistique hispanique”. Lengas [Montpellier: Centre d'études occitanes, Université Paul Valéry], núm. 4 (1987), p. [147]-153. TOPOGRÀFIC: PP-LEN 4

Vallverdú, Francesc “A Sociolinguistic history of catalan”. “International journal of the sociology of language”, núm. 47 (1984), p. 13-28.

Carbonell, Jordi. “Elements d'història social i política de la llengua catalana” [en línia]. Treballs de sociolingüística catalana” [València: Eliseu Climent], núm. 2 (1979), p. 87-102. < http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/5763/10861 > [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-TRE 2 

             Sumari


EDAT ANTIGA I MITJANA

Llibres i capítols de llibres

Massot i Muntaner, Josep. “Montserrat i la llengua catalana”. A: Reunió ordinària de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Montserrat (20 i 21 d'cotubre de 2006). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Montserrat: l'Abadia, 2011. P. 23-38. TOPOGRÀFIC: AT/30-Ins

Gimeno Betí, Lluís; Colón Domènech, Germà (eds.). La Llengua catalana en temps de Jaume I. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2010. ISBN 9788480217361 TOPOGRÀFIC: L/C-Lle J

Lemaitre, Jean-Loup; Vielliard, Françoise. L'Occitan, une langue du travail et de la vie quotidienne du XIIe au XXIe siècle: les traductions et les termes techniques en langue d'oc: actes du colloque organisé à Limoges les 23 et 24mai 2008 par le Centre Trobar et l'EA 4116. Ussel: Musée du pays d'Ussel: Centre trobar, 2009. ISBN 9782903920418 TOPOGRÀFIC: L/C-Occ

Del llatí al romanç, com hem emplenat el buit: III Jornada de l'Associació d'Amics del Professor Antoni M. Badia i Margarit: Barcelona, 17 de maig de 2007. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2008. ISBN 9788492583225 TOPOGRÀFIC: AT/30-Ass

Lledó-Guillem, Vicente. Literatura o imperio: la construcción de las lenguas castellana y catalana en la España renacentista. Newark [Delaware]: Juan de la Cuesta, 2008. ISBN 9781588711281. TOPOGRÀFIC: SL/E-Lle

Elvira, Javier. “Orígenes de las lenguas romances peninsulares: del latín al castellano, el catalán y el gallego”. Lenguas españolas: un enfoque filológico. [Madrid]: Ministerio de Educación y Ciencia, Secretaría de [sic] General de Educación, Subdirección General de Información y Publicaciones, 2006. P. 37-58. ISBN 8436941756 TOPOGRÀFIC: SL-Len

Moran i Ocerinjauregui, Josep; Rabella, Joan A. “El Procés d'escripturació del català” [en línia]. A: El llibre i la lectura: una revolució en la història de la himanitat. Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2005. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. P. 19-29. ISBN 9788472839243 < http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000054/00000035.pdf> [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: SL/C-Lli L

Rasico, Philip D. El Català antic. Girona: Universitat de Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes: CCG, 2006. (Veus del temps; 4) ISBN 849644483X TOPOGRÀFIC: L/C-Ras

Ferran Oliva, Joan M. Els Orígens del idioma català: conferència dirigida als [al] deixebles de llengua catalana del Casal Català de l'Havana i als del lectorat de català de la Universitat de l'Havana, patrocinat pel Institut Raimon Llull de Catalunya. (La Habana: Societat de Beneficiència de Naturals de Catalunya) (Casal Català de l'Havana, 2005). (Quaderns de recerca històrica) TOPOGRÀFIC: SL/C-Fer O

Gimeno Betí, Lluís. Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2005. ISBN 848021483X TOPOGRÀFIC: L/C-Gim

Gimeno Betí, Lluís. Els Orígens de la llengua. Alzira: Bromera, 2005. (Essencial (Bromera); 2) ISBN 8476606842 TOPOGRÀFIC: L/C-Gim; AT/30-Gim

Casanova, Emili. “Llengües en contacte a l'edat mitjana al regne de València: el cas de l'aragonès i del castellà”. A: Les Claus del canvi lingüístic. Cano, Antònia [et al.] (ed.). Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Ajuntament de la Nucia; Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002. P. [161]-186. TOPOGRÀFIC: SL/C-Can

Martí i Castell, Joan. Estudi lingüístic dels usatges de Barcelona: el codi a mitjan segle XII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. (Textos i estudis de cultura catalana; 86) ISBN 8484153606 TOPOGRÀFIC: AT/30-Mar; L/C-Mar

Costa Clos, Mercè; Tarrés Fernández, Maribel. Diccionari del català antic. [2a ed.], 1a ed. dins aquesta col·lecció. Barcelona: Edicions 62, 2001. (El Cangur. Diccionaris) ISBN 84-297-4929-2 TOPOGRÀFIC: DIC-Cat C

Martí i Castell, Joan. Els Orígens de la llengua catalana. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya: Pòrtic, 2001. (Biblioteca oberta. Àgora; 11) ISBN 84-7306-650-2((ECSA)); ISBN 8484291743 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida((Ediuoc)) TOPOGRÀFIC: AT/30-Mar; L/C-Mar

Moran i Ocerinjauregui, Josep; Rabella i Riba, Joan Anton. Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa, 2001 ISBN 8484371565 TOPOGRÀFIC: L/C-Mor; AT/30-Mor

Soberanas, Amadeu-J.; Rossinyol, Andreu (eds.). Homilies d'Organyà: facsímil del manuscrit. Barcelona: Barcino, 2001. ISBN 847226694X TOPOGRÀFIC: C/C-Hom

López del Castillo, Lluís. El Català, llengua romànica. Barcelona: Edicions 62, 2000. (El cangur ; 286) ISBN 8429747257 TOPOGRÀFIC: AT/30-Lop


Gómez Bayarri, José Vicente. La Lengua valenciana hasta Jaime I: particularidades del proceso histórico. [València]: Diputación de Valencia, DL 1998. (Investigacions (Diputació de València); 2) ISBN 8477951284 TOPOGRÀFIC: SL/C-Gom

Butiña Jiménez, Julia [et al.]. Literatura catalana I: Edad Media. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), 1997. (Unidades Didácticas; 03128UD21) ISBN 8436235770 TOPOGRÀFIC: GD/D-42 Lit

Colon, Germà; Soberanas, Amadeu-J. Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. (Biblioteca universitaria) ISBN 845194756 TOPOGRÀFIC: L/C-Col

Bastardas, Joan. La llengua catalana mil anys enrere. Barcelona: Curial, 1995. (Biblioteca de Cultura Catalana; 79) ISBN 8472569047 TOPOGRÀFIC: L/C-Bas

Rossich, Albert; Vilallonga, Mariàngela (eds.). Llengua i literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement. [Girona]: Univeristat Autònoma de Barcelona. Estudi General de Girona.Estudi de Lletres, 1992. (Estudi General; 11) TOPOGRÀFIC: L/C-Lle

Ruiz, Francesc; Sanz, Rosa. La formació de la llengua catalana (I): el català entre les llengües romàniques: extensió geogràfica i nombre de parlants : el nom de la llengua. La formació de la llengua catalana (2): L'evolució del llatí al romanç català. València: Tàndem, 1990. (Quaderns d'activitats; 4) ISBN 87693044 TOPOGRÀFIC: E/C-Rui

Ruiz, Francesc; Sanz, Rosa. La Llengua catalana a l'Edat Mitjana. València: Tàndem, 1990. (Quaderns d'activitats; 5) ISBN 876930320 TOPOGRÀFIC: E/C-Rui

