Viquipèdia:La taverna/Arxius/2005/Març

Discussió de Taverna arxivada

Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa.
Forma part de l'antic sistema de la Taverna. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el podeu fer obrint un fil a la Taverna actual.

Encuentro en Barcelona

Hola a todos, Jimbo Wales, fundador de Wikipedia, estara en Barcelona entre el 17 y el 21 de marzo del 2005. Esta interesado en contactarse con algun wikipedista hispano que hable ingles para que le ayude a organizar un encuentro de wikipedistas y enciclopedistas. Puse este aviso en es: tambien, donde me dijeron que dado que era en Barcelona seria buena idea comunicarse con Uds. Perdon por el aviso en castellano Saludos --AstroNomo

Seria una bona oportunitat per fer un primer congrés de Viquipèdia en català. Jo em preste a organitzar-lo i a contactar amb en Jimbo Wales. Makinal 04:10 11 oct, 2004 (UTC)

Millor que et passis llavors per la versió en castellà per coordinar-vos els interessats. Llull 09:27 11 oct, 2004 (UTC)

Ara estava pensant, i, ja que Jimbo Wales, el fundador de wiki, ve a Barcelona, per que no montem una primera trobada de wikipedistes? En funció del nombre d'assistents podem organitzar algun debat o taula rodona. Que us pareix? (Ja ho vaig proposar fa temps, però ningú no va contestar. Torne a insistir a veure si hi ha més sort) Makinal 20:29 20 nov, 2004 (UTC)

Si has de organitza i coordinar això el primer que hauries de fer es trobar un hotel, o un local, un palau de congressos, un teatre, o una cosa així, i mirar de parlar amb en Jimbo Wales, no sia cosa que vengui per una cosa que no té res a veure amb la wiki i s'en vagi passant de tots noltros.

Plàcid 80.58.40.172 21:17 20 nov, 2004 (UTC)

A part de que vingi Jimbo Wales, o deixe de venir, no estaria malament fer una trobada. No crec que sigem tans com per llogar un palau de congréssos ;) (encara que tot arribará), per tant en funció del ordre de magnitud dels assistents tenim les opcions:

Al voltant de 15: una cafeteria qualsevol.
Al voltant de 25: una cafeteria gran.
Al voltant de 50: algun lloc públic per poder reunir-se: ex. en alguna universitat, institut, casal o inclús en alguna casa d'ocupes (on s'han arribat a fer algunes concentracions series d'informàtica).
Al voltant de 100: ara sí, algun hotel/palau de congressos.

Si conseguim fer algun tipus de trobades periódiques amb discussions interessants, podriem inclús anar passejant-nos per diferents indrets de parla catalana. Però si voleu la primera trobada la podem fer en Barcelona (aprofitant que ve Jimbo Wales). Que en penseu? Inclús podriem convidar a la gent de la wiki en castellà que vulga passar-se, per fer més quorum (si voleu també els d'aranés i altres). Makinal 23:40 20 nov, 2004 (UTC)

Bé, doncs ja tenim la pàgina Viquipèdia:Trobada a Barcelona per començar a organitzar la trobada i per fer les preinscripcions. Makinal 22:49 23 nov, 2004 (UTC)

A falta de 15 dies del potencial encontre en Barcelona, veig que cap dels col·laboradors més actius i més vells s'ha pre-inscrit. Aquest fet em fa qüestionar la utilitat de la trobada. Car, un dels objectius és parlar de cara a cara d'alguns problemetes habituals que és dificil acostar possicions per escrit (entre d'altres: categorització històrica, arribar a solucions en la nomenclatura dels reis catalans/valencians/aragonesos/mallorquins, nous wiki projectes, etc), i altres temes com per exemple la difussió de la wikipedia. A més a més, sempre té gràcia arribar a coneixer-nos personalment. Així doncs, anul·lem la trobada o ho tirem avant i començe a buscar lloc per reunir-nos? Per cert, del Jimbo Wales, encara no en sé res. Si finalment ens trobem, em començaré a moure per contartar amb ell. --Makinal 13:34 5 mar, 2005 (UTC)

Suposo que és una mica decepcionant que els els més vells no s'hagin pre-inscrit. Però ja que hi som, i a pesar de no saber rés del Jimbo Wales, jo buscaria un lloc per quedar. Almenys ens coneixerem els que som a prop de Barcelona, i si en un futur em de parlar alguna questió seria, ho tindrem més fàcil per parlar cara a cara.--Arturo Reina 09:43 8 mar, 2005 (UTC)

Sí, estic d'acord, però aleshores passa de ser una espècie de syposium a una quedada en un bar mentres ens fem una canya. No dic que no siga important coneixer-nos, però jo tenia la intenció de quedar per discutir coses series que mai acabem de resoldre i si ho parlarem personalment avançariem més. I si fem la trobada en un lloc que no siga Barcelona i li vinga millor a més gent? Jo estic disposat a anar a qualsevol lloc, excepte a les Illes, clar. Llull, Martorell, Joanjoc, Plàcid Pérez Bru, Xevi, Arnadí, i tots els que ja s'heu pre-inscrit a la trobada, que en penseu?

Jo ras i curt: sóc sociofòbic, mai quedo amb ningú. Per això sóc tant de temps ací. Així doncs amb mi no hi compteu. Llull 19:53 10 mar, 2005 (UTC)

El meu cercle d'acció va desde Tarragona fins Girona (agafant el tren). Dintre d'aquesta zona el que sigui, syposiumo copes.--Arturo Reina 20:13 13 mar, 2005 (UTC)

Amb mi no hi compteu. A tot arreu em queda lluny. Xevi.

Les meves possibilitats de desplaçament es limiariem al principat. J junyent 23:02 13 mar, 2005 (UTC)

Jo vendria a la trobada a Barcelona però estic a Mallorca i hauria de venir amb avió o amb vaixell, i degut a una serie de circunstàncies personals ho deix per una altra ocasió Plàcid Pérez Bru 05:35 14 mar, 2005 (UTC)

Cóm ha enat la trobada? no heu dit res. Plàcid Pérez Bru 21:37 30 mar, 2005 (UTC)

les dates

Crec que ens hauríem de posar amb les dates, no té sentit que gairebé tots els anys estiguin buits, sempre surten planes de dates quan es posa aleatòria. Algun expert en hisòria? gràcies als que aneu revisant els canvis recents, vetllant per la qualitat de la viquipèdia--barcelona 22:27 28 feb, 2005 (UTC)

Això és qüestió de proposar-se traduir 10 pàgines al dia de la versió en anglès. No cal ser expert en història. Qui vulgui ja sap que ho pot fer. Llull 12:51 1 mar, 2005 (UTC)

Petició per moure una pàgina

A veure si algun administrador podria passar-se per Iamim Noraim i moure la pàgina a Iamim Noraïm (es pot deixar la redirecció). Detalls a la pàgina de discussió corresponent: Discussió:Iamim noraim. Mercès.--80.58.43.107 14:45 1 mar, 2005 (UTC)

Ja està. Però no cal pas ser administrador, per fer-ho! N'hi ha prou estant registrat. Per tant ja ho saps, si ho fas "GAUDIRÀS DE MÉS PODER!!" (temptador, oi?). La redirecció que suggeríeu a la discussió ja ha estat feta.Jahecaigut 14:53 1 mar, 2005 (UTC)

Mercès, no hi havia caigut, és que als wikis que administro o bé sóc administrador o bé edito des de la IP.--80.58.43.44 19:40 1 mar, 2005 (UTC)

Nou viquiprojecte sobre matemàtiques.

He pensat que seria interesant un viquiprojecte per tal d'organitzar i completar tota la part de matemàtiques. Encara he de mirar-m'ho a fons per organitzar-ho, però ja he creat l'article Viquipèdia:Viquiprojecte Conceptes matemàtics per qui vulgui col·laborar o fer suggerencies. --Arturo Reina 11:26 2 mar, 2005 (UTC)

Em sembla perfecte! Com més temes abarquem, més possiblitats tenim de generar interès entre els Viquipedistes :-) joanjoc 17:58 2 mar, 2005 (UTC)

Plantilla Millorar

Hola, he creat una nova plantilla Template:Millorar per a suggerir millores a un article, no sé com ho veieu... És una forma de funcionament alternativa a la pàgina Viquipèdia:Registre de pàgines a millorar. joanjoc 17:55 2 mar, 2005 (UTC)

Fantàstic, fa temps que em rondava crear una plantilla d'aquest tipus. Espero que no se'n faci abús com altres de manteniment i em pregunto si caldria fer sub plantilles segons el tipus de millora requerida. Llull 20:29 2 mar, 2005 (UTC)

Ara també tenim la plantilla Template:Fusió per indicar que ih ha articles repetits que cal ajuntar. Llull 12:12 5 mar, 2005 (UTC)

Canvi de codi

Sembla ser que s'ha canviat la política de la Viquipèdia. Ja no es pot enllaçar imatges des de fora. Per això la portada es veu tant malament, pels enllaços de sota que eren una trampa per anar als altres projectes en clicar-hi. Quan tingui temps ho canvio si no ho fa algñu altre abans. Llull 13:54 3 mar, 2005 (UTC)

Sembla ser que era una cosa temporal. Ara ho veig bé. Llull 19:10 3 mar, 2005 (UTC)

Crec que no era una cosa temporal. Es torna a veure bé perquè vaig canviar la plantilla Wikimediasisters per incorporar imatges que ja teniem a la Viquipèdia :-) joanjoc 11:55 5 mar, 2005 (UTC)

Molt bé, doncs. No ho vaig veure. Llull 12:09 5 mar, 2005 (UTC)

need translation

please help to translate wikipedia extension,thank you! --zh:user:vipuser(zh:user talk:vipuser)02:12 4 mar, 2005 (UTC)

Hi he entrat, i he vist que ja estava traduïda per alguns de vosaltres :-) !! joanjoc 12:06 5 mar, 2005 (UTC)

Ha estat en Martorell. Per cert, hi he fet algun canvi i algun comentari a les pàgines de discussió. Llull 12:11 5 mar, 2005 (UTC)

Missatge automatitzat de Commons

Ara mateix s'està fent servir una plantilla per indicar quines imatges tenim de Commons. Em preguntava si seria possible incloure el contingut de la plantilla a MediaWiki:Sharedupload de manera que es mecanitzés el procediment. Llull 13:18 13 mar, 2005 (UTC)

Ei ! M'ha semblat molt bona idea, i he fet els canvis necessaris a MediaWiki:Sharedupload. Ara caldrà anar eliminant les plantilles WC de les imatges que la incorporaven (i després fins i tot eliminar la plantilla WC suposo)... Només hi ha un petit problema; la categoria Categoria:Arxius de Wikimedia Commons deixarà de contenir articles, ja que la interfície no interpreta el codi de categoria dins del missatge MediaWiki:Sharedupload. joanjoc 18:31 14 mar, 2005 (UTC)

Mecasum, és això el que em feia por. Ara no sé si val la pensa mantenir-ho si no pot estar categoritzat. Sí o què? Llull 18:35 14 mar, 2005 (UTC)

Millars

el terme Millars recull actualment una localitat del País Valencià, és però també una vila del Rosselló, en casos com aquest he vist pàgines de desambigüització

com es poden fer???

