Viquipèdia Discussió:Estructura d'un article/Arxiu 1

Versió inicial

La versió inicial és una traducció lliure de la versió en anglès (del 16 gener 2009) adaptada al nostre llibre d'estil. Demano una lectura d'aprovació, o no, per penjar-li l'etiqueta de norma d'estil. --V.Riullop (parlem-ne) 19:04, 19 gen 2009 (CET)

Discussions prèvies: Viquipèdia:La taverna/Arxius/Polítiques/2008/01#Ordre de les seccions i Viquipèdia:La taverna/Arxius/2009/Gener#Ordre de les seccions finals (ref., biblio, etc.). --V.Riullop (parlem-ne) 00:22, 20 març 2009 (CET)

Espais a les categories

Molt bona feina Vicenç. Hi ha una frase cap al final, però, que no he acabat d'entendre: És recomanable deixar una línia en blanc de separació abans i després de la primera categoria (o la funció ORDENA) i l'última, respectivament. Entre categories s'ha de deixar una línia en blanc de separació? Per quin motiu és això recomanable? O no ho he entès bé? Pau Cabot · Discussió 19:34, 19 gen 2009 (CET)

Una línia en blanc abans de la primera i una línia en blanc després de l'última (de separació amb els interwikis), però no entre cada categoria. Si no s'ha entès vol dir que s'haurà de redactar millor. --V.Riullop (parlem-ne) 20:07, 19 gen 2009 (CET)

Ara l'entenc. Crec que la frase és correcta però un poc recargolada. Potser la frase seria més clara de la manera següent: És recomanable deixar una línia en blanc de separació abans de la primera categoria (o la funció ORDENA) i després de l'última, abans dels enllaços entre viquipèdies. Pau Cabot · Discussió 20:55, 19 gen 2009 (CET)

Parts finals

Bona feina Vicenç. Sembla mentida que encara no tinguessim una guia com a aquesta. Bé al tema:

• Seria més contundent en que els enllaços externs, no haurien d'estar dins l'artícle (potser això va a estill), si són font hauríen d'estar a referències i només en la resta de casos a "enllaços externs". És a dir, mateix tractament que la bibliografia. Ja ho diu, però penso que el paragraf és una mica ambigu.
• Discrepo en la ubicació de la filera de successions. Si és una barra de navegació que conté "tota la llista" de reis, bisbes, o el que sigui, em sembla be que vagi al final, però si és la filera que ubica el personatge entre antecessor i successor, penso que és part de l'article i hauria d'anar abans de les seccions finals.
• D'igual forma, les obres són més pròpies de l'individu que les seccions documentals finals. Crec que hauria d'anar abans de les referències. Salut !, --amador (discussió) 23:53, 20 gen 2009 (CET)

Una norma d'estil ha de deixar alguna porta oberta a altres possibles solucions puntuals no previstes, per exemple posar la web oficial a la infotaula.

• Enllaços externs. He intentat ser més explícit indicant la preferència per les Referències i no duplicar els enllaços. A més, he canviat "es limiten normalment a la secció d'EE" per "es limiten a la secció de Referències o d'EE amb poques excepcions".
• Filera de successions. He mirat casos aleatòriament i he trobat de tot, però la majoria al final. A l'anglesa diuen que els posen al final. Jo crec que tenen la consideració de plantilles de navegació, de forma resumida. De fet, en alguns casos es duplica la filera de successió i tot seguit la plantilla de navegació corresponent. Crec que és la mateixa informació i ha d'anar junta.
• La secció d'obres de l'autor ja està indicada abans de les referències. No sé si té entès bé. S'inclou com a seccions finals pel seu caràcter de llista addicional, opcional i estandarditzada. De fet està entre el cos de l'article i les seccions complementàries i es pot considerar igualment que és l'última de les seccions del cos de l'article. --V.Riullop (parlem-ne) 10:06, 21 gen 2009 (CET)

OK !!--amador (discussió) 16:42, 21 gen 2009 (CET)

Plantilles

Potser també s'hauria d'indicar aquí on han d'anar les plantilles amb més informació. Específicament podria ser interessant per a les taules de successions. 83.49.108.204 (discussió) 19:32, 22 gen 2009 (CET)