Badia i Margarit Antoni M. La Formació de la llengua catalana. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987. (Club de Butxaca; 55) ISBN 8472028763 TOPOGRÀFIC: L/C-Bad

Martí i Castell, Joan. El Català medieval: la llengua de Ramon Llull. Barcelona: Indesinenter, 1981. (Assaig; 2) ISBN 8485806026 TOPOGRÀFIC: L/C-Mar Sumari


Articles de revista

Faura i Pujol, Neus. “El Llatí i el grec en la llengua catalana”. Escola catalana. Barcelona: Omnium Cultural, núm. 455 (desembre 2008), p. 10. TOPOGRÀFIC: PP-ESC 455

Poy, Pere. “La Sagrada escriptura en llengua catalana: una realitat amb vuit-cents anys d'història coneguda”. A: Església, societat i poder a les terres de parla catalana: actes del IV Congrés de la CCEPC: Vic, 20 i 21 de febrer de 2004. Barcelona: Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana; [Móra la Nova?]: Institut Ramon Muntaner; Valls: Cossetània, 2005. ISBN 8497911261 TOPOGRÀFIC: S/C-Esg

Llengua nacional [Barcelona: Associació Llengua Nacional], núm. 48 (III trimestre 2004) TOPOGRÀFIC: PP-LLE 48 Conté: - Martí i Castell, Joan. “Les "Homilies d'Organyà": entre l'escrit i el parlat”, p. 15-19. - Bruguera, Jordi. “La Llengua de les "Homilies", p. 20-22.

Paül, Josep Lluís. “Les "Homilies d'Organyà": l'escrit més antic de la llengua catalana”. Presència evangèlica, núm. 222-223 (desembre 2003), p.10-11. TOPOGRÀFIC: PP-WZ72

Moran, Josep. “Les Homilies d'Organyà i de Tortosa”. Llengua nacional [Barcelona: Associació Llengua Nacional], núm. 43 (estiu 2003), p. 5-7. TOPOGRÀFIC: PP-LLE 43

Caplletra [Barcelona ; València: Abadia de Montserrat], núm. 32 (primavera 2002) TOPOGRÀFIC: PP-CAP 32 Conté: Guinot Rodríguez, Enric. “El Repoblament aragonés: colonització i llengües (segles XII-XIII)”, p. 85-94. Fort i Cañellas, Maria Rosa. “El Català i l'aragonès, llengües en contacte (Edat Mitjana i Moderna)”, p. 111-125.

Colomina i Castanyer, Jordi. “El Dialecto murciano como resultado del contacto lingüístico medieval castellano-catalán”. Estudios de sociolingüística: linguas, sociedades e culturas [Vigo: Universidade de Vigo, Servicio de Publicacións], volume 1.1 (2000) TOPOGRÀFIC: PP-EST 1.1

Rafanell, August. “El Mossàrab i la llengua dels valencians”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 79 (novembre 1993), p. [31]-49. TOPOGRÀFIC: PP-REV 79

Cuadrada, Coral. “Del Català dels tres-cents i d'altres dialectes”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 62 (abril 1992), p. [72]-76. TOPOGRÀFIC: PP-REV 62

Badia i Margarit. “Defensa i il.lustració de la llengua catalana a la fi del segle XV”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 48 (gener 1991), p. [35]-48. TOPOGRÀFIC: PP-REV 48

Bastardas, Joan. “Quan es produí el pas del llatí al català?”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 30 (maig 1989), p. [33]-47. TOPOGRÀFIC: PP-REV 30

Martín i Pascual, Llucià. “L'Àrab i la llengua catalana”. Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 329 (febrer 1987), p. 21. TOPOGRÀFIC: PP-SER 329

Duarte, Carles; Ferrer, Josep; Torrents, Ramon. “L'Aprofitament de la documentació medieval en l'establiment del llenguatge administratiu català actual” [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 4 (novembre 1984), p.3-9. < http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-09-18.5621569311/article.2008-10-07.7288335593/ca > [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 4

Balañá i Abadia, Pere. “L'Inestimable "pacte" de Teodomir, la llengua catalana i l'àrab” [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 1 (juny de 1983), p. 35-51. <file:///C:/Documents%20and%20Settings/polfof/Mis%20documentos/Downloads/198306Bala%C3%B1a_ca.pdf > [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 1 Sumari


EDAT MODERNA I CONTEMPORÀNIA

Llibres i capítols de llibres

Santanach Suñol, Joan [et al.]. Llengua i literatura: Barcelona 1700. Barcelona: Editorial Barcino: Fundació Lluís Carulla: Ajuntament de Barcelona: Institut de Cultura, DL 2011. ISBN 9788498503104 TOPOGRÀFIC: SL/C-Bar

Marfany, Joan Lluís. Llengua nació i diglòssia. Barcelona: l'Avenç, 2008. ISBN 9788488839268 TOPOGRÀFIC: SL/C-Mar D

Iglésias, Narcís. “La Renaixença permanente d'une langue agonisante: le catalanisme linguistique du Roussillon contemporain”. A: Colloque international L'éveil des nationalités et les revendications linguistiques en Europe (1830-1930)(2005: Béziers, Hérault). Éveil des nationalités et les revendications linguistiques en Europe (1830-1930). Paris [etc.]: L'Harmattan, cop. 2005. P. [135]-[149]. ISBN 2296000525 TOPOGRÀFIC: SL/Eu-Eve

Pueyo i París, Miquel. “De l'Antic Règim a la Revolució Francesa. Inicis de la política lingüística contemporània i singularitats del cas català”. A: Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística: Andorra la Vella, 14, 15 i 16 de novembre de 2001. – Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística (2n: 2001: Andorra la Vella). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2003. P. 234-244. TOPOGRÀFIC: SL/C-And

Congost, Rosa. “La Llengua dels notaris. Notes sobre l'ús social del català (i del castellà) a la Girona de mitjan segle XIX”. A: Miscel·lània d'homenatge a Modest Prats. Girona: Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 2002. P. [125]-147 TOPOGRÀFIC: L/C-Mis

Martí Mestre, Joaquim. “La Interferència lingüística del castellà durant els segles XVIII i XIX”. A: Les Claus del canvi lingüístic. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Ajuntament de la Nucia; Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002. P. [187]-233. TOPOGRÀFIC: SL/C-Can

Marfany, Joan-Lluís. La Llengua maltractada: el castellà i el català a Catalunya del segle XVI al segle XIX. Barcelona: Empúries, 2001. (Biblioteca universal Empúries; 159) ISBN 8475968406 TOPOGRÀFIC: SL/C-Mar L

Mesquida Cantallops, Joan-Antoni (Palma). “El Llenguatge científic i tècnic en català al segle XVII”. Push, Claus D. (ed.). A: Katalanisch in Geschichte und Gegenwart. Tübingen: Stauffenburg Verlag, 2001. P. [77]-87. TOPOGRÀFIC: L/C-Pus

Alomar i Canyelles, Antoni Ignasi. La Llengua catalana a les Balears en el segle XIX. Palma: Documenta Balear, 2000. (Quaderns d'història contemporània de les Balears; 22). ISBN 8489067759 TOPOGRÀFIC: SL/C-Alo

Martines, Josep. El Valencià del segle XIX : estudi lingüístic del Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. (Biblioteca Sanchis Guarner; 53) ISBN 848415257X TOPOGRÀFIC: L/C-Mar; AT/50-Mar

Martínez i Taberner, Catalina. La Llengua catalana a Mallorca al segle XVIII i primer terç del XIX. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, Servei de Publicacions i Intercanvi Científic, 2000. (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 13) ISBN 8484152391 TOPOGRÀFIC: SL/C-Mar