Mira el codi d'algun article de desambiguació com el de Cullera (desambiguació). És fàcil. Ah! i recorda després que pots ficar un cartell a un dels articles desambiguats com el que hi ha a l'article de cullera. --Makinal 17:32 14 mar, 2005 (UTC)

Premsa

Som notícia a la Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/web/20050314/51179384176.html Llull 07:53 15 mar, 2005 (UTC)

Com fer aparèixer el català?

Des de fa uns dies estic treballant en un article. En la versió anglesa del mateix article, apareix el català com a llengua en què també es pot consultar aquella entrada però, per contra, en les versions castellana, francesa, danesa... no hi diu pas. Com s'ha de fer perquè els que consulten aquest article en totes les altres llengües sàpiguen que també n'existeix la versió catalana?. Com és que en anglès sí que hi diu si jo no he fet pas res; algú la hi ha posat? --Xadaga 11:32 18 mar, 2005 (UTC)

Suposo que et refereixes a ca:Tsunami de l'oceà Índic. Per fer apareixer les entrades en altres llengües, utilitzem etiquetes del tipus [[ca:Tsunami de l'oceà Índic]] a la plana d'edició de l'article. ca: és el prefix per cada llengua, aquesta és la de català. Si vols que aparegui en altres wikipèdies, has d'anar afegint aquesta etiqueta a cadascuna, entremig de les dels altres idiomes(ordre alfabètic en principi). Fixa't en l'anglesa com a exemple. A la versió castellana ja l'he ficada jo. Hi ha un tal robbot que va afegint en llaços, però no sé com funciona.--Arturo Reina 12:18 18 mar, 2005 (UTC)

A l'editar una pàgina, veuràs que en general al final (en el cas del francès però, al començament) hi apareix una llista amb tot d'entrades del mateix concepte escrites de manera rara i entre [[]]. Això són els enllaços a altres llengües que t'ha explicat l'Arturo. A més a més, cal posar, davant del nom triat, un parell de lletres corresponents a la llengua que enllacis, en el cas del català, "ca".

Com que potser no s'entén gaire, un exemple de la llista que trobes al final de la l'article en anglès sobre Figueres:

[[bg:Фигерас]]

[[ca:Figueres]]

[[fr:Figueres]]

Això són els enllaços a les versions búlgara, catalana i francesa de l'article sobre la ciutat empordanesa.

Fixa't també que hi hauria d'haver la categoria (o categories) a les quals pertany l'article, i que, en el cas de la wikipedia catalana, hom l'escriuria així:

[[Categoria:Alt Empordà]]80.58.35.237 12:23 18 mar, 2005 (UTC)

Moltes gràcies a tots dos. Les explicacions han estat perfectament entenedores i ja he posat l'enllaç al català en unes quantes llengües (me'n queden força, però ja ho aniré fent). Gràcies Arturo Reina per avançar-me la feina a la pàgina castellana. Amb el que m'heu explicat, també he esbrinat que va ser en Joanjoc qui va crear l'enllaç en la versió anglesa. Per cert Arturo Reina, pel que fa al robot a què feies referència, desconec de què va. Ara bé, m'ha semblat que en crear l'enllaç al català en determinades llengües, aquest es creava automàticament en altres llengües (possiblement "emparentades" amb les primeres). No sé si estic dient cap disbarat, però és la impressió que m'ha donat.

Utilització de comes per marcar els decimals

M'he trobat fent els articles de matemàtiques, amb el dubte de si s'hauria d'utilitzar per marcar els decimals, comes: 123,456 o punts 123.456. En principi jo utilitzo punts per marcar els decimals i comes per marcar llistes de nombres, com en unes coordenades: (12,10,-1). He vist que en la resta d'articles ja es feia d'aquesta manera, pero no sé si es va arribar a aquest acord, o cadascú ho fa pel seu compte. --Arturo Reina 13:03 18 mar, 2005 (UTC)

Jo també m'ho he preguntat perquè ho he vist de les dues maneres fins i tot dins d'una mateixa pàgina. També em pregunto si cal/es pot utilitzar alguna mena de símbol per a separar els milers, per exemple l'espai, el punt o la coma.--Pau 09:10 19 mar, 2005 (UTC)

Si fossim rigorosos, i tenint en compte que la viquipèdia és un medi informàtic, per separa milers s'hauria d'utilitzar això: 1'234'567.045 siguent l'apostrof pels milers i el punt pels decimals. D'aquesta manera és segur que no hi hauria confusió. 1.234.567,045 trobo que no es veu tant clar, al menys quan es presenta a la pantalla de l'ordinador.--Arturo Reina 12:44 22 mar, 2005 (UTC)

Jo preferiria emprar la coma per separar decimals i el punt per marcar els milers, encara que sovint ens dediquem a traduir d'articles en anglès on està al revés. Jo fins ara ho he canviat sempre, però si es vota al revés, doncs bé, què hi farem, tots ianquitzats i llestos. Ho acceptaré.80.58.35.236 12:47 22 mar, 2005 (UTC)

Rigorosos? En el SI, tant el . com la , servixen per separar decimals. Els milers es fa amb espais. En català, però, només es fa servir la , per als decimals.

Segons el complet i actual Manual d'estil de Josep. Ma. Mestres, et.al. ISBN 84-7602-333-2 . En els nombres cardinals (quan ens referim a euros, metres, etc...), cal separar els milers amb espais o punts i els decimals amb comes. joanjoc 20:01 22 mar, 2005 (UTC)

Correcte;

2.000.500,80
2 000 500,80

Incorrecte

~~2000500,80~~ No estan separats els milers
~~2'000'500,80~~ Milers separats amb altres símbols
~~2,000,500.80~~ Notació anglosaxona
~~2 000 500.80~~ Notació anglosaxona

Suposo que utilitzar realment la coma pels decimals seria el correcte. Però llavors com ho faig per senyalar la coordenada en l'espai (3,4,5,6,7)? Hauria d'utilitzar (3.4,5.6,7) ? No ho dic per cap questió de preferències personals, és una qüestió purament pràctica. Si algú troba la solució a aquest problema, utilitzaré les comes per als decimals sense més discussió.--Arturo Reina 13:33 23 mar, 2005 (UTC)

Una opció es fer el que faig jo quan escric a ma i em trobe un cas on pot haver confusió, com l'exemple que has possat ara: fer servir espais. Jo posaria (3,4 , 5,6 , 7), d'aquesta manera es veu quines comes son internes als nombres i quines per separar-los. --Saforenc 14:44 23 mar, 2005 (UTC)

Ostres! això de les comes és més dificil del que semblava ;-) Al llibre d'estil no hi he trobat res sobre aquest tema, però buscant llibres de física en català (que no abunden) n'he trobat un (Física 800 Problemes, Ed. Teide, ISBN 84-307-3276-4) on en general utilitzen les comes per als decimals, i quan escriuen un vector usen l'apòstrof pels decimals; (3'4, 5'6, 7) Com ho veieu? joanjoc 18:49 23 mar, 2005 (UTC)

Just a la mateixa conclussió havia arribat aquesta tarda. Si ningú diu res en contra, a partir d'ara utilitzaré punts per separar milers, comes per decimal, i apostrofs quan les comes s'utilitzen per llistes de nombres, com les coordenades. De totes maneres buscaré alguna referéncia més.--Arturo Reina 19:42 23 mar, 2005 (UTC)

Ostres quin debat! Doncs a mi no m'agrada utilitzar a vegades ', a vegades , per marcar els decimals. Per altra banda, m'ha sobtat llegir que l'ús de punts pels decimals i ' pels milers era una ianquinització. On es fa servir, només als USA o a tot el món menys a l'estat espanyol? Tinc al davant dos llibres editats a Mèxic i fan servir . pels decimals i , pels milers. També tinc una revista editada en francès que usa . pels decimals. Sé que 3 publicacions són poques però no hauríem de parlar dinternacionalització o fins i tot de desespanyolització enlloc de ianquinització?

Millor no començar creuades desespanyolitzadores mogudes pel desconeixement. Primer, et recomano que no te'n refïis gaire (en aquests temes) dels llibres publicats a mèxic. Solen tenir MOLTA influència dels EUA. I després, mirar-te l'article de la wikipèdia anglesa Decimal Point. Hi diu, dins dels exemples d'ús:

In France, the Netherlands, and much of Latin Europe: 1 234 567,89
In Germany, Romania and much of Europe: 1 234 567,89 or 1.234.567,89 (in handwriting you may also come across 1·234·567,89)
In Switzerland (mainly German-speaking Switzerland): 1'234'567,89
In the United Kingdom and United States: 1,234,567.89 or 1,234,567·89; the latter is more commonly found in older, and especially handwritten, documents nowadays; many UK schools now teach the SI style.
SI style: 1 234 567.89 (dot countries) or 1 234 567,89 (comma countries)

continua amb una llista del dot countries i els comma countries.

I ja posats, segons la llei espanyola Real Decreto 1317/1989, de 27 de octubre:

3.1.3. En los números, la coma se utiliza solamente para separar la parte entera de la parte decimal. Para facilitar la lectura, los números pueden estar divididos en grupos de tres cifras (a partir de la coma, si hay alguna); estos grupos no se separán jamás por puntos ni por comas. La separación en grupos no se utiliza para los números de cuatro cifras que designan un año.

I, per acabar, segons el SI [1]

SI used only a comma as the separator for decimal fractions until 1997. The number "twenty four and fifty one hundredths" would be written as "24,51". In 1997 the CIPM decided that the British full stop (the "dot on the line", or period) would be the decimal separator in text whose main language is English ("24.51"); the comma remains the decimal separator in all other languages.

Això sí, diria que els francesos s'ho passen per on volen i darrerament fan servir el punt i no la coma.

