Nynorsk
| Nynorsk | |
|---|---|
._Leirvik,_Stord,_Norway._2018-03-10_b.jpg)  | |
| Tipus | llengua, llengua estàndard, llenguatge escrit, målform i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 0,5 milions |
| Oficial a | Noruega |
| Autòcton de | Europa |
| Estat | Noruega |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües escandinaves noruec | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Consell de la Llengua Noruega (Språkrådet) |
| Codis | |
| ISO 639-1 | nn |
| ISO 639-2 | nno |
| ISO 639-3 | nno |
| SIL | NRN |
| Glottolog | norw1262 |
| Linguasphere | 52-AAA-be |
| Linguist List | nno |
| IETF | nn |
El nynorsk (neonoruec) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, hereu i barreja dels dialectes de l'oest del país, que foren els que més lliures restaren d'influència danesa durant la unió amb Dinamarca.[1] És emprat per vora el 12% de la població, corresponent però a l'àmbit del 27% dels municipis (2002). L'altre estàndard, majoritari, és el bokmål, l'adaptació del danès escrit a la llengua oral noruega
Història
[modifica]El nynorsk començà a ser desenvolupat a mitjans del segle xix per Ivar Aasen, que després de viatjar extensament per tot el país recopilant-hi el parlar de la gent (amb especial tirada per la costa oest, que veia amb un parlar més pur) i després de comparar-lo amb l'evolució que havien experimentat altres llengües escandinaves occidentals (especialment l'islandès) publicà Det norske Folkesprogs Grammatik (1848, gramàtica) i Ordbog over det norske Folkesprog (1850, diccionari). Aquests dos llibres significaren la base d'un estàndard per a la llengua que ell anomenà landsmål[1] (llengua de la terra).
El parlament concedí al landsmål un estatus igual al del danès el 1885.
Tot i ja ser la forma escrita de noruec més propera a les varietats dialectals de molts dels habitants del país, el nynorsk era vist com a molt arcaïtzant, i successives reformes es proposaren de fer-lo més accessible als parlants que no fossin de la costa oest, sovint deixant moltes alternatives per escriure quelcom.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Nynorsk». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Noruega, un país, dues llengües Vídeo. Blog Europa. CCMA 21 de febrer de 2014. Reportatge de Marta Pascual. Durada 4m 55s (Consulta 3 d'abril de 2016)