Rafanell, August. La Llengua silenciada: una història del català, del Cinccents al Vuitcents. Barcelona: Empúries, 1999. (Biblioteca universal Empúries; 121) ISBN 8475966306 TOPOGRÀFIC: SL/C-Raf

Butiñá Jiménez, Julia (coord.), Bover, August [et al.]. Literatura catalana II: siglos XVI-XIX. Madrid: UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia), 1998. (Unidades Didácticas; 03212UD21). ISBN 8436237218 TOPOGRÀFIC: GD/D-42 Lit

Marcet i Salom, Pere; Solà Joan. Història de la lingüística catalana: 1775 - 1900: repertori crític. Vic\Girona: EUMO : Universitat de Girona, 1998. (Biblioteca universitària (Eumo Editorial). Història de la llengua) ISBN 8476028172 TOPOGRÀFIC: L/C-Mar

Armangué i Herrero, Joan. Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon. Barcelona: Curial : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. (Textos i estudis de cultura catalana; 47) ISBN 8478267018 TOPOGRÀFIC: SL/C-Arm

Balsalobre, Pep ; Gratacós, Joan (eds.). Llengua catalana al segle XVIII. Barcelona: Quaderns Crema. 1995. TOPOGRÀFIC: SL/C-Col Conté: Prats, Modest. “La Llengua catalana al segle XVIII. Possibles pautes d'estudi”. P. 15-73. Anguera, Montserrat. “Intuïció i passió en la primera gramàtica catalana”. P. 75-96. Rossich, Albert. “Una Qüestió d'història de la llengua catalana: el reconeixement de la vocal neutra”. P. 119-200. Puigvert i Solà, Joaquim M. “Església, cultura i llengua a la societat catalana del setcents”. P. 245-286. Rafanell, August. “La Invenció d'una tradició. L'emergència dels dialectes en la llengua literària catalana”. P. 287-328.


Rossich, Albert; Vilallonga, Mariàngela (eds.). Llengua i literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement. [Girona]: Univeristat Autònoma de Barcelona. Estudi General de Girona.Estudi de Lletres, 1992. (Estudi General; 11) ISSN 02116030 TOPOGRÀFIC: L/C-Lle

Cassany Cels, Enric. El Costumisme en la prosa catalana del segle XIX. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1991. (Edicions microgràfiques de la Universitat de Barcelona) ISBN 8474888069 TOPOGRÀFIC: C/C-Cas

Ruiz, Francesc; Sanz, Rosa. La Llengua dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX : la Decadència i la Renaixença. València: Tàndem, 1990. (Quaderns d'activitats; 6) ISBN 876930204 TOPOGRÀFIC: E/C-Rui

La Filologia catalana en el periode de la decadència. Barcelona: Crítica, 1989. (Sèrie General; 6). ISBN 8474233925 TOPOGRÀFIC: SL/C-Miq

Solervicens, Pep. Els Països Catalans i Espanya: ser o no ser : conflictes político-lingüístics al segle XVI. València: Eliseu Climent, 1988. (La Unitat; 132). ISBN 8475022308 TOPOGRÀFIC: SL/C-Sol

Sprach- und Nationalbewusstsein in Katalonien während der Renaixença: 1833-1891. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1987-1989. TOPOGRÀFIC: SL/C-Neu

Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; XVII) ISBN 8429723633 TOPOGRÀFIC: SL/C-Fer

Yxart, Josep; Castellanos, Jordi. Entorn de la literatura catalana de la restauració. Barcelona: Edicions 62, 1985. (Les millors obres de la literatura catalana; 42) ISBN 8429716254 TOPOGRÀFIC: C/C-Mil 42 Sumari


Articles de revista

Muntané, Miquel Lluís. “Clarobscurs del català en la Barcelona del Barroc”. Llengua nacional [Barcelona: Associació Llengua Nacional], núm. 79 (II trimestre 2012), p. 15-18. TOPOGRÀFIC: PP-LLE 79.

Peláez Albendea, Manuel J. “El Dret inalienable a la llengua pròpia: alguns aspectes jurídics i polítics de la persecució del català: de l'edicte de Lluís XIV (1702) a la Llei Deixonne (1951), sense oblidar- nos de les dictadures espanyoles (1923-1930 i 1939-1975). Revista de Dret Històric Català [Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Jurídics]. Vol. 7 (2007), p. 167-193. TOPOGRÀFIC: DL/13-Rev

Enguita Utrilla, José María. “Spanish and historical dialect in Aragon”. International journal of the sociology of language [Berlin; New York: Mouton de Gruyter], núm. 193/194 (2008), p. 79-89. TOPOGRÀFIC: PP-INT 193/194

Crusafont i Sabater, M. “L'Evolució de l'ús de la llengua pròpia als Països Catalans (1850-1939) a través de la medalla commemorativa”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 201 (desembre 2004), p. 29-46. TOPOGRÀFIC: PP-REV 201

Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 529, (2004) TOPOGRÀFIC: PP-SER 529 Conté: Rossich, Albert. “Decadència? Aquesta no és la qüestió”. p. 33-35 Vall i Solaz, F. Xavier "Moderns poetes" : la poesia catalana entre el segle XVI i inicis del XIX”, p. 36-40. Feliu, Francesc. “El Català a l'edat moderna”, p. 48-51. Valsalobre, Pep. “Literatura catalana moderna: un desplegament historiogràfic i filològic prometedor”, p. 52-56.

Fort i Cañellas, Maria Rosa. “El Català i l'aragonès, llengües en contacte (Edat Mitjana i Moderna)”. Caplletra [Barcelona ; València: Abadia de Montserrat]”, núm. 32 (primavera 2002), p. 111-125. TOPOGRÀFIC: PP-CAP 32

Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 515 (novembre 2002) TOPOGRÀFIC: PP-SER 515 Conté: Verdaguer, Pere. “La Repressió lingüística a la Catalunya del Nord d'ençà del segle XVII”, p. 35-37. Calafat, Rosa “Batzegades contra els catalans: dels decrets de Nova Planta i imposicions posteriors”, p. 22-25.


Rafanell, August; Rossich, Albert. “La Langue occitane dans la Catalogne du XVIIIe siècle”. Lengas [Montpellier : Centre d'études occitanes, Université Paul Valéry], núm. 48 (2000), p. [45]-65. TOPOGRÀFIC: PP-LEN 48

Vernet i Borràs, Joan. “Un Passat fet present : qüestions de la llengua, economia i justícia a les Corts de 1871”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 104 (febrer 1996), p. 37-45. TOPOGRÀFIC: PP-REV 104

Gregori Torada, Nuria. “El Uso de la lengua catalana en Cuba durante el siglo XIX” [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 21 (juliol 1994), p. 71-78. <file:///C:/Documents%20and%20Settings/poleho/Mis%20documentos/Downloads/199407Gregori_es.pdf> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 21

Vila, Pep. “La Coneixença del català al Rosselló a través d'una enquesta escolar del 1863”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm 74 (maig 1993), p. [43]-[51]. TOPOGRÀFIC: PP-REV 74

Vila, Pep. “La Llengua catalana al Rosselló durant el segle XVIII”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 78 (octubre 1993), p. [45]-69. TOPOGRÀFIC: PP-REV 78

Bassols, Agustí M. “Llengua i dret” [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 15 (juny 1991) p. 63-73. <file:///C:/Documents%20and%20Settings/poleho/Mis%20documentos/Downloads/05%20Llengua%20i%20dret.pdf> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 15