Fent créixer la viqui

Algunes suggerències per fer créixer la nostra viquipèdia: 1) crear un ambaixador que s'ocupi de difondre-la i d'ajudar en els processos de traducció de/al català 2)ocupar-se de les dates per omplir-les 3) que cada usuari actiu agafi una lletra o bé d'articles demanats o bé d'esborranys i que s'hi dediqui 4) més col·laboradors als viquiprojectes 5)augmentar el nombre d'administradors 6) difondre l'existència de la viqui als nostres coneguts via mail . Així aviat la viqui catalana estarà entre les deu primeres. Potser és provincialisme, però em sembla fort que, apart del castellà, l'anglès i altres idiomes "grans", al top ten hi figurin abans llengües amb menys o iguals parlants que nosaltres --barcelona 12:54 19 mar, 2005 (UTC)

A la Viquipèdia alemanya fan una "ofensiva de qualitat" cada quinzena. Sembla que la cosa va així: Primer s'escull un tema que no sigui tan general com els dels Viquiprojectes però tampoc limitat a un sol article: ha de ser un tema que doni per uns quants articles però que es pugui cobrir en 2 setmanes. Després l'anuncien a la portada com a tema de la quinzena, i els interessats van creant i millorant articles sobre aquest tema. Quan s'acaba la quinzena, passen a un altre tema que s'ha escollit prèviament.19:30 20 mar, 2005 (UTC)

penso que és una idea a tenir en compte!--barcelona 21:36 20 mar, 2005 (UTC)

Política sobre bibliografies

Em sembla que en els últims dies no és poca la gent que ha vist unes pàgines monogràfiques sobre bibliografies i no ha sabut què fer-ne. Ha pensat que el projecte no era el lloc per tenir-les però tampoc ha trobat cap llei que n'estiguès de manera clara en contra tot pensant que una feina tant considerable com aquesta és era una pena esborrar-la. Per això, amb certa sensació de malestar s'han deixat córrer canvis recents avall sense atrevir-se a dir-ne res. I per això us proposo de votar ara les nostres posicions per clarificar quina és. A favor, la gent que cregui que hi hauria d'haver pàgines només de reculls bibliogràfics. En contra els que creguin que cal esborrar-les i prohibir-les per llei a Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. Temps de votació una setmana.

No se com podem votar sense veure aquestes planes. Quines son ? Xevi 19:30 21 mar, 2005 (UTC)

Són unes quantes. Vés a totes les pàgines i mira les que comencen per bilio. Les reconeixeràs. Llull 19:33 21 mar, 2005 (UTC)

A favor

Binissaida 21:43 mar, 2005 (UTC): La bibliografia és una part fonamental de tota enciclopèdia. Els reculls bibliogràfics són l'element ideal per transmetre el coneixement global que és té sobre una qúestió determinada. Jo personalment he dedicat setmanes (per no dir mesos, que queda molt pedant) a aquesta tasca, i si no puc posar-la integrada a la wikipedia, la posaré com a enllaç extern, en els article que fagi. No passa res.

No hi ha cap problema per què al final d'un article hi posis un enllaç cap a bibliografia pertinent al tema en qüestió o una ressenya a un parell o tres de llibres relacionats. Llull 21:08 21 mar, 2005 (UTC)

És una greu mancança de la Wikipèdia catalana que no allotgi reculls bibliogràfics, que són el resum del coneixement, l'eina per a la investigació, el compendi de la tasca de recerca d'una gent, d'un país. Els enllaços externs qui sap on queden, qui sap on van. No són garantia ni de rigor (ningú més que un webmàster desconegut s'encarrega) ni de continuïtat (el temps de residència d'una pàgina web en Internet és efímer normalment, sovint sotmès a l'economia particular del webmaster que la manté). Binissaida 09:03 22 mar, 2005 (UTC)

Crec que es millorable, pero abans d'esborrar mantenir el que hi ha. Xevi 23:03 22 mar, 2005 (UTC)
Rata de biblioteca Tres persones que treballem en el mateix lloc hem comentat aquest tema entre nosaltres i hem decidit posar les nostres opinions (favorables a que s'inclogui bibliografia) en aquest apartat. Com que no teníem intenció de dissimular res, hem fet servir la mateixa terminal i ho hem escrit sense deixar cap interval de temps, ni fer-ho veure. Algú ha interpretat que no és pas que no volguéssim dissimular sinó que som una sola persona i "ruca", així que ha esborrat les nostres contribucions i ens ha deixat un missatge amb un insult. És el primer cop que escribim aquí i no és un començament gaire estimulant... Tot i així, entenc la confusió i fins i tot l'acte d'esborrar els missatges (no tant l'insult...), però pregaria que aquest es respectés. Malauradament, les altres dues persones ja se n'han anat a casa seva a dormir, així que per ara em limitaré a expresar-me jo. Doncs bé, venia a dir que la bibliografia és essencial perquè el lector/a pugui constatar per si mateixa allò que es diu en els articles de Viquipèdia i aprofundir en els temes, i que un llarg llistat de referències és molt útil quan algú es vol endinsar de veritat en una qüestió, per exemple perquè hagi de fer un treball. També volia deixar clar que, en contra del que diu un missatge dels d'"en contra", sí que s'inclouen llistats de referències en Viquipèdies en altres llengües. Així, en anglès es pot consultar

http://en.wikipedia.org/wiki/Category:Lists_of_books

Són articles sobre libres.

[[2]]

El problema que jo trobo és que els articles estàn massa carregats. Semblen un catàleg de biblioteca. A la wikipedia anglesa, els articles sobre llibres els organitzen depenent de si són més o menys generals, la seva importancia i prestigi, etc. i en general donen una petita informació sobre el llibre. Això implica coneixer el llibre que estàs recomanant com a bibliografia. Escriure 831 títols de llibres sobre prehistoria balear per ordre alfabètic d'autor, no veig la utilitat que té per la resta de gent. Falta molta organització.--Arturo Reina 13:58 24 mar, 2005 (UTC)

No et preocupis, tinc pensat per demà fer un índex temàtic d'aquest llistat de referències, de manera que es pugui fer una cerca més ordenada, i no com tu et queixes que ara s'ha de fer, que és per ordre alfabètic d'autor. --Binissaida 22:43 24 mar, 2005 (UTC)

Aquí ho tens: Índex temàtic de la bibliografia històrica de les Illes Balears (espero que després de la feinada, no m'ho esborreu tot).--Binissaida 23:36 24 mar, 2005 (UTC)

Jahecaigut 00:21 25 mar, 2005 (UTC)A priori jo no esborraria totes aquestes pàgines bibliogràfiques. No em meravellen, però no les esborraria. Tal i com es diu més avall en broma, Binissaida, jo sí que crec que l'ideal fóra fer tot aquest fotimer d'articles que justifiquessin tota aquesta bibliografia ingent. Petita com encara és la nostra viquipèdia, crec més útil gastar les hores de feinada fent, per exemple, un article sobre el període de sobirania francesa de Menorca que no pas glossant dos-cents llibres on llegir sobre el tema. Tanmateix, entenc que pot ser argumentat que així, si algú ho desitja, podrà fer-ne l'article després d'haver llegit molt. I que no sóc ningú per decidir "què és útil" o "què cal fer". Per tant, endavant! (però, novament, t'exhorto, per exemple, a fer un article per la Cova des Coloms i un altre sobre Fornells -enlloc de 3 o 4 bibliografies més- i augmentar encara més la ja relativament ben fornida -per comparació amb altres àmbits de la nostra geografia- categoria de Menorca)

No et preocupis, Jahecaigut, tard o d'hora aniré posant tots aquests articles i més. Porto 2 anys posant coses a la categoria Menorca, anant a bibliotèques, fotocopiant articles, revisant bibliografia, etc., i ara tot just començo a sintetitzar tot plegat. Veuràs que hi ha molt encara per fer en aquesta categoria, i poc a poc l'aniré omplint (i espero que amb més gent). He volgut posar els reculls bibliogràfics que he anat fent perquè així ja no calgui fer la tasca dos cops, i tothom pugui començar a partir d'un punt més avançat del què vaig començar jo. Que tot això es vulgui esborrar és un retrocés i un impediment pel coneixement d'aquesta categoria, i pel seu futur desenvolupament, que només pot ser atribuïble a la inconsciència i al desconeixement.--Binissaida 12:49 25 mar, 2005 (UTC)

En contra

Llull 17:55 21 mar, 2005 (UTC)
Makinal 18:23 21 mar, 2005 (UTC) (de fet fa unes setmanes ja en vam esborrar algunes)
barcelona 19:44 21 mar, 2005 (UTC): ja he enviat misstages a alguns administradors perquè les esborrin. potser a wikisource podrien fer alguna cosa amb aixo, pero no a la viquipèdia, està clar. Gràcies makinla per respondre
Arturo Reina 13:13 22 mar, 2005 (UTC) Ho trobo molt exagerat. La questió està, crec jo, en investigar els temes, escriure els, i possar-hi la bibliografía relacionada a cada article.
- Binissaida 18:47 22 mar, 2005 (UTC) Que el coneixement en l'actual s.XXI sigui elevat en molts temes no ha de ser un impediment per a ningú, ni us ha d'aclaparar. Podeu trobar exagerat aquest coneixement, i la seva repercussió en els reculls bibliogràfics, però la nostra funció és precisament aquesta: optenir i recollir el màxim coneixement que hi ha disponible, i posar-lo lliurement a disposició de tothom.
  - No em refereixo a això. El que vull dir es que no basta amb possar les bibliografies. Segurament algú que vulgui saber sobre la fauna de les Balears, per exemple, no podrà llegir-se tots els llibres que hi ha a aquesta bibliografia. La síntesis es una part importantísima del coneixement. Com saber quins llibres son més o menys importants? Segurament molts solaparan coneixements, per exemple, els coleopters que surten als llibres sobre coleopters de Mallorca surten també als llibres de Fauna de la península Ibérica. En canvi, seria molt diferent si escrius un article sobre un animal qualsevol, i a sota hi poses la bibliografia associada. --Arturo Reina 09:37 23 mar, 2005 (UTC)
    - Si, potser això que dius és l'ideal, i cap a això hem de tendir. Però no em faràs escriure ara milers d'articles amb bibliografia associada per poder substituir el recull bibliogràfic que he posat? I ha més a més, encara que fos així, continuaria tenint sentit la figura del recull bibliogràfic, perquè és el compendi, el marc general on fer una cerca, i prova d'això és que molt tractats i enciclopèdies així ho fan, i posen les dues coses. --Binissaida 10:29 23 mar, 2005 (UTC)
    - No hauràs d'escriure milers d'articles, però si pots obrir un viquiprojecte per fer aquests articles i ficar-hi la bibliografia al viquiprojecte. --Arturo Reina 13:36 23 mar, 2005 (UTC)

Això mateix se m'havia ocorregut a mi, que podríem fer un Viquiprojecte de Menorca on posar-hi aquestes dades a un apartat bibliogràfic de suport. Jo el que no veig bé és considerar-les un article. Crec que cada article hauria de tenir la bibliografia necessària al peu de pàgina i prou. Saber-la seleccionar també és una tasca enciclopèdica. Llull 16:06 25 mar, 2005 (UTC)

--David 21:42 27 mar, 2005 (UTC) No hem de confondre bibliografia amb llistats de bibliografia. La bibliografia és essencial pel coneixement i tots els articles haurien de tenir la seva bibliografia ben exposada, o al final de l'article o a 'discussió'. Però fer llistats sense un article associat no sé dir ben be per què però no m'agrada a la wikipedia. I sincerament Binissaida, hem sap greu votar en contra per la feinada que he vist que tens feta.