Quines plantilles exactament? A l'últim apartat "Ajudes de navegació" estan indicades les "Plantilles de navegació o fileres de successions". A més, el tema de les successions s'ha discutit més amunt. --V.Riullop (parlem-ne) 20:27, 22 gen 2009 (CET)

D'acord, no ho havia sabut trobar. És que a vegades es troba a sobre d'altres apartats com a Jordi Pujol i Soley. 83.49.108.204 (discussió) 20:37, 22 gen 2009 (CET)

Articles simples i articles amb complements

Enhorabona perquè pot ajudar a resituar el tema. Un aspecte que desorienta és l'excés d'informació i, en aquests sentit jo diferenciaria el que és un article senzill, del que té altres complements. Per exemple:

• Un de senzill té:
  • Títol
  • Introducció, on apareix en negreta el "subjecte" de l'article, i alguna imatge principal, si és possible. En els articles curts, tota la informació queda aquí. En els més desenvolupats cal donar un "parell mallorquí" de directrius.
• Quan hi ha complements
  • Complements que poden aparèixer a l'encapçalament (Enllaç de desambiguació, Plantilles de manteniment, Infotaula, ...) --Peer (discussió) 18:55, 24 gen 2009 (CET)

Com ho fem? És inevitable descriure tots els elements possibles. Potser afegint a més de l'exemple bàsic un altre d'un article en estat inicial. --V.Riullop (parlem-ne) 20:21, 24 gen 2009 (CET)

Podria ser com dius. El que has fet està més que bé i es podria deixar com està. Però un dels punts negatius de la viquipèdia és l'excés d'informació (cosa també dels temps que vivim) i costa jerarquitzar la informació, des del més simple al més complet. Hi veig dues opcions:

• Dues pàgines diferents (o el sistema de doble pestanya que és més àgil). Una per articles molt senzills (títol, entrada, referència de la informació, categoria i interwiquis) i una altra per articles amb totes les possibilitats de completesa, que seria la que has elaborat.
• La pàgina actual destacant el que és fonamental (l'article més simple) que és el títol, la descripció de la informació (negreta en el concepte) i complements principals (referència de la informació, categoria i interwiquis) i altres possibilitats de completesa. Aquesta segona opció voldria dir reorganitzar el que has fet i per tant seria partidari de la primera, més fàcil d'adaptar.

Si es manté la pàgina pràcticament com està, crec que és útil posar sempre primer l'exemple i després la informació detallada. És així a l'inici (Exemple bàsic (cliqueu a «mostra» per desplegar-lo)) (aquí la plantilla és un complement extra que em sobraria en el cas de l'article molt senzill). Però a Secció inicial hi ha primer la informació i després (Esquema de la secció inicial (cliqueu a «mostra» per desplegar-lo)). És un detall però crec que és millor (allò d'1 imatge val més que 1000 paraules). --Peer (discussió) 09:35, 25 gen 2009 (CET)

Ho he intentat posant dos exemples per no haver de dispersar-ho en dues pàgines. --V.Riullop (parlem-ne) 12:52, 25 gen 2009 (CET)

Crec que així queda més clar. A veure que en pensen els altres. Un detallet, que l'Enric defensa, és el d'eliminar el puntet final en el text que acompanya les imatges; no sé si una norma consensuada.--Peer (discussió) 16:31, 25 gen 2009 (CET)

El punt final a la descripció d'imatges està en discussió a La taverna#Descripció de les imatges (01-2009) i prèviament a Viquipèdia:Bots#Punts_al_final_de_les_imatges. --V.Riullop (parlem-ne) 21:23, 25 gen 2009 (CET)

Gràcies. M'informaré sobre la qüestió i parlaré amb l'Enric.--Peer (discussió) 22:51, 25 gen 2009 (CET)

Seccions finals complementàries

Crec que podria acabar-se de clarificar alguns temes de les seccions finals i fer algun canvi a la pàgina. Si, entre altres llocs, a Viquipèdia:La taverna#Bibliografia i referències... una segona vegada, es parla de Referències i Obres citades.

D'altra banda, crec que caldria diferenciar les seccions Obres, que és ocasional (quan parlem d'artistes), i que en alguns casos és una secció més complementària però en d'altres és una secció principal de l'article. Per tant no la consideraria entre les seccions complementàries. Si de cas, una secció més de l'article.