Ventura i Subirats, Jordi. “Sobre el llenguatge econòmic, legal i social als documents processals de finals del segle XV” [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 15 (juny 1991) p. 43-62. <http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/Revista_prova/Sobre_el_llenguatge_economic__legal_i_social_als_documents_processals_de_finals_del_segle_XV/ca> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 15

Martí Mestre, Joaquim B. “Les Ordinacions de la costa marítima del Regne de València (1673): una mostra de llengua administrativa en el segle XVII [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 13 (Desembre 1989), p. 77-89. <http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/Revista_prova_2/Les_Ordinacions_de_la_costa_maritima_del_regne_de_Valencia__1673___una_mostra_de_llengua_administrativa_en_el_segle_XVII/ca> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 13

Duarte, Carles; Torrents, Ramon. “Notes sobre documents administratius dels segles XVI i XVII” [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 7 (juny 1986), p. 7-11. <http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-09-18.2576220623/Notes_sobre_documents_administratius_dels_segles_XVI_i_XVII/ca > [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 7

Rubió i Balaguer, Jordi. “Influència de la sintaxi llatina en la cancelleria catalana del segle XV” [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 3 (abril 1984), p. 71-76. <http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-09-18.4449660435/Influencia_de_la_sintaxi_llatina_en_la_cancelleria_catalana_del_segle_XV/ca> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 3

Fuster, Joan. “Llengua i literatura al País Valencià en el primer terç del segle XIX” [en línia]. Treballs de sociolingüística catalana” [València: Eliseu Climent], núm. 1 (1974-1976), p. 117-130. <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/5553/10651> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-TRE 1 


                     Sumari

SEGLES XX I XXI

Llibres i capítols de llibres

Bea Seguí, Ignasi. ¡En cristiano!: Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana. Valls: Cossetània, 2013. ISBN 9788490341339 TOPOGRÀFIC: SL/C-Bea

Bibiloni, Gabriel [et al.]. Pompeu Fabra: 10 aspectes de l'home i l'obra. Barcelona [etc.]: Diputació de Barcelona: Fundació Universitat Catalana d'Estiu: Galerada, 2013. (Llibres de Prada (Universitat Catalana d'Estiu); 4) ISBN 9788496786561 TOPOGRÀFIC: L/C-Pom

Pitarch, Vicent. Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans. Benassal: Fundació Carles Salvador; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2013. (Publicacions de la Fundació Carles Salvador; 5) ISBN 9788499651965 TOPOGRÀFIC: AT/30-Pit

Vila i Moreno, Francesc Xavier; Galindo Solé, Mireia. “Sobre la història i l'extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya” [en línia]. A: Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012. P. 31-45. ISBN 9788499651339 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida <http://publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000187/00000076.pdf> [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: SL/C-Cru 8; SL/C-Cru 8 [E]

Pitarch, Vicent. Pompeu Fabra, l'autoritat admirada pel valencianisme. Benassal: Fundació Carles Salvador, 2011. ISBN 9788460654185-5 TOPOGRÀFIC: L/C-Pit

Climent Martínez, Josep Daniel (2007): Les Normes de Castelló. L’interés per la llengua dels valencians al segle XX, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Rafanell, August. Notícies d'abans d'ahir: llengua i cultura catalanes al segle XX. Barcelona: A Contra Vent, 2011. ISBN 9788493972226 TOPOGRÀFIC: L/C-Raf

Strubell, Miquel; Boix-Fuster, Emili (eds.). Democratic Policies for Language Revitalization: the case of Catalan. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2011. ISBN 9780230285125 TOPOGRÀFIC: SL/C-Str

Labrado, Víctor G. L'Escola Valenciana, 25 anys de trobades. València: Escola Valenciana, 2010. ISBN 9788493030551 TOPOGRÀFIC: E/C-Lab

Vida amunt i nacions amunt: pensar el País Valencià en temps de globalització. València: Universitat de València, Facultat de Dret, 2010. ISBN 9788437072135 TOPOGRÀFIC: S/C-Vid Conté: López i Quiles, Antoni. “El Paper de l'església en el procés de recuperació lingüística i literària”. A: P. 243-262. Climent Martínez, Josep Daniel. “Carles Salvador i la divulgació de les Normes de Castelló”, P. 289-317 S/C-Vid.

Costa Carreras, Joan (ed.). The Architect of modern catalan: Pompeu Fabra (1868-1948) selected writings. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins Publishing, ccop. 2009. TOPOGRÀFIC: AT/30-Fab

Siguan, Miquel. El Projecte català: Del passat al futur. Barcelona: Aresta, 2009. ISBN 9788493724481 TOPOGRÀFIC: S/C-Sig

SIMPOSI INTERNACIONAL SOBRE EL CATALÀ AL SEGLE XX (2007: BARCELONA). Simposi Internacional sobre el Català al Segle XX:balanç de la situació i perspectives de futur. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009. ISBN 9788492583270 TOPOGRÀFIC: SL/C-Con C Conté: Torres, Joaquim. “La Situació demolingüística als territoris de llengua catalana”. P.11-36. Gifreu, Josep. “Els Mitjans de comunicació i les noves tecnologies: balanç de la penetració del català i perspectives”. P. 155-174. Leiberich, Michel. “Llengua, cultura, nació : els Països Catalans i l'estat nació”. P. 229-245.

Vallverdú, Francesc (coord.). Commemoració del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009. P. 11-24. ISBN 9788492583140 TOPOGRÀFIC: SL/C-Con C Conté: Moll, Aina. “Mossèn Alcover, de la Lletra de convit als preparatius del Congrés de 1906. P. p. 11-24. Solà, Joan. “Pompeu Fabra abans i després del Congrés de 1906”. P. 25-48.

Climent Martínez, Josep Daniel (2011): Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Casacuberta, Margarida [et al.]. La Llengua de 1907. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Girona: Universitat de Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes: CCG, 2008. ISBN 9788496766891 TOPOGRÀFIC: AT/30-Lle; L/C-Lle C

[Cuenca, Maria Josep; Pitarch, Vicent]. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Castelló de la Plana en homenatge a les Normes de Castelló: 14 i 15 de desembre de 2007. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2008. ISBN 9788492583232 TOPOGRÀFIC: AT/30-Ins

Fernández, Josep-Anton. El Malestar en la cultura catalana: la cultura de la normalització, 1976-1999. Barcelona: Empúries, 2008 TOPOGRÀFIC: S/C-Fer M

Ferrando, Antoni (ed.). El Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana i el País Valencià: els reptes del futur. Catarroja [etc.]: Afers, 2008. (Els Llibres del contemporani; 24) TOPOGRÀFIC: SL/C-Con V

Puig, Gentil. “Els Usos lingüístics a Catalunya del Nord: "substitució acomplerta o inicis de recuperació?"”. A: Futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d'estat. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2008. P. [107]-123. ISBN 9788447533435 TOPOGRÀFIC: SL/C-Boi

Arenas, Joaquim; Muset, Margarida. La immersió lingüística: una acció de govern, un projecte compartit. Barcelona: Centre d’Estudis Jordi Pujol, 2007. < http://www.jordipujol.cat/files/articles/llibrellengua.pdf> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: SL/C-Are

COL·LOQUI INTERNACIONAL LA LINGÜÍSTICA DE POMPEU FABRA (2N: 2003: TARRAGONA); Montserrat, Anna; Cubells, Olga (ed.). Entorn i vigència de l'obra de Fabra: actes del 2n Col·loqui Internacional La Lingüística de Pompeu Fabra. Valls: Cossetània; Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2007. ISBN 9788497913027 TOPOGRÀFIC: L/C-Col E

Ferrer i Gironès, Francesc. Llengua i país. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, 2007. (Col·lecció història i pensament; 4) TOPOGRÀFIC: SL/C-Fer

Perea, Maria Pilar (coord). L'Any 1906 i el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Manacor: Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí, 2007. ISBN 8488256485 TOPOGRÀFIC: SL/C-Con C.