A mi encara me'n sap més, però el pitjor i més greu és que encara no he llegit cap argument sòlid (això si, ple de recomanacions, preferències, sensacions, intuicions...) que justifiqui l'eliminació de tan ingent treball (de fet, el què se'm diu és que encara cal que faci més feina ingent: articles per totes les referències, engegar viquiprojecte, crear un wikisource...)--Binissaida 00:18 28 mar, 2005 (UTC)

Sí que se t'ha donat un motiu. Els espais d'"articles" són per posar-hi "articles" i això no són articles. Se t'ha donat alternatives on posar aquesta informació sense perdre la feina feta i que es deixin de considerar articles. La Viquipèdia té la seva normativa i per molt que suposi encara més feina si es realitza una tasca no procedent doncs caldrà refer-la. No s'hi pot posar de tot de qualsevol manera. I copiar i enganxar aquesta informació amb un altre espai de nom no és tanta tasca. No entenc què vols dir amb això d'"articles per totes les referències". Ningú ha demanat res semblant que jo hagi llegit. Llull 09:01 28 mar, 2005 (UTC)

"Els espais d'"articles" són per posar-hi "articles" i això no són articles.": Això no és un argument, és un axioma, un dogma, o si vols, una norma. Aquí el què s'està debatent és precisament la raó d'això. I és on aquí manquen arguments de la part que defensa la norma. El "perquè si" no és un argument. Els partidaris de posar articles sobre reculls bibliogràfics (això si, amb una relació clara amb un altre article "normal") defensem que és de gran utilitat per la confecció d'un article relacionat més ampli, i perquè aportar també coneixement enciclopèdic de la bibliografia és una tasca indissociable de tota obra que té voluntat enciclopèdica, és a dir, de recull del coneixement. I qui no vulgui llegir-ho, o que no ho necessiti, que no ho llegeixi, això tampoc és cap argument. Posar reculls bibliogràfics no fa mal a ningú, negar-los si. Pel què fa a això que deia en l'anterior escrit, l'Artur Reina en un inici suggereix que hi hagi tants articles com síntesis es puguin fer del recull bibliogràfic que he posat, el que passa que després això ho recondueix (després que jo li contesti que això és una feinada) que m'apunti a un viquiprojecte (com si això fos tonteria...). Considerar que no és "tanta tasca" elaborar reculls bibliogràfics pot ser una opinió com una altra, però si jo dic que m'han calgut mesos per fer-ho, i això és una dada objectiva, potser sigui la manera que tothom jutgi si no és "tanta tasca"--Binissaida 11:38 28 mar, 2005 (UTC)

A veure, és que estic començant a pensar que per ser nou no saps què entenem per un Viquiprojecte (segueix l'enllaç si us plau), per què cap dels motius que exposes per conservar la informació en l'espai de noms actual s'anul·laria en traslladar la informació a un nou Viquipèdia:Viquiprojecte Menorca. Cap. Només consisteix a canviar el nom de les pàgines per què deixin de ser considerades definicions, cosa que evidentment no són. Sembla tota l'estona que et pensis que et volem fer fora la informació de la Viquipèdia i no és pas així. Moure la informació a un nou Viquiprojecte no ocupa ni 10 minuts, no és una terrible feinada com estàs exposant. A més, fixa-t'hi, ningú ha dit que sigui poca tasca, sinó tot el contrari, per això hi ha gent que diu que els sap greu votar-hi en contra. Llull 18:02 28 mar, 2005 (UTC)

Bé, si nou per tu vol dir portar 2 anys escrivint coses a la viquipèdia... Discrepo amb la vostra solució. No veig perquè un recull bibliogràfic ha de ser sinònim d'un viquiprojecte. Un viquiprojecte anomenat "bibliografia balear" NO té sentit (que és com li diria) perquè no és "un recurs per a la coordinació de l'ajuda i per organitzar l'escriptura de l'article" Viquiprojecte (segueix l'enllaç si us plau). En canvi un article anomenat "bibliografia balear" SI té sentit perquè si que el seu contingut explica allò que diu el seu títol, i en canvi no és cap coordinació ni organització de res. De fet, un article enciclopèdic no és una definició, això en tot cas passa en un diccionari. Un article enciclopèdic és una explanació i dissertació amb esperit síntètic i universalista, és a dir, un treball de recull de tot el coneixement existent sobre el tema que titula l'article. Crec que no hem de fugir del debat, buscant subterfugis de l'estil viquiprojecte, wikisource, etc. El debat, com diu aquesta pàgina, és sobre si estem d'acord o no en acceptar reculls bibliogràfics en els articles de la Viquipèdia, i no altre cosa. Els que defensem això hem donat suficients arguments. Els que no, no han donat ni de un sol.--Binissaida 19:41 28 mar, 2005 (UTC)

Que bé que parles, però jo segueixo creient que tota aquella informació serveix de suport i justificació per crear articles -tu mateix ho deies- però no ho és en si mateix. D'altra banda no parlava d'un Viquiprojecte sobre bibilografies de Menorca sinó una secció d'un Viquiprojecte de Menorca, on s'indiquès a mode de suport pàgines de referència. He estat mirant a les versions en anglès i castellà i aquesta mena de pàgines són innexistents, i el que més s'hi assembla són els Viquiprojectes on es recullen enllaços d'internet interessants per al projecte en qüestió. En una enciclopèdia de paper també. Els apartats de reculls bibliogràfics no es barregen amb els articles, sinó que s'estructuren amb pàgines diferenciades, a vegades fins i tot de colors diferents. Si vols fem un repte, a la versió en castellà copia-hi aquesta informació de manera paralel·la a com ho has fet ací i a veure quan dura. Veuràs que no és cap tipus de mania personal. La intenció de la Viquipèdia MAI ha estat incloure-hi tota la informació del món de tot tipus. Per això precisament hi ha projectes germans i les pàgines amb altres espais de nom. Llull 20:19 28 mar, 2005 (UTC)

No té gaire sentit fer un viquiprojecte de Menorca, perquè ja està feta. I encara menys si l'única raó que l'impulsa és situar un recull bibliogràfic, que d'altra banda, no és unicament de Menorca, sinó de les Balears. Els reculls bibliogràfics que hi ha de les Balears no estan barrejats amb els articles, sinó separats d'ells (amb articles independents). Jo crec que queden prou diferenciats, com passa a les enciclopèdies o a les monografies. Le versions en anglès i castellà no tenen aquest tipus d'articles. I què?. Suposo que som majors d'edat els catalanoparlants, i podem decidir per nosaltres mateixos el criteri que volem seguir. He vist que els portuguesos deixen posar articles sense traduir en anglès a la seva Wiquipèdia. Potser per això nosaltres ho hem de fer? Crec que hem de raonar, i no fer el marrec i copiar allò que fa el germà gran. I em sembla que Menorca i les Balears han de ser elements ben tractats en la nostra viquipèdia, i per tant, és justificable la publicació d'un recull bibliogràfic que té com a intenció evidenciar tot el treball realitzat en segons quins camps en aquestes illes. I ja dic, qui no ho entengui, o no li vegi la utilitat, que no hi vagi. Incloent reculls bibliogràfics no s'està fent res de dolent, ans el contrari, hi ha segurament un públic potencial que pot estar molt agraït. I si al final es decideix no fer-ho, no serà cap atac contra mi, ni cap mania personal, sinó un atac contra el seny i el coneixement. Almenys això és el què he intentat defensar.--Binissaida 14:34 29 mar, 2005 (UTC)

Joanot Martorell ✉ 10:39 27 abr, 2005 (UTC) El meu vot no és perquè s'esborre el contingut bibliogràfic de l'article en qüestió, sinò perquè es trasllade a un Viquiprojecte sobre articles relacionats amb la temàtica de l'article, com ara Viquipèdia:Viquiprojecte Fonts d'informació sobre Menorca, dins d'una categoria de Bibliografia al llistat de Viquiprojectes, perquè qualsevol persona que vulga redactar-ne un, puga saber on pot trobar informació relacionada. És el mateix amb què vaig fer amb de Viquiprojecte sobre Municipis del País Valencià encara que no hi han referències bibliogràfiques, però sí recomanacions i enllaços cap a altres pàgines webs d'on es pot treure informació per a redactar-ne o ampliar-ne uns ja existents.

Refer o resumir?

De fet una de les mancances de la Viquipedia es que la gent no acostuma a posar referencies, pero en aquest cas em sembla exagerat. Per mi l'ideal seria que als articles que convingui s'hi afegeixi una seccio de bibliografia amb les referencies realment rellevants, no que hi hagi un "macro-article" nomes de bibliografia. Xevi 22:05 21 mar, 2005 (UTC)

Suposo que aquesta feinada podría servir de base per mirar-hi informació i escriure uns quants articles --Arturo Reina 13:16 22 mar, 2005 (UTC)

Algu sap com ho fan a les altres Wikis? Potser ens podria servir d'inspiració per a trobar una solució acceptable per a tothom :-) joanjoc 19:25 22 mar, 2005 (UTC)

No hi ha res semblant. Si intentes crear la mateixa pàgina te l'esborraran.

Jo estic molt d'acord amb el punt de vista d'en Xevi. Per exemple he trobat un bonic exemple a la verió anglesa de l'arc de Sant Martí; en:Rainbow. Crec que hauria de ser el camí a seguir, la bibliografia principal d'un article, en una sola secció cap al final de l'article. La Viquipèdia tampoc és una revista científica on calgui justificar absolutament totes les dades... joanjoc 16:48 24 mar, 2005 (UTC)

Un recull bibliogràfic sobre una categoria és un element que no només serveix per conèixer algunes curiositats més, sinó que serveix per ampliar el coneixement exposat i que és deficient, perquè manquen grans apartats o perquè hi ha apartats que estan poc tractats. A la wiki anglesa potser si que com van tan sobrats, això no passi, i la bibliografia només els hi serveix per les curiositats. Però aquest no és el cas de la catalana. I per cert, no trobo gens seriosa la posició que mostres defensant que a la nostra vikipèdia no li cal rigor científic. Si es vol fer una wikipèdia amb cara i ulls, és elemental no inventar-se res, i així mostrar-ho indicant els treballs dels estudiosos i científics que recolzen allò que diem. Altrament estem escrivint fàbules i balades pròpies de trobadors i bufons medievals.