Finalment, les seccions complementàries. Aquí Obres citades (=fonts documentals) es diferencia de la secció d'obres de l'artista, i com explicaves bé, complementa les referències i, pot no ser-hi si les referències són prou completes.--Peer (discussió) 08:37, 27 feb 2009 (CET)

Totes aquestes seccions són opcionals, poden ser-hi o no, però la de referències és recomanable. En el cas d'Obres es podria explicar de forma més general com a llistes complementàries. Poden anar a un article-llista o bé afegir-se al mateix article, però en aquest cas s'ha de considerar com a informació addicional. Alguns exemples, a banda de les obres de l'autor: Denominació d'Origen#Vins amb denominació d'origen, Comtat d'Agen#Llista de comtes, Palma#Palmesans il·lustres, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona#Presidents, Filistàtid#Sistemàtica. Per això vaig afegir "En ocasions pot ser simplement una llista amb una relació dels elements propis del tema de l'article". En general, aquests tipus de seccions de llistes haurien d'anar al final del cos de l'article ja que la part fonamental és la prosa, a no ser que estiguin integrades en aquesta prosa en una altra secció. En lloc "Obres" es pot canviar a alguna cosa més genèrica com "Llistes d'informació" o "Llistes d'elements de l'article".

Sobre les referències hi pot haver diferents formats. Primer s'hauria d'explicar a Viquipèdia:Citau les fonts, que és qui ha de definir el contingut. --V.Riullop (parlem-ne) 09:58, 27 feb 2009 (CET)

Enllaços a projectes germans

Crec que s'ha de fer la correcció d'un error que s'ha colat en el redactat de la pàgina. Posa que aquests enllaços han d'estar en l'apartat d'enllaços externs. Això és veritat si existeix l'apartat, però sinó, no es crea expressament, sinó que simplement es deixa en l'últim apartat. Així ho he vist a moltíssims articles. 88.19.140.73 (discussió) 12:57, 8 març 2009 (CET)

A l'anglesa diuen que si no existeix la secció s'ha de crear per aquest propòsit. Quan ho vaig traslladat aquí no ho vaig afegir expressament ja que no és la pràctica que tenim. A més no seguim el format d'enllaços en línia tipus en:Template:Wikibooks-inline. --V.Riullop (parlem-ne) 13:19, 8 març 2009 (CET)

Jo crec que hauriem de tendir a unificar criteris als articles. Si algú va afegir la plantilla a projectes germans i no la fa ficar a la secció d'Enllaços externs que vingui després qualsevol a afegir eixa secció serveix per a unificar, i per a evitar incoherències futures amb la resta dels articles. Què sentit té tenir un el·lement habitual als articles i que en cada article sigui posat d'una manera diferent? No te sentit. Ampliaré un poc més la secció dels projectes germans. Ferbr1 (discussió) 13:47, 8 març 2009 (CET)

És que és un criteri habitual que a sota de "enllaços externs" no hi hagi "només" enllaços a projectes germans. 88.19.140.73 (discussió) 13:50, 8 març 2009 (CET)

Tenim un problema amb els enllaços externs indiscriminats. Si un article no en té cap, és millor no obrir la secció per evitar la incitació a omplir-la. Si només tenim el format d'enllaços a projectes germans en una caixa flotant, no veig què hi guanyem posant la caixa en una secció que no tingui res més. La caixa continuarà al mateix lloc i no canvia l'estructura ni l'estil de l'article. Si en el futur s'afegeixen enllaços externs, doncs es posa la caixa dins la secció. --V.Riullop (parlem-ne) 14:04, 8 març 2009 (CET)

Entenc el que dius, Vriullop. Jo també considere que hi ha moltíssima m... als enllaços externs. De tota manera, jo penso que potser seria millor afegir un avís baix ==Enllaços externs==. Alguna cosa com <!--Recordeu que els enllaços externs haurien de ser veritablement significatius. Atureu-vos d'afegir SPAM o enllaços redundants amb les referències utilitzades a l'article, o fins i tot de pobra qualitat. Si el vostre enllaç no cumpleix els criteris consensuats per la comunitat, podrà ser esborrat.-->

També es podria afegir un petit recordatori baix ==Enllaços externs==, del tipus:

==Enllaços externs==

Voleu afegir algun enllaç extern? Primer haurieu de llegir aquestes recomanacions!