Pradilla, Miquel Àngel. “Las Comunidades catalanohablantes”. A: Plurilingüismo en España. Barcelona Universitat Pompeu Fabra, 2007. P. 81-132. ISBN 9788496742178 TOPOGRÀFIC: SL/E-Tur

Alcover, Antoni M. Crònica de l'obra del diccionari. Mallorca: Moll, 2006. (Els Treballs i els dies; 51) ISBN 9788427340510 TOPOGRÀFIC: C/C-Alc

COL·LOQUI INTERNACIONAL DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES (13È: 2003 : GIRONA); Sadurní, Martí [et al.]. “Usos orals del català actual: anàlisis lingüística (comunicacions)”. A: Actes del tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de Girona, 8-13 de setembre de 2003. Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 8484158462 TOPOGRÀFIC: L/C-Col

Ginebra, Jordi. Llengua i política en el pensament d'Antoni Rovira i Virgili. Tarragona: Diputacio de Tarragona; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. (Biblioteca Serra d'Or; 352) TOPOGRÀFIC: SL/C-Gin

Grau Mateu, Josep. La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1924) [en línia]. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, cop. 2006. (Textos i estudis de cultura catalana; 107) ISBN 8484157687 <http://www.tdx.cat/handle/10803/7461;jsessionid=D876336989F97790FDEF32D11E3D1584.tdx2 > [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: S/C-Gra

Homenatge a Joseph Gulsoy. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 8484158438 (vol. 1); ISBN 9788484158974 (vol. 2) TOPOGRÀFIC: C/C-Hom

Pellicer, Joan Enric. Història d'un desig insatisfet: l'ensenyament del valencià fins a 1939. Catarroja: Perifèric, 2006. (Estratègies; 1) ISBN 8493385174 TOPOGRÀFIC: E/C-Pel

Perea, Maria Pilar. El Centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006. (BC. Catàlegs exposicions); (Cultura) ISBN 9788478450008 TOPOGRÀFIC: SL/C-Con

Perea, Maria Pilar; Colón Domènech, Germà (eds.). El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana: reflexos i projeccions. Barcelona: Castelló de la Plana : PPU, 2006. ISBN 844770954X TOPOGRÀFIC: SL/C-Con C; AT/30-Pri

Branchadell, Albert ; West, Lovell Margaret (eds). Less translated languages. Amsterdam [etc.]: John Benjamins, cop. 2005. (Benjamins translation library; 58) ISBN 9027216649; 1588114805 TOPOGRÀFIC: SL-Bra

Casassas, Jordi. La Significació cívica i patriòtica de Pompeu Fabra. Codalet (Conflent): Terra Nostra, cop. 2005 (Súria: Printing Súria) STANDARD 8493416444 TOPOGRÀFIC: C/C-Cas

Fabra, Pompeu. Obres completes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Edicions 62 [etc.], 2005. ISBN 8484377989. TOPOGRÀFIC: L/C-Fab; SA/C1-Fab; AT/30-Fab

Manent, Jordi. Pompeu Fabra a l'exili: 1939-1948. Barcelona: Proa, 2005. (Perfils; 59) ISBN 8484377938 TOPOGRÀFIC: C/C-Man

Safont Jordà, Maria Pilar. “The Sociolinguistic context: language learning and use in the Valencian Community”. A: Third language learners: pragmatic production and awareness. Clevedon; Buffalo; Toronto: Multilingual Matters, cop. 2005. P. 85-98 ISBN 185359802X TOPOGRÀFIC: E-Saf

Alcoverro, Carme.”Les Peripècies de la llengua catalana a l'escola al llarg del segle XX”. A: Segle d'escola a Barcelona: acció municipal i popular 1900-2003. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut d'Educació : Octaedro, 2003. P. 139-149. TOPOGRÀFIC: E/C-Seg

Aragonés Salvat, Albert. “La Llengua catalana dels escriptors tortosins de principis del segle XX”. A: Pradilla Cardona, Miquel Àngel, (ed.). Llengua i literatura a les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada, 2003. P. [13]-28. TOPOGRÀFIC: SL/C-Pra T

Araujo Cardalda, Laureano Xoaquín. “A Cuestión lingüística en Francia: unha introducción ó caso do Catalán”. A: Linguas sen estado e planificación lingüística (I): Italia e Francia. Vigo: Universidade de Vigo, DL 2003. P. [171]-192 ISBN 8481582530 TOPOGRÀFIC: SL/Eu-Con I

Centenari de Francesc B. Moll (1903-2003). Palma [de Mallorca]: l'Institut, 2003. (Estudis Baleàrics; 72/73) ISSN 0212-3703 TOPOGRÀFIC: L/C-Cen

Leira Penabade, Esther. “O Alguer”. A: Linguas sen estado e planificación lingüística (I): Italia e Francia. Vigo: Universidade de Vigo, DL 2003. P. [107]-116. ISBN 8481582530 TOPOGRÀFIC: SL/Eu-Con I

La Minoranza linguistica catalana di Alghero: aspetti educativi e culturali. Cagliari: Istituto Regionale di Ricerca Educativa per la Sardegna, [2003?]. TOPOGRÀFIC: SL/C-Min

Moll, Aina. “Francesc de Borja Moll, entre puristes i antinormistes”. A: “Perea, Maria Pilar, (ed.). Francesc de B. Moll a l'inici del segle XXI. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003, P. [11]-22 TOPOGRÀFIC: L/C-Per

Alomar i Canyelles, Antoni I. La Llengua catalana a les Balears en el segle XX. Palma: Documenta Balear, 2002. (Quaderns d'història contemporània de les Balears; 37) ISBN 8495694387 TOPOGRÀFIC: SL/C-Alo

Cano, Antònia [et al.] (ed.). Les Claus del canvi lingüístic, 2002. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Ajuntament de la Nucia; Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002. TOPOGRÀFIC: SL/C-Can Conté: Cano, Maria Antònia. “El Contacte de llengües en el català modern”. P. [135]-159. Bruguera, Jordi. “La Interferència lèxica en la constitució del lèxic català: visió diacrònica de la interferència lèxica en el català”. P. [235]-273.

Faulí, Josep. Els Jocs Florals de la llengua catalana a l'exili : (1941-1977). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. (Biblioteca Serra d'Or; 282) ISBN 8484153622 TOPOGRÀFIC: C/C-Fau

Martin, Franck; Soubeyroux, Jacques (dir.) Les Valenciens et leur langue régionale: approche sociolinguistique del L' identité de la Communauté Valencienne. Saint-Étienne, França: Université Jean Monnet de Saint-Étienne, D.L. 2002. ISBN 2284025134 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida TOPOGRÀFIC: SL/C-Mar (I); SL/C-Mar (II)

Lodares, Juan Ramón. Lengua y patria: sobre el nacionalismo lingüístico en España. Madrid: Taurus, 2001. (Pensamiento) ISBN 843060453-7 TOPOGRÀFIC: SL/E-Lod

Para entendernos: los grandes temas del debate España-Cataluña, Club Arnau de Vilanova. 2a ed., actualizada. Barcelona: Ariel, 2001. ISBN 8434412136 TOPOGRÀFIC: S/C-Par

Rafanell, August. El Català modern: set estudis d'història cultural. Barcelona: Empúries, 2000. ISBN 8475967256 TOPOGRÀFIC: L/C-Raf; AT/50-Raf