--Binissaida 15:37 25 mar, 2005 (UTC)

Crec que tothom està d'acord en que no hi ha d'haver article sense bibliografia, però entenc que el que aquí es planteja és bibliografia sense article.--David 21:53 27 mar, 2005 (UTC)

Això no és del tot precís. SI que hi ha article relacionat en els llistats bibliogràfics que he posat, però el què passa és que no està a la mateixa pàgina (per raons d'espai, lògicament)i que la relació és GENÈRICA. L'article en qüestió no explica EN DETALL tota la bibliografia que té relacionada (per això mateix el recull bibliogràfic és una proposta d'investigació: permet que l'article pugui ser ampliat en camps que no estan suficientment explicats). Aquesta és la discussió.--Binissaida 00:31 28 mar, 2005 (UTC)

a/at llull

primer de tot no sé si aquest és el lloc on t'he de respondre, però la veritat és que no trobo una forma directa de fer-te arribar la resposta als teus missatges

no sé si quan et refereixes a wikiprojecte són coses com això

Geografia Comarques de Catalunya Comarques del País Valencià Municipis de Catalunya Municipis de la Catalunya Nord Municipis del País Valencià Viquipèdia:Viquiprojecte Països

la veritat és que no entenc gaire alguns conceptes i no tinc ganes d'estar buscant perque si(em perdo força dins la web aquesta), si no interessa que estigui aquí doncs bé, millor per mi q no perdré més temps

salut

Radulf

Jo no t'he fumut fora d'enlloc. Jo unes quantes vagades i com a mínim un altre usuari t'hem preguntat què és el que volies fer amb la creació de pàgines amb només 1 enllaç extern i una plantilla amb el nom del mateix article. M'he preocupat per saber si era l'inici d'alguna feina encaminada cap a alguna banda o si per contres no sabies bé què feies i realitzaves tot de feina amb molts de números de ser esborrada en un futur en no ser considerada articles ni esborrany ni res. Jo només em preocupava per tu per què no fecis feina en va i sembla que a sobre t'empipes. Doncs de res, home, de res. Llull 15:53 25 mar, 2005 (UTC)

No vas desencaminat. Jo també vaig marxar per ell. Sempre hi es, sempre vigilant, fins el punt que hom te la sensació que l'ull de la inquisició el vigila. Et fa por fer alguna cosa malament. T'increpa amb missatges i quan vas a rectificar, ell ja ho ha fet. No deu dormir, no deu menjar, no fa res mes o no te res millor a fer. Jo vaig fer un intent de col·laboració. Em tenia per persona seriosa, soc universitari i fa mes de 25 anys que exerceixo la meva professió dignament. Tampoc era tan dolent. Només em calia temps per aprendre. Ho sento per la wiki catalana perquè perdran molta gent que estaria disposada a treballar. Wikipedistes del català. Us heu preguntat perquè us baixen les col·laboracions, perquè la gent us deixa? Si és que fa por!!¿No us sentiu contíniament espiats? Mireu, jo, al cap i la fi, vaig estudiar en la llengua castellana i per tan, poc em costa treballar amb ells, més pacients, més amables. Que per cert, també hi remena la cua La meva conclusió. O be a aquest noiet li manquen anys i... una mica d'educació i formes o te un greu problema. Salut

Hola Qubit, tornaràs a escriure per aquests averals?

No se ben be d'on arrenca la discussio, ni quin es el problema d'aquest usuari, nomes un parell de comentaris:

No crec que haguem de tolerar insults com aquests (i que a sobre es queixi de manca d'educacio!), i menys sense signar. Si ningu hi te res en contra, el millor seria esborrar-ho, encara que aixo augmenti el complex de persecucio d'aquest usuaro. Si vol exposar els seus problemes, endavant, pero amb respecte i que signi.
Si la viquipedia en catala ha arribat on es (encara que sigui poc) es sobretot gracies a en Llull i altra gent que es preocupa de que la cosa tingui un minim de qualitat. Si ningu no revisa els articles d'altra gent no s'arribara mai en lloc.

Xevi 18:26 30 mar, 2005 (UTC)

Estimat troll anònim, tinc poques ganes tirant a nul·les d'encetar ara i ací una discussió sobre la meva persona i les meves actuacions amb algú que no s'identifica i no em permet que li he fet ni què m'ha fet. Només dir-te dues coses:

El cas anterior no té res a veure amb el que dius.
Faires bé en llegir el que diu clarament a sota del text per evitar justament irades reaccions egocèntriques fora de lloc: Si no desitgeu que la gent corregeixi els vostres escrits sense pietat i els distribueixi lliurement, llavors no els poseu ací.'

Llull 20:05 30 mar, 2005 (UTC)

Estic d'acord que en Llull (i d'altres) espia i no té pietat. I així ha de ser perque aquesta és la seva funció. A mi inicialment també em va sobtar però ara ja he entés que aquesta és la manera de funcionar, no només de la wikipèdia en català sinó de qualsevol wikipedia incloent-hi, per cert, l'espanyola. I jo ara faig el mateix.

I si a aquest anònim li fa por de fer les coses malament que s'ho fagi mirar. La majoria d'usuaris estem molt contents d'equivocar-nos.

--David 08:16 31 mar, 2005 (UTC)

Això ha petat

mirau el que m'acaba de sortir:

Warning: mysql_query(): Unable to save result set in /usr/local/apache/common-local/php-1.4/includes/Database.php on line 324 Error in numRows(): MySQL server has gone away

Backtrace:

 * Database.php line 502 calls wfdebugdiebacktrace()
 * User.php line 452 calls databasemysql::numrows()
 * SkinTemplate.php line 254 calls user::getnewtalk()
 * OutputPage.php line 417 calls skinmonobook::outputpage()
 * OutputPage.php line 614 calls outputpage::output()
 * Database.php line 360 calls outputpage::databaseerror()
 * Database.php line 309 calls databasemysql::reportqueryerror()
 * Parser.php line 3005 calls databasemysql::query()
 * Parser.php line 195 calls parser::replacelinkholders()
 * OutputPage.php line 243 calls parser::parse()
 * Article.php line 795 calls outputpage::addprimarywikitext()
 * index.php line 127 calls article::view()

Plàcid Pérez Bru 20:33 24 mar, 2005 (UTC)

Pàgina de càrrega

No són poques les vegades que hem de donar instruccions als nouvinguts sobre el procediment a seguir amb les imatges a pujar. Crec que tots hi guanyaríem si a la pàgina de càrrega hi posessim un contingut semblant al de la versió en castellà o anglès que donès des d'un principi més informació i no fes que la gent se sentís tant desorientada i calguès repetir tants de cops les mateixes instruccions. Llull 16:40 25 mar, 2005 (UTC)

És cert, Llull, cada vegada això anava a més... He canviat el missatge MediaWiki:Uploadtext, inspirant-me en la versió que hi ha a la commons. Si hi veieu alguna correcció o millora, aviseu-me siusplau :-) joanjoc 09:58 26 mar, 2005 (UTC)

No hauriem de recomanar que es pujen les imatges a Commons? --Peleguer 04:16 27 mar, 2005 (UTC)

Hem sortit a TV3

Avui al telenotícies vespre han fet un reportatge sobre la Viquipèdia. No sé si es podria conseguir les imatges a www.3alacarta.com Llull 20:35 25 mar, 2005 (UTC)

En el moment en què escric, el vídeo de la notícia que ha emès TV3 sobre la Viquipèdia no és disponible a www.3alacarta.com. Segurament la hi carregaran demà. Sapigueu que també en parlen les web del TN i de Catalunya Informació [3] --Xadaga 23:02 25 mar, 2005 (UTC)

Telenotícies.com: El català ja passa de les 10.000 entrades a l'enciclopèdia lliure més gran d'internet. També se'n va parlar al programa Redes de TVE, a on la citaven com a millor alternativa a no sé quina enciclopèdia britànica de renom que també està disponible a internet.--Joansala 17:25 28 mar, 2005 (UTC)

L'origen del Català ,

Tothom sap que el Català ,com el gallec ,el castellà ,l'occità ,el françès ,etc son llengües derivades del llatí ,unes del llatí mes antic (gallec ,castella ,portugues) i altres del llati mes modern (català ,occità ,italià ,françès) ,però també existeix la teoria de que el Català no vingui directament del llatí ,sino d'una altra llengua romànica encara existent ,l'Occità Recordem que el Català no s'originà pas al principat ,sino que va sorgir a l'actual Catalunya Nord (Rosselló),avui dia pertanyent al Llanguedoc ,l'Occitania

I si ens posem a llegir qualsevol texte en Occità (el mateix aranès funciona) de qualsevol dels grans 5 dialectes occitans (auvernyès ,llemosí ,llenguadocià ,gascó i provençal) podrem entendre gairebé la totalitat de l'escrit (tindrem mes problemes amb l'aranès ,un subdialecte del gascó ,el mes diferent del català)

I si prenem en comte que una gran part de filòlegs dubten sobre l'origen del català ,jo em decanto cap a l'origen occita

Es clar que això no treu pas que avui dia el català sigui un idioma

Pero aquesta teoria sembla que "topi" amb l'independentisme catala segons la majoria de la gent (no hi trobo pas el motiu ;/) ,ja que gairebe ningu accepta pas l'origen occità del català Sembla que per acceptar que la nostra llengua provingui de l'occità fa con si els nostres motius nacionalites/independentistes perdessin pès

Jo ,cada cop que llegeixo un text en occità ,estic mes convençut

I volsatres ,que n'opineu ?

Salutacions desde Barberà del Vallès

La finalitat d'aquest projecte és escriure una enciclopèdia lliure, no esdevenir un fòrum de debat. Llull 22:38 25 mar, 2005 (UTC)

És clar que el català procedeix de l'occità.--Dridrak 01:16, 4 gen 2006 (UTC)

Nou col.laborador

Hola a tots.

Vaig assabentar-me de wikipedia pel TN. Vull contribuir i he creat un nou article: Camps de concentració a Història/Guerres/Segona Guerra Mundial.

Voldria saber si ho faig correctament i/o consells sobre les ampliacions i els articles amb que m'agradaria contribuir.

Gràcies.

Jondalar.

Sí, l'efecte crida del TN s'ha fet notar. A la mateixa pàgina de discussió de l'article ja hi trobaràs un parell de comentaris fets. Llull 20:41 26 mar, 2005 (UTC)

Jondalar, jo també sóc un novell doncs ara fa una setmana que hem vaig registrar. El meu concell és que primer fagis articles nous sense por de fer-ho malament, després revisita els teus articles i mira a la pestanya 'historial' a on veura's el que d'altres t'han corregit i així aprens. Visita també les wikipedies en altres llengües i aprofita'n el que puguis, l'estructura de l'article, la narració, les fotos o les categories. --David 06:50 27 mar, 2005 (UTC)

Subratllat dels enllaços

Crec que seria bona idea retirar els subratllats dels enllaços ja que (segons el meu gust) quedaria més "lleuger" i agradable. Crec que el color dels enllaços (blau o vermell) ja aporta prou informació sobre el que són i que el subratllat és redundant, en canvi si que fa servei si el subratllat només es veu quan tenim el cursor sobre l'enllaç en qüestió. Això ho podem veure a la viquipèdia en español, així que és factible fer aquest canvi. Podriem fer una votació, no? Què en penseu? Tallaferro 14:58 27 mar, 2005 (UTC).