(Amb un millor format, és clar. No tinc cap idea de programació de plantilles. Em sembla que ho millor és tenir la secció i tenir també algún avís, que no tenir-ne cap. Ferbr1 (discussió) 15:43, 8 març 2009 (CET))

Jo també considero més ben acabat que la plantilla de commons no pertanyi a l'apartat d'enllaços externs. Si no n'hi han, perquè sembla que falti alguna cosa. Si n'hi han, igualment va a parar a l'esquerra i no hi sembla relacionat. No hem de seguir al peu de la lletra el que facin les altres wikis.--Lohen11 (discussió) 10:55, 9 març 2009 (CET)

A mi també no m'agrada, estèticament parlant, que hi hagi aquell requadre despenjat, ni tampoc una secció amb el requadre despenjat. M'agrada més que s'integri amb el text (vull dir que tingués text del final de l'article a l'esquerre) (si existeixen, de les seccions de bibliografia, d'enllaços o del que sigui).--Peer (discussió) 08:28, 20 març 2009 (CET)

Aquí hi ha dues qüestions diferents:

1) L'estil dels enllaços. Tenim dos formats: caixa única {{commons}}, i caixa comuna {{wikimedia|Commons=daixonses|Viccionari=daillonses}}. La segona és més compacta i simple que l'anterior, i hauria de ser la recomanada en cas que hi hagi enllaços a més d'un projecte. Es podria afegir un tercer format tipus en:Template:Wiktionary-inline:

• Entrada al Viccionari sobre prova.

2) Lloc on han d'anar. Realment queda lleig tenir una secció només amb una caixa a la dreta. El que es pot fer és dir: "van a la última secció existent". És a dir, si hi ha EE, allà; si l'última és Vegeu també, doncs allà; si no n'hi cap, doncs al final de l'article. Ara bé, si afegim el tercer format tipus línia de llista, llavors sí que hauria d'anar als EE. --V.Riullop (parlem-ne) 09:53, 20 març 2009 (CET)

Aquest el criteri que vaig seguint a l'hora de revisar els articles. A banda m'he adonat que alguns cops aquestes plantilles de projectes germans continuen al final de la llista d'enllaços externs i crec que haurien d'anar a la 1a posició de la llista, ja que tot i ser en si enllaços externs a viquipèdia comparteixen la filosofia de llicència lliure. --Bestiasonica (disc.) 00:43, 12 ago 2009 (CEST)

Efectivament. Havíem dit que aquestes plantilles haurien d'anar "a la última secció existent". Seria millor dir "al final de l'article, al principi de la última secció complementària". Així evitem el que deia en Peer, que quedi una caixa despenjada al final en lloc d'una caixa flotant a la dreta i integrada en el text. --V.Riullop (parlem-ne) 11:17, 12 ago 2009 (CEST)

d'acord --barcelona (disc.) 11:18, 12 ago 2009 (CEST)

Ordre de les darreres seccions

M'acabo d'adonar que la secció vegeu també o de temes relacionats ha d'anar després de les notes a peu de pàgina i la bibliografia. Conceptualment parlant la secció d'article relacionats prioritza l'ús d'articles de la Viquipèdia com a fonts d'informació mentre que les seccions d'enllaços externs, bibliografia i notes a peu remeten a fonts alienes a Viquipèdia. Considerant que en "cos" dels articles ja hi ha enllaços interns crec que aquesta secció hauria d'anar just al final del cos de l'article abans de la secció de notes a peu de pàgina. --Bestiasonica (disc.) 00::41, 2 des 2010 (CET)

És una interpretació. De fet hauria d'animar a viatjar dins la VP, igual que els enllaços interns. A mi em sembla bé.--amador (disc.) 06:48, 2 des 2010 (CET)

Com diu l'Amador, hi ha diferents interpretacions. L'ordre actual va sortir de discussions prèvies Viquipèdia:La taverna/Arxius/Polítiques/2008/01#Ordre de les seccions i Viquipèdia:La taverna/Arxius/2009/Gener#Ordre de les seccions finals (ref., biblio, etc.). El "vegeu també" després de les referències és el model francès i abans, tal com dius, és el model anglès. Fent un sondeig ràpid, ho tenim de les dues formes, potser més després perquè s'ha anat aplicant l'estructura definida. Les dues opcions són vàlides però per canviar-ho, o com a mínim deixar-ho obert, penso que s'hauria de discutir a la taverna. --V.Riullop (#keepitfree) 09:32, 2 des 2010 (CET)