Cucó, Alfons; Cortés, Santi (eds.). Llengua i política, cultura i nació: un epistolari valencià durant el franquisme. València: Eliseu Climent, 1997. (La Unitat; 165) ISBN 8475025110 TOPOGRÀFIC: SL/C-Lle V

Torrent i Alamany-Lenzen; Aina-Maria. Pompeu Fabra y la configuración del catalán moderno. Bonn: Romanistischer Verlag, 1997. (Abhandlungen zur Sprache und Literatur; 104) ISBN 3861430622 TOPOGRÀFIC: L/C-Tor

Benet, Josep. L'Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995. (Biblioteca Abat Oliba; 150) ISBN 8478266208 TOPOGRÀFIC: SL/C-Ben

Colomina i Castanyer, Jordi. Els Valencians i la llengua normativa. [València]: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Educació i Ciència; [Alacant]: Institut de Cultura Juan-Gil Albert, Diputació Provincial d'Alacant, 1995. (Textos universitaris) ISBN 8477841780 TOPOGRÀFIC: AT/50-Col

Solé i Sabaté, Josep M.; Villaroya, Joan. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975). Barcelona: Curial, 1993. ISBN 8472569578 TOPOGRÀFIC: SL/C-Sol C

Colomines, Joan. La Llengua nacional de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 1992. (Temes d'actualitat; 5) ISBN 8439319975 TOPOGRÀFIC: L/C-Col

Martí i Castell, Joan. L'Ús social de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 1992. (Biblioteca cultural Barcanova; 23) ISBN 8475337627 TOPOGRÀFIC: SL/C-Mar

Roig Rosich, Josep M. La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya: un assaig de repressió cultural. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. (Biblioteca Abat Oliba; 107) ISBN 8478262814 TOPOGRÀFIC: S/C-Roi

Ruiz, Francesc; Sanz, Rosa. La Llengua al segle XX (I): el procés de normativització fins a la Guerra Civil. València: Tàndem, 1990. (Quaderns d'activitats; 7) ISBN 876930008 TOPOGRÀFIC: E/C-Rui

Vallverdú, Francesc. L'Ús del català: un futur controvertit. Barcelona: Edicions 62, 1990. (Els Llibres de l'escorpí. Idees; 72) ISBN 8429731474 TOPOGRÀFIC: SL/C-Val

Bastardas i Boada, Albert. L'Aménagement linguistique en Catalogne au XXe siècle. Québec: Conseil de la Langue Française ; Paris: Le Robert, [19--?]. (L'Ordre des mots) TOPOGRÀFIC: SL/C-Bas

La Premsa a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona; Col.legi de Periodistes de Catalunya, 1988. (Vaixells de Paper; 1) ISBN 8450570514 TOPOGRÀFIC: SL/C-Gui

Ferrer i Gironès, Francesc. La Persecució política de la llengua catalana: història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62, 1986. (Cultura catalana contemporània; XVII) ISBN 8429723633 TOPOGRÀFIC: SL/C-Fer

El Futur del català: una radiografia sociolingüística. Barcelona: El Món, 1986. ISBN 8486549000 TOPOGRÀFIC: SL/C-Tud

Larreula, Enric. Les Revistes infantils catalanes de 1939 ençà. Barcelona: Edicions 62, 1985. (Llibres a l'abast; 202) ISBN 8429722742 TOPOGRÀFIC: SL/C-Lar

Guardiola, Carles-Jordi. Per la llengua: llengua i cultura als Països Catalans: 1939-1977. Barcelona: La Magrana, 1980. (La Magrana; 20) ISBN 84-7410-058-5 TOPOGRÀFIC: SL/C-Gua


Sumari


Articles de revista

Jané, Albert. “Implantació de la normativa ortogràfica”. Llengua nacional [Barcelona: Associació Llengua Nacional], núm. 85 (IV trimestre 2013), p. 25-30. TOPOGRÀFIC: PP-LLE 85

Llengua nacional [Barcelona: Associació Llengua Nacional], núm. 83 (II trimestre 2013), TOPOGRÀFIC: PP-LLE 83 Conté: Marí, Isidor. “En el Centenari de les Normes ortogràfiques”, p. 5-7. Salom i Mir, Andreu. “Catalunya i la llengua catalana, una persecució històrica: (a propòsit d'una certa tipologia d'investigadors)”. p. 13-14.

Pitarch, Vicent; Massot i Muntaner, Josep; Martí i Castell, Joan. “Cent anys de "Normes ortogràfiques"”. Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 639 (març 2013), p. 127-185. TOPOGRÀFIC: PP-SER 639

Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. extraordinari 2013. TOPOGRÀFIC: PP-REV Ext. 2013 Conté: Coghene, Irene. “Actualitat i perspectives del català a l'Alguer”, p. 79-93. Monclús i Esteban, Joaquim. “Panoràmica de la situació actual de la Franja i proposta de futur”, p. 94-107.

Subirana, Jaume; Fernàndez, Josep-Anton; Fuster Sobrepere, Joan [eds.]. “Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània” [en línia]. Digithum. [Barcelona]: Universitat Oberta de Catalunya, 2013. TOPOGRÀFIC: PP-DIG 15 <http://journals.uoc.edu/index.php/digithum/issue/viewIssue/n15/n15-numero-complet-ca> [consulta 14 agost 2014]

Duran, Lluís. “L'Envol d'una entitat per a l'escola catalana: La Protectora (1914-1917)”. Revista de Catalunya, núm. 280 (2012) TOPOGRÀFIC: PP-REV 280

Fité, Marcel. “Independència i llengua”. Llengua nacional [Barcelona: Associació Llengua Nacional], núm. 81 (IV trimestre 2012), p. 12-14. TOPOGRÀFIC: PP-LLE 81

Pitarch, Vicent. “80 anys de les Normes de Castelló”. Llengua i ús [Barcelona: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística], núm. 52 (2012), p. 49-54. A: Llengua i Ús, núm. 52 (2012), p. 49-54. http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/260904/348099 [consulta 13 agost 2014) TOPOGRÀFIC: PP-LLE 49

Mundet, Daniel; Gasull, Bernat. “Comparativa dels estatuts d'autonomia en la història de Catalunya i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del 2006 [en línia]. Corbella [Barcelona: Plataforma per la Llengua], núm. 18 (gener 2011), p. 30-33. < https://www.plataforma-llengua.cat/media/magazines/magazines/18/La_Corbella-18.pdf > [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-COR 18

Sechi, Carlo. “25 anys de l'Obra Cultural”. Alguer, núm. 136 (maig-juny 2011), p. 9-16. TOPOGRÀFIC: PP-ALG 136.