Preferències/Misc settings/Segona opció

Em sembla que cap dels administradors és programador per posar-ho de manera predeterminada per tant no serviria de res votar-ho, però t'ho pots personalitzar per a tu mateix. Llull 15:01 27 mar, 2005 (UTC)

Perfecte, no sabia que t'ho pots personalitzar. Així cadascú que s'ho posi com vulgui i tots contents. D'altra banda no crec que sigui gaire dificil canviar-ho de manera predeterminada, segur que hi deu haver un full d'estils (css, com en una web html normal) o alguna cosa semblant fàcil d'editar. Tallaferro 16:10 27 mar, 2005 (UTC)

Indexació correcte de noms de persones

Potser algú em sabria dir perquè els noms de persones, en les diferents subcategories: pintors, músics, ecriptors, etc. s'indexen per el nom de pila i no pel primer cognom com crec que seria correcte. No se si hi ha alguna manera de fer-ho --Mar 14:00 28 mar, 2005 (UTC)

:Sols es pot indexar pel títol exacte del article, i la convenció que tenim per als articles és primer el nom i després els cognoms, perquè és més natural per al títol de l'article i més facil per als enllaços. Així que no es pot indexar per cognoms. --Peleguer 15:25 28 mar, 2005 (UTC)

La convenció és la mateixa en anglès, francès, castellà, etc. Es pot comprovar. En canvi estan indexat per cognoms. Algun sistema hi deu haver.--Mar 16:08 28 mar, 2005 (UTC)

Si poses (és un exemple qualsevol) en l'article de Francisco Ibáñez Talavera [[Categoria:Dibuixants de còmic]] s'indexarà per la F, si hi poses el codi [[Categoria:Dibuixants de còmic|Ibàñez Talavera, Francisco]] s'indexarà per la I. No sé si t'he respost a la pregunta. Llull 17:53 28 mar, 2005 (UTC)

Si que respons a la pregunta i em sembla més adient--Mar 18:23 28 mar, 2005 (UTC)

Vaja!, això està en la ajuda? --Peleguer 12:19 29 mar, 2005 (UTC)

Com és que parlen d'espanyol i no de castellà?

En tot aquest debat sobre el nom de les llengües com és que parlen de l'idioma espanyol si a Espanya hi ha quatre llengües que podrien atribuir-se el terme atès que comparteixen el mateix territori?

--J. Gabriel Gallart Cajo 14:23 28 mar, 2005 (UTC)

Els dos termes són correctes, però espanyol s'utilitza més fora dels territoris de parla catalana i en general a fora de l'estat espanyol. De la mateixa manera que de la nostre llengua se'n diu valencià, català, balear, etc. segons el parlant, però es sol utilitzar 'català' com a terme acadèmic.

De tota manera, quines són aquestes quatre llengües a que et refereixes? Pensa que la divisió del territori tal com el coneixem avui poca cosa té a veure amb la que hi havia quan el castellà va començar a esdevenir una llengua diferenciada del llatí.

--Joansala 16:29 28 mar, 2005 (UTC)

Parlen qui? No recordo que s'hagi establert cap conveni sobre quin dels dos noms -permesos per les dues institucions lingüístiques- cal fer servir. Llull 17:48 28 mar, 2005 (UTC)

Dubtes de novell

Hola, em presento. Em dic Víktor i porto menys d'una setmana per aquí. Abans ja havia participat en altres wikis. Estic bastant ficat en el món del joc i vist que aquest tema està molt malament a la viquipèdia he decidit ficar-m'hi.

Bé, el dubte que tinc és que m'he trobat amb diverses pàgines de llistats de coses en que es diu que millor esborrar-les, ara que hi ha les categories. Per exemple: Llistat_de_pintors_catalans. Tanmateix, a Viquipèdia:Allò_que_la_Viquipèdia_no_és es diu:

Podem tenir moltes llistes (de països, personatges, etc.) que no tindrien sentit en una enciclopèdia tradicional.

i a la viquipèdia original tenen fins i tot un llistat de llistats, en que surten gairebé 9000 pàgines de llistats. [4]

I doncs, com queda la cosa? Si em donés per anar introduint jocs de tauler, per exemple, què hauria de fer? Fer-los cadascun en una pàgina no enllaçada per cap altra i posar-los en la categoria de jocs de tauler, crear un apartat dins l'article sobre jocs de tauler que es digués "llistat de jocs de tauler" i posar-los-hi o crear una pàgina de llistat de jocs de tauler independent?

Gràcies. --Viktor 15:19 28 mar, 2005 (UTC)

En general s'admet un llistat en el cas que aquest aporti més informació (cronològica, de mida, del que sigui...) que una simple categoria. Si no ho fa es considera informació redundant i feixuga de mantenir. Llull 17:46 28 mar, 2005 (UTC)

I l'exemple concret que posava de la llista de jocs de tauler, com quedaria? --Viktor 17:59 28 mar, 2005 (UTC)

És que mentre puc trobar interessant llistes on apareguin PIB, densitats d'habitants, relacions amb codis concrets, filiació política els partits d'un territori..., no trobo motius per posar-hi jocs de taulell... jo en el teu lloc posaria http://ca.wikipedia.org/wiki/EL_JOC_QUE_VULGUIS, i el categoritzaria a la pàgina corresponent i ja està. DE fet, la gent tendeix a mirar-se les categories -llistades ja en la mateixa portada- i no les llistes que mai estan actualitzades al moment i a sobre tenen enllaços trencats. No hi veig més complicació. A l'article joc de talell, és clar n'hi pots llistar, havent explicat què són i per donar-ne mostres. Llull 18:14 28 mar, 2005 (UTC)

Sobre les bibliografies

Després d'haver sortit la proposta de posar els reculls de bibliografies no com a article sinó com a una secció d'un Viquiprojecte sobre el terme corresponent m'agradaria saber si tant els que van votar a favor com en contra d'eliminar o mantenir aquesta informació en el format actual canvien ara de posició i creuen que aquesta tercera opció és més bona. Llull 19:53 28 mar, 2005 (UTC)

Jo crec que és millor ficar les bibliografies a un viquiprojecte.--Arturo Reina 09:12 30 mar, 2005 (UTC)

Català i Valencià: Digueu-me pesat però...

Llegir que la wiki havia eixit en TV3 i notar que venia gent nova, m'ha fet pensar una altra vegada en el tema del nom de la llengua. Pense que en la comunitat valenciana no es podria fer esta publicitat pel rebuig que produiria a una gran part de valencianoparlants escoltar "wikipedia catalana" o "en català" (encara que en la nostra portada no pose res sobre açò, este problema no se soluciona). A pesar que em pugueu dir pesat, vos resumisc els meus arguments i la meua proposta.

No considere adequat usar "exclusivament" el terme "català":

El principi científic: Personalment pense que a açò se li hauria d'anomenar filològic o lingüístic, ja que la llengua té poc de ciència. De totes maneres per este mateix principi haurien d'existir (entre altres):
- Wikipedia anglosaxona
- Wikipedia gallega o galaicoportuguesa
- Wikipedia castellana (i no espanyola)
Oficialment català i valencià són els termes legals en els seus respectius territoris.
Històricament la nostra llengua ha tingut molts noms, entre ells català i valencià. L'opció de la majoria dels filòlegs ha sigut dir que català és el nom de la llengua, és a dir, "triar" un nom entre tots els vàlids. "Valencià" no ha deixat de ser històric, oficial o d'ús real.
A l'àmbit lingüístic, el dictamen de l'AVL recolza el terme "valencià" convertint-lo en un terme "tan" vàlid com "català", no sols dins del País Valencià, sinó a un nivell exterior:

Article 6 resumit: "[...] hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, [...], i la de català, [...]. L'existència d'eixes dos denominacions pot crear equívocs sobre la cohesió de l'idioma en alguns contexts, especialment fora de l'àmbit lingüístic compartit. Per esta raó l'AVL considera necessari [...] que, especialment fora d'eixe àmbit lingüístic, s'harmonitze la dualitat onomàstica del nostre idioma amb la projecció d'este com a una entitat cohesionada i no fragmentada. Estes fórmules s'haurien d'anar introduint també en àmbits acadèmics o d'una altra naturalesa. D'esta manera es podria garantir coherentment la legítima presència del gentilici valencià fora de la nostra Comunitat i, alhora, conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana."

En la vida diària al País Valencià, també es "valencià" el nom que usa la gent per a la seua llengua.

Per tot açò, el principi "científic" o filològic no em pareix el més adequat.

Ja que es diu que cal cenyir-se als fets i a la realitat, intentar imposar el terme filològic "català" per al seu ús diari és no cenyir-se a la realitat actual de la llengua i del País Valencià, i marginar un terme i una part de la societat que també podrien fer ús d'esta enciclopèdia.

Proposició: Fer un esforç per equiparar els termes "català" i "valencià". Tant a la nostra enciclopèdia, como a les altres. Es pot començar per posar els dos noms als quadros de llengües de les portades de les altres wikis. --Peleguer 15:51 29 mar, 2005 (UTC)

Proposo que a la portada on hi diu "la versió en català" hi digui "aquesta versió". Qui vulgui que sigui la versió catalana que la tingui i qui vulgui que sigui la versió valenciana que la tingui també. Però serà "La Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure" (punt). Per canviar el terme a valencià-català a les altres versions (l'únic cas en tot el projecte en què es posen dos noms sinònims un al costat de l'altre per seguir definint el mateix), crec que ho hauries de suggerir a META, però segueixi tenint aquest nom o en tingui un altre al diariparlem en seguiran parlant mentre que a las Provincias ens seguiran dient que tururut viola. Llull 16:02 29 mar, 2005 (UTC)

Sempre m'agrada llegir les teues respostes, Llull. Adona't que no he proposat cap terme com ara valencià-català, no vull entrar en eixa polèmica (que ja es va discutir) per ara. No se que com es podria fer a Meta, perquè no crec que hi haja algú que estiga al corrent d'aquest tema ni com podrien solucionar-lo fàcilment. La forma difícil pense que seria comentar-lo en cada viquipèdia (principalment l'anglesa) i fer referència a l'article Català si volen arguments. --Peleguer 16:20 29 mar, 2005 (UTC)

Peleguer, jo també sóc valencià i crec que sóc el principal detractor valencià d'aquesta wiki a l'equiparació de noms. Personalment pense que hem de mantenir la jerarquització lingüística de la nostra llengua i no començar a anomenar la nostra llengua pel conjunt de dialectes que la conformen. Sinó, que ens impediria dir: català/valencià/balear ? o en el cas d'altres llengües: anglès/escocès/americà/australià/etc. o castellà/mexicà/argentí/etc. ? És a dir, sense anar-me'n per les branques:

Estic completament d'acord que els valencians diem més valencià que no pas català, i que al nostre estatut així ho reconeix de manera oficial.
El que es reconeix de manera oficial no és altra cosa que el que pensaven els polítics que van formular el nostre estatut als anys 80. No el que pensaven els lingüístes.
Els polítics normalment en saben bastant dels temes que tracten, però en aquest cas crec que la van cagar.
No crec que hem d'arrosseguar aquest error històric símplement per que els nostres polítics la van cagar (i potser de manera malintencionada).
Per tant, millor dir que la nostra llengua és el català i que està composada dels dialectes (o subdialectes): valencià, balear, català central, etc.