Agrupació de les seccions finals complementàries

Fruit de la Discussió:Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya proposo que en el cas d'aquells articles amb més d'una secció final complementària (Referències, Bibliografia, Enllaços externs, etc.) es puguin agrupar aquestes sota un apartat principal que podria ser anomenat "Annexos". Per tant un exemple seria: ==Annexos== ===Referències=== === Bibliografia === L'objectiu és mantenir l'estructura de l'article ordenada diferenciant clarament la part principal de contingut enciclopèdic de la secundària amb un contingut supletori, fet especialment útil en els articles més llargs i complexos (ex. Fets del sis d'octubre). --Galazan (disc.) 16:05, 13 juny 2012 (CEST)

No ho veig gens clar. Sembla la necessitat de canviar la normativa per la preferència d'un sol usuari. Si s'aprova un canvi com aquest, hauria de ser amb el consens dels editors. Jo, de moment, no veig cap clam popular en favor d'aquests canvis, a part que, per coherència, implicaria canviar almanco milers d'articles. Pau Cabot · Discussió 19:23, 16 juny 2012 (CEST)

Bé, és obvi que el tema no està ben resolt ja que hi ha 3 altres apartats en aquesta discussió que han hagut de tractar de les seccions finals complementàries. En qualsevol cas voldria sentir un contrargument que desconselli prendre la mesura que proposo.--Galazan (disc.) 20:01, 16 juny 2012 (CEST)

Me sembla que els he aportats una mica més amunt. Pau Cabot · Discussió 20:55, 16 juny 2012 (CEST)

No, no és veritat. Dius que tinc una preferència, que ningú més ho vol (?) i que s'hauria d'aprovar per consens. Però no expliques per què, segons tu, la proposta no és útil o per què no s'hauria d'atendre la meva necessitat d'ordenar les seccions finals.--Galazan (disc.) 20:58, 16 juny 2012 (CEST)

Va teu, idò. Jo ja he donat la meva opinió. Que no t'agradi és una altra cosa ... Pau Cabot · Discussió 21:01, 16 juny 2012 (CEST)

"Referències" o "Notes"?

Referències o notes? No seria millor que aquesta norma recomanés un terme en comtes de dos?--QuimGil (disc.) 03:31, 3 març 2014 (CET)

No està del tot ben explicat. Es refereix a "Notes" i/o "Referències", dos possibles seccions, la de referències quasi obligada i la de notes menys usada. Per exemple:

• Notació abc, ús correcte de notes i referències
• Estació de Sant Adrià de Besòs, ús discutible de notes amb informació que podria anar dins del cos del text
• Fontaine-Notre-Dame, ús incorrecte de notes que haurien de ser referències
• Notó d'Arle, ús incorrecte de "notes i referències", que són referències, més "Fonts" que o bé són bibliografia o bé referències usades.

--V.Riullop (parlem-ne) 13:04, 3 març 2014 (CET)

Et llegeixo i crec que t'entenc, però llavors intento buscar les definicions oficials dels dos termes i només trobo que "notes" i "referències" són utilitzats de manera aparentment intercanviable: Viquipèdia:Citau_les_fonts#Com_citar_les_fonts, Ajuda:Notes a peu de pàgina. PS: ah, sembla que aquesta és la bona guia: Viquipèdia:Guia per referenciar/Notes.--QuimGil (disc.) 03:22, 4 març 2014 (CET)

La guia està ben explicada en aquest sentit. La pàgina d'ajuda:notes a peu de pàgina té un títol confús per la traducció literal de l'anglès footnotes (originalment era "notes i cites" que vaig reanomenar jo mateix perquè no som cap casa de cites). Potser seria millor ajuda:anotacions... més genèric. En aquesta pàgina d'estructura s'han deixat moltes coses obertes expressament per centrar-se en l'estructura i no entrar en el contingut a definir en altres pàgines. Sempre és millorable i quan sorgeixen dubtes és una oportunitat. Ho intento. --V.Riullop (parlem-ne) 08:21, 4 març 2014 (CET)