Treballs de sociolingüística catalana [Barcelona: Institut d'Estudis Catalans], núm. 21 (2011) TOPOGRÀFIC: PP-TRE 21 Conté: Marí, Isidor. “De la normalització a la sostenibilitat: els límits de la planificació de l'estatus” [en línia], p. 83-94. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000176/00000027.pdf> [consulta 14 agost 2014] Nicolás, Miquel. “Hi ha una història social de la llengua catalana?” [en línia], p. 105-114. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000176/00000029.pdf> [consulta 14 agost 2014] Riera Gil, Elvira. “La Intervenció de les competències, els usos, les ideologies: d'"El català, cosa de tots" a "El català, llengua comuna"[en línia], p. 155-167. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000176/00000033.pdf> [consulta 14 agost 2014]

García Soler, Jordi. “La nova canço, més de mig segle després”. Notícies de llengua i treball [Barcelona [etc.] Servei Lingüístic i de Promoció de la Llengua Catalana de la UGT de Catalunya. Servei de Normalització Lingüística de la UGT de les Illes Balears. Departament de Cultura de la UGT de Catalunya CFDT del Llenguadoc-Rosselló ], núm. 30 (2010), p. 4-11. TOPOGRÀFIC: PP-NOT 30

Mas Castells, Josep-Àngel. “Les Connotacions ideològiques dels models lingüístics valencians: situació actual i condicionants històrics”. Caplletra [Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; València: Institut de Filologia Valenciana], núm. 48 (primavera 2010), p. 47-70. TOPOGRÀFIC: PP-CAP 48

Pradilla, Miquel Àngel. “La Catalanofonia: una aposta col·lectiva de normalitat lingüística”. A: Treballar a la frontera. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d'Acció Departamental, 2010. P. 86-93. TOPOGRÀFIC: C/C-Tre

Revista catalana de dret públic [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya]. Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 (desembre 2010) [en línia]. <http://eapc.gencat.cat/web/.content/home/publicacions/varia/33_especial_sentencia_estatut/documents/especial_estatut_cat.pdf > [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REVC; DL/12-Esp Conté: Milian i Massana, Antoni. “El Règim de les llengües oficials: Comentari a la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 de 28 de juny”, p. 139-143. Muro Bas, Xavier. “Valoració dels aspectes relatius a la llengua en la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya”, p. 139-143. Pla Boix, Anna M. “·El Règim lingüístic en la Sentència 31/2010, de 28 de juny”, p. 144-148. Pons i Parera, Eva. “La Llengua en la Sentència de 28 de juny de 2010”, p. 149-153.

Solé Camardons, Joan; Fabrà Prats, Albert. “Els Cursos de català per a persones adultes: orígens, situació actual i perspectives de futur [en línia]. Llengua i ús [Barcelona: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística], núm. 49 (3r quad. 2010), p. 90-108. <http://www6.gencat.net/llengcat/liu/49_41.pdf > [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-LLE 49

Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 51 (juny 2009) TOPOGRÀFIC: PP-REV 51 Conté: Duarte i Montserrat, Carles. “El Llenguatge administratiu i jurídic: una renovació persistent” [en línia]. p. 39-46. <http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-12-02.1415701122/El_llenguatge_administratiu_i_juridic__una_renovacio_persistent/ca > [consulta 14 agost 2014] Bastardas i Boada, Albert. “Vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques” [en línia], p. 125-132. <http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-12-02.1415701122/Vint_i_cinc_anys_de_politica_i_planificacio_linguistiques/ca > [consulta 14 agost 2014]

Rafanell Vall-Llosera, August. “Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme”. Lengas: revue de sociolinguistique [Montpellier Centre d'études occitanes, Université Paul Valéry], núm. 66 (2009), p. 7-30. TOPOGRÀFIC: PP-LEN 66

Domingo Peñafiel, Laura. “La Bressola, un projecte educatiu singular”. Revista Catalana de Pedagogia [Barcelona: Societat Catalana de Pedagogia]. Vol. 6 (2007-2008), p. 199-215. TOPOGRÀFIC: PP-REV P 6

Lleixà, Gemma. “Revalorar la llengua: la ciutat catalana de l'illa de corall [L’Alguer]”. Canvi setze: mensual d'informació general [Barcelona [etc.]: Malvenex], núm. 108 (15 d'agost a 15 de setembre de 2007), p. 14-17. TOPOGRÀFIC GS-CAN 108 L [E]

“Cent anys del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana: dossier”. El Mirall [Palma: Obra Cultural Balear], núm. 175 (desembre de 2006), p.5-21. TOPOGRÀFIC: PP-MIR 175

“Mossèn Alcover: impulsor del català científic”. Catalunya recerca [Barcelona: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació], núm. 11 (febrer 2006), p. 28-29. TOPOGRÀFIC: PP-WZ263

Murgades, Josep. “Llengua i literatura en el tombant de 1906”. Avenç [Barcelona: l'Avenç], núm. 309 (gener 2006), p. 24-27. TOPOGRÀFIC: PP-AVE 309

[Perea, Maria Pilar (coord.)]. “MCMVI-MMVI: Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana”. Palma [de Mallorca]: l'Institut. A: Estudis Baleàrics, núm. 82/83 (2006) TOPOGRÀFIC: L/C-Cen

Devís, Empar. “Ús i norma del català a l'Alguer”. A: Normes i identitats = Normen und indentitäten. Titz: Lenzen, cop. 2005. P. p. [279]-289. ISBN 3933223105 TOPOGRÀFIC: SL/C-Nor

Ferrer, Joan. “Joan Coromines (1905-1997) i la llengua catalana”. Llengua nacional [Barcelona: Associació Llengua Nacional], núm. 51 (II trimestre del 2005), p. 29-36. TOPOGRÀFIC: PP-LLE 51

Fullana, Gerard. “Escola Valenciana: fets per la llengua” [en línia]. Llengua i ús [Barcelona: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística], núm. 32 (1r quad. 2005), p. 9-12. <http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/32_514.pdf> [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-LLE 32

Iglésias, Narcís. “L'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (1928-1936)”. Separata de Llengua & literatura [Barcelona : Institut d'Estudis Catalans], núm. 16, 2005, p. 289-361. TOPOGRÀFIC: PP-LLE 16

Partal, Vicent. El Català com a llengua global: Expolangues [en línia]. 2005. <http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/conferenciaparis.pdf > [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-WZ490 [E]

Pla Boix, Anna M. “L'Ordenació de la qüestió lingüística a Catalunya de 1892 a 1936: el procés de reconeixement de l'Estatut d'Oficialitat del català [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 43 (juliol 2005), p. 179-211. <http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-09-19.3091280974/L_ordenacio_de_la_questio_linguistica_a_catalunya_de_1892_a_1936__el_proces_de_reconeixement_de_l_estatut_d_oficialitat_del_catala/ca> [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 43

Vallverdú, Francesc. “Les Idees sociolingüístiques a Catalunya abans de les Normes de l'IEC (1913)”. Lengas: revue de sociolinguistique [Montpellier Centre d'études occitanes, Université Paul Valéry], núm. 57 (2005), p. [139]-150 TOPOGRÀFIC: PP-LEN 57

Ferrer, Joan. “Coromines-Sales, un epistolari fonamental per a la història de la llengua catalana”. Llengua nacional [Barcelona: Associació Llengua Nacional,], núm. 49 (IV trimestre 2004), p. 5-6. TOPOGRÀFIC: PP-LLE 49

Casanova, Emili. “L'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines”. Societat d'onomàstica: butlletí interior [Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Política de la Diputació de Lleida ; Universitat de Lleida,], núm. 92 (març 2003), p. [97]-135. TOPOGRÀFIC: PP-SOC 92

Alomar i Canyelles, Antoni I. “La Repressió del català a les Balears als darrers temps” Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 515 (novembre 2002), p. 31-34. TOPOGRÀFIC: PP-SER 515

Conill, Josep J. “La Llengua sublimada: els discursos sobre el valencià a l'època de Maians” [en línia]. Treballs de sociolingüística catalana [València: Eliseu Climent], núm. 16 (2002), p. 47-68. < http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/5671/10769 > [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-TRE 16

Martí i Casanova, Joan Carles. “Transmissió de la llengua i estandardització a Elx i el Baix Vinalopó (1950-2002)”. Canelobre [Alacant: Diputació Provincial d'Alacant. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert], núm. 47 (2002), p. 76-91. TOPOGRÀFIC: SL/C-Can