D'altra banda, pensa que pel simple fet de canviar el nom de la nostra wiki a català/valencià no aconseguirem més col·laboradors valencians. Els valencians que ara pensen que la wikipedia en català no és la seua wikipèdia, continuaran pensant que la wikipedia valencià/català tampoc és la seua. I en el improbable cas que algú col·labore, haurem d'anar corregint tots els articles per que no estarà escrivint usant la normativa de Castellò del 32, sinó la que li dóna la gana (o potser tal com sona); cosa completament inacceptable ací. És dir, podem escriure en valencià (dialècte meridional del català), però tal i com la normativa de Castellò del 32 marca.

--Makinal 16:17 29 mar, 2005 (UTC)

Makinal, el que dius al primer paràgraf és la típica confusió valenciana i em sembla que no hages llegit el que he escrit. Què vols dir amb "jerarquització lingüística"? No existix tal jerarquia. El català és policéntric i quan parlem de dialectes tant el valencià com el català (el de catalunya) com el balear són dialectes de la mateixa llengua. Eixa llengua s'anomena "català" històricament, legalment, lingüísticament i socialment. Eixa llengua s'anomena "valencià" històricament, legalment, lingüísticament i socialment. On trobes la diferència? La diferència per a mi, és que el terme "català" porta uns quants anys d'avantatge des del punt de vista de lo "politicament correcte" que es la filologia; però amb el dictamen de l'AVL s'han equiparat els dos termes per igual. "Balear" no està reconegut per cap institució com a oficial per al nom de la llengua (que jo sàpiga), i així amb la resta de les que poses d'exemple. Et pareix lògica la frase "el català és un dialecte del català"?.

La resta de punts parles de política. Cagada o no, representa a la majoria dels valencianoparlants. Eixa realitat no es veu reflexada en tots els àmbits. I, a més, ara té el recolzament lingüístic de la mà de l'AVL. Pots estar en contra d'acò, que no t'agrade, però és un fet que no deguem d'amagar. --Peleguer 16:40 29 mar, 2005 (UTC)

Torne a repetir, "català" és un terme que no ha transcendit al País Valencià fora de l'àmbit filològic i lingüístic. A la Viquipèdia no estem fent un tractat de filologia, simplement una enciclopèdia correcta. I anomenar-la "en valencià" ja es pot dir que és tan correcte com "en català". Per què s'empenyen alguns en discutir això? Altra cosa és arribar a una solució de compromís. Evidentment, dir-li solament "en català" no és la solució de compromís i sempre tindrem problema amb este tema. --Peleguer 16:57 29 mar, 2005 (UTC)

Una altra vegada amb el temeta de tocacollons?? Si és que els valencians no tenim remei, coñ!! Quan aprenem a no desvariar-nos amb les qüestions purament estètiques? Aquest tema està tancat, i més que tancat, i em negue a repetir els meus possicionaments que qualsevol persona pot llegir-ne més a dalt o mitjançant l'històric. Dir "català/valencià" és absurd i no és neutral encara que puga semblar políticament correcte, o es diu "català" o es diu "valencià", però no tots dos alhora. Si el debat és establir unes polítiques per a acordar com utilitzar la doble denominació depenent dels contextos, em sembla collonut, però per al meu parer als espais comuns s'hauria de dir català, per respecte (quasi democràtic) d'almenys de 2/3 dels catalanoparlants que el diuen aixina (els parlants de debó, els de debó, no els que el defensen demagògicament en una altra llengua o que aposten per l'anarquia ortogràfica), igual que 5/6 dels hispanoparlants el diuen espanyol preferentment en voltes de castellà. Convertir la doble denominació "valencià" i "català" en una denominació única "valencià-català" em sembla una rucada política. Açò no és com el serbo-croat, ni és com el portugués-gallec. Seria l'equivalent a que tot arreu es diga "español-castellano", o que es diga "English US-UK", "Italiano-Toscano", etc... Peleguer, per favor, no insistisques més, que ja saps perfectament què pensem els viquipedistes, començant pels que som valencians, ni que caldrà fer una votació entre els viquipedistes, perquè el consens és del 99%.

I allò de posar enllaços interwiki de versió en "català" i versió en "valencià"... sense comentaris... creia que estavem parlant d'una mateixa llengua... No sé en què et bases per a dir que el terme "català" no ha trascendit al País Valencià a tots els àmbits. Açò és una falsedat. Sí ha trascendit en el sentit de que tot valencianoparlant sap que el "català" és allò que al País Valencià es diu "valencià", i que el "valencià" és allò que a Catalunya es diu "català", però açò no passa amb els catalans, per a quins el "valencià" és "el català que es parla al País Valencià", no que "allò que a Catalunya es diu català". Entens el matís? Per tant, el terme "català" sí ha trascendit encara que no siga popular ni tradicional, i és el nostre terme "valencià" el que no ha trascendit a la resta dels països de llengua catalana per molt oficial i legal que siga el dictamen de l'AVL al País Valencià. Si no s'accepta aquesta premisa, no paga la pena continuar discutint, perque aleshores s'estaria fent possibilisme seccessionista. --Joanot Martorell ✉ 18:11 29 mar, 2005 (UTC)

La teua opinió és tan discutible com la meua. Però decididament la teua tampoc és neutral. Per què ho es? Perquè el 99% dels viquipedistes esteu d'acord com dius tu? Quant és el 99% de unes poques persones (els viquipedistes realment actius que votarien)? No m'acuses de dir falsedats quan dius que "tot valencianoparlant sap que ...", no és una falsedat també dir això? Sols amb pensar que hi ha gent que no accepta la unitat de la llengua es torna completament falsa la teua frase.

De tot açò el que acabe entenent és que els dos termes són igual de vàlids, però els viquipedistes valencians (jo no compte) no accepten "valencià" com a general, i no parlem de la resta de viquipedistes. OK, no cal que em respongueu més, ja em faig a la idea. --Peleguer 19:02 29 mar, 2005 (UTC)

Peleguer, et demane disculpes pel meu to de la intervenció anterior. Supose que em comprendràs que estiga cremat pel tema de la nostra (refotuda) llengua, ja que ets valencià com jo, i coneixeràs perfectament els motius. Si vols saber la meua opinió personal és que jo preferisc dir-li valencià, i així ho faig a la meua vida quotidiana (tot i de vegades alternant-ho amb el de català), per a referir-me al tot, i voldria que aquest nom trascendira fora del País Valencià.

Però una cosa és el que desitjariem, i una altra cosa és que les coses són tal com són. Així, ací, a la Viquipèdia, en ser un lloc que reflexa la "realitat" des d'un punt de vista neutral, fa que no siga un lloc per a fer "experiments" per molt lloable que siga el seu objecte. Això és així perquè tots ens valem per igual en aquest projecte quan volem fer-hi alguna aportació/modificació, la qual cosa obliga a buscar el consens perquè el treball no se'n faça malbé a causa d'un desacord. Només en casos de conflictes extrems es recorreix a una votació com a solució, la legitimitat de la qual és vetllada pels administradors.

No dubte de les teues bones intencions darrere de la proposta de "valencià-català", però mira que jo en realitat soc molt més radical, res de tiquismiquis diplomàtics ;), si per mi fora substituiria a tot arreu "català" pel de "valencià". Però si no hi ha consens, qualsevol altre també tindrà el mateix dret, per la llicència GFDL, i podria desfer les modificacions. Entens ara què vull dir?. Sé que tu no ho faries, no series tan bèstia, i per açò has volgut debatre-ho prèviament, però ja saps com esta el pati, i tal com estan les coses, no és viable aquesta proposta.

Ara bé, açò del nom de la llengua tampoc ho veig com un tema tan escaient, i després de no se quants quilo-octets sobre el tema, resulta que s'està donant més importancia a l'estètica que al contingut, quan hauria de ser d'una manera més equilibrada, donant més prioritat al creixement de la viquipèdia tant en qualitat com en quantitat. En aquest sentit, si realment estem tan interessats en trascendir la denominació de "valencià" fora del País Valencià, ens ho haurem de guanyar enfortint la nostra llengua començant per la nostra pròpia casa (que no va gens bé al respecte, precissament) i participant en activitats més enllà del PV (com la viquipèdia) o, altrament, haurem d'assumir la denominació de "català" per passiva. --Joanot Martorell ✉ 20:00 29 mar, 2005 (UTC)

Jo també demane disculpes a tots per armar-la amb este tema. És una forma de fer força i dir "ei, altres pensem diferent!" , encara que ens done alguns disgustos passatgers :). --Peleguer 20:25 29 mar, 2005 (UTC)

Ei, calma, hi hagi pau. Crec que hi ha un altre factor que no s'ha valorat. Creus que posant valencià se sedollarà el xovinisme, valencià, però jo no només crec que en cap moment servirà pèr això, sinò que estic fermament convençut de què posant-hi valencià sortirà un xovinisme català rabiut que si que en podrà de fer de mal al projecte -de tot ens poden dir i fer-, sobretot si tens en compte que som un gruix de catalanoparlants substancialment més elevat. Si es fa un canvi en aquest aspecte per aconseguir una pau política no només no hi guanyarem -crec jo, per què els blavers seguiran igual- sinó que encara hi haurà més gent a la contra. Per mi no hi ha cap problema en què emmig del text es faci servir les paraules "valencià" o "català" indistintament per referir-se a la llengua (de fet s'ha fet molt, com pots comprobar), però com que mentre pels valencians, valencià vol dir llengua i per la resta dialecte (en aquest aspecte no hi ha correspondència amb el significat el mot català) et ben asseguro que donat el caràcter de lliure modificació de la Viquipèdia, segons on ho posis aquest mot serà substituit sense cap mena de pietat i de manera sistemàtica per català. En els articles d'àmbit del PV es fa servir molt extensament ja que allà es pot fer servir amb un significat que encaixa amb al que se li dóna a tot el territori, però a fora no sobreviuria. La mateixa natura del projecte ho faria inviable. Just? No. El que hi ha. Llull 19:12 29 mar, 2005 (UTC)

Déu n'hi do les flamarades que genera el nom/varietat de la llengua (que de moment els que col.laborem per ací devem veure com a més o menys "única en la diversitat", si encara hi som...)!!... Una tarda i... zas! Tots aquests paràgrafs! En fi, no tinc ganes d'atiar més el foc sinó de mostrar que, encara que a vegades ens costi deixar de mirar-nos el melic, merders "semblants" en té també altra gent. No tothom, però altra gent, sí. Avui pasturant per la wiki noruega he descobert una pàgina de discussió dedicada exclusivament al tema de la llengua [5]. La seva llengua, el noruec, que és única ("norsk") però dual ("dues maneres d'escriure's") i alhora múltiple (fotimer de dialectes molt diferents entre si). No ho he entès gaire (ni tampoc ho he llegit tot, ni el meu noruec és tan fantàstic) però em sembla que la història és aquesta: incialment es va crear una wikipedia en "noruec" sota la denomiació "no:" on la gent podia escriure en la varietat que volgués: nynorsk o bokmaal.