Solé i Camardons, Jordi. “Les Idees i les propostes dels precursors de la sociolingüística catalana” [en línia]. Noves SL [Barcelona: Institut de Sociolingüística Catalana] (estiu 2002), p. 111-118. <http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hemeroteca/estiu02.htm> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-NOV (estiu 02)

Bodoque Arribas, Anselm. “Polítiques lingüístiques i fractures sociopolítiques al voltant de la identitat lingüística. Aproximació a la dimensió contemporània del conflicte lingüístic valencià“[en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 36 (desembre 2001), p. 157-205. <file:///C:/Documents%20and%20Settings/poleho/Mis%20documentos/Downloads/200112Bodoque_ca.pdf> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 36

Nymark, Johannes. “Diglòssia i polítiques lingüístiques: anàlisi comparativa de tres experiències diferents” [en línia]. Treballs de sociolingüística catalana [València: Eliseu Climent], núm. 14/15 (2000), p. 179-210. < http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/5645/10743 > [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-TRE 14/15

Pueyo, Miquel. “La Facilitació: una hipòtesi per comprendre millor la recessió de la llengua catalana a Espanya, França i Itàlia”. Marges: revista de llengua i literatura [Barcelona: l'Avenç], núm. 66 (2000), p. 107-116. TOPOGRÀFIC: PP-WZ126

Barrera González, Andrés. “Lengua, identidad y nacionalismo en Cataluña durante la transición”. Revista de antropología social [Madrid: Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense], núm. 6 (1997), p. [109]-137. TOPOGRÀFIC: SL-Len R

Caria, Rafael. “L'Alguerès al llindar del 2000: entre substitució i anticatalanisme”. Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 451-452 (juliol-agost 1997), p. 40-44., 1997. TOPOGRÀFIC: PP-SER 451-452

Leprêtre, Marc. “La Franja d'Aragó. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (II)” [en línia]. Llengua i ús [Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya], núm. 5 (1r quad. 1996), p. 55-59. < http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/05_443.pdf> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-LLE 5

Leprêtre, Marc. “L'Alguer. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (I)” [en línia]. Llengua i ús [Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya], núm. 4 (3r quad. 1995), p. 61-64. <http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/04_456.pdf> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC:: PP-LLE 4

Barrera i Vidal, Albert. “La Politique de diffusion du catalan”. International journal of the sociology of language [Berlin ; New York: Mouton], núm. 107 (1994), p.41-65. TOPOGRÀFIC: PP-INT 107

Nadal Badal, Oriol. “Cooficialitat i bilingüisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939)” [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 19 (juliol 1993), p. 129-169. <http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-09-18.1622650712/Cooficialitat_i_bilinguisme_a_la_Universitat_Autonoma_de_Barcelona__1933_1939_/ca> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 19

Pitarch, Vicent. “Les Normes de Castelló, protagonisme castellonenc”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 71 (febrer 1993), p. [52]-63. TOPOGRÀFIC: PP-REV 71

Grossmann, Maria. “La Sociolingüística als Països Catalans” [en línia]. Treballs de sociolingüística catalana [València: Eliseu Climent], núm. 8 (1990) p. 89-112. <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/5865/10963> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-TRE 8

Roig Rosich, Josep M. “El Català a la Real Academia de la Lengua (1926)”. Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 43 (juliol-agost 1990), p. [38]-48. TOPOGRÀFIC: PP-REV 43

Badia i Margarit, Antoni M. “L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines”. Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 359 (octubre 1989), p. 35-37. TOPOGRÀFIC: PP-SER 359

Segarra, Mila. “L'Hora zero de la llengua catalana : l'any 1939”. Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 353 (abril1989), p. 27-29. TOPOGRÀFIC: PP-SER 353

Quintana, Artur. “El Català a l'Aragó: balanç de la democràcia”. “Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 19 (maig 1988), p. [44]-57. TOPOGRÀFIC: PP-REV 19

“Document de síntesi del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana”. Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 325 (octubre 1986), p. 55. TOPOGRÀFIC: PP-SER 325

Ferrer i Gironès, Francesc. “La Llengua catalana i els intel·lectuals espanyols”. Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 316 (gener 1986), p. 9-11. TOPOGRÀFIC: PP-SER 316

Ferrer i Gironès, Francesc. “La Llengua catalana i els intel·lectuals espanyols i 2” Serra d'or [Barcelona: Abadía de Montserrat], núm. 317 (febrer 1986), p. 31-33. TOPOGRÀFIC: PP-SER 317

Casanova, Emili. “D'elements històrics per al restabliment del llenguatge administratiu català”. [en línia]. Revista de llengua i dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 5 (juny 1985), p. 61-73. <http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-09-18.6642848989/article.2008-10-07.6385835031/ca> [consulta 13 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-REV 5

Strubell i Trueta, Miquel. “Catalan sociolinguistics: a brief review of research”. International journal of the sociology of language [Berlin; New York: Mouton], núm.38 (1982), p. 70-84. 

TOPOGRÀFIC: PP-INT 38

Carbonell, Jordi. “La Influència de factors històrics exògens en la situació actual del català dins la societat” [en línia]. Treballs de sociolingüística catalana [València: Eliseu Climent], núm. 1 (1974-1976), p. 63-65. < http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/5550/10648 > [consulta 14 agost 2014] TOPOGRÀFIC: PP-TRE 1 Sumari

DOCUMENTACIÓ PERIODÍSTICA

La Base de dades de premsa del Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística (www.gencat.cat/llengua/documentacio/bdpremsa) ) dóna accés a més de 100.000 notícies periodístiques que ofereix informació sobre l’estat de la llengua en diferents sectors. Per obtenir informació sobre història social de la llengua catalana seleccioneu el descriptor B0. Història social de la llengua o consulteu el resultat d’aquesta recerca:

Llocs web
  • Llengua catalana/Direcció General de Política Lingüística. [consulta 14 agost 2014]. Inclou publicacions, dades sociolingüístiques, opuscles, l’informe sobre política lingüística i altres informacions d'interès. <http://www.gencat.cat/llengua> [consulta 14 agost 2014]
  • Grup d’història de la llengua (Universitat de Girona) [consulta 14 agost 2014]

L’objectiu de la Història de la Llengua Catalana que projecta el grup de Girona se centra en la història dels models formals (orals i escrits) i la història del pensament de les idees lingüístiques. < http://www.udg.edu/tabid/16972/language/ca-ES/Default.aspx >

Inclou diferents apartats, com ara, la Cancelleria Reial, la Renaixença i les normes de Pompeu Fabra i els processos de castellanització des del segle XV, entre d'altres <http://www.racocatala.com/~cat1714/cathist.htm>

  • Història de la llengua catalana [consulta 14 agost 2014] Document en PDF <http://www.racocatala.com/~cat1714/d/histcat.pdf>
  • Història de la llengua catalana / Lincaweb [consulta 14 agost 2014] <http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html>
  • Història de la llengua catalana: inicis a segle XV / Joan Pere Rosselló [consulta 14 agost 2014] Inclou informació des dels inicis fins al segle XV, amb la fixació del domini lingüístic. A càrrec de Joan Pere Rosselló, Apareixen els diferents temes en format PDF.

<http://www.usefulweb.org/hallengua/>

Jocs
  • Serra, Màrius. 300 fets de llengua [Equip]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, DL 2014. TOPOGRÀFIC: JOCS-8

Imatges

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: II Nit de la Llengua al Món Digital

-> pendent de creació


Ajuda a l'edició

[modifica]

Cobertura mediàtica

[modifica]
  • Pendent d'omplir

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquipèdia:II_Nit_de_la_Llengua_al_Món_Digital&oldid=32928409»