Com que aquest darrer és clarament predominant demogràficament (és la varietat d'Oslo i gairebé tot el país excepte la costa oest) la majoria d'articles s'anaven creant amb bokmaal, però no tots. En algun moment donat, els escrivents de nynorsk es van sentir o bé agredits o bé expulsats, no sé si a base de guerres d'edicions o què... i després de molta discussió sobre el tema [6],van acabar creant una nova wikipedia en nynorsk, sota la denominació "nn:". És molt recent però està creixent molt ràpid.

Ara, dins l'antiga wikipedia en "noruec", estan debatent si accepten els articles en nynorsk (antics, que ja tenien; i nous que es poguessin fer en el futur) o bé si es declaren tancats al nynorsk i com una wiki exclusivament en bokmaal [7]. Tot plegat amb el tema de fons de qui té dret de quedar-se el codi "no:", ja que les dues wikis són "noruegues"... de fet, ja hi ha força pàgines en bokmaal que estan anomenades amb el codi "nb:" (norsk bokmaal) que, per ara, es redirigeixen automàticament a l'article de "no:"...

I malgrat tots aquests merders, TANT la wikipedia noruega en nynorsk, com la wikipedia noruega en bokmaal, ensenyen a la portada els respectius articles de la setmana de l'altra... i del danès i el suec!! (que la gent de Noruega no tenen cap problema per entendre, tot i ser "llengües diferents". És a dir, no els tradueixen ni res, a la portada -després per al contingut a llarg termini suposo que sí-). Per acabar-ho d'adobar, a la wikipedia en danès hi he descobert que segons ells, a Suècia el noruec i el danès també hi són oficials. No que l'administració hi redacti els formularis, però simplement que si un ciutadà noruec o danès va a Suècia ho podrà fer tot (treballar, fer exàmens a la universitat, entendre's amb els botiguers...) sense haver de canviar de llengua. I per tant, -argumenten- això els fa oficials de facto (noti's que segons la nostra wikipèdia Suècia no en té cap, de llengua oficial...).

I a una altra banda, la wikipedia en neerlandès (nom de llengua sobre el qual ja hi ha hagut debats aquí, a la wiki catalana) hi ha uns enllaços a la pàgina d'estil on ennumeren, respectivament, paraules que la gent dels Països Baixos han de procurar evitar de posar als seus articles a fi i efecte que els flamencs els entenguin... i a la inversa. I és súper xocant veure que els neerlandesos només han d'evitar una desena de paraules [8] mentre que els belgues [9], un centenar llarg!! I, malgrat aquesta desigualtat sembla que el projecte funciona.

Bé, m'ha quedat llarg, i no sé si s'ha entès res, però era només per relativitzar la nostra situació. I felicitats si heu acabat llegint fins aquí!:) Jahecaigut 00:01 30 mar, 2005 (UTC)

Jo opino que en quan a denominacions la millor manera de mirar-ho és mirant el passat i comparar el present. D'aquesta manera veurem com valència va ser repoblada per catalanoparlants i per tan la llengua en si és la catalana, amb el temps va sorgir una variant dialectal (el valencià) que actualment és reconegut per l'estatut del pais valencià com a llengua oficial i també com a denominació d'aquesta variant, de totes maneres continúa i continuarà sent una variant, per més voltes que li donguem. Ara bé, el fet que uns l'anomenin català i d'altres valencià o viceversa és totalment normal des del meu punt de vista.

Crec a més a més (no m'he llegit el llibre d'estil encara, sóc nou, Hola a tothom) que (perdoneu si m'equivoco en això) que és tan vàlid un artícle escrit en valencià com un escrit en català i és sencillament perquè al ser la mateixa llengua TOTS l'entedrem igual mentre no utilitzi paraules unicament existents en valencià i/o unicament existents en català.Lain 16:08 4 abr, 2005 (UTC)

Bon dia a tothom. Disculpeu que un nouvingut intervingui en un tema que de ben segur porteu discutint molt de temps. No entro a discutir la bondat dels arguments d'uns i altres, pero faig notar que ningú no ha dit res sobre la proposta d'en Llull del 29 de març:

Proposo que a la portada on hi diu "la versió en català" hi digui "aquesta versió". Qui vulgui que sigui la versió catalana que la tingui i qui vulgui que sigui la versió valenciana que la tingui també. Però serà "La Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure" (punt).

Així doncs, us agrada o no? No seria aquesta la única Wikipedia en no fer referència explícita al nom de la llengua en la portada: hi ha almenys els casos de l'occità i el basc. Salutacions.--Periku 10:54 18 abr, 2005 (UTC)

Realment ja comensa a ser farragos aquest debat. Francament, a mi ja m'esta be com esta ara. Si ha de servir per no haver de parlar-ne mes (ho dubto...) tampoc no tinc inconvenient que es canvii. Xevi 22:20 18 abr, 2005 (UTC)

Vull fer-vos notar que Periku és un dels que ha estat defensant a l'article de la viqui en castellà, Idioma valenciano, els arguments en pro de la unitat lingüística (polimòrficament, tot sia dit) de manera més persistent, entre Llull i jo. Ara, al gra. Aquest tema, com a bon valencià que soc, si no estic cremat pel tema, he de dir que estic cremat pel tema de la "refotuda llengua". No obstant açò, abans m'he pres una tila d'herbes arrencades del Puig, i m'he posat conciliador. Ací us enganxe la meua resposta a la proposta que em va fer arribar a la discussió de la meua pàgina d'usuari:

Hola Periku. Què extrany trobarte a la viqui en valencià (uix, perdó, en català-colonitzador-de-terres-valencianes)!! :P Gràcies per haver-me donat informació sobre la proposta d'idioma pugetà de la viquipèdia a meta. Ja hi he posat una resposta. Pel que fa a la teua proposta de canviar la portada de la viquipèdia perquè hi faça referència neutra (tal com "Aquesta versió de la viquipèdia en la nostra llengua..."), sincerament no ho veig malament en aquest cas concret i de manera "aillada". Però veient-lo al seu conjunt, de les implicacions que poden tenir cadascun de les nostres accions individualment, i el que no vull, en cap cas, que açò siga un precedent que justifique una "neutralització" progressiva de tot allò que pose "català" a una "cosa sense nom". Jo preferisc dir a la meua llengua "valenciana" abans que "catalana" (per qüestions de gust, no per rebuig), però també preferisc dir-la "llengua catalana" abans que "la nostra llengua", "eixa llengua", etc... és a dir, una llengua sense nom. Perquè, malgrat que el nom no fa la cosa, la cosa sí fa el nom, i si no n'hi ha nom, és com si la llengua no existira. --Joanot Martorell ✉ 16:46 19 abr, 2005 (UTC)

Hola Joanot! Tenim idees semblants sobre aquesta qüestió; no vull portar el tema més enllà de la proposta d'en Llull. Gràcies per la teva resposta, i gràcies també per participar en la votació de es:Discusión:Idioma valenciano. Aprofito l'ocasió per a demanar a tots els usuaris que estiguin registrats a la Wikipedia en castellà que participin en aquella votació (no val registrar-se expressament per a votar). Salutacions cordials.--Periku 09:48 20 abr, 2005 (UTC)

Categoria Músics catalans

Estic escrivint un article sobre el Pascal Comelade.

He vist que existeix una categoria de Cantants catalans, però no una de Músics Catalans.

Per una banda, això és una crida a afegir a aquesta categoria aquells que toqui.

Però també a saber si hi ha alguna política sobre el gentilici. O sigui, la idea és una categoria on tan hi pugui anar el Pascal Comelada com el Carles Santos, com el Guillem d'Efak (Catalunya Nord, País Valencià, Mallorca).

Hi ha cap problema en dir-ne Músics Catalans?

--Viktor 20:49 29 mar, 2005 (UTC)

Sí que hi ha problema , seria politzar-ho (mira el debat superior, no et fa venir mal de cap?), no estem per això. Categoritza'ls segons si són catalans, valencians o de tal illa balear. El que queda enlaire és que fer amb els nord-catalans... quant a les categories les pots fer tu mateix si correspon, però cal fer-les quan hi hagi prou material (uns cinc individus per categoria), res de tenir categories amb només un article. Llull 21:10 29 mar, 2005 (UTC)

Fàcil, els articles podrien ser catalogats dins de "Músics en català" i, a més a més, també serien "Músics del País Valencià" o del lloc on siga el cantant. Es pot posar més d'una categoria, si cal. Perquè supose que també hi hauran catalans, valencians, o balears que no canten en català, no?. Em vé ara al cap Nino Bravo, que en realitat es deia Lluís Manuel Ferri i Llopis i és d'Aielo de Malferit. En aquest cas seria catalogat com a "Músics del País Valencià" i "Músics en espanyol" alhora. No seria prou correcte? --Joanot Martorell ✉ 23:58 29 mar, 2005 (UTC)

Home... Justament la idea de músics catalans ve per què el Pascal Comelade és músic, però no cantant, ni lletrista... Aleshores, "en català" no hi encaixa per a res. I a més, a mi, com a usuari, m'agradaria trobar-me una llista (categoria) on hi hagi l'Ovidi Montllor, el Guillem d'Efak i el Pascal Comelade alhora (tres grans músics, però no tots tres cantants). Jo sóc ben nou aquí, i no en tinc ni idea, però... no ha sortit mai aquest tema? No s'ha arribat a algun acord? Ja sigui a favor o en contra, d'agrupar d'alguna manera els X (el que sigui) dels Països Catalans. --Viktor 00:52 30 mar, 2005 (UTC)

Parles d'una categoria personal que no té representació en la Viquipèdia. La solució de categoritzar segons la comunitat és la més adequada. --Peleguer 01:32 30 mar, 2005 (UTC)

==Això sempre pareix que ha petat==

Això cada punt pareix que ha petat, hauriem de posar uns Apache a París amb un mirror, o com es digui, del que hi ha a Florida, (o més ben dit que els ordinadors es comuniquin entre ells i es copiïn) això de que allà hi ha més llibertat de expressió no pot ser una trava, a Europa hi ha tanta llibertat, o més d'expressió que als Estats Units. Algú, no dic que ha de saber com fer-ho, té una lleugera idea de com es podria fer això, o de qui ho pot saber? Algú podria fer un projecte? Algú sabria escriure una memòria?

Plàcid Pérez Bru 21:19 30 mar, 2005 (UTC)

Em pareix que va més lent amb la sessió iniciada. Quan s'enganxa i no carga cap pàgina, tanque la sessió i ja me carreguen totes. No se per què passa... Peleguer

Han borrat una pàgina d'ajuda

Algú l'ha cagat i s'ha carregat la pàgina Viquipèdia:Com s'edita una pàgina. S'hauria de tornar a ficar la bona. --David 15:06 31 mar, 2005 (UTC)

Ja està, o bé era algun vandal o algú que s'ha equivocat. --Makinal 15:53 31 mar, 2005 (UTC)

Per cert, podeu revisar l'article de Catalunya, han hagut canvis recents i no estic segur si són vandalismes o que. --Makinal 15:56 31 mar, 2005 (UTC)